Notícies cremallera Núria

[Guigui]

Si ets capaç d'inventar un cremallera-aeri bivalent potser que els suïssos sí que et donin la residència i nacionalitat suïssa , més que res pel tema de la capacitat de l'aeri. Ara, bon cable necessites.

Vaja, m'estàs dient que unifiqui els Rigi Bahnen en un 2x1.

[liniadelRipollés]

Imagina't un stadler amb cremallera i bogis ferroviaris i pel sostre una plataforma d'unió amb un cable tractor aeri., No ho veig tant complicat...diguem que en comptes d'un intercanviador d'ample necessiten un intercanviador de sistema, procurant qye no descarrili això sí...

Si ets capaç d'inventar un cremallera-aeri bivalent potser que els suïssos sí que et donin la residència i nacionalitat suïssa , més que res pel tema de la capacitat de l'aeri. Ara, bon cable necessites.

Vaja, m'estàs dient que unifiqui els Rigi Bahnen en un 2x1.

[Jordi Freixas]

Em feu por...

[Jordi Freixas]

Acabo de trobar aquest article en un blog:

http://blogs.elpunt.cat/carlesgorini/20 ... -seu-tren/

Un mite indissoluble del seu tren
12 juliol 2009 per Carles Gorini

Queden pocs paratges als quals només es pugui accedir amb tren. Núria és un d’ells. Deu ser perquè per alguna estranya raó hem acceptat que per arribar al Santuari, o bé hi pugem amb tren o bé ho fem a peu. Ens hi hem posat d’acord i ningú no es queixa. Bé. Però no sempre ha estat així, perquè als anys setanta sí que es projectava una carretera com alternativa al tren. La pista que arriba a Fontalba és un record de les obres que es van començar però no es van acabar. Es podria dir que la Verge va protegir el tren, tot i que, el 1976, a més d’un li devia semblar que era a punt de perdre el seu favor. En un col·leccionable que duia per nom “Carrilets de Catalunya,” al capítol dedicat al cremallera es podia llegir una defensa aferrissada del trenet. “Aumentando su parque móvil no se justifica la carretera a construir,” argumentava el redactor. Explicava, a més, que des del 1931, l’any en què es va inaugurar, fins el 1974, el tren havia transportat quatre milions de viatgers sense cap incident remarcable. I tot s’havia aconseguit amb els mateixos trens del dia que el van inaugurar, tenint-ne cura d’ells perquè, en els anys del franquisme, aconseguir-ne de nous no hauria estat una gràcia divina, sinó un miracle.

Núria i el seu tren van ser la peça més important del procés pel qual s’havia de transformar la muntanya catalana en una mena de petita Suïssa. La idea la van tenir els noucentistes i l’historiador Joaquim Maria Puigvert l’ha descrita de manera excel·lent, quan ha rescatat de l’oblit l’obra d’un dels activistes més destacats del moviment, Josep Danés, precisament, l’arquitecte de Núria. En un cert sentit, la continuïtat de Núria i del tren representa el fil que ens uneix amb un passat, el dels noucentistes, del qual havíem quedat desconnectats. Aquest extrem el va deixar clar Joaquim Nadal quan va presentar el llibre de Puigvert, la passada primavera, a l’Institut d’Estudis Catalans. En el procés d’alpinització, en aquell somni que havia de fer de Catalunya un país diferent, el ferrocarril havia de jugar un paper transcendent que encara no ha estat prou estudiat. Possiblement, quan el 1925 es van iniciar les obres de construcció del cremallera de Núria, la Sociedad Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes, la mateixa que era propietària del tren de Montserrat, devia creure que amb la seva empresa es disposava a materialitzar l’esperança del mite alpí.

Aquests darrers anys, la política envers Núria i el seu tren desplegada pel Departament del conseller Nadal, referma la sensació que existeix una voluntat de reprendre aquest fil perdut de la història. Les inversions dutes a terme al Santuari i en el ferrocarril han estat de primer ordre. Les últimes obres han estat inaugurades el nou de juliol. Divendres passat. A més, amb l’edició de llibres com el de Puigvert, es posen les bases historiogràfiques que justifiquen i sustenten un passat que comença a ser un mite. Un mite, Núria, indissoluble del seu tren.

