TMB també podria significar "Transports Metropolitans de Balaguer"JaMiRo! wrote:A veure si aquest alcalde tan competent ara se li ocorre també fer el Ferrocarril Metropolità de Balaguer...Això sí li recomano fortament que no li gestioni TMB...
Notícies línia de La Pobla de Segur
Re: Se m'ocorre idees...
Com pot ser que cap de vosaltres no sigui capaç de veure què passa realment? Tot això del soterrament de la línia de La Pobla al seu pas per Balaguer i la construcció de l'estació subterrània es deuen al Pla de Foment Urbà de Balaguer (PFUB), que vol fer d'aquesta ciutat, en els propers 15 anys, una urbs de mig milió d'habitants, convertint-se així, en la ciutat més important de les Terres de Ponent. En el citat pla, també es contempla l'annexió de Lleida i la reconversió de la mateixa en un mer districte de Balaguer. Tot això, evidentment, té el suport dels especuladors de torn, dels polítics-que-més-que-política-fan-politiqueig i de l'empresa Ciments Molins, propietat d'un parlamentari del nostre país amb el mateix cognom... En definitiva, de tota la fauna econòmico-político-burgesa de ca nostra, que l'únic que l'interessa és empastifar de ciment qualsevol tros de terra del país, sigui verge o sigui urbà. Això sí: si és finançat amb diners públics, millor que millor. 
Baixador per a Can Bonastre (entre Piera i Masquefa) ja!
Rodalies per Diagonal i Gran Via ja!
TAV per Roma i Aragó ja!
Rodalies per Diagonal i Gran Via ja!
TAV per Roma i Aragó ja!
Hola
Jo vaig néixer a Balaguer, i es cert que des de fa molts anys es demana soterrar la via, primer pels problemes de circulació que provoca: creua 2 importants carrers-carretera i les barreres es baixen durant molts minuts (la gent s’avorreix fins que passa el tren
).
L’altre problema es que ara l’estació ha quedat enmig de la ciutat, la parteix en dos i impedeix el creixement de dues zones: la zona de l’antiga paperera Inpacsa i la zona de la carretera de Camarasa. A Balaguer hi ha una forta pressió immobiliària (però mai arribarà al mig milió d'habitants ni s'annexionarà Lleida
), i la ciutat ha de créixer cap a aquestes dues zones, per tant, es imprescindible el soterrament. Però FGC no hi perdrà diners, obtindrà terrenys en aquesta nova zona edificable i ja ho recuperarà, i a més, l’alcalde aprofita que ara també manen els seus companys a la Generalitat per aconseguir inversions.
Jo vaig néixer a Balaguer, i es cert que des de fa molts anys es demana soterrar la via, primer pels problemes de circulació que provoca: creua 2 importants carrers-carretera i les barreres es baixen durant molts minuts (la gent s’avorreix fins que passa el tren
).L’altre problema es que ara l’estació ha quedat enmig de la ciutat, la parteix en dos i impedeix el creixement de dues zones: la zona de l’antiga paperera Inpacsa i la zona de la carretera de Camarasa. A Balaguer hi ha una forta pressió immobiliària (però mai arribarà al mig milió d'habitants ni s'annexionarà Lleida
), i la ciutat ha de créixer cap a aquestes dues zones, per tant, es imprescindible el soterrament. Però FGC no hi perdrà diners, obtindrà terrenys en aquesta nova zona edificable i ja ho recuperarà, i a més, l’alcalde aprofita que ara també manen els seus companys a la Generalitat per aconseguir inversions.-
wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
Aquest és el problema. No seria millor gastar-se quatre euros en millorar les barreres i la integració del traçat, aprofitant la resta per prolongar la línia i/o posar més trens?xaviu wrote:barreres es baixen durant molts minuts (la gent s’avorreix fins que passa el tren
Perquè si passen 6 trens diaris, en cas que les barreres estiguessin abaixades 3 minuts cada vegada, dóna un total de... 18 minuts diaris amb les barreres abaixades.
