Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport (PEIT) 2004
- wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport (PEIT) 2004
Us passo el document oficial que ha de marcar els futurs plans d'inversió en infraestructures de transport els propers anys.
- Attachments
-
- Espanya - peit 2004.pdf
- Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport (PEIT) 2005 - 2020
- (1.66 MiB) Downloaded 352 times
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Esperança...
A veure si va en serio, i no acabem fent només més "xuxeries" pels cotxes...Que ja toca...
Catalunya=exces de carreteres i autopistes (cotxes) i manca de via fèrria ( trens) (estudi de fa un any comparant Catalunya amb la mitjana de la UE)
Toca moure balança!
Catalunya=exces de carreteres i autopistes (cotxes) i manca de via fèrria ( trens) (estudi de fa un any comparant Catalunya amb la mitjana de la UE)
Toca moure balança!
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
El 17,5% i la cultura del no
EDITORIAL del diari AVUI, 24 de setembre del 2005
--------------------------------------------------------------
El 17,5% i la cultura del no
Els grups parlamentaris d'Esquerra Republicana i Iniciativa-Verds han començat a debatre els pressupostos de l'any vinent amb el govern de l'Estat. D'entrada, les dues forces polítiques catalanes afirmen que s'han assegurat que el ministeri de Foment dedicarà el 17,5 per cent del seu pressupost a fer infraestructures a Catalunya. El percentatge que Foment hi va dedicar enguany no va arribar al 16. La reivindicació catalana pretén situar la inversió al mateix nivell del PIB, que en el cas català suposa una aportació a l'Estat del 18,5 per cent. Aquesta demanda entra dins la lògica més estricta de la resta dels Estats europeus desenvolupats. Però, per desgràcia, la lògica no ha estat el criteri que han anat seguint els successius governs de l'Estat en els anys anteriors. Hi ha hagut pressupostos en què les inversions fetes a Catalunya en aquest àmbit no arribaven ni a la meitat del PIB. S'entén, per tant, la demanda d'algunes entitats catalanes ben significatives -com ara les cambres de comerç-, que han exigit un augment significatiu de les inversions de l'Estat si no es vol que l'economia catalana acabi asfixiada, amb unes infraestructures precàries que estrangulen el creixement i el progrés del país.
El ministeri de Foment ha anunciat que els capítols del pressupost que més creixeran són el d'aeroports, en què s'invertiran 439 milions d'euros, enfront dels 318 d'aquest any, i el de carreteres, que passarà dels 159 milions del 2005 als 261 del 2006. Tant Esquerra Republicana com Iniciativa confien a millorar durant les negociacions corresponents al tràmit parlamentari la quantitat dedicada a les inversions en infraestructures ferroviàries, un àmbit que varia molt poc en les previsions del ministeri.
Les inversions de l'Estat va ser una de les grans assignatures pendents durant els anys en què el PP va controlar els pressupostos des del govern.
José María Aznar va acceptar millorar el sistema de finançament autonòmic, a instàncies de Convergència i Unió, però, per contra, el percentatge d'inversions a Catalunya mai va créixer en una proporció semblant. Cada vegada que els successius ministres de Foment o d'Economia justificaven l'escassa inversió que dedicaven a Catalunya desplegaven sistemàticament una bateria d'excuses amb l'única intenció de fer callar les crítiques. En tot cas, des de la celebració dels Jocs Olímpics de l'any 92, aquest país ha anat acumulant un dèficit en inversions que ha acabat afectant greument les seves possibilitats de creixement econòmic. La "solidaritat" a què tant apel·len els governs espanyols d'un signe o altre no pot consistir en l'agressió a aquelles zones que més contribueixen a fer que sigui possible.
