Pla de Transport de Viatgers 2008-2012

[victorcasta]

El DPTOP sotmet a informació pública el Pla de Transport de Viatgers 2008-2012

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sotmès a informació pública el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012, que defineix les directrius generals per a millorar els serveis de transport públic interurbà de viatgers, tant ferroviaris com per carretera, amb l’horitzó de l’any 2012. Aquest Pla preveu:

Incrementar les connexions en transport per carretera

1. Augmentar un 30% l’oferta de serveis d’autobús
2. Crear 19 noves connexions directes entre les principals ciutats del territori i incrementar les expedicions de 9 ja existents.
3. Crear 8 noves connexions semidirectesper potenciar les comunicacions intercomarcals i reforçar-ne 21 ja existents.
4. Millorar el servei de transport ferroviari.

Crear 5 nous serveis regionals d’alta velocitat
1. Dotar Tarragona, Girona i Lleida de nous serveis de Rodalies
2. Reestructurar l’actual xarxa de Rodalies a Barcelona
3. Millorar les freqüències de pas i la capacitat de les expedicions
4. Assolir la integració tarifària al conjunt de Catalunya l’any 2012

Potenciar la intermodalitat i coordinar els diferents modes de transport, per afavorir els transbordaments amb temps d’espera reduïts.

Habilitar 9 carrils bus interurbans, així com noves estacions d’autobús per fomentar l’ús del transport públic.

Augmentar els desplaçaments amb transport públic perquè suposin el 31% del total, enfront del 28% actual, i col·laborar per a la millora de la seguretat viària i la qualitat ambiental.

Destinar un total de 840 MEUR per als serveis de transport públic per carretera en el període 2008-2012.

Un nou Pla per millorar el transport interurbà

El Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (PTVC) es defineix com un pla territorial sectorial que ha d’establir les línies d’actuació generals per millorar l’oferta dels serveis de transport públic col·lectiu per carretera i ferroviari en l’àmbit interurbà a Catalunya, amb l’horitzó temporal del 2012.

El context actual fa necessària una actualització del primer Pla de Transports de Viatgers elaborat al 2002, per tal d’adaptar-lo a les exigències recollides en els diferents instruments de planificació aprovats darrerament, com ara el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 (PITC) i les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM). A més, el PTVC estableix els criteris per al desenvolupament de nous instruments de planificació més concrets, com ara els plans territorials o comarcals, per materialitzar des de la proximitat els objectius generals.

Assumir noves competències en transport

D’altra banda, a més de mantenir l’esperit del text inicial, el nou Pla ha de donar resposta a les noves necessitats de planificació de la mobilitat amb l’horitzó temporal del 2012. El Pla presenta un conjunt de propostes tenint en compte el desenvolupament d’infraestructures durant el seu període de vigència, així com els traspassos de competències per a la gestió dels serveis de Rodalies i Regionals, d’acord amb el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Ara, el DPTOP ha sotmès a informació pública el PTVC i el seu Informe de sostenibilitat ambiental, per tal que les administracions, ajuntaments, entitats i particulars que ho vulguin puguin consultar el document i adreçar al Departament les valoracions que estimin oportunes, que seran analitzades per aplegar el màxim consens social i institucional.

Objectius generals del Pla

D’acord amb els objectius establerts a les DNM i al PITC, el nou Pla considera el transport públic com un servei social essencial per a garantir l’accessibilitat al conjunt del territori i millorar-ne la cohesió social i territorial. Per tal de millorar l’oferta i la gestió dels serveis interurbans a Catalunya, el Pla aposta per:

- Garantir l’accessibilitat, la sostenibilitat i la competitivitat de la xarxa de transport públic interurbà.
- Reestructurar les infraestructures existents i racionalitzar l’oferta de serveis segons les necessitats concretes de cada zona i, així, millorar l’eficiència del sistema.
- Augmentar les freqüències de pas, la capacitat i la cobertura territorial per garantir la qualitat de l’oferta de transport públic.
- Coordinar el transport viari i ferroviari i potenciar la intermodalitat, adaptant horaris i freqüències de pas de trens i autobusos.
- Millorar i coordinar els sistemes d’informació a l’usuari, amb dades a temps real, tant a les estacions com a l’interior dels trens i autobusos.
- Ampliar a curt termini la integració tarifària als consorcis de Mobilitat de Lleida, Girona, Tarragona i el Bages i completar-la a tot el territori el 2012.
- Incrementar l’ús del transport públic enfront del vehicle privat, perquè suposi el 31% del total, enfront del 28% actual, amb una reducció estimada del 8,22% del nombre d’accidents de trànsit.
- Millorar la velocitat comercial, mitjançant la implantació de carrils BUS-VAO o prioritzacions semafòriques.
- Potenciar la sostenibilitat ambiental del transport públic, amb la renovació del parc mòbil i l’ús de combustibles alternatius, per reduir les emissions de CO2 un 6,5% i el consum d’energia un 4,6%.

Millores en l’oferta del servei

Segons dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana, l’any 2006 es van realitzar un total de 23 milions de viatges en dies feiners, dels quals els 28,7% són de caràcter intermunicipal, amb una clara concentració a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), amb 15 milions de viatgers l’any. Des del 1981, el nombre de persones que es desplacen fora del municipi per treballar s’ha multiplicat per tres, mentre que l’ús del transport públic ha patit un descens continuat en favor del vehicle privat.

Per tal d’incentivar als usuaris a utilitzar el transport públic i garantir l’equilibri i la sostenibilitat del sistema, el nou Pla estableix un conjunt de mesures per potenciar la interconnexió dels diferents municipis del territori amb serveis atractius de transport públic.

