Poca inversió en carreteres estatals a Catalunya

[Guigui]

Notícia de l'Avui:

---

L'Estat s'oblida de Catalunya a l'hora de fer grans carreteres

En els últims dotze anys, Foment només ha construït 104 quilòmetres de vies d'alta capacitat al Principat. Andalusia, Castella i Madrid en aquest temps han més del doblat la seva xarxa d'autovies amb diners estatals

Quim Torrent
Barcelona
Ult. Act. 15.08.2008 - 23:56 hs

Per veure l'increment de quilòmetres de vies ràpides a cada territori, cliqueu aquí

Dada a dada se segueix alimentant el mite. Siguin dades històriques o recents, Catalunya sempre surt malparada en les comparacions amb altres territoris sota dominació espanyola. En aquest cas és la inversió en vies d’alta capacitat de la xarxa de carreteres. Entre el 1995 i el 2006 –últim any de què hi ha dades oficials–, el ministeri de Foment només va construir a Catañunya 104 nous quilòmetres de vies de gran capacitat.

Es tracta d’una xifra baixa, que només suposa un augment d’un 14% del quilometratge de grans carreteres de titularitat estatal al Principat. Pràcticament la totalitat d’aquests nous quilòmetres pertanyen a la conversió de la N-II en autovia entre Barcelona i Lleida, una obra que ja era reivindicada als anys 80.

Mentre els diferents responsables del ministeri de Foment han anat posant pegues al desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 a Tarragona, les inversions no s’han fet esperar en altres territoris. Castella i Lleó, per exemple, ha més que doblat el seu quilometratge de vies d’alta capacitat, gairebé tots d’autovies. Aquesta comunitat autònoma ha vist, per exemple, com en els deu últims anys Foment hi construïa l’autovia entre Àvila i Salamanca o l’autopista entre el límit provincial amb Madrid i Valladolid.

No ha sigut l’única comunitat beneficiada per les importants inversions del ministeri de Foment. La inversió en aquest tipus de via a Andalusia ha crescut igual amb independència del color polític del govern d’Espanya. Mentre aquí el govern català havia de construir l’Eix Transversal amb un sol carril per banda perquè no hi havia ni un ral a la caixa, l’Estat asfaltava 500 quilòmetres de vies ràpides al pati de Manuel Chaves. I d’aquests, només una quarta part corresponen a autopistes de peatge. Tal com es va fer amb el TGV, per exemple, la A-7, l’autovia que ha d’unir l’arc mediterrani amb la frontera francesa, s’ha començat pel sud. D’aquesta via al seu pas per Andalusia ja n’hi ha construïts 406 quilòmetres mentre que ha Catalunya hi ha els tristos 16 quilòmetres de la circumval·lació de
Tarragona i la variant de Vilaseca.

Fins i tot Galícia pot presumir de tenir unides entre elles totes les seves principals ciutats –menys la connexió Lugo-Ourense– amb vies d’alta capacitat. No és el cas de Catalunya, amb molta més mobilitat, que segueix esperant que es resolguin les connexions Lleida-Tarragona, Lleida-Girona i Barcelona-Girona amb vies d’alta velocitat lliures de pagament. Tot plegat, però, queda lluny si fem cas dels plans de Foment per als pròxims anys.

Les Claus

Perspectives de futur no gaire esperançadores

Si el passat és descoratjador, el futur immediat no es presenta amb gaires dosis d’optimisme. Tal com va avançar l’AVUI fa uns mesos, només un 6% dels quilòmetres d’autovia que Foment té previst fer en els pròxims anys es construiran a Catalunya. Acabada la xarxa d’autovies radials que enllacen Madrid amb totes les capitals de província del seu voltant, el ministeri que dirigeix Magdalena Álvarez es disposa a construir autovies de sud a nord i d’est a oest de la Península que uneixin entre si pràcticament totes les capitals de província.

En els plans de Foment hi ha completar la Ruta de la Plata, una immensa autovia que el 2015 unirà Sevilla i Gijón passant per Salamanca. En els pròxims set anys es construiran 122 quilòmetres d’aquesta via, mentre que a tot Catalunya només hi ha prevista la construcció de 77 quilòmetres.

Amb aquestes perspectives no és estrany que el govern català recorri a la iniciativa privada per poder finançar les autovies que Catalunya necessita. L’Anell de les Gavarres, el desdoblament de l’Eix Transversal i l’Eix Diagonal es construeixen amb peatge a l’ombra.

[JaMiRo!]

[wefer]

És el que s'entén per principi de solidaritat, a Espanya: bàsicament, uns paguen i no reben pràcticament res a canvi, mentre uns altres se n'aprofiten i viuen millor que els que paguen.
En fi...

[JaMiRo!]

És el que s'entén per principi de solidaritat, a Espanya: bàsicament, uns paguen i no reben pràcticament res a canvi, mentre uns altres se n'aprofiten i viuen millor que els que paguen.
En fi...