Esquerra i Iniciativa es poden felicitar per aquest primer acord. Tot i que encara se'ls pot demanar més. En primer lloc, haurien de vigilar el compliment pressupostari, que en el cas de Catalunya és excessivament baix. Hem pogut comprovar massa vegades com algunes inversions previstes en un pressupost no es complien i passaven a l'any següent. En una mostra de cinisme extremat el govern de torn les tornava a comptar com a nova inversió. Després caldria demanar a les dues forces polítiques un esforç de coherència. Moltes vegades les obres no es fan, s'ajornen o s'allarguen excessivament per una pressió en el territori atribuïble o bé a Esquerra o bé a Iniciativa. Els dos partits critiquen ara des del govern la cultura del no. Però el missatge de les seves direccions centrals es contradiu amb l'estratègia que després despleguen les organitzacions territorials en les comarques o les poblacions afectades per una obra pública. Hi ha hagut episodis en aquest sentit especialment ofensius, com ara el de l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat.
Catalunya necessita més i millors infraestructures i no només per greuge comparatiu. Diverses organitzacions lligades al món de l'empresa han anat concretant-les. Les inversions s'han de diversificar en un aeroport que encara pateix massa mancances, en la xarxa de carreteres del país o en la del ferrocarril, que no es limita exclusivament al TGB o a l'ample de via europeu. Els partits catalans que poden pactar amb el govern de l'Estat les inversions necessàries han de tenir ben clar quines són les prioritats.
Després de pactar-les, han d'exigir que les previsions es compleixin escrupolosament. I encara, per acabar, han de combatre, ni que sigui en les pròpies files, l'oposició sistemàtica a qualsevol infraestructura que en els darrers anys ens ha definit com un dels territoris europeus més problemàtics.
--------------------------------------------------------------
El 17,5% i la cultura del no
Els grups parlamentaris d'Esquerra Republicana i Iniciativa-Verds han començat a debatre els pressupostos de l'any vinent amb el govern de l'Estat. D'entrada, les dues forces polítiques catalanes afirmen que s'han assegurat que el ministeri de Foment dedicarà el 17,5 per cent del seu pressupost a fer infraestructures a Catalunya. El percentatge que Foment hi va dedicar enguany no va arribar al 16. La reivindicació catalana pretén situar la inversió al mateix nivell del PIB, que en el cas català suposa una aportació a l'Estat del 18,5 per cent. Aquesta demanda entra dins la lògica més estricta de la resta dels Estats europeus desenvolupats. Però, per desgràcia, la lògica no ha estat el criteri que han anat seguint els successius governs de l'Estat en els anys anteriors. Hi ha hagut pressupostos en què les inversions fetes a Catalunya en aquest àmbit no arribaven ni a la meitat del PIB. S'entén, per tant, la demanda d'algunes entitats catalanes ben significatives -com ara les cambres de comerç-, que han exigit un augment significatiu de les inversions de l'Estat si no es vol que l'economia catalana acabi asfixiada, amb unes infraestructures precàries que estrangulen el creixement i el progrés del país.
El ministeri de Foment ha anunciat que els capítols del pressupost que més creixeran són el d'aeroports, en què s'invertiran 439 milions d'euros, enfront dels 318 d'aquest any, i el de carreteres, que passarà dels 159 milions del 2005 als 261 del 2006. Tant Esquerra Republicana com Iniciativa confien a millorar durant les negociacions corresponents al tràmit parlamentari la quantitat dedicada a les inversions en infraestructures ferroviàries, un àmbit que varia molt poc en les previsions del ministeri.
Les inversions de l'Estat va ser una de les grans assignatures pendents durant els anys en què el PP va controlar els pressupostos des del govern.
José María Aznar va acceptar millorar el sistema de finançament autonòmic, a instàncies de Convergència i Unió, però, per contra, el percentatge d'inversions a Catalunya mai va créixer en una proporció semblant. Cada vegada que els successius ministres de Foment o d'Economia justificaven l'escassa inversió que dedicaven a Catalunya desplegaven sistemàticament una bateria d'excuses amb l'única intenció de fer callar les crítiques. En tot cas, des de la celebració dels Jocs Olímpics de l'any 92, aquest país ha anat acumulant un dèficit en inversions que ha acabat afectant greument les seves possibilitats de creixement econòmic. La "solidaritat" a què tant apel·len els governs espanyols d'un signe o altre no pot consistir en l'agressió a aquelles zones que més contribueixen a fer que sigui possible.
