Eix transversal ferroviari

[dgtxa]

ERC proposa una triple connexió ferroviària de la Garrotxa alternativa al tren transversal


L'equip tècnic redactor i dirigents del partit presentaran el projecte demà a Can Trincheria d'Olot

JORDI CASAS. Olot
ERC de la Garrotxa presenta demà una proposta de triple connexió ferroviària d'Olot com a alternativa a l'eix transversal. Formulada per un equip de tècnics, connecta la capital garrotxina amb la xarxa general a Ripoll, Anglès i Figueres. ERC contribueix d'aquesta manera al debat sobre el tren que hi ha a la Garrotxa des que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va anunciar que el tram Vic-Olot-Figueres no formaria part del futur tren transversal.

La proposta de tren per la Garrotxa aposta per connectar Olot amb la línia Barcelona-la Tor de Querol a Ripoll, amb el TGV a Figueres i amb el futur tren transversal a Anglès. ERC manté que la comunicació ferroviària de la comarca és imprescindible per al futur de la zona i destaca que cal formular-la des d'una perspectiva global.

Aquesta proposta es presenta demà a les institucions i a la societat civil en el marc de la jornada El tren per la Garrotxa. Una proposta local dins un projecte global. En aquest acte, que es durà a terme a Can Trincheria, hi seran presents el president comarcal d'ERC, Jaume Cabanyes; el diputat al Congrés Francesc Canet, i el responsable de política territorial del partit al Parlament, Pere Vigo, que demanaran al govern català que sotmeti a estudi la proposta d'ERC i que la connexió ferroviària de la zona es faci a curt termini, i no d'aquí a cinquanta anys com va proposar Joaquim Nadal. ERC vol que el govern concreti els traçats, els prioritzi i sobretot que estableixi un calendari.

Aquesta proposta ha estat elaborada pel consultor de planificació territorial Carles Udina, que ja va plantejar una alternativa al túnel de Bracons que passava per sota de Cabrera; per l'expert en xarxes de transport i planejament, Manel Larrosa; per Ole Thorson, d'Ingenieria del Tráfico,SL; pel professor de teoria econòmica, Ramon Tremosa, i per Jaume Bonaventura, d'Activitats Natura SA.

--

el Punt.

[wefer]

Això vol dir la reobertura del Ripoll-Sant joan de les Abadesses i la continuació cap a Olot i Figueres, aprofitant per rectificar i desdoblar la línia de Puigcerdà fins a Ripoll?
Si és així, m'encanta la idea... potser faria una mica més de volta (tampoc gaire) però vertebraria molt més el territori i suposo que, a la vegada, s'estalviarien diners 8)
Esperarem a veure la proposta en els seus termes reals.

[awe]

Hola Wefer, et contesto punt a punt:

No calen més quilòmetres, simplement calen els mateixos per llocs diferents. M'explico més avall

Doncs no sé com t'ho has mirat.

En verd, el que s'hauria de construir per fer l'ETF versió Awe. En vermell, el que s'hauria de construir per fer-lo versió Wefer. La versió vermella no pot anar més directa cap a Olot, per que de ser així s'hauria de fer uns túnels en plan bèstia com els de Guadarrama, i a ningú se li passaria pel cap de fer uns túnels d'aquestes característiques per aquesta línia.

Millor m'ho poses. Si ja no en tenim prou que aquesta LAV haurà de suportar tot el trànsit d'alta velocitat (300 Km/h) provinent d'Espanya cap a França, més tot el trànsit de mercaderies generat a l'àrea de BCN i el Port (100 Km/h)... doncs posem per la mateixa via també tot el trànsit de mercaderies procedent de la resta de la Península. Adéu Alta Velocitat, Hola saturació i col·lapse.
Quina seria la única solució? Quadriplicar via. Per tant, has de construir 2 vies més igualment... amb l'agravant que les hauràs de fer per zones on ja actualment no queda lloc. Imagina't quan es faci l'ETF, d'aquí a 20 anys.

Un altre cop, no sé d'on treus aquesta idea. L'ETF no s'acabarà a Figueres: continuarà per la LAV. Així doncs, tant si passa per Santa Coloma de Farners com si passa per Olot, l'ETF enllaçarà amb la LAV de França. El problema, si n'hi ha d'haver cap, serà el mateix, tant si enllacem a Fornells de la Selva com si enllacem a Figueres. És més, la "variant AWE" permet que l'aeroport de Girona tingui correspondència amb els trens de l'ETF.

Si no, què és el que creus que es podria fer per dur les mercaderies cap a França? Durles per l'ETF en ample UIC, a Figueres traspassarles a ample ibèric, i un xic més al nord arrivar a França i tornar a passarles a UIC? L'ETF només pot ellaçar-se amb una línia UIC, i l'única opció serà la LAV, i tant és que enllacis a Figueres com a Fornells: si hi ha d'haver saturació, n'hi haurà en tots dos casos.

I per cert, no cal en absolut quadriplicar vies en cas de saturació, n'hi hauria prou fent un parell de PAETs d'un kilòmetre de llargada en qualsevol zona rústica.

I vols dir que l'arribarem a veure nosaltres l'ETF?
Pensa que estarà acabat, si tot va bé, cap allà el 2030.

100% d'acord amb tú. És més, és possible que, per quan sigui fer, no tinguem raó ni tú ni jo per que los coses poden canviar tant!

(Parlant de que des de l'òptica de la vertebració del territori, l'ETF per Olot no aportaria absolutament res) No, no aportaria res... només la integració d'Olot a la xarxa ferroviària, la possibilitat de fer trens BCN-Figueres via Vic-Olot, la comunicació de la Catalunya central amb la costa gironina sense haver de passar per Barcelona, el repartiment de tràfics ferroviaris per tot el país en comptes de concentra-los en un sol corredor, la creació d'una malla ferroviària REAL al nostre país... res

Fals:

1) El moviment de gent important es dona entre Olot i Girona, i no entre Olot i Figueres. Dit altrament, seguint la teva proposta entre Olot i Figueres hi hauria poquíssima demanda, i entre Olot i Girona una demanda forta però no hi hauria tren. Malament.

