Temes antics de Terrassa
Temes antics de Terrassa
He trobat aquesta informació al bloc http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/01/ :
El tren vertebrat un somni no reixit
4 01 2008
A Terrassa sempre hi ha hagut projectes que han quedat en somnis d’algun il·luminat i d’aquests, potser un dels més curiosos ha estat el projecte de construcció d’un tren vertebrat aeri que fes les funcions de “metro” urbà.
En un ple de l’Ajuntament del dia 7 d’abril del 1971 es va aprovar el projecte d’un tren aeri vertebrat, projecte presentat per l’Andreu Fresnadillo, aleshores tinent d’alcalde de la ciutat. El projecte venia avalat per l’enginyer Dr. Goicoechea que era l’inventor del conegut Talgo.
Es tractava d’un tren que circulava sobre neumàtics per tal d’esmorteir el soroll i seria elèctric per tal d’evitar la contaminació. El tren finalment s’aguantaria sobre unes columnes per sobre dels principals carrers de la ciutat i que aniria, inicialment, des dels Grups de Sant Llorenç fins la Plaça del Doctor Robert. Aquest projecte inicial tenia un pressupost de 26 milions.
Cal dir que el projecte no es va concretar, quedant com una mena de “llegenda” urbana que sembla que finalment pot esdevenir una realitat amb el proper “metro” terrassenc. Aprofitem aquestes dates per demanar als reis d’orient que ens el portin sense gaires retards.
El tren vertebrat un somni no reixit
4 01 2008
A Terrassa sempre hi ha hagut projectes que han quedat en somnis d’algun il·luminat i d’aquests, potser un dels més curiosos ha estat el projecte de construcció d’un tren vertebrat aeri que fes les funcions de “metro” urbà.
En un ple de l’Ajuntament del dia 7 d’abril del 1971 es va aprovar el projecte d’un tren aeri vertebrat, projecte presentat per l’Andreu Fresnadillo, aleshores tinent d’alcalde de la ciutat. El projecte venia avalat per l’enginyer Dr. Goicoechea que era l’inventor del conegut Talgo.
Es tractava d’un tren que circulava sobre neumàtics per tal d’esmorteir el soroll i seria elèctric per tal d’evitar la contaminació. El tren finalment s’aguantaria sobre unes columnes per sobre dels principals carrers de la ciutat i que aniria, inicialment, des dels Grups de Sant Llorenç fins la Plaça del Doctor Robert. Aquest projecte inicial tenia un pressupost de 26 milions.
Cal dir que el projecte no es va concretar, quedant com una mena de “llegenda” urbana que sembla que finalment pot esdevenir una realitat amb el proper “metro” terrassenc. Aprofitem aquestes dates per demanar als reis d’orient que ens el portin sense gaires retards.
El pas a nivell de la Ctra. de Martorell
http://recordsdeterrassa.wordpress.com/ ... martorell/
El pas a nivell de la Ctra. de Martorell
9 04 2008
El pas a nivell de la carretera de Martorell és un dels records inesborrables per molts terrassencs, especialment per les llargues cues de cotxes que es formaven als anys 70 i 80, cada cop que passava un tren.
En la foto d’aquesta postal antiga de Terrassa, suposo que dels anys 50, podem observar la barrera aixecada del pas a nivell i l’edifici del cine “Dorè” (Dorado) del que ja n’he parlat en anteriors posts.
El que més crida l’atenció és precisament el poc transit que s’hi pot apreciar i és que en aquells anys era pràcticament inexistent, ja que hi havia molts pocs cotxes a la ciutat.
El pas a nivell de la Ctra. de Martorell
9 04 2008
El pas a nivell de la carretera de Martorell és un dels records inesborrables per molts terrassencs, especialment per les llargues cues de cotxes que es formaven als anys 70 i 80, cada cop que passava un tren.
En la foto d’aquesta postal antiga de Terrassa, suposo que dels anys 50, podem observar la barrera aixecada del pas a nivell i l’edifici del cine “Dorè” (Dorado) del que ja n’he parlat en anteriors posts.
El que més crida l’atenció és precisament el poc transit que s’hi pot apreciar i és que en aquells anys era pràcticament inexistent, ja que hi havia molts pocs cotxes a la ciutat.