Transport per carretera

Actualment, la xarxa de serveis de transport interurbà per carretera de Catalunya està formada per un total de 533 línies d’autobús explotades per 72 operadors mitjançant 164 concessions administratives. Durant l’any 2006, un total de 49 milions de viatgers van utilitzar serveis viaris de transport públic.

Per tal de modernitzar i adequar la xarxa a les necessitats futures de mobilitat, el nou Pla defineix una sèrie de polaritats entre els diferents nodes del territori, d’acord amb el nombre d’habitants i la seva importància, per tal d’optimitzar les connexions amb transport públic per carretera. L’objectiu és la redistribució eficient de la mobilitat i l’accessibilitat al transport públic a tot Catalunya, sobretot als 23 nuclis que actualment estan exclosos de la xarxa. Així, preveu incrementar un 30% l’oferta de transport públic per carretera al territori. El PTVC distingeix entre:

- Serveis directes “exprés”. El Pla preveu potenciar els serveis d’autobús directe als corredors amb més demanda, enllaçant les capitals comarcals i els nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació, amb velocitat comercial alta i sense parades. Es crearan 19 noves connexions directes i se’n reforçaran 9 ja existents, garantint una freqüència mínima d’un autobús cada 30 minuts a les hores punta.- Sant Pere de Ribes - Barcelona
- Lliçà d'Amunt - Barcelona
- Palau de Plegamans - Barcelona
- Montornès del Vallès - Barcelona
- Esparreguera - Barcelona
- Pallejà - Barcelona

NOVES CONNEXIONS DIRECTES
- Sant Cugat del Vallès - Barcelona
- Sabadell - Barcelona
- Terrassa - Barcelona
- Rubí - Barcelona
- Sitges - Barcelona

- Vallirana - Barcelona
- Vilafranca del Penedès - Barcelona
- Manresa - Barcelona
- El Masnou - Barcelona
- Cambrils - Tarragona
- Valls - Tarragona
- Figueres - Girona
- Banyoles - Girona

CONNEXIONS DIRECTES REFORÇADES
- Mollet del Vallès - Barcelona
- Santa Perpètua de Mogoda - Barcelona
- Vilafranca del Penedès - Barcelona
- Igualada - Barcelona
- Vic - Barcelona
- Parets del Vallès - Barcelona
- Abrera - Barcelona
- Olot - Girona
- Barcelona - Girona

- Serveis de vertebració. El Pla preveu incrementar els serveis a corredors de menys demanda que els anteriors, per unir els principals nuclis (capitals comarcals i nuclis de més de 10.000 habitants) i altres poblacions més petites amb velocitat comercial semiràpida, i parades al llarg del recorregut. Aquí el Pla aposta per crear 8 noves connexions i reforçar-ne 21 ja existents.

NOVES CONNEXIONS SEMIDIRECTES
- Sant Sadurní d'Anoia - Piera
- Vic - Sabadell
- Manresa - Sabadell
- Manresa - Terrassa
- El Vendrell - Valls
- Balaguer - Mollerussa
- Mollerussa - Les Borges Blanques
- Amposta - Deltebre

CONNEXIONS SEMIDIRECTES REFORÇADES
- Igualada - Vilafranca del Penedès
- Cambrils - Mont-roig del Camp
- Gandesa - Tortosa
- Barcelona - Torredembarra
- Móra d'Ebre - Falset
- Girona - Lloret de Mar
- Falset - Reus
- Lleida - Tàrrega
- Reus - Montblanc
- Valls - Reus
- Banyoles - Figueres
- Cervera - Tàrrega
- Manresa - Igualada
- Tordera - Blanes
- Tarragona - Calafell
- Girona - Santa Coloma de Farners
- Montblanc - Valls
- Lleida - Mollerussa
- Cerdanyola del Vallès - Manresa
- Girona - Banyoles
- Tarragona - Vilanova i la Geltrú

- Serveis singulars. L’objectiu és garantir l’accés a punts d’especial interès, com ara aeroports, ports, estacions del TGV, hospitals comarcals, centres universitaris o polígons industrials. Així el Pla preveu millorar la connexió el Prat-Garraf, el Prat-comarques del Vallès, i impulsar l’enllaç entre aeroports en transport públic. A més, proposa crear una nova línia entre Caldes de Montbuí i Palau-solità i Plegamans per donar servei al futur hospital de Mollet del Vallès, així com analitzar la viabilitat d’un nouhub de transport públic col·lectiu al campus de la UAB. El Pla també aposta per incrementar l’oferta de serveis en horari nocturn i cobrir la mobilitat lligada tant a l’oci com a la feina.

Aquests serveis són:

1. Serveis comarcals. L’objectiu és la connexió directa o indirecta de tots els municipis de la comarca amb la seva capital, així com donar servei als hospitals, i centres sanitaris. El PTVC recull els serveis comarcals detallats als plans comarcals desenvolupats fins ara. Aquets plans d’abast més concret són els encarregats d’impulsar i analitzar aquest tipus de serveis.
2. Serveis suburbans. Són serveis amb característiques més urbanes, que enllacen una determinada àrea al voltant d’un nucli important amb el qual pràcticament formen un continu urbà, com és el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona. Discorren per trams urbans amb freqüències de pas altes, trajectes curts i velocitat comercial baixa, atès l’alt nombre de parades al llarg del recorregut.
3. Serveis locals de connexió. Comprenen les línies que donen servei als nuclis més petits, no coberts per la xarxa comarcal, que es troben fora dels principals corredors. Tot i que el PTVC no ha analitzat en detall aquest tipus de serveis, recull els que ja s’han determinat en altres plans d’àmbit inferior.