2) No veig el menor interès en la possibliitat de fer trens BCN-Figueres via Vic i Olot. Si n'hi ha cap, si et plau, explica-m'ho.

3) D'on diantre treus que l'ETF per Olot i Figueres comunicaria la Catalunya central amb la costa gironina ? Ara sí que flipo. Precisament, si hi hauria una cosa que no permetria de fer és precisament comunicar la Catalunya central amb la costa gironina. Si ni tan sols s'acostaria a la costa!!! La Catalunya central i la costa gironina sí quedarien comunicades amb l'alternativa que jo proposo, fent una línia convencional d'Olot a la Costa Brava, al marge de l'ETF. I amb això anem de dret al següent punt:

No. L'ETF serà una línia convencional. Serà una línia apta per un màxim de 220 km/h i això, avui dia (ja no dic d'aquí a 20 anys), a tota Europa, és una velocitat de ferrocarril convencional en línia principal. El que passa és que en aquest costat dels Pirineus encara pensem que una línia convencional és una línia amb limitacions a 30 km/h, i això ja no és així.

Ara torno a flipar. L'ETF línia convencional!!! Però d'on dimonis ho has tret això!!? Si et plau, informa't bé. Et recomano que llegeixis la següent pàgina: http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/ca ... versal.jsp
Mira bé els PDFs, i si un cas llavors continuem la conversa. Veuràs que a l'estudi detallat dels corredors s'ha determinat que el millor traçat és el que passa per Montseny-Guilleries i Santa Coloma de Farners, tal com jo proposo. Llegeix bé els documents, veuràs que parlent de tant en tant d'un tram "Olot-Figueres" però que a l'hora d'adoptar solucions s'opta per Santa Coloma de Farners. També queda clar que l'ETF serà d'alta velocitat. I si el teu argument és que a la resta d'Europa d'una línia per 220 km/h se'n diu "convencional", llavors sí que l'ETF és convencional, però no donarà servei als pobles, amb la qual cosa no és el que nosaltres anomenem "convencional". I de dret al següent punt.

(Parlant de que l'ETF per Olot deix molts pobles sense servei per ser d'alta velocitat)Sí. Olot, no ho oblidem, és la única població de Catalunya de més de 30.000 habitants que no té ferrocarril. Per tant, és més equiparable a ciutats com Igualada que no pas als pobles més petits. L'ETF bé tindrà estació a Igualada, lògicament. Doncs a Olot, també.

I és clar que sí! Però el que jo dic és que Olot hauria de tenir una línia convencional, i no una com l'ETF que serà d'AV o d'altes prestacions, per que:

a) Els pobles entre Olot i Girona haurien de tenir servei de tren.
b) l'ETF, en ser d'alta velocitat, no donaria servei als pobles.
c) La línia d'Olot hauria d'enllaçar amb la costa, i l'ETF no va cap a la costa, es queda a l'interior i puja a França pel túnel del Pertús (enllaç amb la LAV)

I per tant és perjudicial que l'ETF passi per Olot.

Una línia que acabi en cul-de-sac a Olot no crec que vertebri res. Fer passar tots els trens per la mateixa traça actual des de Sta. Coloma de Farners cap amunt tampoc no vertebra res sinó que continua concentrant-ho tot al mateix punt, i a sobre sobresaturaria les vies de la LAV o les convencionals si algun dia es poden enllaçar.
El que vertebraria seria una línia que unís Garrotxa i Osona, i que unís a la vegada aquestes comarques amb la Costa Brava a través de Girona. A més permetria la comunicació interna de totes aquestes comarques sense haver de donar una volta considerable.
En canvi, no veig que una futura xarxa gironina en estrella al voltant de Girona capital vertebri massa res... una mica de Girona-centrisme, potser?

Ara tampoc t'entenc. TOTS els serveis de rodalies són distàncies curtes, i encara que la línia continüi més lluny el servei fa un cul-de-sac no gaire lluny de la ciutat. Algo així com Olot-Girona (i en cap cas Olot-Figueres). A banda, potser no coneixes prou bé la realitat de Girona. Com que no hi ha xarxa de rodalies, tothom que va a Girona va amb cotxe i aparcar-hi és missió impossible.

Tampoc no entenc gaire això que l'ETF hagi d'unir Olot i la Costa Brava passant per Girona: vols fer tota la volta de Vic-Olot-Girona-Figueres??? Mira bé el mapa, si et plau. I així i tot, s'hauria de construir la línia a la Costa Brava. També la faries d'alta velocitat i deixaries sense servei tothom que hi ha pel camí?

No t'entenc en absolut.

Esperarem a veure la proposta en els seus termes reals.

De moment, les úniques propostes meditades han descartat el traçat per Olot. Mira els plànols de les solucions a adoptar ens els PDF que t'he enllaçat. Insiteixo, mira els plànols.


Salutacions,

Eduard.

[megapauer]

Jo crec que la opció més sensata és la verda, la que té una orografia més fàcil i que es reobri l'Olot-Girona d'alguna manera.

S'està pretenent un eix i els eixos solen ser el més rectes possibles. SI hem de començar a fer SSS per abarcar totes les capitals de comarca, podem passar per Barcelona que hi hauran els mateixos quilòmetres i ens l'estalviem.

[wefer]

No calen més quilòmetres, simplement calen els mateixos per llocs diferents. M'explico més avall

Doncs no sé com t'ho has mirat.