Esquerra i Iniciativa es poden felicitar per aquest primer acord. Tot i que encara se'ls pot demanar més. En primer lloc, haurien de vigilar el compliment pressupostari, que en el cas de Catalunya és excessivament baix. Hem pogut comprovar massa vegades com algunes inversions previstes en un pressupost no es complien i passaven a l'any següent. En una mostra de cinisme extremat el govern de torn les tornava a comptar com a nova inversió. Després caldria demanar a les dues forces polítiques un esforç de coherència. Moltes vegades les obres no es fan, s'ajornen o s'allarguen excessivament per una pressió en el territori atribuïble o bé a Esquerra o bé a Iniciativa. Els dos partits critiquen ara des del govern la cultura del no. Però el missatge de les seves direccions centrals es contradiu amb l'estratègia que després despleguen les organitzacions territorials en les comarques o les poblacions afectades per una obra pública. Hi ha hagut episodis en aquest sentit especialment ofensius, com ara el de l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat.
Catalunya necessita més i millors infraestructures i no només per greuge comparatiu. Diverses organitzacions lligades al món de l'empresa han anat concretant-les. Les inversions s'han de diversificar en un aeroport que encara pateix massa mancances, en la xarxa de carreteres del país o en la del ferrocarril, que no es limita exclusivament al TGB o a l'ample de via europeu. Els partits catalans que poden pactar amb el govern de l'Estat les inversions necessàries han de tenir ben clar quines són les prioritats.
Després de pactar-les, han d'exigir que les previsions es compleixin escrupolosament. I encara, per acabar, han de combatre, ni que sigui en les pròpies files, l'oposició sistemàtica a qualsevol infraestructura que en els darrers anys ens ha definit com un dels territoris europeus més problemàtics.
El món és un teatre. Hi vens, hi actues i marxes. ... ... (I deixes de molestar, ... emprenyar, .... etz., etz.)
- EUKibo
- N9
- Posts: 1321
- Joined: Sunday 07/01/2007 16:54
- Location: Badalona SantaColomaG Barcelona Castelldefels
Re: Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008-2012
Comencem per comentar Rodalies Barcelona.
El pla només marca les infrastructures existents, igualment he marcat les noves infrastructures que el PSC té marcades com prioritàries i les cuals no presenten opisició (Línia orbital i Castelldefels-Cornellà).
En contra de l'irracional pla PTP en aquest pla de la Generalitat marquen el número de trens per línia i sembla forá encertat.
Aeroport: [13] Connectarà amb Sabadell i Terrassa. Connectarà amb Mataró.
Mataró-Badalona: [15] Connectarà amb Garraf i Aeroport. (Dues línies de Rodalies per una demanda tant alta que té, no com la PTP que pretenia deixar-nos només mitja línia i amb uns enllaços abominables.
Granollers: [11]: Canvi de Vilanova per Vilafranca, nova connexió amb el Vallès Occidental.
Túnels de Barcelona [16] [23]: La distribució de línies és més equitativa, tot i que per Passeig de Gràcia continuaran passant menys Rodalies que per Catalunya.
Preparació per a la nova línia Orbital: La lína Orbital té correspondència amb totes les línies de Rodalies. Hi ha un reforç de trens entre les estacions de la línia orbital fins Barcelona on té correspondència.
Bipolaritat de la Xarxa: Sants [39] i Sagrera [31]
És a dir, estiguis on estiguis amb un transbord o com a molt màxim dos pots arribar on vulguis, a més és cobreixen les relacions més sol·licitades i sense fer grans infrastructures.