Transport ferroviari

Pel que fa a l’oferta del servei del transport públic ferroviari interurbà, el Pla presenta una sèrie de propostes per adaptar la xarxa ferroviària a les necessitats de futur. La implantació d’aquestes propostes en els diferents àmbits d’actuació vindrà condicionada pel desenvolupament de les competències previstes en l’horitzó temporal del Pla i la transferència efectiva de les competències sobre la regulació i gestió del transport ferroviari (Rodalies i Regionals) a la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, el Pla preveu les actuacions següents:

Nous serveis regionals d’altes prestacions sobre la nova línia d’alta velocitat: aprofitant la infraestructura de la nova línia d’alta velocitat, es connectaran els principals nodes del territori amb serveis de tren directe o semidirecte amb velocitat comercial alta, de fins a 220 km/h, i freqüències de pas d’un servei cada hora com a mínim. Així, es crearan 5 línies de tren d’altes prestacions per enllaçar Figueres, Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, L’Aldea i Lleida, fins ara enllaçades per serveis convencionals de trens regionals. Aquest nous serveis en alta velocitat permetran reduir més de la meitat el temps del trajecte. Amb aquests serveis, Barcelona i Girona quedaran connectades amb tan sols 35 minuts, enfront dels 80 minuts actuals, Barcelona i Tarragona, amb 40 minuts, enfront dels 92 minuts actuals, i Tarragona i Lleida, amb 30 minuts, enfront dels 103 actuals.

Nous serveis de Rodalies als àmbits metropolitans de Girona, Lleida i Tarragona: es crearan noves línies per estructurar la mobilitat de les àrees de l’entorn de les capitals, aprofitant la infraestructura ferroviària existent, infrautilitzada actualment. El PTVC recull, a més, la possibilitat que aquest model sigui substituït en el futur per línies de tren-tram, d’acord amb les previsions del PITC.

- Camp de Tarragona. Es crearan quatre línies diferents: La Plana-Picamoixons-Reus-Tarragona; Les Borges del Camp- Reus-Tarragona, Reus-Tarragona-Torredembarra-Sant Vicenç de Calders, i Cambrils-Tarragona-Torredembarra. Les noves línies de Rodalies de Tarragona oferiran 6 expedicions en hora punta i sentit entre Tarragona i Reus, 4 entre Torredembarra i Tarragona, i 2 en la resta de trams.
- Girona. Es crearan dues noves línies en paral·lel: Figueres-Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva, i Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva-Maçanet, amb 4 expedicions en hora punta i sentit entre Girona i Riudellots, i Girona i Figueres, així com 2 sortides a la resta de trams.
- Lleida. Es crearan tres línies diferents: Cervera-Lleida-Almacelles, Lleida-Balaguer, i Lleida – Les Borges Blanques, amb 2 expedicions en hora punta per sentit a tots els trams.

Serveis de qualitat a Rodalies de Barcelona: el Pla preveu un conjunt d’actuacions tant a la xarxa de rodalia de Barcelona per donar resposta a l’increment de demanda continuat en aquesta àrea i garantir alhora la qualitat del servei. L’objectiu és millorar el confort dels usuaris, reduir l’ocupació dels trens, incrementant la capacitat de les expedicions i les freqüències de pas, per limitar els trajectes dempeus a un màxim de 20 minuts.

Rodalies RMB

El Pla recull la necessitat de reestructurar els serveis de Rodalies per millorar-ne l’eficiència. Així, de cara al 2012 es preveuen els serveis següents:

R1. Línia de la costa. SantVicenç de Calders – Garraf – Barcelona – Maresme – Maçanet.
R2. Línia de l’interior. Sant Vicenç de Calders – Vilafranca – Barcelona – Sant Celoni – Maçanet.
R3. BCN – Vic. L’actual C3 s’ampliarà fins a Torelló.
R4. Manresa - Aeroport. L’actual C4 de Manresa a BCN arribarà a l’aeroport del Prat, i no a St. Vicenç de Calders.
R5. Línia circular. Es crearà una nova línia circular entre Martorell – Barcelona -Granollers – Castellbisbal.

La implantació d’aquest esquema de serveis ve condicionada a la finalització d’infraestructures associades a la xarxa d’alta velocitat o d’altres actuacions infraestructurals incloses en l’horitzó del Pla. Igualment, s’incrementarà el nombre de freqüències d’acord amb la demanda i es doblarà la capacitat de les expedicions, perquè el 100% dels trens que hi circulin en hora punta comptin amb el doble d’oferta de seients, enfront del 66% actual, mitjançant la incorporació de nous combois i material mòbil.

FGC

Pel que fa als FGC, el Pla preveu augmentar les freqüències de pas i desenvolupar el metro del Baix Llobregat i els metros comarcals al Bages i l’Anoia, així com impulsar un nou servei de viatgers entre Manresa, Súria i Sallent, fins ara de mercaderies:

- A la línia del Vallès, es passarà d’una freqüència actual en hora punta d’un tren cada 12 minuts, a un tren cada 6 minuts als ramals de Sabadell i Terrassa.
- A la línia Llobregat - Anoia, es passarà d’una freqüència actual d’un tren cada 8 minuts a un tren cada 5 minuts en hora punta, amb l’arribada dels metros comarcals.

Regionals convencionals com a serveis complementaris: aquests serveis serviran de complement a l’oferta d’altes prestacions i substituiran als serveis de Rodalies en els territoris amb una demanda de mobilitat inferior.

Coordinació bus-tren

D’altra banda, el Pla recull la necessitat de coordinar els serveis viaris i ferroviaris del territori que faci possible una vertebració del país en xarxa per millorar la intermodalitat entre els diferents operadors de transport públic de viatgers i augmentar, així, la competitivitat dels serveis. En aquest sentit, el document aposta per coordinar els horaris i freqüències d’autobusos i trens, per tal de limitar les esperes dels usuaris a un màxim de 10 minuts, i potenciar la implantació d’intercanviadors que facilitin els transbordaments, amb una distància màxima de 300 metres entre parada de bus i estació de tren.