Doncs ho he mirat tenint en compte que no es poden compatibilitzar els tràfics previstos d'alta velocitat entre BCN i Girona-Figueres amb tot el trànsit de mercaderies procedent de l'eix mediterrani, més el de l'àrea de BCN més el de l'ETF... massa cosa per dues pobres vies. Vulguis o no, caldria desdoblar, o millor dit, posar quatre vies. Això, per un corredor ja saturat, seria molt difícil, a més de l'absurditat que suposa concentrar tot el trànsit en el mateix corredor deixant aïllada la resta de Catalunya.
una altra cosa qu vull fer veure és que el traçat per les Guilleries no és en absolut pla, sinó que és altament muntanyós. en el plànol que has adjuntat on pintes la línia verda, sembla com si no hi hagués cap túnel... res més lluny de la realitat, ja que aquell traçat obligaria, sense cap mea de dubte a diversos quilòmetres de túnels i viaductes. Si ja l'Eix Transversal carreter té un túnel de 1.500 metres i uns quants més de menor longitud, tot i fent una pujada que arriba en alguns casos al 8%, algú s'imagina quina quantitat de túnels caldran per fer passar l'eix transversal fent-lo apte per mercaderies?
Segur que per Olot el traçat no és millor... però com a mínim és més útil i, tot i tenir un tram molt muntanyós, la major part és força planer. En canvi, entre Vic i Sta. Coloma no hi ha ni una sola zona plana.

L'ETF no s'acabarà a Figueres: continuarà per la LAV. Així doncs, tant si passa per Santa Coloma de Farners com si passa per Olot, l'ETF enllaçarà amb la LAV de França. El problema, si n'hi ha d'haver cap, serà el mateix, tant si enllacem a Fornells de la Selva com si enllacem a Figueres.
[...]si hi ha d'haver saturació, n'hi haurà en tots dos casos.

En absolut.
La major part del tràfic de viatgers arribarà fins a Girona i, com a molt, alguns trens continuaran fins a Figueres.. les famosos regionals d'Alta Velocitat que segur, en el futur, aniran substituint els actuals.
Seran ja molt menys els trens que arribin fins a Perpinyà o més amunt.
Per tant, la saturació de la línia serà sobretot fins a Girona, estirant molt fns a Figueres, però més amunt el trànsit serà molt menor.
Per tant, fer desembocar l'ETF força més avall de Girona provocaria un coll d'ampolla considerable, i no pas un coll d'ampolla curt, sinó llarguíssim.
En canvi, fer-lo desembocar a Figueres, no generaria cap problema, a més de tenir que compartir via tots els tràfics durant MOLT MENYS trajecte.
Que l'opció sud és més econòmica? No t'ho discuteixo. Però és pa per avui, i gana per demà. I ja que ens gastem una burrada de diners... doncs fem-ho ben fet, no pas una cosa que ens duri 5 anys i ja estigui col·lapsat.

És més, la "variant AWE" permet que l'aeroport de Girona tingui correspondència amb els trens de l'ETF..

L'aeroport de Girona ha de tenir connexió amb la LAV i la convencional actual... no necessita per res l'ETF. No barregem coses.

1) El moviment de gent important es dona entre Olot i Girona, i no entre Olot i Figueres. Dit altrament, seguint la teva proposta entre Olot i Figueres hi hauria poquíssima demanda, i entre Olot i Girona una demanda forta però no hi hauria tren. Malament.

Estàvem parlant de l'ETF. Les propostes d'unió d'Olot-Banyoles-Girona són a part, ja que ni la teva proposta ni la meva ho solucionen (ni tenen per què).
No obstant, als plànols adjunts he inclòs els accessos en qüestió... i curiosament veuràs que, amb la meva proposta, s'estructuren força millor que la teva, ja que cosntruïnt la mateixa línia, resulta que fent servir la meva proposta la línia de la Costa Brava arribaria fins a Olot i permetria continuar fins a l'interior de Catalunya. Olot, per tant, aconseguiria tant comunicar cap a l'est com cap a l'Oest, com cap al Sud, com cap al Nord.
En canvi, en la teva proposta Olot queda en un cul-de-sac, sense comunicació amb la zona de Figueres, sense connexió amb Vic, sense connexió amb Ripoll... que hi vagin en cotxe, no?

2) No veig el menor interès en la possibliitat de fer trens BCN-Figueres via Vic i Olot. Si n'hi ha cap, si et plau, explica-m'ho.

El mateix interès que un BCN-Lleida via Manresa
No es tracta d'això. Es tracta de crear Malla, de crear xarxa per poder anar de qualsevol punt a qualsevol altra de forma ràpida i sense haver depassar sempre pels mateixps llocs.
Per això no m'agrada la teva proposta, qe no crea cap xarxa sinó que es basa en una antena inconnexa sortint del mateix corredor central actual per la connexió d'Olot

3) D'on diantre treus que l'ETF per Olot i Figueres comunicaria la Catalunya central amb la costa gironina ? Ara sí que flipo. .

No em referia a l'ETF. Em referia al conjunt de la proposta. Mira el plànol que adjunto.

Ara torno a flipar. L'ETF línia convencional!!! Però d'on dimonis ho has tret això!!? Si et plau, informa't bé.[...]També queda clar que l'ETF serà d'alta velocitat

Awe, crec que no sóc jo el mal informat. Fins a 220 Km/h, que és el que serà l'ETF, és línia convencional el s. XXI. A partir de 250 Km/h, essent moooolt generosos, podem considerar que és Alta Velocitat.
Home, per algun lloc corre una definició que diu que són Alta Velocitat totes les línies per sobre de 160Km/h... però vaja, a part de per riure no serveix de massa aquesta definició.
I per cert, no et creguis tot el que et digui la Gene ni qualsevol polític. Segur que et diuen que la L9 també serà d'Alta Velocitat

Però el que jo dic és que Olot hauria de tenir una línia convencional, i no una com l'ETF que serà d'AV o d'altes prestacions, per que:
a) Els pobles entre Olot i Girona haurien de tenir servei de tren.

Ningú ha dit que l'ETF vagi d'Olot a Girona. Són coses diferebts la línia Olot-Banyoles-Girona i l'ETF. La única diferència entre la teva propsta d'ETF i la meva, és que el "meu" ETF aprofitaria la línia d'Olot entre aquesta població i Besalú, la qual cosa permetria estalviar una bona quantitat de milions.

b) l'ETF, en ser d'alta velocitat, no donaria servei als pobles.

1- Quins pobles?
2- En el cas hipotètic que n'existís algun de més de 5.000 habitants... per què no?

I per tant és perjudicial que l'ETF passi per Olot.