[Guigui]

Aquests darrers anys, la política envers Núria i el seu tren desplegada pel Departament del conseller Nadal, referma la sensació que existeix una voluntat de reprendre aquest fil perdut de la història. Les inversions dutes a terme al Santuari i en el ferrocarril han estat de primer ordre.

Amb uns aparcaments que contribueixen decisivament a diluir aquesta deliciosa filosofia, en lloc de pressionar Renfomentadif perquè hi hagi uns enllaços decents a Ribes.

[metring]

http://www.fgc.net/downloads/notes_prem ... %C3%87.pdf

Balanç temporada d’estiu

2009 a Vall de Núria

- Entre l’1 de maig i el 13 de setembre, el cremallera ha registrat un 14% més
de visitants respecte el mateix període de l’any passat.

Vall de Núria (Ripollès), 18 de setembre de 2009

Balanç positiu de la temporada d’estiu 2009 a Vall de Núria, amb un increment global de visitants del 14%, entre l’1 de maig i el 13 de setembre, respecte el mateix període de l’any passat. Concretament, el cremallera ha registrat 164.877 usuaris durant aquests darrers quatre mesos i mig, xifra superior als 144.608 usuaris de 2008.
Com sempre, l’agost ha estat el millor mes quant a nombre de visitants de cremallera, amb una
xifra total de 59.161 usuaris, un 10,5% més respecte el mateix període de l’any passat.
Pel que fa a l’acumulat de tot l’any, des de l’1 de gener han visitat Vall de Núria amb el cremallera
253.265 persones, un 12,2% més que el 2008.
Ocupació hotelera:
Durant l’agost de 2009 l’ocupació hotelera de Vall de Núria ha estat del 88,7%. La xifra resulta molt
positiva si tenim en compte que, tot i la crisi, només representa un descens de 2 punts respecte el mateix període del 2008. El període més pròpiament dit de vacances, entre l’1 de juliol i el 13 de setembre, l’ocupació hotelera a Vall de Núria ha estat del 75,1%, 2,5 punts per sota del 2008.
Activitats:
En aquest apartat, Vall de Núria també ha notat un augment considerable de clients que han optat per practicar les diferents propostes que ofereix l’estació de muntanya.
L’increment s’ha notat, sobretot, al parc lúdic, que ha comptat amb més de 7 mil visitants des del passat mes de maig gràcies a l’èxit de les noves tarifes familiars pensades expressament per combatre l’efecte de la crisi.
També han tingut una demanda notable les promocions comercials de la pàgina web de Vall de
Núria, amb packs cremallera+activitats amb descomptes d’un 10%.
Concretament, s’han venut 1400 packs des de l’inici de la promoció, fet ha repercutit directament en l’increment registrat del 18% en la demanda de l’activitat de les barques (4.046 usuaris) i del 16,5% pel que fa a l’activitat dels cavalls (6.255 usuaris).

[liniadelRipollés]

I això en plena crisi!

Quan es cuiden les instal.lacions, es mimen els usuaris i es potencia com a destí turístic, mireu què passa.

A Vall de Núria només li falta una cosa:


TREN HISTÒRIC (de cap a cua) JA !!!

http://www.fgc.net/downloads/notes_prem ... %C3%87.pdf

Balanç temporada d’estiu

2009 a Vall de Núria

- Entre l’1 de maig i el 13 de setembre, el cremallera ha registrat un 14% més
de visitants respecte el mateix període de l’any passat.