El pla només marca les infrastructures existents, igualment he marcat les noves infrastructures que el PSC té marcades com prioritàries i les cuals no presenten opisició (Línia orbital i Castelldefels-Cornellà).
En contra de l'irracional pla PTP en aquest pla de la Generalitat marquen el número de trens per línia i sembla forá encertat.
Aeroport: [13] Connectarà amb Sabadell i Terrassa. Connectarà amb Mataró.
Mataró-Badalona: [15] Connectarà amb Garraf i Aeroport. (Dues línies de Rodalies per una demanda tant alta que té, no com la PTP que pretenia deixar-nos només mitja línia i amb uns enllaços abominables.
Granollers: [11]: Canvi de Vilanova per Vilafranca, nova connexió amb el Vallès Occidental.
Túnels de Barcelona [16] [23]: La distribució de línies és més equitativa, tot i que per Passeig de Gràcia continuaran passant menys Rodalies que per Catalunya.
Preparació per a la nova línia Orbital: La lína Orbital té correspondència amb totes les línies de Rodalies. Hi ha un reforç de trens entre les estacions de la línia orbital fins Barcelona on té correspondència.
Bipolaritat de la Xarxa: Sants [39] i Sagrera [31]
És a dir, estiguis on estiguis amb un transbord o com a molt màxim dos pots arribar on vulguis, a més és cobreixen les relacions més sol·licitades i sense fer grans infrastructures.
- Attachments
-
- Rodalies 2012 Barcelona
- RERBCN.JPG (21.88 KiB) Viewed 5080 times
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Dubtes i propostes
Al respecte d'aquest document, dos comentaris:EUKibo wrote:Pel web de http://www.gencat.cat he trovat aquesta informació interessant:
http://www10.gencat.net/gencat/binaris/ ... -70207.pdf
Pàg. 11: Segons l'esquema, hi haurà estacions d'AV a Vilafranca, Aeroport de Girona, Aeroport de Reus, L'Aldea i Tortosa (o ramal de tres carrils entre aquestes dues darreres estacions)? En cas afirmatiu, oi que de l'estació de Vilafranca no hi ha res de res en el flamant traçat que s'inaugurarà properament?
Pàg. 13: La nova línia circular sembla que està prevista amb un recorregut en cargol Martorell-Cerdanyola-Barcelona-Castellbisbal-Cerdanyola-Granollers (tot i que hi ha altres fonts, tampoc massa clares, que en donen una versió lleugerament diferent). En lloc d'un trajecte tan complicat, trobo que seria millor separar la línia en dues: una circular tancada i una altra Martorell-Cerdanyola-Granollers, amb possible extensió a Vilafranca i St. Celoni o Mataró, un cop estigui enllestida l'orbital.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- EUKibo
- N9
- Posts: 1321
- Joined: Sunday 07/01/2007 16:54
- Location: Badalona SantaColomaG Barcelona Castelldefels
Re: Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport (PEIT) 2004
ei, admis! que us heu colat! que els dos darrers missatges són del pla de la Generalitat! no del ministero de Fomento!
Re: Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport (PEIT) 2004
Problema sol·lucionat, tot en un fil sobre el temaEUKibo wrote:ei, admis! que us heu colat! que els dos darrers missatges són del pla de la Generalitat! no del ministero de Fomento!
Re: Dubtes i propostes
Sí, hi ha un apartador tècnic just a l'entrada de la ciutat, amb dues vies generals i dues desviades, i just al costat de la via convencional. Seria pràcticament només construir les andanes i un hipotètic edifici de viatgers.Guigui wrote: En cas afirmatiu, oi que de l'estació de Vilafranca no hi ha res de res en el flamant traçat que s'inaugurarà properament?
Re: Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008-2012
"L'irracional" pla PTP garanteix que els que viuen més enllà de la zona 1 no trigaran milenis en arribar a Barcelona.EUKibo wrote:En contra de l'irracional pla PTP en aquest pla de la Generalitat marquen el número de trens per línia i sembla forá encertat.