Ara flipo jo

Ara tampoc t'entenc. TOTS els serveis de rodalies són distàncies curtes, i encara que la línia continüi més lluny el servei fa un cul-de-sac no gaire lluny de la ciutat.

I què passa... que ningú viatja entre Olot i Vic? I entre Olot i Ripoll, Ripoll-Besalú? Banyoles-Vic? Banyoles-Ripoll? Banyoles Puigcerdà?

Algo així com Olot-Girona (i en cap cas Olot-Figueres)..

Que els de Figueres són ciutadans de segona? Pangironisme? Estatut d'Autonomia per Figueres!!!

A banda, potser no coneixes prou bé la realitat de Girona. Com que no hi ha xarxa de rodalies, tothom que va a Girona va amb cotxe i aparcar-hi és missió impossible.)..

Està bé... crec que l'ajuntament de Girona hauria de fer alguna cosa al respecte. No veig quina relació hi pot tenir l'ETF, però vaja...

No t'entenc en absolut.

Espero que ara ja sí.

De moment, les úniques propostes meditades han descartat el traçat per Olot. Mira els plànols de les solucions a adoptar ens els PDF que t'he enllaçat. Insiteixo, mira els plànols..

Crec profundament que són propostes "meditades" només tenint en compte quina és l'alternativa més barata, no pas la més útil, la que genera més beneficis ni la que genera menys problemes.
i ja sabem que les baratures, a la llarga, surten cares.
Encara s'està a temps de rectificar.
A10!!!

[entfe001]

Després em llegiré els últims missatges, que ara estic espès.

Només volia apuntar que a la portada de l'últm número de la revista propagandística "Info Catalunya" (era propagandística amb CiU i ho segueix éssent amb el PSC) apareix la notícia de l'ETF. Evidentment és tractada amb una superfluïtat i indefinició que tomben d'esquena, però jo em quedo amb la fotografia de portada.

És un tren. De la Generalitat. De FGC.

...

Una 211.

Bé, si volen vendre'ns idea de "nou ferrocarril" amb aquestes andròmines, o és que no tenien cap altre fotografia d'arxiu o és que, directament, se'ns estan rient a la cara.

Implícitament aquesta fotografia significa quelcom. I no pas bo.

[Santfeliuenc]

Hola,

Respecto a los dos sistemas que he visto, me quedo con la opción que comenta Marçal ("wefer").

Ahora bien, lo mismo que no era prioritaria ni hacia falta la línea 9 del metro de Barcelona en su trazado global sino que simplemente con los traos entre Sagrera y la zona Besós y con haber ampliado la L2 hacia Zona Franca y el aeropuerto hubiese sido correcto pudiendo haber destinado el resto del grueso de la inversión a temas como el vertebrar algo bajo Diagonal (yo a lo mío ¿eh?)... pues no siendo para nada prioritario el tema del eje transversal catalán respecto a lo que habría que hacer (versión Santfeliuenc), pues seguro que lo hacen del revés y se ponen inicialmente con el ETF.

¿Qué habría que hacer en primer lugar según versión Santfeliuenc? pues sencillo, subir tanto en paralelo a la C-16, como a la C-17 en dirección Puigcerdà y con doble vía de ancho UIC en ambos casos. Con lo que habría que adecuar y habilitar hacia el norte la ya existente línea de Puigcerdà y adeucar el ancho de vía de FGC a ancho UIC así como ampliar la infraestructura hacia Berga y más allá para llegar las mercancías a Francia, conectar con la red gala y acceder por ella al centro y norte de Europa.

Conectando Vilanova a Vilafranca y conectando Tarragona a la línea de alta velocidad, durante el tramo de llegada a Martorell por el interior, para nada se colapsaría en primera instancia el sistema y una vez llegados a Martorell el área de Barcelona no vería entrar convoy alguno procedente del sur de Cataluña porque se avacuarían por el eje Martorell - Manresa - Berga - Serra del Cadí - Puigcerdà - Francia.

El puerto de Barcelona evacuaría de la misma forma por los dos ejes y se podría colocar una conexión entre Manresa y Vic para, utilizando como salida la infraestructura de FGC, enlzar con la línea de Puigcerdà de salida y por ese ramal dejando el acceso a Vic como cometido de una línea de cercanías con muchísima mayor frecuencia y las poblaciones de más allá como núcleos servidos por regionales y trenes directos o semidirectos que parasen en Vic, Ripoll, Ribes y Puigcerdà (...).

Y si el eje transversal fuese necesario, pues después se adecúa tanto el tramo ya existente entre Lleida, Calaf y Manresa, sumado al ramal que habría entre Manresa y Vic, y además se le suman las dos opciones posibles que se ven por aquí, la de ir más o menos paralelo a la C-25 ó eje transversal por carretera, y también la otra que saldría del norte, de Ripoll hacia Olot, Banyoles y Girona. Las dos serían posibles en un futuro, pero para llevar mercancías desde los lugares importantes y que las producen a Francia, lo que hacen falta son dos ejes sur-norte, no uno transversal que en lo que se refiere y como os gusta mucho decir a vosotros, en cuestión de pasaje y viajeros no se costearía en absoluto porque la demanda de viajes en esa zona es nula e inexistente (a veeeer, sí que existe, pero que no le sale bien a nadie).

Saludos,
Sergio

[Sky]

Captures del butlletí de la Generalitat d'aquest mes:

[Sky]

Fondarella no está de acuerdo con el trazado del nuevo Eix ferroviario

La sala de actos del Ayuntamiento de Fondarella reunió cerca de un centenar de personas que escucharon atentamente las explicaciones sobre el proyecto de la Generalitat de Catalunya de construir un nuevo Eix Ferroviario que cruzará una buena parte de su término municipal.

En la documentación que se tiene y que se considera provisional, existe un ramal de la vía que al conectar directamente Torregrossa con Mollerussa cruza buena parte del término de Fondarella, pasando por la zona de la Serra, y dejando terrenos a un lado y a otra del mismo, como si de un cajón sin salidas se tratara. Esta parte de la línea, que también pasa por Miralcamp, produciendo daños en muchas zonas y próxima al núcleo urbano, diseña, al menos en los planos actuales, una ruta que interfiere netamente en industrias ya consolidadas, como por ejemplo Comercial Mollerussa o las instalaciones de Garrofé.