A més, preveu la creació de noves línies d’autobús dins l’àrea d’influència de les estacions de ferrocarril perquè els municipis d’aquesta àrea tinguin accés al servei ferroviari. Finalment, recull la necessitat de centralitzar i integrar la informació als usuaris, amb dades en temps real, sistemes acústics, avisos SMS, Internet i pantalles digitals tant a les estacions i com a l’interior dels trens i autobusos.

Millores en la gestió del servei

A banda de detallar un conjunt de mesures per millorar l’oferta en el servei, el PTVC que ara s’impulsa inclou un pla de gestió per optimitzar els recursos disponibles i garantir el suport tècnic i tecnològic necessari per a la implantació de les millores en l’oferta de servei. Així, aquestes propostes tenen a veure amb la necessitat d’incrementar la informació als usuaris, crear noves infraestructures i equipaments, i aplicar els últims avanços tecnològics per millorar la sostenibilitat i eficiència del sistema.

Integració tarifària al 2012

En aquest marc, el text recull la necessitat de continuar la tasca per integrar el sistema tarifari de transport públic iniciada l’any 2001 per l’ATM de l’RMB i que, a curt termini, serà també una realitat a l’àrea de Lleida i Girona, a finals del 2008 al Camp de Tarragona, i durant el 2009 al Bages. Així, el Pla analitzarà diferents possibilitats per unificar els títols i les tarifes de transport d’arreu del territori i estudiarà estendre l’actual sistema, a través de la configuració en corones tarifàries. La integració tarifària al conjunt de Catalunya, en compliment de les DNM, té com a horitzó l’any 2012.

El Pla proposa definir i homologar un sistema de validació i venda de bitllets comú per a tot el territori, a partir d’una tecnologia innovadora de validació sense contacte, que millora la seguretat i la gestió de la informació.

Millores en la informació a l’usuari

Igualment, per tal de desenvolupar un sistema unificat d’informació i gestió integral del transport públic a Catalunya el 2012, aposta per potenciar tant la informació estàtica convencional, com la informació en temps real, amb l’intercanvi immediat d’informació entre els diferents operadors de transport públic. En aquest sentit, preveu la implantació en cinc anys de sistemes d’ajut a l’explotació (SAE) a totes les línies de transport d’autobús regular, que fan possible una gestió centralitzada del transport per carretera i permeten una comunicació a temps real entre conductor i centre de gestió, així com amb els usuaris.

Millores en les infraestructures i els equipaments

D’altra banda, el Pla que avui s’impulsa recull la necessitat de dur a terme un conjunt d’actuacions en matèria d’infraestructures i equipaments per garantir la millora del servei, tant pel que fa a la velocitat comercial, com a l’accessibilitat i la cobertura territorial del servei.

Així, aposta per:

- Millorar la velocitat comercial, amb més carrils bus i prioritats semafòriques. Per tal de potenciar l’ús del transport públic col·lectiu enfront del vehicle privat i descongestionar la xarxa viària, proposa la creació de 9 carrils específics per als autobusos als corredors d’entrada a Barcelona i a les principals àrees urbanes, d’acord amb el PITC, que, segons les necessitats, podran ser carril bus-VAO o carril bus no segregat. A més, estudiarà la implantació de carrils reservats per al transport públic als accessos de les principals ciutats. Igualment, aposta per donar prioritat als autobusos en els punts conflictius de la ciutat mitjançant l’establiment de cruïlles amb prioritat semafòrica a la demanda.

Igualment, el document preveu la creació de noves estacions d’autobús, en coordinació amb els ajuntaments, per arribar a totes les capitals comarcals de Catalunya, així com la instal·lació i de marquesines i pals de parada per millorar la informació als usuaris. A més, es crearan nous aparcaments de dissuasió a prop d’estacions de ferrocarril i autobús per facilitar l’ús del transport públic i es milloraran els intercanviadors. Finalment, el Pla vol garantir l’accessibilitat de tots els usuaris al transport públic, de manera que impulsarà l’adaptació de les instal·lacions, estacions i intercanviadors a persones amb mobilitat reduïda.

840 MEUR per a millorar el transport públic per carretera

El Pla preveu invertir un total de 840 MEUR per a la millora del transport públic per carretera en el període 2008-2012. D’aquests, 125 MEUR es destinaran a incrementar els serveis de transport per carretera, 167 MEUR, a l’extensió de la integració tarifària a tot el territori de Catalunya, 67 MEUR, a equipaments (estacions, pals de parada i marquesines) i 355 MEUR, a diverses actuacions de millora de la velocitat comercial dels serveis de transport per carretera, que inclouen la construcció de nous carrils bus/vao.

A més, la Generalitat continuarà atorgant ajuts específics als concessionaris mitjançant els contractes-programa, i es cofinançaran les actuacions incloses en els plans comarcals i de serveis desenvolupats per les ATMs, per un import global de 100 MEUR. Igualment, es mantindran els ajuts per a l’adquisició de material mòbil i la implantació de noves tecnologies per millorar els serveis de transport per carretera, que sumaran una inversió de 26 MEUR, fins al 2012.


Per a més informació, AQUÍ un Power Point sobre el Pla.