Re: Temes antics de Terrassa
http://recordsdeterrassa.wordpress.com/ ... -del-nord/
Doble via als Ferrocarrils del Nord
30 10 2007
Estacio del Nord
Justament ara fa 105 anys, concretament el dia 28 d’octubre del 1902, la Diputació de Barcelona va acordar establir doble via de ferrocarril entre Barcelona, Terrassa i Manresa.
El pressupost de la doble via que construí la Companyia del Nord, va ésser de 1.255.000 pessetes.
Incloc aquest record en homenatge a tots els que els està tocant sofrir els problemes amb l’actual RENFE.
Les fotografies que he inclòs en aquest post són d’en P. Galí Roca - Arxiu Tobella.
Doble via als Ferrocarrils del Nord
30 10 2007
Estacio del Nord
Justament ara fa 105 anys, concretament el dia 28 d’octubre del 1902, la Diputació de Barcelona va acordar establir doble via de ferrocarril entre Barcelona, Terrassa i Manresa.
El pressupost de la doble via que construí la Companyia del Nord, va ésser de 1.255.000 pessetes.
Incloc aquest record en homenatge a tots els que els està tocant sofrir els problemes amb l’actual RENFE.
Les fotografies que he inclòs en aquest post són d’en P. Galí Roca - Arxiu Tobella.
Re: Temes antics de Terrassa
http://recordsdeterrassa.wordpress.com/ ... -del-nord/
El Ferrocarril del Nord
En aquesta fotografia del 1920 (Arxiu Tobella) podem observar l’Estació dels ferrocarrils del nord de Terrassa i unes tartanes que servien de “taxis” a l’època. El primer tren va arribar a la nostra ciutat el dia 16 de març del 1856 (diumenge de rams).
El trajecte era sols d’aquí a Barcelona i per instal·lar la via es va tardar més de 2 anys, treballant-hi uns 500 operaris, entre els qui havien 200 presos.
Al principi funcionaven 4 trens diaris i el preu era de 12 pessetes el bitllet de primera classe, 9,50 el de segona i 7 el de tercera. Per facilitar als passatgers el poder ésser a l’hora que sortien els trens a l’estació, es va instal·lar un fil elèctric des de l’estació fins a una casa prop del campanar del Sant Esperit, per tal que les campanes avisessin mitja hora i un quart abans de les sortides dels trens.
El 3 de juliol del 1860 (dia de la Festa Major) es va inaugurar el trajecte fins a Manresa. L’any 1899 va resultar insuficient l’antiga estació i es va edificar l’actual, inaugurant-se el 21 de desembre del 1899.
El Ferrocarril del Nord
En aquesta fotografia del 1920 (Arxiu Tobella) podem observar l’Estació dels ferrocarrils del nord de Terrassa i unes tartanes que servien de “taxis” a l’època. El primer tren va arribar a la nostra ciutat el dia 16 de març del 1856 (diumenge de rams).
El trajecte era sols d’aquí a Barcelona i per instal·lar la via es va tardar més de 2 anys, treballant-hi uns 500 operaris, entre els qui havien 200 presos.
Al principi funcionaven 4 trens diaris i el preu era de 12 pessetes el bitllet de primera classe, 9,50 el de segona i 7 el de tercera. Per facilitar als passatgers el poder ésser a l’hora que sortien els trens a l’estació, es va instal·lar un fil elèctric des de l’estació fins a una casa prop del campanar del Sant Esperit, per tal que les campanes avisessin mitja hora i un quart abans de les sortides dels trens.
El 3 de juliol del 1860 (dia de la Festa Major) es va inaugurar el trajecte fins a Manresa. L’any 1899 va resultar insuficient l’antiga estació i es va edificar l’actual, inaugurant-se el 21 de desembre del 1899.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Tren vertebrat
En lloc d'aquest "tren vertebrat", no hauria sigut millor un monorail, ja que pensaven en aquest medi aeri? Mireu que és lleig de debò, a part de que els passatgers amb prou feines veurien enfora.metring wrote:
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- genissimon
- N10
- Posts: 3183
- Joined: Wednesday 05/04/2006 12:43
- Location: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Re: Temes antics de Terrassa
A Las Palmas de Gran Canaria van muntar un prototip:
http://www.youtube.com/watch?v=I-JsInggQjA
http://www.youtube.com/watch?v=GGjcTWgBc6k
Salut !!
http://www.youtube.com/watch?v=I-JsInggQjA
http://www.youtube.com/watch?v=GGjcTWgBc6k
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Models diferents
Però almenys no anava tan enxubat com el de la foto del projecte de Terrassa. A més, com pensaven fer-hi entrar les persones, si les finestres (i suposo que també les portes) quedaven a l'alçada dels carrils?genissimon wrote:A Las Palmas de Gran Canaria van muntar un prototip:
http://www.youtube.com/watch?v=I-JsInggQjA
http://www.youtube.com/watch?v=GGjcTWgBc6k
Salut !!