En canvi, la generalitat ens ven un fals metro amb frequències acceptables però "con parada en todas las estaciones y apeaderos", cosa que farà que anem o en cotxe o en autobús, però no en tren perquè aquest és molt més lent.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Estació AV = estació rodalia?
Si no he entès malament, aquestes preinstal·lacions no es troben a prop de l'actual (i renovada) estació de rodalia de Vilafranca, oi? Si és així que pretenen dotar de sentit als AV regionals i fomentar la intermodalitat i l'ús del TP en general, s'hi han ben :tazaWC !UT596001 wrote:Sí, hi ha un apartador tècnic just a l'entrada de la ciutat, amb dues vies generals i dues desviades, i just al costat de la via convencional. Seria pràcticament només construir les andanes i un hipotètic edifici de viatgers.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Estació AV = estació rodalia?
No, pero tampoc lluny, Vilafranca és una ciutat petita i a més és molt a prop de diverses carreteres de caire comarcal, per tant de cara a l'ús en general de la comarca seria inclús més útil aquesta estació que la del centre.Guigui wrote:Si no he entès malament, aquestes preinstal·lacions no es troben a prop de l'actual (i renovada) estació de rodalia de Vilafranca, oi? Si és així que pretenen dotar de sentit als AV regionals i fomentar la intermodalitat i l'ús del TP en general, s'hi han ben :tazaWC !UT596001 wrote:Sí, hi ha un apartador tècnic just a l'entrada de la ciutat, amb dues vies generals i dues desviades, i just al costat de la via convencional. Seria pràcticament només construir les andanes i un hipotètic edifici de viatgers.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Així no!
Ho sento molt, però no cola. Si algú vol anar de St. Sadurní a Tortosa o de Canyelles a Girona, haurà d'agafar el cotxe per deixar-lo al megaaparcament de Vilafranca que hauran de fer-hi per nassos? No seria més racional arribar-s'hi en rodalia i poder canviar còmodament d'andana a la mateixa estació per agafar el següent AV regional?UT596001 wrote:No, pero tampoc lluny, Vilafranca és una ciutat petita i a més és molt a prop de diverses carreteres de caire comarcal, per tant de cara a l'ús en general de la comarca seria inclús més útil aquesta estació que la del centre.Guigui wrote:Si no he entès malament, aquestes preinstal·lacions no es troben a prop de l'actual (i renovada) estació de rodalia de Vilafranca, oi? Si és així que pretenen dotar de sentit als AV regionals i fomentar la intermodalitat i l'ús del TP en general, s'hi han ben :tazaWC !
Reitero: això no és intermodalitat, és papanatisme ferroviari.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- EUKibo
- N9
- Posts: 1321
- Joined: Sunday 07/01/2007 16:54
- Location: Badalona SantaColomaG Barcelona Castelldefels
Re: Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008-2012
Hi ha vida més enllà de Barcelona, molts passatgers no tenen ni origen ni destinació Barcelona (tot i que una gran majoria sí i tot ha d'anar en proporció). Les Rodalies és un trajecte per a proximitats. Un Castelldefels- Vilanova, un Mataró- Granollers o un Martorell - Vilanova. I insisteixo, aquest pla de Rodalies s'ajusta perfectament a la realitat i les necessitats de movilitat en cuant a Rodalies. Les comarques queden ben cohesionades amb si mateixes i amb les comarques que l'envolten. Les Rodalies no han de servir per travessar 3 comarques.UT596001 wrote:"L'irracional" pla PTP garanteix que els que viuen més enllà de la zona 1 no trigaran milenis en arribar a Barcelona.EUKibo wrote:En contra de l'irracional pla PTP en aquest pla de la Generalitat marquen el número de trens per línia i sembla forá encertat.