El pla sencer: AQUÍ

[Guigui]

Dues coses:

Nous serveis regionals d’altes prestacions sobre la nova línia d’alta velocitat: aprofitant la infraestructura de la nova línia d’alta velocitat, es connectaran els principals nodes del territori amb serveis de tren directe o semidirecte amb velocitat comercial alta, de fins a 220 km/h, i freqüències de pas d’un servei cada hora com a mínim. Així, es crearan 5 línies de tren d’altes prestacions per enllaçar Figueres, Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, L’Aldea i Lleida, fins ara enllaçades per serveis convencionals de trens regionals.

[...]

R5. Línia circular. Es crearà una nova línia circular entre Martorell – Barcelona -Granollers – Castellbisbal.

[victorcasta]

Arriba el període electoral...

[Guigui]

Arriba el període electoral...

Però no sabia que, a més de les mentides, també augmentessin les bajanades.

[genissimon]

1.- S'ha perdut la oportunitat de subordinar el bus al tren. M'explico: no té sentit un bus directe Olot-Barcelona o Banyoles-Barcelona o Girona-Barcelona o Figueres-Girona, havent-hi una línia ferroviària d'altes prestacions al costat. El que sí hi hauria d'haver és que a l'estació AVE de l'Aeroport de Girona (per no haver d'entrar/sortir de la conurbació de Girona) hi hagués correspondència entre els trens AVANT i els busos "directes" de l'Aeroport a Olot i Banyoles, per exemple.

2.- La línia de rodalies de Girona que arriba a Figueres pel nord i a Maçanet pel sud, s'hauria d'allargar fins a Portbou i Blanes, respectivament.

3.- S'hauria de preveure ampliar la capacitat ferroviària a les proximitats de Barcelona, per poder millorar els temps de recorregut dels actuals CatExprés i preveure la implantació de trens de rodalies semidirectes (civis). Així, caldria dotar d'una tercera o quarta via els trams següents: Vilanova-Barcelona-Mataró, Vilafranca-Barcelona-Granollers, Aeroport-Terrassa, Sant Cugat-Barcelona (FGC-Vallès), Martorell-Barcelona (FGC-Catalans). Millorar la penetració de la línia FGC-Catalans al centre de Barcelona. Caldria restablir les connexions entre les línies que passen per Granollers (actuals C2 i C3), per tal de poder millorar els temps de recorregut dels trens regionals sense parades entre Vic i Barcelona. Connexió ferroviària directa entre els aeroports catalans i les seves àrees d'influència. Estudi d'un nou túnel passant per a rodalies a Barcelona.

4.- Prolongacions FGC a Igualada (nova estació subterrània on hi havia hagut l'antiga) i fins a Calaf o Cervera, per enllaçar amb l'ETF. Nova línia Tortosa-Lleida. Restabliment Tortosa-Freginals. Nova línia per a mercaderies (però també per a viatgers) entre Barcelona, Manresa, Berga i Puigcerdà. Nova línia circumval·lació de les Gavarres. Connexió amb rodalies entre Girona i el seu Aeroport; entre Tarragona (Centre), l'aeroport de Reus, Reus, AVE-Camp de Tarragona i Sant Vicenç de Calders; Girona-Olot; Puigcerdà-La Seu d'Urgell, amb ramals a l'Aeroport i a Andorra; prolongació de La Pobla de Segur a Sort, Esterri d'Àneu, túnel de la Bonaigua, Salardú, Vielha i Marginac (on ara hi arriba l'SNCF).

5.- Tendir cap a l'ample de via UIC, electrificació a 25 KVca i senyalització ERTMS.

6.- Construir o traslladar les estacions d'autobús a les estacions de tren. O viceversa, segons el cas.

7.- Restabliment dels serveis Autoexprés, per afavorir els llargs desplaçaments en tren i descol·lapsar la xarxa viària.

8.- Afavorir seriosament el traspàs de la responsabilitat del transport terrestre de mercaderies al mode ferrocarril. Cas específic de les autopistes ferroviàries.

[davida]

Una dades molt curioses i molt interesants:

Passatger km diari de les linies de Rodalies
R1 2.225.532
R2 sud 1.994.050
R2 nord 1.249.050
R3 843.493
R4 sud 1.042.584
R4 nord 1.533.695

Em sorpren gratament el numero de passatger km diari d'aquesta linia. Amb el deficient servei existent, males freqüencies, pocs trens, nomes transport un un 30% menys que la c2, quan les dues linies circulen en paral.lel de Barcelona a Granollers.
I que les frecuencies de la C2 son el doble o el triple que a la C3.

[UT596001]

Em sorpren gratament el numero de passatger km diari d'aquesta linia. Amb el deficient servei existent, males freqüencies, pocs trens, nomes transport un un 30% menys que la c2, quan les dues linies circulen en paral.lel de Barcelona a Granollers.
I que les frecuencies de la C2 son el doble o el triple que a la C3.

M'inclino a pensar que l'única explicació possible és que mentre a la C3 el frau és més aviat baix, a la C2 nord el frau és altíssim.

[Ecomobisostrans]

I no creen el servei directe Berga-Manresa ni augmenten el Berga Barcelona

[entfe001]

Deixant de banda que trobo un fracàs estrepitós del transport ferroviari el fet que es plantegi la creació o el reforç de línies directes per carretera com les d'Esparreguera, Pallejà, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa, Rubí, Sitges, Vilafranca del Penedès, Manresa, Igualada, Santa Perpètua de Mogoda, Vic, Parets, Abrera, el Masnou o Girona a Barcelona, així com les relacions Cambrils - Tarragona i Figueres - Girona, el fet d'obviar al nucli de rodalies de Girona a Vilajuïga, Llançà, Colera, Portbou, Hostalric, Riells, Gualba, Sant Celoni, Tordera i Blanes (com si no fos poc!), trobo un insult que des d'un organisme públic com és la Generalitat de Catalunya es menteixi de forma tan descarada afirmant que s'unirà Barcelona amb Tarragona en 40 minuts (quan et deixaran a Perafort) en lloc dels 92 actuals, que és una mentida de l'alçada d'un campanar: el temps de trajecte entre Passeig de Gràcia i Tarragona ronda els 70 minuts.