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- Lluita1714
- N9
- Posts: 1964
- Joined: Wednesday 31/12/2008 13:52
- Location: Aigüestoses
Re: Models diferents
Com astronautes, suposo que tindria una petita escala i les andanes quedarien a l'alçada del carril, semblant a la porta d'entrada a l'interior dels vaixells de vela...Guigui wrote:Però almenys no anava tan enxubat com el de la foto del projecte de Terrassa. A més, com pensaven fer-hi entrar les persones, si les finestres (i suposo que també les portes) quedaven a l'alçada dels carrils?genissimon wrote:A Las Palmas de Gran Canaria van muntar un prototip:
http://www.youtube.com/watch?v=I-JsInggQjA
http://www.youtube.com/watch?v=GGjcTWgBc6k
Salut !!
Ara que penso, ho enllaço amb altre tema... possible mitjà de transport a potenciar per la Barceloneta (el de Canàries, no pas el terrassenc, inaccesible com bé diu Guigui
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Per la Barceloneta, tramvia
Per la Barceloneta, el tramvia, que ja va a morir allí a la vora, a part de que es pot perllongar perfectament a Arc de Triomf, Estació de França i Colom. D'aquí a fer un ramal fins a l'escullera, és ben poca cosa.Lluita1714 wrote:Ara que penso, ho enllaço amb altre tema... possible mitjà de transport a potenciar per la Barceloneta (el de Canàries, no pas el terrassenc, inaccesible com bé diu Guigui
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- Lluita1714
- N9
- Posts: 1964
- Joined: Wednesday 31/12/2008 13:52
- Location: Aigüestoses
Re: Per la Barceloneta, tramvia
És una opció, però fer-lo passar, al meu parer, des de Wellington a la Barceloneta, és força difícil i l'obliga a fer força revolt degut a les vies de la terminal. En tot cas per passarlo, es pot corregir la ruta fent passar el tramvia pel Passeig Pujades i girar al passeig Picasso, girant per Marquès d'Argentera i continuant al passeig Colom, en tot cas per a la Barceloneta caldria un ramal o un tramvia diferent amb linia diferent, sinó, al meu parer, és massa revolt. Potser una línia que faci tota la costa, es de la plaça de la Carbonera fins al Fòrum.Guigui wrote:Per la Barceloneta, el tramvia, que ja va a morir allí a la vora, a part de que es pot perllongar perfectament a Arc de Triomf, Estació de França i Colom. D'aquí a fer un ramal fins a l'escullera, és ben poca cosa.Lluita1714 wrote:Ara que penso, ho enllaço amb altre tema... possible mitjà de transport a potenciar per la Barceloneta (el de Canàries, no pas el terrassenc, inaccesible com bé diu Guigui
No desvio més el tema, en tot cas, ja faré una proposta d'això ultim a l'apartat de propostes ferroviàries de l'AMB
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
-
- N6
- Posts: 311
- Joined: Saturday 18/02/2006 16:35
- Location: Sabadell
- Contact:
Re: Temes antics de Terrassa
Respecte al tren vertebrat , a la mateixa época es van fer els mateixos plantejaments per a Sabadell......amb el mateix resultat .
Salutacions
Marcel
Salutacions
Marcel
Re: Temes antics de Terrassa
http://recordsdeterrassa.wordpress.com/page/2/
El pa de “cal manyo”
2 02 2009
Diu en Josep Badrenas: “Recordeu com era el carrer Espinosa de los Monteros (avui Passeig 22 de juliol), quan hi passava el tren de la Renfe? Doncs be: si ho recordeu, hi ubicareu un pas subterrani (veure foto) que passava per sota de les vies del tren i comunicava aquest carrer amb el carrer del ferrocarril que era el que hi havia paral·lel. El “pontet” com el coneixíem, era just davant de on avui hi ha la part nord del parc de Vallparadís, o sigui, prop del carrer d’Egara.