Vall de Núria (Ripollès), 18 de setembre de 2009

Balanç positiu de la temporada d’estiu 2009 a Vall de Núria, amb un increment global de visitants del 14%, entre l’1 de maig i el 13 de setembre, respecte el mateix període de l’any passat. Concretament, el cremallera ha registrat 164.877 usuaris durant aquests darrers quatre mesos i mig, xifra superior als 144.608 usuaris de 2008.
Com sempre, l’agost ha estat el millor mes quant a nombre de visitants de cremallera, amb una
xifra total de 59.161 usuaris, un 10,5% més respecte el mateix període de l’any passat.
Pel que fa a l’acumulat de tot l’any, des de l’1 de gener han visitat Vall de Núria amb el cremallera
253.265 persones, un 12,2% més que el 2008.
Ocupació hotelera:
Durant l’agost de 2009 l’ocupació hotelera de Vall de Núria ha estat del 88,7%. La xifra resulta molt
positiva si tenim en compte que, tot i la crisi, només representa un descens de 2 punts respecte el mateix període del 2008. El període més pròpiament dit de vacances, entre l’1 de juliol i el 13 de setembre, l’ocupació hotelera a Vall de Núria ha estat del 75,1%, 2,5 punts per sota del 2008.
Activitats:
En aquest apartat, Vall de Núria també ha notat un augment considerable de clients que han optat per practicar les diferents propostes que ofereix l’estació de muntanya.
L’increment s’ha notat, sobretot, al parc lúdic, que ha comptat amb més de 7 mil visitants des del passat mes de maig gràcies a l’èxit de les noves tarifes familiars pensades expressament per combatre l’efecte de la crisi.
També han tingut una demanda notable les promocions comercials de la pàgina web de Vall de
Núria, amb packs cremallera+activitats amb descomptes d’un 10%.
Concretament, s’han venut 1400 packs des de l’inici de la promoció, fet ha repercutit directament en l’increment registrat del 18% en la demanda de l’activitat de les barques (4.046 usuaris) i del 16,5% pel que fa a l’activitat dels cavalls (6.255 usuaris).

[Jordi Freixas]

TREN HISTÒRIC (de cap a cua) JA !!!

Cert. Però de cap a cua, que per si les mosques vol dir sense excepcions AL LLARG DE TOTA LA LÍNIA.

Per cert... què s'en sap d'allò que es deia de fer serveis de Rodaies Queralbs - Ribes?

[liniadelRipollés]

Bé, jo em referia a loco i cotxes (cap i cua), però ja ens entenem...

Les rodalies que tu dius ja existeixen en periode de tancament del complex de Núria; durant aquest mes es fa un "servei urbà" entre les dues poblacions, així li diuen. Molts cops és substituït per un bus.

TREN HISTÒRIC (de cap a cua) JA !!!

Cert. Però de cap a cua, que per si les mosques vol dir sense excepcions AL LLARG DE TOTA LA LÍNIA.

Per cert... què s'en sap d'allò que es deia de fer serveis de Rodaies Queralbs - Ribes?

[Jordi Freixas]

Però jo m'estava referint al que es comentava per aquí d'aprofitar el material històric per fer aquests "serveis urbans" sobre els quals jo en vaig plantejar les meves objeccions, i sobre les quals no vaig rebre cap resposta.

[Tony M. Nyphot]

I això en plena crisi!

I amb els importants augments de tarifes que res tenen a envejar al 7% de la T-10. Francament increïble.

Ara només falta un tren cada 20 minuts per acabar de fer el negoci rodó. Però que vigilin amb la gallina dels ous d'or, no fos cas que amb la massificació de la vall perdi l'atractiu de lloc tranquil.

[Jordi Freixas]

Abans de posar trens cada 20 minuts, el que haurien de fer és posar trens més enllà de les 5 de la tarda encara que no sigui temporada alta. És del tot inadmisible que no n'hi hagin més enllà d'aquesta hora, tractant-se de l'únic mitjà de transport amb el qual es pot accedir a la Vall de Núria.

[Antonio]

I qui puja a Núria més enllà de les 5 de la tarda? Que l'han tret el tren dels divendres que sortia de Ribes a les 20.40?

[122-042-132]

Nooo, encara hi és; un a les 18h30', i el darrer a les 20h30', però només els divendres. Salut

[Jordi Freixas]

Exceptuant els divendres, l'últim tren del dia surt a les 17'40 de Ribes Enllaç. En el seu moment vaig presentar una reclamació sobre aquests horaris tant incompetents en aquesta franja horaria, perquè per culpa d'això una amiga meva (que plegava de treballar a les 16h d'un dissabte a Barcelona), no va poguer venir un cap de setmana en que ens trobavem a Núria.

Doncs el meu gran amic, el senyor Antoni Casals em va venir a dir que passava de la meva cara (això sí, de molt bones maneres, i perquè el Cremallera de Núria és un tren turístic i perquè no hi pujava ni Déu i bla bla bla...).