Si aquesta gent ha de decidir les polítiques de transport públic a Catalunya, anem bé.

P*tes eleccions.

[Guigui]

Potser han mesurat el temps entre la Pl. St. Jaume i la Delegació de la Generalitat a Tarragona en Audi A8 oficial. D'això sí que entenen.

[Guigui]

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia ... tures.html

El Govern preveu crear nou línies de Rodalies a Tarragona, Lleida i Girona aprofitant les actuals infraestructures

Les noves rutes es contemplen en el nou Pla de Transports de Viatgers 2008-2012, aprovat aquest dimecres

ACN
Barcelona
Ult. Act. 07.01.2009 - 15:14 hs

El Govern preveu la creació de nou línies de Rodalies a les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona aprofitant l'actual xarxa d'infraestructures ferroviàries. La seva creació es contempla en el Pla de Transports de Viatgers 2008-2012 que aquest dimecres ha aprovat l'executiu català. Entre d'altres mesures, el pla també preveu incrementar en un 30% l'oferta de servei d'autobús amb 24 noves comunicacions directes, setze noves línies semidirectes i reforçar les línies existents. El govern vol destinar 840 milions d'euros per millorar el transport públic per carretera en el proper quadrienni. El pla marca que el 2012 tot el país tindrà implementada la integració tarifaria.

El pla preveu que es puguin crear noves línies ferroviàries a l'entorn de les àrees metropolitanes de les quatre capitals catalanes. L'objectiu es crear línies aprofitant la infraestructura ferroviària existent.

A la demarcació de Tarragona, el pla preveu crear quatre línies que serien les que unirien Reus, Tarragona, Torredembarra i Sant Vicenç de Calders; Cambrils, Tarragona i Torredembarra; La Plana, Picamoixons, Reus i Tarragona; i Les Borges del Camp, Reus i Tarragona. El pla també preveu estudiar la possibilitat de perllongar la línia de La Plana, Picamoixons, Reus i Tarragona fins a Valls i Montblanc i la línia de Les Borges del Camp, Reus i Tarragona fins a Falset. Aquestes línies oferirien sis expedicions en hora punta i sentit entre Tarragona i Reus i quatre entre Torredembarra i Tarragona. En la resta de trams es farien dues expedicions.

En el cas de la demarcació de Girona es crearan dues noves línies en paral·lel. Aquestes faran Figueres, Flaçà, Girona i Riudellots de la Selva i Flaça, Girona, Riudellots de la Selva i Maçanet. Aquestes noves línies oferiran quatre expedicions en hora punta i en sentit entre Girona i Riudellots i Girona i Figueres. En la resta de parades s'hi faran dues sortides.

Les tres línies diferents que es faran a la demarcació de Lleida uniran Cervera, Lleida i Almacelles; Lleida i Balaguer; i Lleida i les Borges Blanques. Aquestes línies tindran dues expedicions en hora punta.

A les comarques de Barcelona on no es preveu la creació de cap nova línia es preveu millorar tant la xarxa de Rodalies com la de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Entre les mesures que preveu aquest pla de millora a Rodalies en destaca que la línia C-3 s'ampliï fins a Torelló i que la C4 de Manresa a Barcelona arribi fins a l'aeroport del Prat. A la línia C5 es preveu crear una nova línia circular que permetrà que hi hagi un servei directe entre Martorell i Granollers sense haver de passar per Barcelona.

En el cas de la xarxa de FGC es preveu consolidar el metro del Baix Llobregat i els metros comarcals del Bages i l'Anoia. A la línia del Vallès el pla preveu que es passi de la freqüència actual d'un tren cada 12 minuts en les hores punta a un tren cada sis minuts als ramals de Sabadell i Terrassa. En la línia Llobregat-Anoia es reconvertirà la línia de mercaderies per millorar les connexions de viatgers entre els municipis.

El transport per carretera
Pel que fa al transport per carretera el pla preveu incrementar l'oferta de serveis en un 30% respecte l'actual. El pla contempla la creació de 24 noves connexions directes exprés i reforçar set de les que existeixen actualment. Aquestes línies han de tenir una freqüència d'un autobús cada trenta minuts en hora punta.

Les noves connexions que uniran localitats catalanes amb Barcelona són les de Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa, Rubí, Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, el Masnou, Lleida, Girona, Palau de Plegamans, Montornès del Vallès, Esparreguera, Pallejà, Vallirana, Lliça d'Amunt, Manresa, Caldes de Montbui, Tarragona i Vilafranca del Penedès. També es crearan les que uniran Cambrils amb Tarragona, Figueres amb Girona, Banyoles amb Girona i Valls amb Tarragona. Les connexions que es reforçaran són les que uneixen Barcelona amb Mollet del Vallès, Santa Perpetua de Mogoda, Igualada, Vic, Olot, Parets del Vallès i Abrera.

El pla preveu la creació de connexions semidirectes amb diferents aturades per potenciar la mobilitat intercomarcal. En total es preveuen 16 connexions que han d'unir Vic i Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Manresa, El Vendrell i Valls, Balaguer i Mollerussa, Mollerussa i Les Borges Blanques, Amposta i Deltebre, Manresa i Sabadell, Manresa i Terrassa, Sant Vicenç dels Horts i Sant Boi de Llobregat, Puigcerdà i la Seu d'Urgell i Barcelona, Ripoll i Olot i Girona, Caldes de Montbui, Palau Solità, Mollet i Granollers, Olot i Barcelona per Bracons, Olot i Vic per Bracons, Sant Sadurní d'Anoia i Piera i Sant Vicenç dels Horts amb Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei.

