mites, llegendes i d'altres histores del metro

[JaMiRo!]

A Barcelona, pel que fà a la línia 2 nord de RENFE existeix un túnel fora d'us i que avui es fa servir com a sortida d'emergència aprop de l'estació de Sant Andreu Arenal, que va des del passeig de Valdaura (Pont de Can Dragó) fins sortir a la llum a la Trinitat, recorrent més de 1,6 km sota l'Avinguda Meridiana. Pertanyia a les antigues instal.lacions dels tallers de línia del Nord a Sant Andreu i va quedar fora de servei quan els van traslladar.

Podeu veure més informació a:

http://www.aemuntanya.net/GERS/StAndreu/Meridiana.htm

Benvingut al fòrum, Bengo. Ara ens ho diràs...No seràs el paio de les fotos?

Per cert, la sortida d'emergència a la que es fa referència ací:

"Més endavant, a 514 m de l'entrada, la foscor es trenca amb la llum que arriba d'una sortida d'emergència, al costa dret, que comunica amb el recinte de l'estació elèctrica de FECSA, poc abans de la cruïlla de la Via Favència amb l'avinguda Meridiana."

Es veu des de la Ronda de Dalt, just al sortir del Nus de la Trinitat (això és, anant de Besòs a Llobregat) a mà dreta. Sempre m'havia preguntat on duïa allò, si al clavegueram o als túnels de la Renfe...Ara ja ho se!!!

[pol]

Tinc una pregunta una mica off-topic.

Quant es construia el TramBesòs, a Ciutadella Vila Olímpica, no se si mai ho heu vist però hi ha com una cabina amb una enganxina de Tram, diria que es un WC per personal de Tram.
Dons quant es construia en aquest punt es podia observar un tunel que passava per alla sota, no molt gran, i algun tunel més que confluia amb aquell. Que eren clavegeures? algun refugi? alguna sortida de metro antiga?

[foronda 141]

Lo que segur que no era es una antiga sortida de l'estacio del metro, doncs la que van clausurar era mes tocant al mar.

Per entendrens, al baixar del metro pujabas al vestibul, e inmediatament hi había la boca de sortida que donava a la vorera mar de l'Avinguda Icaria, per lo que no s'habia de pasar per cap dels passadisos actuals que encara no estaban construits.

Salutacions.

[foronda 141]

Nota de l'administració: fil resultant de la unió de dos fils sobre la mateixa temàtica.

Obro aquest nou fil per penjar cosas raras i situacions que hem viscut o ens han explicat del Metro.
Espero que tots fem las aportacions que tinguem coneixament.

Gracies i salutacions.

[foronda 141]

A la reunió del dijous pasat a ACEMA, a mes de lo que vaig escriure en el fil del us museistic del tunels de maniobres de las cotxeres de Lesseps, van explicar unas quantas "perlas" que escriuré a continuació.

-El Conseller Delegat.
A principis dels anys 50 el Metro era una empresa privada, com ho pot ser el BBVA o El Corte Inglés, per lo que no es tenía res a veure amb l'administració pública.
Segons sembla el Conseller Delegat de l'empresa que vivía a una zona propera a Urquinaona, cada día agafava el metro entrant per la boca del carrer Bruc i baixant a Catalunya on hi había las oficinas centrals del Transversal.
Un día es veu que es va canviar la jaqueta, i es va deixar a casa la cartera on portava el corresponent passi. Al arrivar a la taquillera, i veure que no portava la cartera l'hi va dir que era el Conseller Delegat i el deixes passar. La taquillera li va contestar que ni Conseller Delegat ni res, i que si no mostrava el seu passi que pagues el corresponent billet. De mala gana va pagar l'import del bitllet, i al arrivar a la seva oficina va entrar de pet al despatx del Director General, a qui l'hi va explicar lo que l'hi havia passat. El Director va cridar al cap d'explotació, i va manar que fessin anar allá inmediatament allá la taquillera en questió.
Una vegada rebuda la taquillera, la van premiar amb un premi económic i uns dias de permis retribuits per la bona tasca realitzada.

-Las ratas.
Es veu que hi havia un cap d'estació que donava cada día de menjar a las ratas.

-Trens desviats.
Quand a l'estació d'Aragó hi havian dos ramals de trens, un a Correos i l'altre a Fernando, per error del sistema, sembla que no sempre es cumplía que la destinació del tren fos la anunciada, i a vegadas amb sorpresa del viatger anava el tren en direcció contraria a lo anunciat.

[foronda 141]

Mes perlas:

-Els invents de la posguerra.
A finals dels anys 40 i principis dels 50, degut a la guerra civil i a la segona guerra mundial, no hi havian una serie de productes básics i recanvis, que ara ens sembla imposible com podía ser.
Si algú de vosaltres ha estat a Cuba actualment, veureu com devant la manca de alguns productes, apareix l'inventiva particular que ho supleix.
Els cotxes del Transversal funcionavan amb un oli que no es trobava en el mercat. Quand en posavan algun de similar, el cotxe s'espatllava i no funcionava.
Amb aquets antecedents, un cap de taller fen proves va determinar que l'unica solució que hi havía era barrejar un oli que si tenían amb oli de ricí (aceite de ricino en castellà).
Com l'oli de ricí nomes es trobava a las farmacies, van recorre totas las que hi havía a la zona de las Cotxeres de Santa Eulalia, lo que ocasionà el rumor per el barri que tots els empleats del Metro tenían una extranya malaltía relacionada amb la diarrea.