En canvi, la generalitat ens ven un fals metro amb frequències acceptables però "con parada en todas las estaciones y apeaderos", cosa que farà que anem o en cotxe o en autobús, però no en tren perquè aquest és molt més lent.
El tema d'anar ràpid a Barcelona ja es tema a part. La PTP plantejava mitja línia de Rodalies per a Badalona-SantaColoma i en canvi a Igualada li feia arribar l'Alta Velocitat a més de també Rodalies. El pla era totalment desequilibrat i malversava fons en una infrastructura molt cara que beneficiaria relativament poca gent.
El que a mi m'indignava era el fet que Llobregat cap avall hi havia 15 estacions d'Alta Velocitat i de Besòs cap amunt només hi havia 4! Era un pla segons el meu parer totalment manipulat i que no tenia res a veure amb la realitat. M'alegro molt que la Generalitat presenti un pla coherent fet per experts (Tot i que li cal fets i no paraules). El pla de la PTP presentava tota una xarxa de vies TAV de Sants cap avall, pero de Sants cap amunt només hi havia una línia recta fins la frontera francesa i cap estació fins Girona.
Perquè Igualada - Barcelona amb alta velocitat? Hi ha molts de la PTP que viuen allà? sembla a més que tots estiuejen a la costa daurada. Perquè no Cardedeu - Barcelona o Blanes - Barcelona amb alta velocitat? tindria molts més passatgers, a l'estiu hi ha molts turistes de Lloret que volen anar a l'aeroport de Barcelona, a més que les rodalies de Blanes tenen més població i més demanda que no igualada per a anar a Barcelona, a més, els de Blanes no troven correspondència fins Barcelona-Clot amb R2, els Igualencs a Martorell tenen R4 R5 i R7. O un Vic - Barcelona (pels de Puicerdà o Núria que aquests si que realment pateixen uns trens molt lents i no tenen com Igualada cap "Martorell" a prop per poder enllaçar cap a una "Vilafranca" o una "Cerdanyola Universitat" ).
Respecte Regionals convencionals tant la proposta aficionada PTP com la proposta oficial de la Generalitat no tenen gaire diferència, només que a la proposta de la Generalitat se'n detalla tot.
Re: Així no!
Per el que tinc entès, es faria a l'hora amb una nova estació de rodalies que estaria al costat, ja que va al costat de la línia convencional. Per tant, un Sant Sadurní-Tortosa seria perfectament factible.Guigui wrote:Ho sento molt, però no cola. Si algú vol anar de St. Sadurní a Tortosa o de Canyelles a Girona, haurà d'agafar el cotxe per deixar-lo al megaaparcament de Vilafranca que hauran de fer-hi per nassos? No seria més racional arribar-s'hi en rodalia i poder canviar còmodament d'andana a la mateixa estació per agafar el següent AV regional?UT596001 wrote:No, pero tampoc lluny, Vilafranca és una ciutat petita i a més és molt a prop de diverses carreteres de caire comarcal, per tant de cara a l'ús en general de la comarca seria inclús més útil aquesta estació que la del centre.Guigui wrote:Si no he entès malament, aquestes preinstal·lacions no es troben a prop de l'actual (i renovada) estació de rodalia de Vilafranca, oi? Si és així que pretenen dotar de sentit als AV regionals i fomentar la intermodalitat i l'ús del TP en general, s'hi han ben :tazaWC !
Reitero: això no és intermodalitat, és papanatisme ferroviari.
El de Canyelles haurà d'anar igualment en cotxe, ja que el servei d'autobús és una porqueria. I com la Generalitat ho prefereix invertir en metro, rai...