Entre el carrer d’Egara i el descampat que hi havia , que donava a les vies mortes del tren, on els trens feien maniobres i on s’aparcaven els trens de carga, hi havia una caseta petita amb un pati a la seva entrada. Aquesta caseta era just davant del pontet i llindava amb el descampat i el “torrent del Prunés” pel seu darrera. Aquesta caseta li dèiem a “cal manyo” perquè hi vivia una família aragonesa, de la qual el home de la casa era ferroviari; és a dir, treballava a la Renfe.
Els trens “correu” que es dirigien a Saragossa, eren moguts per màquines de vapor, ja que els “elèctrics” només arribaven a Manresa. En aquella època en que la qualitat del pa tenia mot que desitjar, a l’Aragó encara es venien pans de 2 quilos de molta qualitat, que no se si eren a l’abast de tothom o si eren alguna “edició especial” el cert és que el tren que venia de Saragossa parava molta estona a la estació de “Tarrasa” , fins i tot en ocasions s’hi estava aturat més de mitja hora. El ferroviari de cal manyo, no sé com se les enginyava, però en un dels vagons del correu de la Renfe, portava, del seu poble, unes saques plenes de pans de 2 quilos.
Quan el tren arrancava de l’estació, molt poc a poc, al passar just davant la casa del manyo, s’aturava i per sobre de la tanca de ferro que protegia les vies, tiraven, des del vago al pati de casa seva, les saques plenes de pa. Un cop descarregades, el tren accelerava la marxa i seguia el seu camí en direcció a Barcelona.
pas a nivell 1932
Els veïns del barri que ho sabíem, ens concentràvem davant de cal manyo a l’hora del pas del tren, i ajudàvem a descarregar i obrir les saques i compràvem un o dos pans d’aquells que ens duraven tota la setmana. No cal dir que era un pa excel·lent!!! La família del ferroviari, amb això es treia un complement econòmic, però penso que no era molt mes car que el d’aquí…, en tot cas, menjar pa de cal manyo era tot un privilegi. Tot això passava als anys 50.”
Nota.- De nou agraïr al Rafael la foto del pas soterrat que m’ha fet arribar per il.lustrar aquest record. L’altra foto és d’un pas a nivell dels anys 30 a l’altura del barri de Can Boada.
El pa de “cal manyo”
2 02 2009
Diu en Josep Badrenas: “Recordeu com era el carrer Espinosa de los Monteros (avui Passeig 22 de juliol), quan hi passava el tren de la Renfe? Doncs be: si ho recordeu, hi ubicareu un pas subterrani (veure foto) que passava per sota de les vies del tren i comunicava aquest carrer amb el carrer del ferrocarril que era el que hi havia paral·lel. El “pontet” com el coneixíem, era just davant de on avui hi ha la part nord del parc de Vallparadís, o sigui, prop del carrer d’Egara.
Entre el carrer d’Egara i el descampat que hi havia , que donava a les vies mortes del tren, on els trens feien maniobres i on s’aparcaven els trens de carga, hi havia una caseta petita amb un pati a la seva entrada. Aquesta caseta era just davant del pontet i llindava amb el descampat i el “torrent del Prunés” pel seu darrera. Aquesta caseta li dèiem a “cal manyo” perquè hi vivia una família aragonesa, de la qual el home de la casa era ferroviari; és a dir, treballava a la Renfe.
Els trens “correu” que es dirigien a Saragossa, eren moguts per màquines de vapor, ja que els “elèctrics” només arribaven a Manresa. En aquella època en que la qualitat del pa tenia mot que desitjar, a l’Aragó encara es venien pans de 2 quilos de molta qualitat, que no se si eren a l’abast de tothom o si eren alguna “edició especial” el cert és que el tren que venia de Saragossa parava molta estona a la estació de “Tarrasa” , fins i tot en ocasions s’hi estava aturat més de mitja hora. El ferroviari de cal manyo, no sé com se les enginyava, però en un dels vagons del correu de la Renfe, portava, del seu poble, unes saques plenes de pans de 2 quilos.
Quan el tren arrancava de l’estació, molt poc a poc, al passar just davant la casa del manyo, s’aturava i per sobre de la tanca de ferro que protegia les vies, tiraven, des del vago al pati de casa seva, les saques plenes de pa. Un cop descarregades, el tren accelerava la marxa i seguia el seu camí en direcció a Barcelona.
pas a nivell 1932
Els veïns del barri que ho sabíem, ens concentràvem davant de cal manyo a l’hora del pas del tren, i ajudàvem a descarregar i obrir les saques i compràvem un o dos pans d’aquells que ens duraven tota la setmana. No cal dir que era un pa excel·lent!!! La família del ferroviari, amb això es treia un complement econòmic, però penso que no era molt mes car que el d’aquí…, en tot cas, menjar pa de cal manyo era tot un privilegi. Tot això passava als anys 50.”
Nota.- De nou agraïr al Rafael la foto del pas soterrat que m’ha fet arribar per il.lustrar aquest record. L’altra foto és d’un pas a nivell dels anys 30 a l’altura del barri de Can Boada.
Re: Temes antics de Terrassa
Mireu aquestes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya!!!! La d'anys que feia que no veia l'estació de FGC tal i com era abans!!!!
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/sin ... 05/rec/523
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/sin ... 06/rec/524
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/sin ... 07/rec/525
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/sin ... 05/rec/523
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/sin ... 06/rec/524
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/sin ... 07/rec/525
Last edited by metring on Friday 24/05/2013 19:38, edited 1 time in total.
Reason: Actualització dels enllaços
Reason: Actualització dels enllaços
Re: Temes antics de Terrassa
http://www.elliot.cat/quinze-anys-del-s ... -de-renfe/
Elliot.cat
29 maig 2009
Quinze anys del soterrament de la via de Renfe
El 29 de maig de 1994 s’inauguraven oficialment les obres de soterrament de la línia de RENFE al seu pas pel centre de Terrassa. D’aquell dia històric avui es compleixen quinze anys. Era un diumenge assolellat. Aleshores comptava amb sis anys però recordo perfectament que els meus pares em vam portar a la festa d’inauguració. Aquell dia allà hi érem tots els terrassencs. Diuen les cròniques periodístiques que vàrem ser més de 15.000 persones. Recordo que ens vam congregar a la que avui és la Plaça de l’Estació del Nord, on van haver-hi uns parlaments i tot seguit s’alçaren dos pilars a càrrec de les colles de Minyons i els Castellers. Per allà també hi eren els gegants de Terrassa.
passeig-22-de-juliol-vies-1994
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... s-1994.jpg
On era l'andana ara hi ha una avinguda amb àmplies voreres
Aquell 29 de maig de 1994 va arribar el primer tren a la nova estació subterrània. El comboi procedia de Barberà del Vallès i arribà a la ciutat a les 12 del migdia. A bord del comboi hi viatjava l’alcalde Manuel Royes; el ministre d’Obres Públiques, Josep Borrell; el conseller de Política Territorial, Josep Maria Cullell, i presidenta de RENFE, Mercè Sala. A la superfície, les vies havien donat lloc a una gran esplanada que encara estava sense urbanitzar. Uns mesos després s’enllestiria el que avui és el Passeig 22 de Juliol, una de les artèries principals de la ciutat i per mi l’avinguda més singular de Terrassa.
El soterrament de la via de RENFE va marcar un abans i un després per la ciutat. Abans el tren dividia la ciutat en dos parts i el passeig era una artèria trista, gris i amb fàbriques a banda i banda de la via. A partir del seu soterrament al 1994 la ciutat va començar a canviar. Del gris de les vies es va passar al verd dels arbres. La ferida oberta per la construcció de la via al 1856 es tancava de forma definitiva i les fàbriques, que durant part del XIX i pràcticament tot el XX havien estat el símbol de la ciutat començaven a desaparèixer. Era el símbol de que una nova etapa s’iniciava per Terrassa. Ara comptem amb un passeig modern, amb habitatges i comerços que l’omplen de vida (alguns edificis ens els podríem haver estalviat certament). A més la platja de vies que hi havia davant l’estació es va convertir en el Parc del Nord i allà mateix neix el Parc de Vallparadís.
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... l-1990.jpg
Passeig-22-de-juliol-1990
Un tren circulava per on ara passen cotxes
Puc dir que em sento afortunat de viure a tocar del Passeig 22 de Juliol. Perquè tinc el tren a tres minuts de casa, el Parc de Vallparadís i del Nord a tocar i perquè al 2011 comptarem amb una nova estació de FGC. Tot això visquem a quatre passes del Centre de la ciutat, ben comunitat per cotxe i transport públic i amb la tranquil·litat que proporciona el barri de Sant Pere. Tot un luxe.
Han passat quinze anys. Terrassa ha canviat molt des d’aleshores. Segurament s’han comès molts errors, com permetre fer créixer la ciutat tant a costa de l’especulació d’aquests darrers anys. Ha faltat previsió, no s’han construït els serveis bàsics que la ciutat necessitava i ara estem pagant les conseqüències. Tot i així a Terrassa es viu molt bé.
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... -19941.jpg
Les fàbriques, símbol de la Terrassa industrial, han donat lloc als habitatges
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... l-1900.jpg
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... l-1992.jpg
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... l-1993.jpg
Nevada de l'hivern de 1994, els trencs encara circulaven en superfície però el soterrament ja estava a punt
ttp://www.elliot.cat/gomi/estacio-del-nord-al ... l-1992.jpg
Al 1992 l'Estació, encara en superfície, recordava als passatgers que Terrassa fou ciutat olímpica
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... -19941.jpg
Les fotogràfies pertanyen al blog Ègara Fotolog, del terrassenc Rafael Aróztegui. Podeu veure com era el Passeig abans del soterrament de la via del tren i com és ara. Espero que us agradin.
Elliot.cat
29 maig 2009
Quinze anys del soterrament de la via de Renfe
El 29 de maig de 1994 s’inauguraven oficialment les obres de soterrament de la línia de RENFE al seu pas pel centre de Terrassa. D’aquell dia històric avui es compleixen quinze anys. Era un diumenge assolellat. Aleshores comptava amb sis anys però recordo perfectament que els meus pares em vam portar a la festa d’inauguració. Aquell dia allà hi érem tots els terrassencs. Diuen les cròniques periodístiques que vàrem ser més de 15.000 persones. Recordo que ens vam congregar a la que avui és la Plaça de l’Estació del Nord, on van haver-hi uns parlaments i tot seguit s’alçaren dos pilars a càrrec de les colles de Minyons i els Castellers. Per allà també hi eren els gegants de Terrassa.
passeig-22-de-juliol-vies-1994
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... s-1994.jpg
On era l'andana ara hi ha una avinguda amb àmplies voreres
Aquell 29 de maig de 1994 va arribar el primer tren a la nova estació subterrània. El comboi procedia de Barberà del Vallès i arribà a la ciutat a les 12 del migdia. A bord del comboi hi viatjava l’alcalde Manuel Royes; el ministre d’Obres Públiques, Josep Borrell; el conseller de Política Territorial, Josep Maria Cullell, i presidenta de RENFE, Mercè Sala. A la superfície, les vies havien donat lloc a una gran esplanada que encara estava sense urbanitzar. Uns mesos després s’enllestiria el que avui és el Passeig 22 de Juliol, una de les artèries principals de la ciutat i per mi l’avinguda més singular de Terrassa.
El soterrament de la via de RENFE va marcar un abans i un després per la ciutat. Abans el tren dividia la ciutat en dos parts i el passeig era una artèria trista, gris i amb fàbriques a banda i banda de la via. A partir del seu soterrament al 1994 la ciutat va començar a canviar. Del gris de les vies es va passar al verd dels arbres. La ferida oberta per la construcció de la via al 1856 es tancava de forma definitiva i les fàbriques, que durant part del XIX i pràcticament tot el XX havien estat el símbol de la ciutat començaven a desaparèixer. Era el símbol de que una nova etapa s’iniciava per Terrassa. Ara comptem amb un passeig modern, amb habitatges i comerços que l’omplen de vida (alguns edificis ens els podríem haver estalviat certament). A més la platja de vies que hi havia davant l’estació es va convertir en el Parc del Nord i allà mateix neix el Parc de Vallparadís.
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... l-1990.jpg
Passeig-22-de-juliol-1990
Un tren circulava per on ara passen cotxes
Puc dir que em sento afortunat de viure a tocar del Passeig 22 de Juliol. Perquè tinc el tren a tres minuts de casa, el Parc de Vallparadís i del Nord a tocar i perquè al 2011 comptarem amb una nova estació de FGC. Tot això visquem a quatre passes del Centre de la ciutat, ben comunitat per cotxe i transport públic i amb la tranquil·litat que proporciona el barri de Sant Pere. Tot un luxe.
Han passat quinze anys. Terrassa ha canviat molt des d’aleshores. Segurament s’han comès molts errors, com permetre fer créixer la ciutat tant a costa de l’especulació d’aquests darrers anys. Ha faltat previsió, no s’han construït els serveis bàsics que la ciutat necessitava i ara estem pagant les conseqüències. Tot i així a Terrassa es viu molt bé.
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... -19941.jpg
Les fàbriques, símbol de la Terrassa industrial, han donat lloc als habitatges
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... l-1900.jpg
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... l-1992.jpg
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... l-1993.jpg
Nevada de l'hivern de 1994, els trencs encara circulaven en superfície però el soterrament ja estava a punt
ttp://www.elliot.cat/gomi/estacio-del-nord-al ... l-1992.jpg
Al 1992 l'Estació, encara en superfície, recordava als passatgers que Terrassa fou ciutat olímpica
http://www.elliot.cat/gomi/passeig-22-d ... -19941.jpg
Les fotogràfies pertanyen al blog Ègara Fotolog, del terrassenc Rafael Aróztegui. Podeu veure com era el Passeig abans del soterrament de la via del tren i com és ara. Espero que us agradin.
Vies afectades per la riuada del 1962
Flipant la fotografia de http://www.fotolog.com/antiquari/64465321 , a on apareixen les vies del ferrocarril tortes com si fossin l'acordió dels que passen pel metro o Renfe , degut a la riuada del 1962:
- Lluita1714
- N9
- Posts: 1964
- Joined: Wednesday 31/12/2008 13:52
- Location: Aigüestoses
Re: Temes antics de Terrassa
A això en dic jo esvoranc... qui vol Dragon Khan tenint això!
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
Re: Temes antics de Terrassa
Concretament això és al seu pas per la Riera de les Arenes.
Re: Temes antics de Terrassa
http://lallanterna.spaces.live.com/
ARRIBAN A TERRASSA ELS FERROCARRILS DE CATALUNYA
El 15 de desembre de 1919 arriba a Terrassa el primer tramvia conduint accionistes i personal tècnic.
Aquesta visita fou per cerciorar-se de la seguretat de la via.
Interinament el tren s’aturava a un baixador que es va construir a la Rambleta, avanç d’arribar a la carretera de Montcada.
El servei al públic no es va inaugurar fins el dia 28 de desembre.
ARRIBAN A TERRASSA ELS FERROCARRILS DE CATALUNYA
El 15 de desembre de 1919 arriba a Terrassa el primer tramvia conduint accionistes i personal tècnic.
Aquesta visita fou per cerciorar-se de la seguretat de la via.
Interinament el tren s’aturava a un baixador que es va construir a la Rambleta, avanç d’arribar a la carretera de Montcada.
El servei al públic no es va inaugurar fins el dia 28 de desembre.
Re: Temes antics de Terrassa
http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/06/
Llibret d’horaris Estació del Nord
29 06 2007
Horaris trens 1Horaris trens 2 Avui he triat un llibret d’horaris de l’estació del Nord de Terrassa de l’any 1923.
El més curiós és veure el nom de la companyia ferroviària, en aquest cas l’anomenada “Companyia del Nord” i no la RENFE com ens podíem imaginar. D’aquí ve el nom d’estació del Nord, no del fet que estigui al Nord de la ciutat, sinó per ésser l’estació de la companyia dels Ferrocarrils del Nord.
Fixeu-vos també que aquella època es podia arribar fins a Saragoça (quin català més curiós), Hendaia i Bilbao des de Terrassa.
Llibret d’horaris Estació del Nord
29 06 2007
Horaris trens 1Horaris trens 2 Avui he triat un llibret d’horaris de l’estació del Nord de Terrassa de l’any 1923.
El més curiós és veure el nom de la companyia ferroviària, en aquest cas l’anomenada “Companyia del Nord” i no la RENFE com ens podíem imaginar. D’aquí ve el nom d’estació del Nord, no del fet que estigui al Nord de la ciutat, sinó per ésser l’estació de la companyia dels Ferrocarrils del Nord.
Fixeu-vos també que aquella època es podia arribar fins a Saragoça (quin català més curiós), Hendaia i Bilbao des de Terrassa.
Re: Temes transportils de Manresa
Una foto de l'estació del Nord de Terrassa, a http://www.flickr.com/photos/14101097@N ... 887868588/