Per molt que intenti trobar-hi una altra explicació, no me'n surto. És a dir, m'estic quedant amb la impressió de que han redactat un projecte, n'han declarat la viabilitat i l'han començat a executar tot just per adonar-se de que hi ha unes condicions en superfície, a la vista de tothom, ara i abans, que han fet alterar els plans quan ja s'estava construint el túnel.Va ser una tasca complexa perforar el túnel, però no ho ha estat menys fer les estacions. El projecte de la de Roquetes, recalca Jubany, construïda a 50 metres a la mateixa volta del túnel i amb accés només per dos pous amb quatre ascensors cada un i sense escales mecàniques, ha canviat diversos cops per la dificultat, a causa de la densitat d'edificis, de trobar espai a la superfície per encaixar-hi les boques. L'andana és inusualment llarga, 200 metres, per adaptar-la a l'única ubicació possible de les entrades.
Si realment és així, ja no m'estranya res: retards acumulats, esfondraments, tremolors de terra, projectes alterats que no els reconeix ni la mare que els va parir, etc. I, evidentment, ningú n'és responsable ni ningú pensa en canviar les coses. A aquest ritme, no ens queixarem de Madrid, ens queixarem de Kinshasa.