Ferrocarrils de Sarrià

[metring]

Notícia de l'Hemeroteca de La Vanguardia: http://hemeroteca-paginas.lavanguardia. ... 24-010.pdf

Podeu trobar el conveni entre l'Ajuntament i la companyia, informació sobre la concesió d'una línia cap al Tibidabo, i la memòria explicativa del projecte, entre d'altres coses.

[liniadelRipollés]

Tot això i fins i tot el projecte d'enjardinament posterior de la Via Augusta ho tenen a l'arxiu dels FGC de forma molt més completa. Fa uns anys vaig anar a buscar informació sobre el soterrament de l'estació de Gràcia i vaig tornar a casa fins i tot amb el preu del jornal dels jardiners que curiosament en aquella època era més alt que la d'un oficial muntador de catenària.

[metring]

En aquesta notícia, del 04 de maig de 1928, parlen detalladament de les obres de soterrament de la línia, part per part:

http://hemeroteca.lavanguardia.es/previ ... l%20balmes

[metring]

¿Continuará ferrocarril ó será tranvía?

http://hemeroteca-paginas.lavanguardia. ... 31-001.pdf

http://hemeroteca-paginas.lavanguardia. ... 31-002.pdf

[metring]

Va ser aquesta la idea inicial per crear els Ferrocarrils de Catalunya?

http://hemeroteca-paginas.lavanguardia. ... 19-003.pdf

—Don Agustín Planas y Fargas ha obtenido autorización para practicar los estudios de
un tran-via que, partiendo de Tarrasa, pase por Rubí, San Gugat del Valles y termine en
Gracia ó Barcelona.

[Guigui]

Curiosa la moda: fa més d'un segle, tot era tramvia; avui, tot és metro.

Algun dia, tot serà tren?

[BB9200]

O tot serà supermagnéticomámodernod'uropa seguint el futur d'aquest país.
I el dels altres serà superaltavelocidadesperimentalcongasporlaluna, tal i com pinta això.
Sí és cert que per poc a tot el món desapareix el tranvia i ara resurgeix amb força.

[Guigui]

Sí és cert que per poc a tot el món desapareix el tranvia i ara resurgeix amb força.

A tot el món, no. Al centre, nord i est d'Europa, sempre ha sigut un element important del transport urbà des que s'hi va implantar per primera vegada.

[BB9200]

Per poc, és clar que en ciutats com Budapest, Rottemburgo, Praga, i San Petesburg van aguantar bé el tir.

[Guigui]

Per poc, és clar que en ciutats com Budapest, Rottemburgo, Praga, i San Petesburg van aguantar bé el tir.

Si t'hagués d'enumerar les ciutats on han perdurat sense problemes, no acabaríem mai. De fet, no "van aguantar bé el tir", perquè això significaria que les aberracions de tall porciolista haurien tingut molts adeptes a altres indrets d'Europa, i no va ser així.

Per cert, on cau Rottemburgo?

[BB9200]

Per cert, on cau Rottemburgo?

In Alemania .
Però sí és cert que París, Londres, Roma, algunes ciutats d'Alemanya, Atenes, etc. es va quasibé acabar (o acabar) el tranvia.
L'efecte Autobusero va afectar a Europa envers els tranvies, en major o menor grau.

[Guigui]

Per cert, on cau Rottemburgo?

In Alemania .

No voldràs dir Rothenburg ob der Tauber?

Però sí és cert que París, Londres, Roma, algunes ciutats d'Alemanya, Atenes, etc. es va quasibé acabar (o acabar) el tranvia.
L'efecte Autobusero va afectar a Europa envers els tranvies, en major o menor grau.

Només una meitat d'Europa. També et podria citar Viena, Munic, Colònia, Zuric, Praga, Budapest, Bratislava, Cracòvia, Varsòvia, Àmsterdam, Ljubljana, Zagreb, Riga i un llarg i ampli etcètera, on l'autobús ha sigut sempre un complement al transport en superfície, suportat bàsicament pel tramvia.

[BB9200]

Perquè sortia més econòmic i no estaven tan sols en vies de desenvolupament. I jo parlo de països que en aquella època estaven desenvolupats, i els exemples de Suïssa i Holanda van a part perquè són països amb un gran respecte al medi ambient.
I a Amèrica del Nord va passar el mateix, sigués perquè sortia més econòmic, sigués perquè en aquella època sigués més ''guai''.
Rotenburg, a la Baixa Sajònia.

[Guigui]

Perquè sortia més econòmic i no estaven tan sols en vies de desenvolupament. I jo parlo de països que en aquella època estaven desenvolupats, i els exemples de Suïssa i Holanda van a part perquè són països amb un gran respecte al medi ambient.

El bloc soviètic no es considera subdesenvolupat. I Suïssa i Holanda, en aquella època (anys 60-70), tenien la mateixa consciència ambiental que tota la resta: zero.

[metring]

De la Vanguardia en paper d'avui:

EL ÁLBUM

La estación del carril de Sarrià

LLUÍS PERMANYER


Pese a que el primer proyecto databa de 1847, la inauguración no llegó hasta 1863
El 23 de junio de 1863 hubo repique de campanas. Era la alegría motivada por la inauguración del ferrocarril de Sarrià. No se trataba de una exageración y el fundamento era doble. Lo primero, que por fin estuvieran bien comunicadas la ciudad y la villa; lo segundo, el triunfo que hacía olvidar aplazamientos y fracasos.

Yes que databa de nada menos 1847 el primer proyecto. El Gobierno de S. M. no dio su aprobación al tendido de un ferrocarril hasta 1853. Y a partir de entonces se registraron un par de fracasos empresariales.

Todo el mundo estaba de acuerdo en que importaba unir las dos poblaciones, pues la conexión era precaria. Estaba basada en un sistema de carruaje sencillo, aunque lo peor fuera el estado del recorrido. De ahí que el ingeniero de caminos Ildefons Cerdà hubiera proyectado en 1847 y por encargo público la carretera de Sarrià.

El día después de la inauguración, por ser la festividad de Sant Joan, ya se realizaron 33 viajes; tales aglomeraciones se registraban, mayormente de curiosos, que fue necesario poner orden.

El camino de hierro cubría cuatro quilómetros y medio, y la locomotora era de vapor. Había sido construida en Inglaterra. Circulaba a cielo abierto por la calle Balmes, aupada en un terraplén; tan elevado era, que, al ser tendido el ferrocarril de Mataró, fue obligado hacerlo pasar por un túnel. Era pues un obstáculo físico considerable, y dio pie a que el lenguaje popular incorporara entonces unos topónimos del Eixample destinados a pervivir hasta hoy: esquerra y dreta.

Es sólito considerar el ferrocarril de Sarrià como el primer tren urbano de España y el segundo del mundo, a renglón seguido del metro londinense.

Barrunto que es exagerado tener por urbano aquel recorrido, que entonces unía dos municipios aún independientes y más bien alejados.

Los barceloneses le tenían menos respeto del que sin duda merecía, lo que provocaba atropellos frecuentes. Para evitar esos trágicos accidentes, fue levantada una doble valla de madera, que recibió una mano de pintura verde y poco después almagre; pero también se la saltaban a la torera.

Lo peor fue cuando el tren se empotró en la cabina del jefe de la estación; corría 1885. Pese al empuje no destruyó ese edificio de la fotografía, de una desesperada banalidad ferroviaria. Lo grave era que fue la segunda construcción puesta en pie en la pretenciosa plaza de Catalunya; la primera había sido la casa Manuel Gibert, de 1860, que por algo inauguró la construcción del Eixample.

Ese edificio dispuso, al poco, de una cantina; quién iba a decir entonces que allanaba así el camino a un establecimiento que se ha ganado la estima de barceloneses y foráneos: el Zurich.

[Guigui]

Circulaba a cielo abierto por la calle Balmes, aupada en un terraplén; tan elevado era, que, al ser tendido el ferrocarril de Mataró, fue obligado hacerlo pasar por un túnel.

Sortint d'on sempre ha sortit el tren de Mataró (fins el 1989), no crec que el tren de Sarrià el creués.

Los barceloneses le tenían menos respeto del que sin duda merecía, lo que provocaba atropellos frecuentes. Para evitar esos trágicos accidentes, fue levantada una doble valla de madera, que recibió una mano de pintura verde y poco después almagre; pero también se la saltaban a la torera.

Això no ha canviat gaire segle i mig després.

[metring]

Cert, era el de Martorell el que sortia de Catalunya, oi?

[Lluita1714]

Cert, era el de Martorell el que sortia de Catalunya, oi?

Deu ser.

Curiosa notícia, i una llàstima que l'estació del Zurich ara sigui l'Fnac, i no el que un dia va ser.

(editat per haver-me expressat malament, m'he adonat una bona estona després.)

[metring]

Si, era la de Martorell, que es trobava a Rambla Catalunya i e va tancar el 1875, si no m'equivoco.

[TBF]

FERROCARRIL DE SARRIA A BARCELONA SA
Fundada el dia 30 de novembre de 1874, fa uns 135 anys, té el nif A08000051. El 1999 va canviar el seu domicili social de PLAÇA CATALUNYA, 1 per l'actual a AVINGUDA DIAGONAL, 612 i és va designar un administrador únic: FRANCISCO DE QUINTO ZUMARRAGA .
Potser que sigui una de les més antigues que queden? Mireu el nif A08000051 no n'havia vist mai cap amb el número tant baix.

Bé doncs, darrerament he trobat que dita persona va morir: http://inza.wordpress.com/2009/04/15/fr ... zumarraga/


Que passarà amb aquesta més que centenària empresa de ferrocarril (o el que jurídicament en queda XD)? L'heretaran els hereus sr Francisco?. Algú pot aportar alguna informació?

Em temo molt que acabarà més liquidada que la seva germana ferrocarrils de catalunya sa i el seu material mòbil.


Gràcies.