Tard o d'hora, el sistema haurà de canviar. No pot ser que a algunes CCAA visquin de les ajudes, la gent només treballi de funcionària i a les 2 de la tarda tots a caseta, i a Catalunya (i moltes altres zones de l'Estat) alguns hem de fer 12 hores per tirar endavant.

I no em fundamento en prejudicis, sinó en fets reals. Tinc familia fora de Catalunya i viuen de ops! mare. "Es que a Catalunya treballeu massa" diuen...

Tots junts? D'acord, cap problema, però sense escanyar.

[40100 SNCF TEE]

A part de que no només hi ha problemes de construcció de carreteres, sinó de l'estat de les mateixes. A més, dubto que les coses millorin ara, però més endavant es necessitarà un canvi de plantejament.

[wefer]

I no em fundamento en prejudicis, sinó en fets reals. Tinc familia fora de Catalunya i viuen de ops! mare. "Es que a Catalunya treballeu massa" diuen...

No només això, sinó que a més és un fet ben documentat i públic:
Catalunya tiene la mitad de funcionarios que Extremadura
Catalunya, la autonomía que tiene menos funcionarios por habitante
etc, etc.

[ping]

Hola!

Complemento aquesta informació de l'avui dient-ne que tan sols hi han cuatre carreteres depenents de Madrid a Catalunya:

- N-II / A2
- N-340
- N-260 (Subpirenaica)
- N-230 (Lleida-Vielha)

La resta van ser transferides a la nostra Generalitat fa molts d'anys o son concesions d'autopistes.

[Sky]

^^ Segons aquest article de la Viquipèdia:

Carreteres titularitat de l'Estat

Autopistes i autovies d'Interès General

* A-2 Madrid-Barcelona (Autovia del Nord-est)
* A-26 Figueres-Olot
* A-7 Algesires-Barcelona (Autovia de la Mediterrània)
* AP-2 Saragossa-El Vendrell / El Papiol-Molins de Rei (Autopista del Nord-est)
* AP-7 La Jonquera-Algesires

Autopistes i autovies d'Interès Local

* B-10 Ronda Litoral de Barcelona (Tram Port de Barcelona-Nus del Llobregat)
* B-20 Ronda de Dalt de Barcelona (Trams Sant Boi-Nus del Llobregat i Nus de la Trinitat-Montgat
* B-23 Molins de Rei-Barcelona (Avinguda Diagonal)
* B-24 Vallirana-Molins de Rei
* B-30 Sant Cugat del Vallès-Barberà del Vallès (Calçades laterals de l'AP-7)
* LL-11 Accés Est a Lleida
* LL-12 Accés Sud a Lleida
* T-11 Tarragona-Reus

Carreteres de la Xarxa d'Interès General

* N-141 Bossòst-Portilló de Bossòst
* N-145 La Seu d'Urgell-Andorra
* N-152 Ripoll-Puigcerdà
* N-154 Puigcerdà-Llívia
* N-230 Lleida-Canejan
* N-240 Tarragona-Lleida-Bilbao
* N-260 Portbou-Sabiñánigo
* N-340 Algesires-Barcelona
* N-420 Montoro-Reus

Carreteres d'Interès Local

* E-22 Accés a Sidamon des de l'A-2
* E-23 Accés a Mollerussa des de l'A-2
* E-24 Carretera de La Caparrella (Lleida)
* E-25 Connexió de l'A-2 amb la N-II a Els Alamús
* N-156 Accés a l'Aeroport de Girona
* N-235 Accés a l'Aldea des de l'AP-7
* N-240a Trams antics de la N-240
* N-241 Accés al Port de Tarragona
* N-260a Trams antics de la N-260
* N-340a Trams antics de la N-340

[ping]

Ara que ho dius... pot ser si. Es la que estan fent-hi autovia desde Alcarras, mes o menys, no?

[UT440_132M]

^^ Segons aquest article de la Viquipèdia:

Carreteres titularitat de l'Estat

Autopistes i autovies d'Interès General

* A-2 Madrid-Barcelona (Autovia del Nord-est)
* A-26 Figueres-Olot
* A-7 Algesires-Barcelona (Autovia de la Mediterrània)
* AP-2 Saragossa-El Vendrell / El Papiol-Molins de Rei (Autopista del Nord-est)
* AP-7 La Jonquera-Algesires

Autopistes i autovies d'Interès Local

* B-10 Ronda Litoral de Barcelona (Tram Port de Barcelona-Nus del Llobregat)
* B-20 Ronda de Dalt de Barcelona (Trams Sant Boi-Nus del Llobregat i Nus de la Trinitat-Montgat
* B-23 Molins de Rei-Barcelona (Avinguda Diagonal)
* B-24 Vallirana-Molins de Rei
* B-30 Sant Cugat del Vallès-Barberà del Vallès (Calçades laterals de l'AP-7)
* LL-11 Accés Est a Lleida
* LL-12 Accés Sud a Lleida
* T-11 Tarragona-Reus