Realment és necessari gastar-se un excés de milions d'euros en soterrar el traçat per estalviar 18 minuts al conjunt del poble, quan resulta que qualsevol semàfor normal està 720 minuts diaris tancat i ningú no es queixa? Soterrem tots els carrers de Catalunya, també?
No ho entenc...
Crec que la única opció raonable de fer el soterrament és que FGC, com a empresa pública, NO HI HAGI DE POSAR NI UN EURO.FGC no hi perdrà diners, obtindrà terrenys en aquesta nova zona edificable
En cas contrari, el soterrament no és just ni lògic que es faci.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
La febre soterradora està arrivant a tals extrems que aviat serà més barat soterrar les cases i els carrers i deixar el tren a la superfície. 
El "problema de veritat" és que els medicaments per aquesta febre van a càrrec de la Seguretat Social; i de l'ensenyament, i dels programes socials, i de les inversions en justícia... Malgastem els cèntims en coses innecessàries, i després vols posar un plet als tribunals i no hi ha sentència fins al cab de dos anys, els nens estudien en barracons, etc. A on anirem a parar...
El "problema de veritat" és que els medicaments per aquesta febre van a càrrec de la Seguretat Social; i de l'ensenyament, i dels programes socials, i de les inversions en justícia... Malgastem els cèntims en coses innecessàries, i després vols posar un plet als tribunals i no hi ha sentència fins al cab de dos anys, els nens estudien en barracons, etc. A on anirem a parar...Hola
Acabo de sentir al Telenotícies que l'estació Espot Esquí està en una situació financera molt delicada, per que té crèdits impagats a l'Institut Català de Finances. Arràn d'això, la Genialitat n'ha pres càrrec transitòriament, i l'estació s'ha posat a la venda. Si ningú no la compra, llavors se la quedaria la Genialitat permanentment. I si se la queden, cal suposar que l'explotarà FGC, com Núria i La Molina.
Bé, ara ajuntem cabs. FGC tindrà una línia que arriba a La Pobla de Segur. FGC tindria interessos a la Vall d'Estanyets. Es parla de perllongar la línia de La Pobla. Fem 2 més 2 que són 4, i...
Bona nit.
Acabo de sentir al Telenotícies que l'estació Espot Esquí està en una situació financera molt delicada, per que té crèdits impagats a l'Institut Català de Finances. Arràn d'això, la Genialitat n'ha pres càrrec transitòriament, i l'estació s'ha posat a la venda. Si ningú no la compra, llavors se la quedaria la Genialitat permanentment. I si se la queden, cal suposar que l'explotarà FGC, com Núria i La Molina.
Bé, ara ajuntem cabs. FGC tindrà una línia que arriba a La Pobla de Segur. FGC tindria interessos a la Vall d'Estanyets. Es parla de perllongar la línia de La Pobla. Fem 2 més 2 que són 4, i...
Bona nit.
-
wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
De l'AVUI:
-----------------------------
El govern es queda l'estació d'esquí d'Espot
- De moment, Ferrocarrils de la Generalitat en portarà la gestió
- El 2006 es podria quedar amb la propietat
Joan Tort
El govern es farà càrrec de l'estació d'esquí d'Espot després del procés de fallida de l'empresa propietària i amb l'objectiu d'evitar-ne el tancament, que provocaria perjudicis econòmics al sector turístic del Pallars Sobirà, segons van anunciar ahir el delegat del govern a Lleida, Jaume Gilabert, i el subdelegat de l'Alt Pirineu i l'Aran, Víctor Orrit.
El govern té un principi d'acord amb el jutjat mercantil de Lleida i els interventors que tramiten la fallida per tal que se'n cedeixi la gestió a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ja s'encarrega de les estacions de la Molina i Núria. Orrit diu que treballen per obrir pel pont de la Puríssima i que hi ha prevista una despesa d'entre 250.000 i 300.000 euros per posar a punt les instal·lacions. L'any passat, l'obertura de l'estació va anar a càrrec d'una societat creada per ajuntaments i empresaris de la zona i sota la tutela de l'Institut Català de Finances (ICF), que és el principal creditor de l'estació, amb un deute de 6 milions d'euros.