También cruza de lleno los terrenos que debían ser recalificados para suelo industrial y que fueron en otro momento objeto de debate, por qué no se recalificaron para que en ellos se instalara una industria de producción de queso de mozarella de Copirineo, a pesar del interés de la misma cooperativa.

Es por este motivo, que el alcalde de la localidad, Joan Reñé, interpondrá alegaciones a este trazado al igual que lo han hecho el resto de localidades afectadas, y también el Consell Comarcal que da su apoyo a esta iniciativa ya que claramente perjudica los intereses de algunos municipios de manera directa y de otros indirectamente.

A pesar que el número de afectados no se determinó en esta reunión, los habitantes de Fondarella se mostraron indignados, ya que se limita su proceso de crecimiento industrial, por una parte y por otra, en caso de realizarse esta línea, además se encontrarán con una serie de barreras que afectará al medio ambiente.

Si ahora ya cruza su término municipal la vía ferroviaria Lleida-Manresa, que se mantendrá, la carretera N-II y la autovía, ahora además tendrán otra vía de ferrril, que pasará por una zona, ahora con campos de cultivo y accesos a la Serra, que no podrán utilizar ya que no existe estación en la población.

Reñé añadió que seguirán detenidamente y con atención el desarrollo de este proceso, ya que la indignación de muchos ciudadanos es elevada y por tanto ésta es su responsabilidad como alcalde, pero también como presidente del Consell Comarcal. Mollerussa también solicitó hace unos días en las alegaciones, que precisamente este ramal se pudiera suspender, de acuerdo con el resto de municipios, y se buscará otro enlace para los pasajeros que no fuera por este punto de la estación actual.

--

La Mañana.

[Sky]

La Paeria vol un tren a l'aeroport i una estació al costat del futur polígon

L'Ajuntament de Lleida reclama a la Generalitat que el projecte d'Eix Transversal Ferroviari inclogui una estació intermodal centrada en les mercaderies a la zona de Torreblanca-Quatre Pilans, on està previst el nou polígon de l'Institut Català del Sòl. També proposa que el traçat passi pel sud del by-pass de l'AVE per minimitzar el pas per terrenys urbanitzables i demana un triangle ferroviari de trens de rodalies que connecti Lleida, Balaguer i el futur aeroport d'Alguaire.

--

SEGRE.

[Sky]

La majoria de pobles del Pla, afectats per l'Eix Ferroviari, presenten al·legacions

• El Consell Comarcal també n'hi ha presentat una

El passat més de juliol la Generalitat presentava el projecte de l'Eix Tranversal Ferroviari que passava per diferents poblacions del Pla d´Urgell.

Ara, un cop rebut el dossier informatiu, la majoria d'aquestes poblacions han presentat al·legacions al projecte, al que s'hi ha afegit un de suport del Consell Comarcal del Pla d´Urgell, que es va presentar el passat divendres, dia 28, coincidint amb el tancament del plaç d'admissió d'al·legacions.

La queixa gairebé unànime és la de manca de diàleg de l'Administració amb els representants del territori, al presentar el projecte sense haver fet cap consulta o reunió prèvia. També comenten que la introducció del projecte parla de quatre possibles traçats tot i que posteriorment només en desenvolupa un de sol que, a més, no és el que a la introducció es recomana, que seria un traçat paral·lel al TGV.

Pel que fa als casos concrets de cada població, Ramon Lleonart, alcalde de Torregrossa, va explicar que el traçat passa pel centre de la zona industrial que s'està projectant a la vora de la N-240. A més passa molt a prop d'una zona PEIN i no hi ha un traçat en alçat, pel que no es pot veure l'impacte visual i mediambiental que pot ocasionar. Segons va comentar Lleonart a aquest diari, havia rebut una trucada d'Urbanisme on li mostraven la seva predisposició a parlar del tema.

Una altra població afectada és Miralcamp. El seu alcalde, Melcior Claramunt, va comentar que el traçat passa per la zona sud de la població, a uns 150 metres del nucli urbà actual, el que talla qualsevol creixement de la població cap aquell indret, a més de l'impacte paissagístic. A més l'informe no especifica quin tipus de mercaderia hi pot passar.

També Fondarella es veu afectada pel recorregut proposat. Segons Joan Reñé, alcalde de la població, el traçat (en aquest cas es tracta del ramal de tren de passatgers) baixa gairebé perpendicular des de la Serra fins a enganxar amb la línia ferroviària actual. Un recorregut que afectaria una zona on ja hi ha instal·lades diferents empreses i de possible desenvolupament industrial. A més Reñé, en la seva condició de president del Consell Comarcal, va insistir en la “falta de respecte absolut” envers els municipis i la seva gent, referint-se a l'Administració, per no haver parlat del tema abans de presentar-lo.

Sidamon, segons el seu alcalde, Josep Maria Huguet, tot i tenir poca afectació territorial, s'han unit a les queixes pel que suposa de “barrrera que ens separa de la comarca, especialment de la capital”.

De fet la capital del Pla, Mollerussa, també ha presentat al·legacions. En aquest cas,segons el seu alcalde, Toni Bosch, es demana que Mollerussa aculli la terminal de mercaderies que preveu el projecte i s'unifiqui amb la de passatgers.

De fet l'estació de mercaderies es planteja en el terme de Golmés, una proposta que el seu alcalde, Josep Maria Palau, veu amb bons ulls, ja que ho considera un activador econòmic de la zona. Així, Golmés no ha presentat cap al·legació ja que, a més, considera que només es tracta d'un dossier informatiu poc definit.

--

VilaWeb.

[sequera]

divendres, 18 de novembre de 2005 - 14:30h

L'Eix Transversal Ferroviari es posa en marxa



Traçat del nou eix ferroviari (en groc)

El DOGC publica la licitació dels estudis informatius i d'impacte mediambiental per valor de 4 M€.