El paquet de mesures incloses en el pla aprovat aquest dimarts per l'executiu també preveu altres mesures com la integració tarifaria de tot el país a partir del 2012, adaptar la xarxa de transport públic a les persones amb mobilitat reduïda i discapacitat sensorial o la creació de nou carrils de bus interurbans i nou estacions d'autobús noves per fomentar l'us del transport públic.

[uriol108]

Totes les comarques tindran tarifes de transport integrades i es crearan xarxes de rodalia ferroviàries a Girona, Tarragona i Lleida
Actualitzat a les 17:34 h 07/01/2009



El govern de la Generalitat ha aprovat el pla de transport de viatgers que es desenvoluparà fins al 2012 per tal de millorar l'oferta de transport públic de Catalunya. Un dels objectius és aconseguir una integració de tarifes a totes les comarques, de manera que es pugui viatjar per qualsevol indret de Catalunya amb diferents mitjans de transport sense haver de canviar de bitllet. El pla preveu crear xarxes de rodalia ferroviàries a Girona, Tarragona i Lleida, i un servei de trens de mitjana distància per la línia d'alta velocitat, amb parades en ciutats intermèdies, com Vilafranca, Tortosa i Figueres. També es preveu, pel que fa a l'autobús, crear noves connexions directes entre caps de comarca i les quatre capitals catalanes amb un 30% més d'oferta. El pressupost per a la millora del transport en carretera és de 840 milions d'euros.


L'increment d'un 30% de l'oferta de serveis d'autobús amb la creació de 40 línies és un dels eixos del pla. D'aquestes línies, 24 seran connexions directes, és a dir, enllaçaran capitals comarcals i nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació, a velocitat comercial alta i sense parades. A més, crearà estacions d'autobús a localitats com Palamós, l'Aldea o Berga i s'habilitaran més "carrils bus" interurbans, especialment als corredors d'entrada a Barcelona. També es vol reduir el temps d'espera en els transbordaments.

Les actuacions en els serveis ferroviaris estan condicionades al traspàs de les competències. Tot i això, el pla de transport vol aprofitar la infraestructura de l'alta velocitat per connectar millor els principals nuclis del territori. Es preveu la creació de cinc línies de tren d'altes prestacions per enllaçar Figueres, Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, l'Aldea i Lleida.

Hi haurà també nous serveis de rodalia a Girona, Lleida i Tarragona i es reestructurarà el servei a l'àrea de Barcelona, un cop s'hagi executat el traspàs de Renfe.

A la demarcació de Girona, el Govern vol crear dues línies noves per millorar la connexió de Girona amb Figueres i Riudellots de la Selva.

A Tarragona, les línies noves serien quatre, que enllaçarien Reus-Tarragona-Torredembarra i Sant Vicenç de Calders; Cambrils-Tarragona i Torredembarra; La Plana-Picamoixons-Reus-Tarragona; i les Borges del Camp-Reus-Tarragona.

Pel que a a Lleida, hi haurà tres línies que uniran Cervera-Lleida; Almacelles-Lleida-Balaguer i Lleida-Les Borges Blanques.

En el cas de les comarques de Barcelona, no es preveu cap línia nova, però la idea és que la C4 de Manresa s'allargui fins a l'aeroport del Prat i que hi hagi un enllaç un servei directe entre Martorell i Granollers, sense passar per Barcelona. Pel que fa als Ferrocarrils de la Generalitat, en el cas de la línia del Vallès el pla preveu que es passi de la freqüència actual d'un tren cada 12 minuts en les hores punta a un tren cada sis minuts als ramals de Sabadell i Terrassa. En la Llobregat-Anoia es reconvertirà la línia de mercaderies per millorar les connexions de viatgers entre els municipis.

Una aposta per la bicicleta

El govern de la Generalitat també ha aprovat el Pla Estratègic de la Bicicleta, que inclou nous carrils per a ús exclusiu d'aquest mitjà i més mesures per garantir la seguretat dels ciclistes i impedir robatoris.

L'executiu català preveu fer un inventari de camins en desús per convertir-los en pistes per a bicicletes, unes vies que se sumaran als 1.200 quilòmetres de carril bici que es volen construir a tot Catalunya fins al 2026. A mitjà termini, la Generalitat també s'ha plantejat que els usuaris del Bicing de Barcelona es puguin desplaçar per qualsevol població de l'àrea metropolitana.

En termes de seguretat, el pla inclou la creació de zones de pacificació del trànsit a tot el territori i impulsarà una assegurança voluntària que cobreixi la responsabilitat civil dels conductors de bicicletes davant danys a tercers.

També està previst adaptar la normativa de trànsit a l'ús de la bicicleta, una tasca que farà una comissió d'experts i representants del sector de la mobilitat.

D'altra banda, i per reduir els robatoris de bicicletes i la venda il·legal, el pla inclou la implantació d'un registre de vehicles que permeti identificar-ne el propietari i l'habilitació de llocs més segurs per custodiar-los.

http://www.3cat24.cat/noticia/349165/ca ... a-i-Lleida

[oriolp13]

Això vol dir que podré fer un Portbou-Manresa-Vielha amb el mateix bitllet.

Aleshores haurà de canviar el sistema d'integració tarifària, ja que dubto que a comarques, com per exemple, la Val d'Aran els hi crein més d'una zona dins mateix.

No acabo d'entendre el projecte...

...esperaré a que estigui acabat a veure que han ideat aquesta vegada...