-El pou.
També els anys 40 i 50 la obra pública estava parada per manca de recursos ja siguin de l'Ajuntament, estatals o privats. Els organismes públics estavan endeutats i no hi havía calers per fer res.
A les hores el Transversal arrivava fins a Marina, i per lo exposat anteriorment no hi havian medis per fer-lo continuar.
Un director del Metro va ordenar fer un pou quadrat a Glories, i va convocar a la premsa.
Es van instalar unas escalas per arrivar al fons del pou, i allà van baixar els responsables del Metro fent una conferència de premsa desde el fons, quand hi havien els periodistas, i revindicant la necesitat de la continuació del metro per la Meridiana, degut al creixement demográfic que tenía la zona.
Una vegada celebrat l'acte es va tapar el pou, i no es van iniciar las obres de prol.longaciò fins uns anys després

[El LLOP]

-El Conseller Delegat.
A principis dels anys 50 el Metro era una empresa privada, com ho pot ser el BBVA o El Corte Inglés, per lo que no es tenía res a veure amb l'administració pública.
Segons sembla el Conseller Delegat de l'empresa que vivía a una zona propera a Urquinaona, cada día agafava el metro entrant per la boca del carrer Bruc i baixant a Catalunya on hi había las oficinas centrals del Transversal.
Un día es veu que es va canviar la jaqueta, i es va deixar a casa la cartera on portava el corresponent passi. Al arrivar a la taquillera, i veure que no portava la cartera l'hi va dir que era el Conseller Delegat i el deixes passar. La taquillera li va contestar que ni Conseller Delegat ni res, i que si no mostrava el seu passi que pagues el corresponent billet. De mala gana va pagar l'import del bitllet, i al arrivar a la seva oficina va entrar de pet al despatx del Director General, a qui l'hi va explicar lo que l'hi havia passat. El Director va cridar al cap d'explotació, i va manar que fessin anar allá inmediatament allá la taquillera en questió.
Una vegada rebuda la taquillera, la van premiar amb un premi económic i uns dias de permis retribuits per la bona tasca realitzada.

també s'explica l'anècdota d'un comandament del metro que es va imposar una sanció a ell mateix per arribar tard.

[gralla]

A la reunió del dijous pasat a ACEMA, a mes de lo que vaig escriure en el fil del us museistic del tunels de maniobres de las cotxeres de Lesseps, van explicar unas quantas "perlas" que escriuré a continuació.

-El Conseller Delegat.
A principis dels anys 50 el Metro era una empresa privada, com ho pot ser el BBVA o El Corte Inglés, per lo que no es tenía res a veure amb l'administració pública.
Segons sembla el Conseller Delegat de l'empresa que vivía a una zona propera a Urquinaona, cada día agafava el metro entrant per la boca del carrer Bruc i baixant a Catalunya on hi había las oficinas centrals del Transversal.
Un día es veu que es va canviar la jaqueta, i es va deixar a casa la cartera on portava el corresponent passi. Al arrivar a la taquillera, i veure que no portava la cartera l'hi va dir que era el Conseller Delegat i el deixes passar. La taquillera li va contestar que ni Conseller Delegat ni res, i que si no mostrava el seu passi que pagues el corresponent billet. De mala gana va pagar l'import del bitllet, i al arrivar a la seva oficina va entrar de pet al despatx del Director General, a qui l'hi va explicar lo que l'hi havia passat. El Director va cridar al cap d'explotació, i va manar que fessin anar allá inmediatament allá la taquillera en questió.
Una vegada rebuda la taquillera, la van premiar amb un premi económic i uns dias de permis retribuits per la bona tasca realitzada.

Només a vegades,torno a creure amb el esser humà.

[122-042-132]

A l'estació Just Oliveras hi ha una curiositat; ja sé que no és una estació fantasma, però....., sí ho creieu oportú, ho poseu en un altre fil.

Font de la informació: TMB Noticies

Al llarg del temps, moltes infraestructures han quedat cobertes per noves obres necessàries per a la qualitat de vida dels habitants d'un municipi. L'hospitalenc Ireneu Castillo revela al seu blog una d'aquestes històries ocultes: la que amaga l'estació Rambla Just Oliveras, de la línia 1 de metro.

L'autor, bon coneixedor de la història de l'Hospitalet de Llobregat, explica el perquè del traçat de les escales d'accés a l'estació, amb les seves pujades i baixades. Es deu al fet que la prolongació de la L1 entre Torrassa i Avinguda Carrilet va haver de respectar l'antic Canal de la Infanta, cobrint-lo però permetent que continués donant aigua de reg als agricultors locals que ho demanessin.

Com diu Ireneu Castillo, en aquella época (finals dels anys 80) el canal havia perdut rellevància, però encara regava més de 100 hectàrees de camp. Amb la definitiva desaparició de les terres de cultiu a la zona, la infraestructura va passar a ser part del clavegueram. A l'estació no hi ha plaques que recordin que estem caminant per sobre d'un tros d'història de l'Hospitalet, però, si llegiu l'article, descobrireu un senyal a terra que us farà mirar el metro de Rambla Just Oliveras amb nous ulls.