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat l'anunci d'inici de licitació dels estudis informatius i d'impacte mediambiental dels trams del futur Eix Transversal Ferroviari (ETF) entre Lleida i Cervera; Igualada, Manresa i Castellbisbal; i Vic i Girona, la qual cosa implica la posada en marxa d'aquest ambiciós projecte ferroviari que unirà Girona i Lleida de manera directa i que va ser presentat el passat estiu.

Els estudis es liciten per valor de 4 MEUR i tenen un termini de redacció d'un any. Aquests estudis establiran amb precisió la traça de l'Eix i les seves infraestructures, així com l'impacte ambiental associat per aquest nou traçat.

Aquesta nova línia de tren unirà en uns 233 km de recorregut, Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona, connectant, així mateix, amb la línia d'alta velocitat fins a la frontera francesa i amb l'eix prelitoral, la regió metropolitana i el port de Barcelona.

Es preveu també que transporti en doble via d'ample internacional passatgers i mercaderies a 7 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. En total, es preveu una inversió de més de 6.500 MEUR.

aquí per descarregar el pdf
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/EF ... -29398.pdf

[sequera]

S’inicia la licitació per als estudis informatius i d’impacte mediambiental de l’Eix Transversal Ferroviari
Data: 18/11/2005

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica avui l’anunci d’inici de licitació dels estudis informatius i d’impacte mediambiental dels trams del futur Eix Transversal Ferroviari (ETF) entre Lleida i Cervera; Igualada, Manresa i Castellbisbal; i Vic i Girona. Els estudis es liciten per valor de 4 MEUR i tenen un termini de redacció d’un any. Aquests estudis establiran amb precisió la traça de l’Eix i les seves infraestructures, així com l’impacte ambiental associat per aquest nou traçat. Amb la licitació que avui s’obre es dóna un nou pas decisiu i imprescindible per a la realització d’aquest ambiciós projecte ferroviari.

El Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar el passat mes de juliol l’estudi de les alternatives de traçat del futur Eix Transversal Ferroviari (ETF).
El mateix juliol, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, d’acord amb l’estudi d’alternatives de traçat, va aprovar el Document d’objectius i propòsits generals del Pla director urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari, que tindrà com a objectiu garantir la reserva de sòl necessari per realitzar aquest projecte.

Des del mes de setembre, s’ha obert un període de consulta als ajuntaments afectats. Alhora, segons aquest estudi de traçat i amb la finalitat d’aprofundir-hi, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha encarregat a l’empresa pública IFERCAT licitar l’avantprojecte de l’Eix, així com els estudis informatius i d’impacte ambiental que avui es liciten.

Paral·lelament, la Secretaria de Planificació Territorial iniciarà la redacció del Pla director urbanístic de l’ETF, que es farà sobre la base de l’avantprojecte que desenvolupi l’IFERCAT.

D’aquesta manera, continuen avançant els tràmits i estudis per a fer realitat la construcció en un futur de l’eix Transversal ferroviari.

Estudis informatius i d’impacte ambiental

Per a la redacció del Pla director urbanístic, l’Eix Transversal Ferroviari s’ha dividit en tres trams: Lleida – Cervera, Igualada – Manresa - Castellbisbal i Vic – Girona. Per tal de desenvolupar-lo, avui s’inicia la licitació de 6 projectes: 3 estudis informatius i 3 estudis d’impacte ambiental. Tenen un termini de redacció de 12 mesos i es preveu que es puguin adjudicar el primer trimestre del 2006. L’import de licitació pel global dels estudis és de 4 MEUR.

L’objecte principal d’aquests encàrrecs és establir amb precisió la traça de l’ETF i les seves infraestructures associades, així com l’impacte ambiental associat per aquest nou traçat.

Lleida – Cervera

Avui s’inicia la licitació de l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental d’aquest tram per un valor de 894.720 euros. Entre aquestes poblacions es preveuen tres tipus d’infraestructures:

- La traça principal de l’Eix Transversal Ferroviari: s’inicia a l’oest de Lleida (intersecció amb la autovia A-2) i transcorre en paral•lel a la variant de Lleida de la línia d’alta velocitat actualment en construcció fins que, prop d’Artesa de Lleida se’n separa i comença un traçat propi, exterior als nuclis urbans de Mollerussa, Tàrrega i Cervera. El tram finalitza a l’est de la localitat de Cervera, en la intersecció de l’autovia A-2 amb l’eix Transversal viari.

- Les variants d’entrada a les poblacions de Mollerussa, Tàrrega i Cervera, aprofitant la traça de l’actual línia Lleida – Manresa convenientment remodelada.

- Una solució tren-tramvia entre Lleida i Cervera seguint la traça de la línia actual Lleida – Manresa, que serà convenientment remodelada.


Igualada-Manresa-Castellbisbal

S’inicia la licitació d’ambdós estudis per valor de 1,6 MEUR. Aquest tram Igualada – Manresa – Castellbisbal incorpora quatre tipus d’infraestructura:

- La traça principal del tram Igualada - Manresa – Castellbisbal: s’inicia a l’est de la localitat de Cervera, en la intersecció de l’autovia A-2 amb l’eix Transversal viari, i continua per l’exterior dels nuclis urbans d’Igualada i de Manresa, finalitzant enfront el nucli urbà de Santa Maria d’Oló.

- El tram Manresa-Martorell, que partint de l’eix Igualada-Manresa, finalitza en el nus ferroviari de Castellbisbal.

- Les variant d’entrada a la població d’Igualada.

- Perllongament de les línies actuals d’FGC a Igualada i Manresa fins a les futures estacions de l’eix Transversal ferroviari en aquestes poblacions.


Vic-Girona

S’anuncia la licitació d’ambdós estudis per valor de 1,49 MEUR. El tram Vic – Girona incorpora:

- La traça principal del tram Vic – Girona: s’inicia a l’est de Manresa, enfront el nucli urbà de Santa Maria d’Oló; i finalitza enllaçant amb la línia d’alta velocitat Barcelona – frontera prop de l’aeroport de Girona.