[victorcasta]

Pot ser basant-se en el sistema tarifari holandès, on pots anar d'una punta a l'altra del país sense canviar de bitllet. Com? Posem, per exemple, que es decideix que cada comarca de Catalunya és una zona. Cada zona o comarca és la seva pròpia zona 1 i per desplaçar-se cap a un altre sector, es comptabilitzen tantes zones com s'atravessi. Exemple pràctic: el regional Barcelona - Girona té parada a les comarques del Barcelonès, Vallès Oriental, la Selva i el Gironès, 4 zones/comarques => bitllet de 4 zones. Òbviament caldria crear unes zones amb, més o menys, la mateixa extensió.

[oriolp13]

Això seria un pas enrere per la Regió Metropolitana, ja, que com Castelldefels no està al Barcelonès, ja hauries de pagar com a Zona 2. Es fagi el que es fagi, al barcelonès i comarques colaterals, el sistema hauria de ser diferent al de zona 1=tota la comarca, ja que sinó els de Barcelona i rodalies surtirien perjudicats, en canvi a les comarques on ara hi ha més d'una zona, això els aniria millor.

Esperem que fagin una cosa que pugui afavorir a la gran majoria.

[Guigui]

Jo trobo que faria justícia, perquè no té gaire lògica que tot el delta del Llobregat sigui zona 1, mentre St. Cugat, que cau a la mateixa distància de Barcelona, sigui zona 2. Ja sabem que hi ha interessos polítics amb la EMT al darrere, però ja n'hi ha prou de tants tripijocs. O tots moros o tots cristians.

[Sky]

Les millores en matèria ferroviària que contempla aquest pla depenen de l'eventual traspàs de les competències... O sigui, cerqueu una cadira ben còmoda si voleu veure com es desenvolupa la història.

[victorcasta]

Les millores en matèria ferroviària que contempla aquest pla depenen de l'eventual traspàs de les competències... O sigui, cerqueu una cadira ben còmoda si voleu veure com es desenvolupa la història.

I també en bona mesura de diners per poder fer-les.

[Guigui]

Les millores en matèria ferroviària que contempla aquest pla depenen de l'eventual traspàs de les competències... O sigui, cerqueu una cadira ben còmoda si voleu veure com es desenvolupa la història.

I també en bona mesura de diners per poder fer-les.

A hores d'ara ha quedat meridianament clar que una cosa no vindrà sense l'altra.

[trainman]

Dijous, 8 de Gener del 2009, 11:11 h. portada > noticies > societat
--------------------------------------------------------------------------------

Cerdanyola es connectarà amb Manresa per autobús
El Pla de Transport de Viatgers aprovat ahir pel Govern de la Generalitat preveu incrementar un 30% el nombre de trajectes en bus. Hi haurà 40 noves línies, 24 de les quals seran directes i 16 connexions semiindirectes, com la de Cerdanyola i Manresa.
Anar a Manresa també es podrà fer en autobús

Foto: JR UrbanoCerdanyola tindrà una connexió d’autobús amb la capital del Bages, Manresa, segons preveu el nou Pla de Transport de Viatgers aprovat ahir pel Govern de la Generalitat.

Els usuaris d'autobusos, línies de Rodalies i trens d'alta velocitat són els principals beneficiaris d'aquesta sèrie de millores que preveu el Pla. Crear noves infraestructures com línies de tren o estacions de busos i adaptar els horaris, són algunes de les mesures que s'aplicaran fins l'any 2012.

El govern preveu incrementar un 30% el nombre de trajectes en bus. En total hi haurà 40 noves línies, 24 de les quals seran directes i uniran les capitals de comarca o nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació. En aquest sentit, hi haurà un servei entre Sabadell i Barcelona i entre Rubí i la capital catalana. S'establiran també 16 connexions més semidirectes per enllaçar nuclis de més de 10.000 habitants i altres poblacions més petites, com per exemple la ruta entre Manresa i Cerdanyola.
Amb el pla de transport de viatgers, el govern preveu pal·liar aquesta mancança dels serveis per carretera incrementant un 30% l'oferta de les línies existents.

40 noves línies d'autobús
El 2012 hi haurà 40 noves línies d'autobús. D'aquestes, 24 seran serveis directes amb velocitat comercial alta que uniran les capitals de comarca o nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació. Es crearan connexions com ara la de Sabadell i el Masnou amb la capital catalana. També hi haurà setze nous trajectes anomenats «de vertebració» que enllaçaran nuclis de més de 10.000 habitants amb altres poblacions més petites. La velocitat comercial d'aquest servei no serà tan ràpida com en els enllaços directes i hi haurà parades intermèdies.

El govern preveu la creació dels "serveis especials" amb l'objectiu d'atendre la mobilitat a punts com ara hospitals comarcals, zones industrials i comercials, i aeroports i ports. Aquest nous enllaços permetran, per exemple, millorar l'accessibilitat a la nova terminal del Prat.

El pla també detalla nou noves estacions d'autobús, de les quals tres es faran a Barcelona, on permetran l'enllaç amb altres mitjans de transport. Se'n farà una a la Diagonal que servirà al nou intercanviador de la zona universitària, on, a banda del metro, es podrà enllaçar amb el tramvia i el tren; l'altra parada de bus estarà al costat de l'estació de la Sagrera d'alta velocitat, i la tercera connectarà amb l'estació de rodalies de la Sagrera.

El pressupost del pla és de 840 milions d'euros per a la millora del transport públic per carretera. D'aquests, 125 milions es destinaran específicament a incrementar el nombre de serveis de transport per carretera. La resta de pressupost es destinarà a fer nous equipaments (com ara pals indicadors de parada) i a actuacions per millorar la velocitat comercial, en què s'inclou la creació de nous carrils bus com el de la C–58 que enllaçarà Ripollet amb la Meridiana.

http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia15657.html