Re: Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008-2012
A Santa Coloma i Badalona teniu dos línies de metro. A Igualada, només el carrilet, o com jo li dic ara el fals "Metro de l'Anoia". Badalona i Santa Coloma són ciutats dormitori de Barcelona. Igualada és capital de comarca. Dubto molt que sàpigues que vol dir ser capital de comarca i el que suposa.EUKibo wrote:El tema d'anar ràpid a Barcelona ja es tema a part. La PTP plantejava mitja línia de Rodalies per a Badalona-SantaColoma i en canvi a Igualada li feia arribar l'Alta Velocitat a més de també Rodalies. El pla era totalment desequilibrat i malversava fons en una infrastructura molt cara que beneficiaria relativament poca gent.
15? D'alta velocitat es basa l'esquema de funcionament en l'actual línia d'alta velocitat Barcelona-Madrid més el corredor Mediterrani, per tant de res nou. I el Martorell-Igualada-Cervera (així com el Martorell-Manresa) forma part de l'Eix Transversal ferroviari, previst per la generalitat. Per tant res de nou. Igual que el Barcelona-Girona-Figueres. Per tant, res de manipulació ja que es basa en lo ja existent bàsicament.El que a mi m'indignava era el fet que Llobregat cap avall hi havia 15 estacions d'Alta Velocitat i de Besòs cap amunt només hi havia 4! Era un pla segons el meu parer totalment manipulat i que no tenia res a veure amb la realitat. M'alegro molt que la Generalitat presenti un pla coherent fet per experts (Tot i que li cal fets i no paraules). El pla de la PTP presentava tota una xarxa de vies TAV de Sants cap avall, pero de Sants cap amunt només hi havia una línia recta fins la frontera francesa i cap estació fins Girona.
Igualada-Barcelona tens busos cada 15 minuts en hora punta. Amb autobusos articulats plens fins a la bandera. Amb serveis directes per autovia que trigen menys d'1 hora en arribar a Barcelona. A part, Cardedeu-Barcelona seria més ràpid ja que proposen 4 precioses vies entre Granollers i Barcelona, per tal que una persona que agafi el tren a Cardedeu vagi directe de Granollers a Barcelona. Per el de Blanes igual: el tren des de Mataró aniria sense parades fins a Barcelona per la orbital, i aprofitant la quadrúple via fins a Barcelona. Veig que no te l'has mirat bé... a part que Blanes-Barcelona, de bus, només són 3 al dia. A Igualada, cada 15 minuts (en hora punta: la resta del dia cada 30 minuts)... igualment, amb tren transbordant a Martorell suposa gairebé hora i mitja de viatge, i amb transbord. Vés a Igualada i pregunta si prefereixen FGC+RENFE o la Igualadina. Tothom et dirà que l'autobús. I Vic 3/4 del mateix: amb la reobertura de l'enllaç de les Franqueses del Vallès aprofiterien la quadrúple via Granollers-Barcelona guanyant temps de viatge. Diguem on hi ha les cuadrúples vies per a la Generalitat: no hi són.Perquè Igualada - Barcelona amb alta velocitat? Hi ha molts de la PTP que viuen allà? sembla a més que tots estiuejen a la costa daurada. Perquè no Cardedeu - Barcelona o Blanes - Barcelona amb alta velocitat? tindria molts més passatgers, a l'estiu hi ha molts turistes de Lloret que volen anar a l'aeroport de Barcelona, a més que les rodalies de Blanes tenen més població i més demanda que no igualada per a anar a Barcelona, a més, els de Blanes no troven correspondència fins Barcelona-Clot amb R2, els Igualencs a Martorell tenen R4 R5 i R7. O un Vic - Barcelona (pels de Puicerdà o Núria que aquests si que realment pateixen uns trens molt lents i no tenen com Igualada cap "Martorell" a prop per poder enllaçar cap a una "Vilafranca" o una "Cerdanyola Universitat" ).
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Canyelles, comarca del Garraf
El cas de Canyelles l'he citat pensant idealment en la línia orbital el dia que estigui feta.UT596001 wrote:El de Canyelles haurà d'anar igualment en cotxe, ja que el servei d'autobús és una porqueria. I com la Generalitat ho prefereix invertir en metro, rai...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.