- Entrada a l’estació actual de Renfe de Vic aprofitant en part la infraestructura existent.

- Nova estació a l’aeroport de Girona.


L’Eix Transversal Ferroviari

Aquesta nova línia unirà en uns 233 km de recorregut, Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona, connectant, així mateix, amb la línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa i amb l’eix prelitoral, la regió metropolitana i el port de Barcelona.

Es preveu també que transporti en doble via d’ample internacional passatgers i mercaderies a 7 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega.

Es tracta d’una una operació complexa que no es fixa només en el traç central sinó també en els ramals d’accés a les ciutats, la connexió cap a Barcelona i la renovació de la línia ja existent. En total, es preveu una inversió de més de 6.500 MEUR.

Aquets nou Eix que impulsa el Govern de la Generalitat és una clara aposta pel transport de passatgers i mercaderies per ferrocarril i incideix de manera decisiva en el reequilibri territorial, a més de prioritzar la transversalitat davant la radialitat.

[sequera]

enllaços molt interesants del ferrocarril en CATALUNYA ESTAT ACTUAL I FUTUR.

imprescindibles.

Eix transversal
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/ca ... versal.jsp

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/ca ... versal.jsp

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/ca ... almixt.jsp

nova xarxa ferroviaria
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/ei ... -29106.pdf
Estudi de corredors i alternativeshttp://www10.gencat.net/ptop/binaris/ei ... -29107.pdf
alternatives estudiades 1 part http://www10.gencat.net/ptop/binaris/ei ... -29108.pdf
alternatives estudiades 2 part http://www10.gencat.net/ptop/binaris/ei ... -29109.pdf
alternatives estudiades 3 part http://www10.gencat.net/ptop/binaris/ei ... -29109.pdf

[davida]

S’inicia la licitació per als estudis informatius i d’impacte mediambiental de l’Eix Transversal Ferroviari
Data: 18/11/2005

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica avui l’anunci d’inici de licitació dels estudis informatius i d’impacte mediambiental dels trams del futur Eix Transversal Ferroviari (ETF) entre Lleida i Cervera; Igualada, Manresa i Castellbisbal; i Vic i Girona. Els estudis es liciten per valor de 4 MEUR i tenen un termini de redacció d’un any. Aquests estudis establiran amb precisió la traça de l’Eix i les seves infraestructures, així com l’impacte ambiental associat per aquest nou traçat. Amb la licitació que avui s’obre es dóna un nou pas decisiu i imprescindible per a la realització d’aquest ambiciós projecte ferroviari.

El Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar el passat mes de juliol l’estudi de les alternatives de traçat del futur Eix Transversal Ferroviari (ETF).
El mateix juliol, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, d’acord amb l’estudi d’alternatives de traçat, va aprovar el document d’objectius i propòsits generals del Pla director urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari, que tindrà com a objectiu garantir la reserva de sòl necessari per realitzar aquest projecte.

Des del mes de setembre, s’ha obert un període de consulta als ajuntaments afectats. Alhora, segons aquest estudi de traçat i amb la finalitat d’aprofundir-hi, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha encarregat a l’empresa pública IFERCAT licitar l’avantprojecte de l’Eix, així com els estudis informatius i d’impacte ambiental que avui es liciten.

Paral·lelament, la Secretaria de Planificació Territorial iniciarà la redacció del Pla director urbanístic de l’ETF, que es farà sobre la base de l’avantprojecte que desenvolupi l’IFERCAT.

D’aquesta manera, continuen avançant els tràmits i estudis per a fer realitat la construcció en un futur de l’Eix Transversal Ferroviari.

Estudis informatius i d’impacte ambiental

Per a la redacció del Pla director urbanístic, l’Eix Transversal Ferroviari s’ha dividit en tres trams: Lleida – Cervera, Igualada – Manresa - Castellbisbal i Vic – Girona. Per tal de desenvolupar-lo, avui s’inicia la licitació de 6 projectes: 3 estudis informatius i 3 estudis d’impacte ambiental. Tenen un termini de redacció de 12 mesos i es preveu que es puguin adjudicar el primer trimestre del 2006. L’import de licitació pel global dels estudis és de 4 MEUR.

L’objecte principal d’aquests encàrrecs és establir amb precisió la traça de l’ETF i les seves infraestructures associades, així com l’impacte ambiental associat per aquest nou traçat.

Lleida – Cervera

Avui s’inicia la licitació de l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental d’aquest tram per un valor de 894.720 euros. Entre aquestes poblacions es preveuen tres tipus d’infraestructures:

- La traça principal de l’Eix Transversal Ferroviari: s’inicia a l’oest de Lleida (intersecció amb la autovia A-2) i transcorre en paral•lel a la variant de Lleida de la línia d’alta velocitat actualment en construcció fins que, prop d’Artesa de Lleida se’n separa i comença un traçat propi, exterior als nuclis urbans de Mollerussa, Tàrrega i Cervera. El tram finalitza a l’est de la localitat de Cervera, en la intersecció de l’autovia A-2 amb l’eix Transversal Vari.

- Les variants d’entrada a les poblacions de Mollerussa, Tàrrega i Cervera, aprofitant la traça de l’actual línia Lleida – Manresa convenientment remodelada.

- Una solució tren-tramvia entre Lleida i Cervera seguint la traça de la línia actual Lleida – Manresa, que serà convenientment remodelada.


Igualada-Manresa-Castellbisbal

S’inicia la licitació d’ambdós estudis per valor de 1,6 MEUR. Aquest tram Igualada – Manresa – Castellbisbal incorpora quatre tipus d’infraestructura:

- La traça principal del tram Igualada - Manresa – Castellbisbal: s’inicia a l’est de la localitat de Cervera, en la intersecció de l’autovia A-2 amb l’eix Transversal viari, i continua per l’exterior dels nuclis urbans d’Igualada i de Manresa, finalitzant davant el nucli urbà de Santa Maria d’Oló.

- El tram Manresa-Martorell, que partint de l’eix Igualada-Manresa, finalitza en el nus ferroviari de Castellbisbal.