Carreteres de la Xarxa d'Interès General

* N-141 Bossòst-Portilló de Bossòst
* N-145 La Seu d'Urgell-Andorra

* N-152 Ripoll-Puigcerdà

* N-154 Puigcerdà-Llívia
* N-230 Lleida-Canejan
* N-240 Tarragona-Lleida-Bilbao
* N-260 Portbou-Sabiñánigo
* N-340 Algesires-Barcelona
* N-420 Montoro-Reus

Carreteres d'Interès Local

* E-22 Accés a Sidamon des de l'A-2
* E-23 Accés a Mollerussa des de l'A-2
* E-24 Carretera de La Caparrella (Lleida)
* E-25 Connexió de l'A-2 amb la N-II a Els Alamús
* N-156 Accés a l'Aeroport de Girona
* N-235 Accés a l'Aldea des de l'AP-7
* N-240a Trams antics de la N-240
* N-241 Accés al Port de Tarragona
* N-260a Trams antics de la N-260
* N-340a Trams antics de la N-340

La setmana passada vaig estar per la cerdanya, i dir-te que la N-152 com la coneixiem, és a dir entre Ripoll i Puigcerdà, ara és la continuació de la N-260 fins a la rotonda d'entrada a Puigcerdà, la "nova" N-152 va des de la frontera francesa a Bourg-Madame fins a la rotonda de Puigcerdà amb la N-260.

[Guigui]

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03 ... _92245.php

Foment suspèn en carreteres

El ministeri només ha adjudicat un 33% de les obres previstes entre 2006 i 2012

Quim Torrent
Barcelona
Ult. Act. 22/03/2010 01:52

El 27 d’octubre de 2005 el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el llavors secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, signaven un protocol d’inversió de carreteres en què el ministeri de Foment es comprometia a invertir 2.609 milions d’euros en carreteres entre 2006 i 2012. Gairebé quatre anys i mig després, la pluja de milions anunciada no ha passat de plugim intermitent. L’Estat només ha adjudicat el 33% de les obres previstes quan falten només dos anys per acabar-se el termini previst per a les inversions.

Ni la disposició addicional tercera de l’Estatut ha corregit unes xifres d’inversió que, a hores d’ara, disten molt de les optimistes previsions inicials. Igual que el seu cap de govern, les visites de la llavors titular de la cartera de Foment, Magdalena Álvarez, a Catalunya es van convertir en mítings sobre els incompliments del PP i la voluntat de reparació del greuge del PSOE. Però quan s’ha complert més de la meitat del període, la inversió estatal no arriba ni a un terç de la prevista.

La llista de greuges és llarga i està territorialment molt repartida. L’encapçalen dos clàssics. Els desdoblaments de la N-II a Girona i la N-340 a Barcelona i Tarragona. A Girona, les obres van enrere, com els crancs. Actuacions que el 2005 ja estaven licitades o adjudicades com el tram entre Maçanet de la Selva i Sils encara no s’han acabat. Els poc més de deu quilòmetres inaugurats entre Caldes de Malavella i Fornells de la Selva contrasten amb l’Autovia de la Ruta de la Plata, un projecte faraònic per unir Gijón amb Sevilla del qual en els darrers cinc anys s’han inaugurat més de 300 quilòmetres.

La sensació de dèjá vu també es repeteix en el cas de la N-340. Dels tres trams previstos per executar entre 2006 i 2012 no n’hi ha cap, ni tan sols amb el projecte constructiu a punt. Els veïns de Vallirana han hagut de veure com la variant, que apareixia al conveni com a obra ja adjudicada, ha estat cinc anys sense obres. Mentre a Andalusia queden només una vintena de quilòmetres en obres, a Catalunya n’hi ha 120 sense projecte de desdoblament, i això sense comptar el Quart Cinturó.

Ronda del Vallès
L’ara anomenada Ronda del Vallès –per les pressions d’Iniciativa i ERC– és una altra de les obres en què Foment ha deixat de fer els deures. Si en el tram entre Terrassa i Granollers hi pot haver l’excusa que no hi ha consens per tirar les obres endavant, no hi ha justificació possible perquè per fer els encara no 15 quilòmetres entre Abrera i Terrassa s’estigui trigant més de 5 anys. De les obres metropolitanes també cal destacar l’absència d’inversió en els accessos als Port de Barcelona, una obra llargament reivindicada pels sectors empresarials.

L’únic territori català que sembla salvar-se de l’oblit a què Foment sotmet en matèria d’autovies a Catalunya és Lleida. L’autovia A-22 i la A-14, totes dues amb continuïtat a Osca tenen les obres acabades o molt avançades. Cal no oblidar, però, que el número 2 del ministeri de Foment, un dels pocs càrrecs que ha sobreviscut a l’arribada de Blanco, és precisament d’Osca.