[Tony M. Nyphot]

Exceptuant els divendres, l'últim tren del dia surt a les 17'40 de Ribes Enllaç. En el seu moment vaig presentar una reclamació sobre aquests horaris tant incompetents en aquesta franja horaria, perquè per culpa d'això una amiga meva (que plegava de treballar a les 16h d'un dissabte a Barcelona), no va poguer venir un cap de setmana en que ens trobavem a Núria.

Efectivament no és cap disbarat proposar que hi hagi un tren més tard per a la gent que s'allotja a Núria, tant per la que hi arribi aquella mateixa nit com per la que ja hi estigui allotjada i decideixi passar el dia visitant la vall de Ribes.

El problema està en què és un tren que suposa un benefici econòmic zero per a FGC ja que tots els viatgers, en condició de residents, disposaran d'un passi de gratuïtat del cremallera durant l'estada i per tant no pagaran bitllet.

[Jordi Freixas]

Efectivament no és cap disbarat proposar que hi hagi un tren més tard per a la gent que s'allotja a Núria, tant per la que hi arribi aquella mateixa nit com per la que ja hi estigui allotjada i decideixi passar el dia visitant la vall de Ribes.

El problema està en què és un tren que suposa un benefici econòmic zero per a FGC ja que tots els viatgers, en condició de residents, disposaran d'un passi de gratuïtat del cremallera durant l'estada i per tant no pagaran bitllet.

El bitllet ja ha estat pagat. Per tant, és exigible un servei en millors condicions. I per descomptat que no oferir-los degut a que "el Cremallera de Núria és un tren turístic" és una autèntica aberració i un insult flagrant a la intel·ligència.

[Tony M. Nyphot]

El bitllt ja ha estat pagat. Per tant, és exigible un servei en millors condicions. I per descomptat que no oferir-los degut a que "el Cremallera de Núria és un tren turístic" és una autèntica aberració i un insult flagrant a la intel·ligència.

Sí i no. Efectivament, l'abonament està inclòs en el preu de l'allotjament o s'adquireix a part en cas dels allotjats al Pic de l'Àliga, però FGC cobra el mateix el facin servir només el primer i l'últim dia o facin quatre viatges al dia. També cobrarà el mateix dels abonaments circuli o no aquest últim tren del vespre. I com que aquesta expedició no és útil per a les persones que no s'allotgin a Núria, potser llevat d'algú que decideixi fer bivouac i que sí haurà de comprar bitllet, per a tota la resta de viatgers FGC no ingressarà més per realitzar aquest viatge però igualment tindrà les despeses de personal, manteniment i electricitat.

Els únics que poden realment pressionar a FGC per posar aquest tren són els comerciants del poble que es veurien beneficiats per una estada més llarga dels residents de Núria. A la resta, residents inclosos, és evident que no els hi farà cas. Al cap i a la fi, el cremallera és un ferrocarril turístic i s'explota com a tal, no com a servei públic.

Una altra cosa és una expedició tardana limitada a Queralbs, que sí seria justificable com a servei públic.

[Jordi Freixas]

El cremallera no és un ferrocarril turístic; és l'únic mitjà de transport que permet accedir al santuari. Seria un ferrocarril turístic el cotxe saló, o el material històric el dia que es dignin a treure'l a la via... o el Tren dels Llacs; el cremallera en servei regular NO ÉS UN FERROCARRIL TURÍSTIC.

I una altra cosa. La raó exprimida per la qual segons FGC no hi pot haver un tren (compte!! he dit un tren... no pas un cada 20 minuts) més tard de les 17'40, inevitablement respon a una mentalitat més propia de l'època de FEVE a Catalunya, més que no pas a la filosofia que va portar FGC a ser una companyia ferroviaria exemplar.

Un altre tema, és que enlloc dels vagons suïssos haurien pogut mirar si no els sortia més a compte adquirir automotors més petits, de l'estil dels "Tamagotxi" (llògicament, tinguent en compte que es tracta d'una línia de cremallera en ample mètric).

[Tony M. Nyphot]

El cremallera no és un ferrocarril turístic; és l'únic mitjà de transport que permet accedir al santuari.

Això no canvia res, un santuari no és un servei públic, precisament el de Núria és una atracció turística. Els fidels de Queralbs i Ribes de Freser tenen altres llocs on poder complir amb els preceptes religiosos, a més que un servei públic no hauria d'estar supeditat a una institució religiosa, sigui quina sigui.