- Les variant d’entrada a la població d’Igualada.

- Perllongament de les línies actuals d’FGC a Igualada i Manresa fins a les futures estacions de l’eix Transversal ferroviari en aquestes poblacions.


Vic-Girona

S’anuncia la licitació d’ambdós estudis per valor de 1,49 MEUR. El tram Vic – Girona incorpora:

- La traça principal del tram Vic – Girona: s’inicia a l’est de Manresa, enfront el nucli urbà de Santa Maria d’Oló; i finalitza enllaçant amb la línia d’alta velocitat Barcelona – frontera prop de l’aeroport de Girona.

- Entrada a l’estació actual de Renfe de Vic aprofitant en part la infraestructura existent.

- Nova estació a l’aeroport de Girona.


L’Eix Transversal Ferroviari

Aquesta nova línia unirà en uns 233 km de recorregut, Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona, connectant, així mateix, amb la línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa i amb l’eix prelitoral, la regió metropolitana i el port de Barcelona.

Es preveu també que transporti en doble via d’ample internacional passatgers i mercaderies a 7 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega.

Es tracta d’una operació complexa que no es fixa només en el traç central sinó també en els ramals d’accés a les ciutats, la connexió cap a Barcelona i la renovació de la línia ja existent. En total, es preveu una inversió de més de 6.500 MEUR.

Aquets nou Eix que impulsa el Govern de la Generalitat és una clara aposta pel transport de passatgers i mercaderies per ferrocarril i incideix de manera decisiva en el reequilibri territorial, a més de prioritzar la transversalitat davant la radialitat.

Generalitat de Catalunya

[wefer]

Us passo un document, que m'ha enviat el "CENTRE D'ESTUDIS HISTÒRICS DEL FERROCARRIL ESPANYOL" C.E.H.F.E. És un article aparegut al diari debGirona, on es compara l'actual projecte de ferrocarril transversal amb un altra de característiques similars, de l'anys 1880

[Santfeliuenc]

Hola,

Es muy significativo que este tipo de cosas para nada es iniciativa moderna y actual sino que desde hace tiempo alguien vió que sería necesario, lo propuso, lo dijo, lo esquematizó, lo trató de llevar a cabo y al final, pues pasa lo que pasa.

Me gustaría saber qué es lo que oficialmente se habrá propuesto remontándonos tiempo atrás para pasar y circular en Barcelona utilizando las grandes avenidas que ya sabeis.



Saludos,
Sergio

[Ferrovi]

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
gencat.net
Divendres, 18 de novembre de 2005 - 14:30h

L'Eix Transversal Ferroviari es posa en marxa

El DOGC publica la licitació dels estudis informatius i d'impacte mediambiental per valor de 4 M€.

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat l'anunci d'inici de licitació dels estudis informatius i d'impacte mediambiental dels trams del futur Eix Transversal Ferroviari (ETF) entre Lleida i Cervera; Igualada, Manresa i Castellbisbal; i Vic i Girona, la qual cosa implica la posada en marxa d'aquest ambiciós projecte ferroviari que unirà Girona i Lleida de manera directa i que va ser presentat el passat estiu.

Els estudis es liciten per valor de 4 MEUR i tenen un termini de redacció d'un any. Aquests estudis establiran amb precisió la traça de l'Eix i les seves infraestructures, així com l'impacte ambiental associat per aquest nou traçat.

Aquesta nova línia de tren unirà en uns 233 km de recorregut, Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona, connectant, així mateix, amb la línia d'alta velocitat fins a la frontera francesa i amb l'eix prelitoral, la regió metropolitana i el port de Barcelona.

Es preveu també que transporti en doble via d'ample internacional passatgers i mercaderies a 7 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. En total, es preveu una inversió de més de 6.500 MEUR.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
diari de girona

El Govern estudiarà un ramal de l´Eix Ferroviari per unir Vic, Olot i Figueres

DDEG, BARCELONA.

La Comissió de Política Territorial va aprovar ahir una proposició no de llei presentada pel diputat del PPC Manuel Ibarz, en la qual instava la Generalitat a incorporar a l´estudi del traçat sobre el futur Eix Transversal Ferroviari un ramal paral·lel que uneixi les localitats de Vic, Olot i Figueres. Ibarz va recordar que el passat juliol el Govern va presentar el projecte d´aquesta infraestructura, de 233 quilòmetres, que unirà Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona.
En aquest sentit, el diputat del PPC va afirmar que «malgrat la indefinició i la incertesa sobre com es realitzarà i finançarà l´eix, el que sí que queda clar és que el traçat decidit pel Govern deixava de banda la ciutat d´Olot en optar per la connexió Vic-Girona».

==============================================================================================
comentari personal: això es un gran pas per l'historia i un petit pas per al català

[abegot]

Us passo un document, que m'ha enviat el "CENTRE D'ESTUDIS HISTÒRICS DEL FERROCARRIL ESPANYOL" C.E.H.F.E. És un article aparegut al diari debGirona, on es compara l'actual projecte de ferrocarril transversal amb un altra de característiques similars, de l'anys 1880

Marçal, és fantástic, aquesta documentació. La meva enhorabona per la trobada, i agraiexo que ens facis particips de tota l'història.

[wefer]

De El Punt:
---------------------
Santa Coloma de Farners vol estació de l'eix ferroviari

A. PUIG. Barcelona

L'Ajuntament de Santa Coloma de Farners va reclamar ahir al govern que el futur eix transversal ferroviari tingui una estació en aquest municipi. El consistori va recordar que aquesta és l'única capital de comarca per on passarà la nova línia ferria que no tindrà estació, segons el projecte amb què treballa la Generalitat. Tots es grups municpals van consensuar una moció en què demanan al govern que rectifiqui aquest «tracte discriminatori». L'eix transversal ferroviari s'ha de començar a construir el 2010, tindrà 233 quilòmetres i permetrà anar de Lleida a Girona en 90 minuts. La nova línia té previstes les estacions de Lleida, Tàrrega, Mollerussa, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona.