Artícle del diari Avui. Visió des del tren (1873, 2008)

[viscaelcat]

Acabo de llegir aquest artícle de la seccio d'opinió del diari Avui i m'ha agradat com descriu l'entrada a Barcelona amb tren. El podeu llegir aquí.


Visió des del tren (1873, 2008)

Ada Castells

Des que la petita Clixé ha llegit en el llibre La vocació de modernitat de Barcelona, de Joan Ramon Resina, les paraules d’Edmondo De Amicis, no es pot treure del cap el país entusiasta que érem el 1873. L’escriptor italià, aficionat als viatges, descriu l’entrada a Barcelona en tren d’aquesta manera: “Després de deixar enrere l’estació del Clot, que és l’última abans d’arribar a Barcelona, un veu a banda i banda grans edificis de maons, llargs murs delimitadors, piles de materials de construcció, torres fumejants, fàbriques i obrers, i un sent, o li sembla sentir, un so apagat, difús i creixent que és com la respiració treballosa d’una gran ciutat que es mou i treballa”.

Ara, el paràgraf sorgit d’aquest primer viatge de la línia Barcelona-Mataró ens esclata als nassos.

Si mirem d’emular-lo amb ulls del 2008 ja no hi trobem tanta energia constructiva, més aviat tot al contrari: “Després de deixar enrere l’estació del Clot, amb mitja hora de retard i sense rebre cap disculpa, un veu a banda i banda la gent amb qui comparteix vagó. A cops de colzes, si aconsegueix arribar a la finestra, observa grans edificis de maons abandonats, llargs murs amb grafits que podrien ser a qualsevol altre lloc del món, blocs de pisos amb cartells anunciant que es venen i obrers a l’atur, i un sent, o li sembla sentir, un so apagat, difús i creixent que és la respiració treballosa que a un li agafa quan es desespera perquè viu en una gran ciutat que ja no es mou ni treballa”. Bé, ben mirat, sí que es mou i treballa. El problema és saber cap a on i amb quina estratègia de futur, si és que n’hi ha. Al llibre, Resina ho explica i, la veritat, no és per fer volar coloms, encara que a Barcelona ens en sobrin.

[Danzig]

viu en una gran ciutat que ja no es mou ni treballa”.

Suposo que parlarà per ell

[EUKibo]

viu en una gran ciutat que ja no es mou ni treballa”.

Suposo que parlarà per ell

Suposo que parlarà de la possible escòria que s'ha trobat a la RENFE. Que aquests efectivament ni es mouen (com els seus trens) i molt menys treballen si per a això han d'atendre a algú en català i el bon sou de l'Estat no li falla.

Per sort, últimament (farà cosa d'un més o dos) estic veient a algunes estacions cares noves, taquillets molt amables, que fan molt bé la seva feina i s'agraeix la seva eficàcia i educació en una empresa que els últims anys ha fet tant i tant de mal.

[Ferry1ac1]

Crec que és cert que ara estem passant un moment de "crisi" en tots els aspectes. Úna prova irrefutable és la que dóna l'autora: com estan els trens, com està l'entorn de les vies....

Suposo que al 1873 la gent estava senzillament al·lucinant pels canvis que veien dia a dia, que a poc a poc els anaven fent la vida menys dura però no menys complicada. I ara 135 anys després cada vegada hi ha més gent desencantada i decepcionada per com van les coses i per tot el que s'hauria pogut fer i no s'ha fet i per tot el que es podria fer i no es fa i sembla que no es farà.

Però per això hi som nosaltres, per canviar-ho i per anar tirant endavant (com a mínim pel que fa als trens i al transport públic) i aviam si algun dia algún ajudant d'algun polític entra en aquests fòrums genials i comença a copiar les meravelloses idees que s'hi aboquen sense parar (per algun lloc s'ha de començar arreglant el món, no?)

[xaconet]

L'Ada Castells, en el seu article, fa poesia. O si més no compara dues situacions que no tenen res a veure. La Barcelona real del segle XIX no arribava ni al Clot, ni a Gràcia, ni a Sarrià, ni a Sant Andreu, ara s'allarga molt més enllà del seu terme oficial. El de la periodista de l'Avui és un d'aquells articles que busquen la complicitat de que qualsevol temps passat va ser millor. Doncs no. I aixó no vol dir que les coses siguin ara una maravella i que no hi ha res a esmenar. Hi ha moltes coses que s'han fet malament o que, en tot cas, no s'han fet be. Peró, de debó, ni la Catalunya ni la Barcelona de que ens parla eran cap lloc idílic per viure-hi

[javi82]

Recomano per a aquest Sant Jordi el llibre Història de Barcelona de Jaume Sobrequés (director del Museu d'Història de Catalunya) on fa un repàs de la ciutat des de l'època romana fins el s.XXI. L'he escoltat en alguna entrevista on fa promoció del llibre i quan li han preguntat específicament sobre aquesta sensació negativa tan estesa a la societat ha dit q no li estranya gens, pq és el típic derrotisme i pessimisme patològic dels catalans q ha existit al llarg de la història. I q si es fa l'esforç d'abstreure's del soroll i veure les coses des d'una perspectiva global, Barcelona està avui millor q mai ha estat a la seva història.

[wefer]

, Barcelona està avui millor q mai ha estat a la seva història.

Si no fos que Barcelona ja no és la primera ciutat d'Espanya en tots i cadascun dels indicadors (empresarials, renda, socials, benestar, etc), havent estat superada per la capital de l'Estat (cosa que mai havia passat), aquesta frase seria veritat.
Lamentablement, és falsa, i Barcelona ha passat de ser la pionera d'Espanya, a ser simplement "la segona" en tot. I continua cap avall, per culpa de tots plegats.

Ara, que sempre es pot argumentar que els números, les dades, les astadístiques o fins i tot la realitat del dia a dia "són pessimistes", i que aquí hi ha platja i per això estem tant contents.
Certament, qui no es conforma és perquè no vol

[Danzig]

havent estat superada per la capital de l'Estat (cosa que mai havia passat)

mai és molt temps, eh?

[Vox]

Off topic total, però cap a quin any situeu aquest avantatge de Madrid sobre Bcn? Cap el 2000? 2002?

Vox

[Guigui]

Off topic total, però cap a quin any situeu aquest avantatge de Madrid sobre Bcn? Cap el 2000? 2002?

Si et refereixes a quan Madrid va avançar Barcelona en termes generals, jo ho situaria cap a finals dels 90 (1996-1998). Curiosament, vindria a coincidir amb l'inici del declivi polític del catalanisme i l'inici de la revifalla política de l'espanyolisme.

[wefer]

havent estat superada per la capital de l'Estat (cosa que mai havia passat)

mai és molt temps, eh?

Sí, és molt temps.molt
Però en termes generals és així, per una senzilla raó: abans Madrid no era res més que un poblet relativament a prop de la capital Toledo (parlem d'abans del s. XVII). Això fa que, clarament, descartem qualsevol període anterior com a període en que Madrid era més que Barcelona (BCN ja era una ciutat "gran" des de l'època romana).
Des del s. XVII BCN i CAtalunya en general van continuar (amb alts i baixos) l'economia espanyola i en molts casos també la cultural. I això es va mantenir així, amb BCN davant però Madrid guanyant terreny, ben bé fins a mitjans del s. XX, en que Madrid va començar a avançar en alguns aspectes a BCN. Això ha continuat així fins que les últimes dècades s'han anat eliminant els pocs temes en els quals BCN (i Catalunya) encara estaven al davant.
Catalunya és, cada vegada més, una autonomia de segona i no de primera com abans, però continuem pagant com si fóssim els més rics de tots. De fet, és princpalment per això que hem arribat a aquesta situació, per culpa de l'ofec que Espanya ha produït i continua produïnt sobre Catalunya durant segles.

I si algú encara no n'està convençut (que ja costa decreure), només cal que faci una ullada als pressupostos, a la radialitat de carreteres, de ferrocarrils, d'Alta Velocitat, a la diferència entre rodalies BCN i rodalies Madrid i tant altres etcèteres.

Però sobretot no ens queixem... no fos que ens acusessin de victimistes o ens agafessin mania...

[josep_serre]

Malgrat que alguns vulguin dir el contrari de la mateixa manera que no se li vol dir a un pacient terminal la seva situació, actualment Madrid és la millor ciutat d'Europa, i potser el que alguns els molesta és que això hagi estat gràcies un govern d'extrema dreta, mentre aquí un govern nacionalista primer, tripartit després i d'entesa ara, encara no han estat capaços de reconéixer totes les seves mancances i només saben mirar-se el melic.

No és un problema de derrotisme dels catalans, és precisament el contrari és un problema més aviat de cofoïsme, és a dir, exactament el contrari.

I si algú es pensa per això que sóc del PP diré que ben al contrari, mai l'he votat ni comparteixo la seva ideologia, però s'ha de reconéixer els seus mèrits.

[josep_serre]

Mai és molt de temps, però és la realitat, Madrid històricament era una ciutat petita que es va convertir en la capital de l'Estat tot i que la seva província era menys poblada que d'altres com ara Barcelona, València entre d'altres.

Durant dècades ha estat una ciutat bàsicament de funcionaris amb una indústria més aviat poc implantada, actualment és tot el contrari però no perquè ells hagin fet res que no haguessin de fer sinó perquè aquí ens hem adormit, i ho pagarem car.

havent estat superada per la capital de l'Estat (cosa que mai havia passat)

mai és molt temps, eh?

[genissimon]

La gestió d'Alberto Ruiz-Gallardón (1995-2003) i Esperanza Aguirre (des de 2003) al front de la Comunidad de Madrid i de José María Álvarez (1991-2003) i d'Alberto Ruiz-Gallardón (des de 2003) al front de l'Ajuntament de la Capital s'ha fet notar en molt positiu. Els ràtios de construcció d'infraestructures, epecialment de transport, no tenen color, comparats amb Barcelona.

A veure si des d'aquí ens posem (tots) les piles d'una vegada i enlloc d'embolicar-nos en fútils discussions estèrils entre nosaltres ens lliurem, definitivament, a la batalla de fer avançar Catalunya i Barcelona d'una vegada. Que ja toca !!

Salut !!

[josep_serre]

Realment l'antic alcalde de Madrid, José María Álvarez del Manzano va ser poc favorable al transport públic i els mèrits de la feina feta recauen a Alberto Ruiz-Gallardón.

El PP de Madrid té una batalla interna molt gran, però això no ha estat obstacle per tirar endavant aquests grans projectes, aquí no som capaços ni de posar-nos d'acrod quan hi ha un objectiu en comú.

En l'època de CiU es va consensuar un PDI amb les diferents administracions per establir aquelles obres que s'havien de fer de manera que en cas de canvis de persones o de partits ja haguessin quedat prou clares, després de les seves al·legacions i sortir en versió definitiva i començar tímidament algunes obres amb el canvi de govern i només per dir que ho fem diferent dels que hi havia abans uns canvien les obres ja acordades, i malgrat tot tampoc compleixen els objectius, però tranquils que si torna CiU tampoc es compliran.

Madrid pel que fa a infrastructures als anys 80 sobre tot de transport públic també es va aturar molt cosa que a Barcelona també es va produir amb una mica més de retard, però va tenir una reacció als anys 90 que aquí encara estem esperant.

I les obres de la L5 ja veurem per quan, de la L9 sense comentaris, de la L1 a saber, i del túnel sota la Diagonal ni se'n parla.

La gestió d'Alberto Ruiz-Gallardón (1995-2003) i Esperanza Aguirre (des de 2003) al front de la Comunidad de Madrid i de José María Álvarez (1991-2003) i d'Alberto Ruiz-Gallardón (des de 2003) al front de l'Ajuntament de la Capital s'ha fet notar en molt positiu. Els ràtios de construcció d'infraestructures, epecialment de transport, no tenen color, comparats amb Barcelona.

A veure si des d'aquí ens posem (tots) les piles d'una vegada i enlloc d'embolicar-nos en fútils discussions estèrils entre nosaltres ens lliurem, definitivament, a la batalla de fer avançar Catalunya i Barcelona d'una vegada. Que ja toca !!

Salut !!