Els dies posteriors a la inauguració del primer ferrocarril espanyol (o de la Península Ibèrica, si preferiu) entre Barcelona i Mataró, fou molt comentat a tota Barcelona un fet que va passar durant aquests actes d'inauguració.
Resulta que quan l tren inaugural va arribar a l'estació de Badalona, moltes persones que no estaven convidades a la inauguració van trobar la manera de colar-se a l'interior de l'estació. Mentre les autoritats locals pujaven al tren, aquestes persones van assaltar el cotxe que anava a la cua del tren.
Algú va advertir al Cap d'Estació del que estava succeïnt, així que aquest va decidir actuar de la següent manera: va manar que es desenganxés l'últim cotxe del tren silenciosament sense que se n'adonessin els ocupants "il·legals". Quan el tren va arrencar, va marxar sense l'últim cotxe, de manera que els primers defraudadors de la nostra història ferroviària es van quedar amb un pam de nas.
El ferrocarril de Mataró desborda les previsions
L'expectació que va despertar el nou mitjà de transport entre els barcelonins va ser enorme. Com a prova d'això, tenim que el tren que va sortir a les 10:30 del diumenge següent a la inaguració ho va fer amb 16 cotxes(!), mentre que el que va arribar a Barcelona a les 17 hores, portava 24 cotxes, i gent asseguda al sostre!!
La Barceloneta assalta el tren de Mataró
Un matí, poc temps després de la inauguració de la línia, diverses dones de la Barceloneta van assaltar l'estació del ferrocarril de Mataró, amb la intenció d'incendiar o destruir les locomotores.
Resulta que durant els dies anteriors corrien rumors (probablement falsos), de que havien desaparegut diverses criatures de la zona. A partir d'aquests rumors, els contraris a la línia (transportistes, mesoners, etc, que veien perillar els seus llocs de treball per culpa del nou ferrocarril) van assegurar que les locomotores, pel seu correcte funcionament, només es podien lubricar amb greix de criatures.
Pel que sembla, tot aquell que tenia una mínima cultura, evidentment, no es va creure aquest rumor, però molta gent del carrer que no tenia cap mena de formació se la va empassar del tot.
A partir d'aquest fet i dels continus sabotatges que patia la línia, es va decidir que, per seguretat, el ferrocarril de Mataró només circulés de dia. Per seguretat del propi ferrocarril, no per seguretat de la gent dels voltants de la línia.
Extret del llibre "Del Carril de Mataró al directo de Madrid", de la col·lecció "Monografías Históricas de Barcelona" (núm 15). Autor: Antonio R. Dalmau. Editorial Millà, 1946.