No obstant, la previsió, segons Orrit, és que la setmana vinent el jutjat insti a la subhasta de l'estació d'Espot i que aquesta se celebri a mitja campanya d'esquí. L'alt deute acumulat fa pensar que cap empresa optarà a la subhasta i que l'ICF es convertirà en propietari d'Espot Esquí. Aleshores, segons el subdelegat del Pirineu, es buscaran "formules flexibles" per obtenir nous socis.
Orrit va confirmar que Portainé obrirà i que els seus gestors negocien amb l'ICF una solució per als 13 milions de deute que hi ha pendents.
-----------------------------
El govern es queda l'estació d'esquí d'Espot
- De moment, Ferrocarrils de la Generalitat en portarà la gestió
- El 2006 es podria quedar amb la propietat
Joan Tort
El govern es farà càrrec de l'estació d'esquí d'Espot després del procés de fallida de l'empresa propietària i amb l'objectiu d'evitar-ne el tancament, que provocaria perjudicis econòmics al sector turístic del Pallars Sobirà, segons van anunciar ahir el delegat del govern a Lleida, Jaume Gilabert, i el subdelegat de l'Alt Pirineu i l'Aran, Víctor Orrit.
El govern té un principi d'acord amb el jutjat mercantil de Lleida i els interventors que tramiten la fallida per tal que se'n cedeixi la gestió a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ja s'encarrega de les estacions de la Molina i Núria. Orrit diu que treballen per obrir pel pont de la Puríssima i que hi ha prevista una despesa d'entre 250.000 i 300.000 euros per posar a punt les instal·lacions. L'any passat, l'obertura de l'estació va anar a càrrec d'una societat creada per ajuntaments i empresaris de la zona i sota la tutela de l'Institut Català de Finances (ICF), que és el principal creditor de l'estació, amb un deute de 6 milions d'euros.
No obstant, la previsió, segons Orrit, és que la setmana vinent el jutjat insti a la subhasta de l'estació d'Espot i que aquesta se celebri a mitja campanya d'esquí. L'alt deute acumulat fa pensar que cap empresa optarà a la subhasta i que l'ICF es convertirà en propietari d'Espot Esquí. Aleshores, segons el subdelegat del Pirineu, es buscaran "formules flexibles" per obtenir nous socis.
Orrit va confirmar que Portainé obrirà i que els seus gestors negocien amb l'ICF una solució per als 13 milions de deute que hi ha pendents.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Un informe del Senat aposta per prolongar la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a França
Un informe aprovat per unanimitat a la Comissió de Foment del Senat i elaborat per la Ponència d'Estudi sobre les Comunicacions i el Desenvolupament dels Pirineus recomana a l'Executiu espanyol estudiar la prolongació de la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a França, recuperant la idea de la línia Lleida-Tolosa. L'informe, de 117 planes, insta l'Executiu espanyol a prendre mesures urgents per reactivar l'economia i frenar el despoblament dels Pirineus, i recull els testimonis dels presidents de diversos consells comarcals catalans. El document reclama els esforços de l'Estat per posar en marxa millores en ferrocarrils, carreteres, aeroports i subministrament elèctric, accés a les noves tecnologies, protecció al medi ambient, potenciació del patrimoni cultural i impuls econòmic del Pirineu, una àrea que pateix "un dèficit històric de permeabilitat nord-sud".
El document inclou dotze recomanacions finals a l'Executiu espanyol per tal de millorar els aspectes que la Ponència considera més urgents, sis de les quals afecten directament les comarques de Lleida. El primer punt recomana la construcció o millora de quatre eixos viaris que connectin amb França i que permetin descongestionar les vies dels extrems dels Pirineus. Es tracta dels eixos Barcelona-Tolosa a través de Puigcerdà, el Lleida-Tarbes per la Vall d'Aran, l'Osca-Pau per Somport i el Pamplona-Orteiz. La Ponència també aposta per la creació d'un autèntic eix subpirinenc que partiria de l'autovia entre San Sebastià i Pamplona per arribar a Perpinyà passant per Jaca, Sort, la Seu d'Urgell i Puigcerdà.
A més, es recomana la creació d'una altra via a través d'Osca i Lleida que vagi cap a Ripoll, Olot i Figueres. Un tercer punt de les recomanacions reclama que es variï el traçat de la N-230 al seu pas per la Vall d'Aran amb un doble objectiu: evitar el pas pels nuclis urbans i reduir l'impacte paisatgístic i ambiental. En aquest sentit, recorda que el Consell General de la Vall d'Aran va realitzar un estudi que definia una via ràpida de dos carrils, amb un tercer a les pujades, que es bifurcaria a l'esquerra de l'actual traçat de la N-230 en direcció a Les per diversos túnels fins arribar a la frontera. El quart punt recomana la construcció d'una carretera apta per a turismes fins la frontera francesa que "podria ser la continuació de la C-13 d'Esterri d'Àneu a Alòs d'Isil i que "ha estat altament reivindicada per amplis sectors de la comarca, inclòs les limítrofes". En aquest mateix punt, també recomana la construcció del túnel de Bonaigua. El cinquè punt inclou mesures per traslladar el trànsit dels extrems dels Pirineus a altres modes alternatius, fonamentalment ferrocarril i el que anomena les "autopistes del mar". En aquest sentit aporta com a proposta la "prolongació de la línia ferroviària de La Pobla de Segur, recuperant, actualitzada, la idea de la línia Lleida-Toulouse, en benefici directe de la Catalunya interior i del Port de Tarragona". En aquest apartat també reclama "reobrir la línia ferroviària de Canfranc a Pau", així com 'reforçar la de Puigcerdà, que "actualment es troba infrautilitzada". L'últim dels punts que afecta directament Catalunya recomana "impulsar les connexions aèries de l'àrea pirinenca" a través del "desenvolupament" d'aeroports propers com la Seu d'Urgell, Alguaire, San Sebastià, Pamplona, i Montflorite.
--
ACN.
Un informe aprovat per unanimitat a la Comissió de Foment del Senat i elaborat per la Ponència d'Estudi sobre les Comunicacions i el Desenvolupament dels Pirineus recomana a l'Executiu espanyol estudiar la prolongació de la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a França, recuperant la idea de la línia Lleida-Tolosa. L'informe, de 117 planes, insta l'Executiu espanyol a prendre mesures urgents per reactivar l'economia i frenar el despoblament dels Pirineus, i recull els testimonis dels presidents de diversos consells comarcals catalans. El document reclama els esforços de l'Estat per posar en marxa millores en ferrocarrils, carreteres, aeroports i subministrament elèctric, accés a les noves tecnologies, protecció al medi ambient, potenciació del patrimoni cultural i impuls econòmic del Pirineu, una àrea que pateix "un dèficit històric de permeabilitat nord-sud".
El document inclou dotze recomanacions finals a l'Executiu espanyol per tal de millorar els aspectes que la Ponència considera més urgents, sis de les quals afecten directament les comarques de Lleida. El primer punt recomana la construcció o millora de quatre eixos viaris que connectin amb França i que permetin descongestionar les vies dels extrems dels Pirineus. Es tracta dels eixos Barcelona-Tolosa a través de Puigcerdà, el Lleida-Tarbes per la Vall d'Aran, l'Osca-Pau per Somport i el Pamplona-Orteiz. La Ponència també aposta per la creació d'un autèntic eix subpirinenc que partiria de l'autovia entre San Sebastià i Pamplona per arribar a Perpinyà passant per Jaca, Sort, la Seu d'Urgell i Puigcerdà.
A més, es recomana la creació d'una altra via a través d'Osca i Lleida que vagi cap a Ripoll, Olot i Figueres. Un tercer punt de les recomanacions reclama que es variï el traçat de la N-230 al seu pas per la Vall d'Aran amb un doble objectiu: evitar el pas pels nuclis urbans i reduir l'impacte paisatgístic i ambiental. En aquest sentit, recorda que el Consell General de la Vall d'Aran va realitzar un estudi que definia una via ràpida de dos carrils, amb un tercer a les pujades, que es bifurcaria a l'esquerra de l'actual traçat de la N-230 en direcció a Les per diversos túnels fins arribar a la frontera. El quart punt recomana la construcció d'una carretera apta per a turismes fins la frontera francesa que "podria ser la continuació de la C-13 d'Esterri d'Àneu a Alòs d'Isil i que "ha estat altament reivindicada per amplis sectors de la comarca, inclòs les limítrofes". En aquest mateix punt, també recomana la construcció del túnel de Bonaigua. El cinquè punt inclou mesures per traslladar el trànsit dels extrems dels Pirineus a altres modes alternatius, fonamentalment ferrocarril i el que anomena les "autopistes del mar". En aquest sentit aporta com a proposta la "prolongació de la línia ferroviària de La Pobla de Segur, recuperant, actualitzada, la idea de la línia Lleida-Toulouse, en benefici directe de la Catalunya interior i del Port de Tarragona". En aquest apartat també reclama "reobrir la línia ferroviària de Canfranc a Pau", així com 'reforçar la de Puigcerdà, que "actualment es troba infrautilitzada". L'últim dels punts que afecta directament Catalunya recomana "impulsar les connexions aèries de l'àrea pirinenca" a través del "desenvolupament" d'aeroports propers com la Seu d'Urgell, Alguaire, San Sebastià, Pamplona, i Montflorite.
--
ACN.
Estic d'acord en impulsar aquesta línia, que transcorreria per territoris amb una densitat de població irrisòria. Hi estic d'acord perquè seria positiu per la zona.
Però al mateix temps em sorprèn veure com es diu que no a altres línies que passarien per zones amb una densitat de població molt més alta.
No es poden posar d'acord amb els criteris?
Però al mateix temps em sorprèn veure com es diu que no a altres línies que passarien per zones amb una densitat de població molt més alta.
No es poden posar d'acord amb els criteris?
-
wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
Si el Senat tingués poder real, els propis partits ja es preocuparien de que no es poguessin aprovar resolucions com aquestaawe wrote:Fantàstic. Llàstima que el Senat espanyol no tingui tot el poder que fóra desitjable.
I estic d'acord en que, si bé seria una molt bona notícia la construcció d'aquesta línia, hi ha d'altres prioritats a realitzar amb els pocs diners de què disposem.
La única possibilitat que hi veig és que s'aprovés un nou sistema de finançament per Catalunya més just i rebéssim els diners que ens pertoquen. Aleshores sí tindríem, en pocs anys, capacitat suficient per fer les línies de ferrocarril que falten tant a l'àrea metropolitana com fora d'ella.
Però com serà que no...
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
estat de les obres i entrada en servei
Algú te informació respecte l'estat actual de les obres i la data d'entrada en servei.
Seria molt interesant tenir aquesta informació.
Gràcies i salutacions.
Seria molt interesant tenir aquesta informació.
Gràcies i salutacions.
Re: estat de les obres i entrada en servei
L'únic que puc afegir és que la setmana passada, quan anava a la Pobla, vaig veure que en el tram entre Palau de Noguera i la Pobla ja havien canviat les travesses de fusta per les de formigó i havien col·locat les vies. Els operaris estaven treballavant per la zona de Palau (uns 2 ó 3 km al sud de Tremp). Suposo que deuen haver començat de dalt cap a baix...sequera wrote:Algú te informació respecte l'estat actual de les obres i la data d'entrada en servei.
Seria molt interesant tenir aquesta informació.
Gràcies i salutacions.
Les estacions no les han tocat. Continuen igual d'abandonades que abans... tret dels baixadors que van fer nous.
De la data d'entrada del servei no en tinc ni idea.. sorry. No parlaven a l'estiu de 6 mesos?
