Topònims a les estacions de Renfe

[UT440_132M]

Nota de l'administració: fil provinent de http://transport.cat/viewtopic.php?f=2& ... &start=180

[...]Tarrasa ... tramos Línea 3 Tarrasa-Manresa y Línea 4 Canovelles-Vich-Ripoll ...

En el futuro, será acometida la tercera fase del proyecto constructivo, que supondrá la instalación de GSM-R en los tramos de la Línea 3 Tarrasa-Manresa y Línea 4 Canovelles-Vic-Ripoll,Tarrasa ...

Veig que aquesta gent deuen pertànyer al sector més afí de l'entorn del dictador, a part de no tenir ni idea de les línies afectades. Per cert, què hi té a veure això, amb el traspàs a la Generalitat?

[victorcasta]

[...]Tarrasa ... tramos Línea 3 Tarrasa-Manresa y Línea 4 Canovelles-Vich-Ripoll ...

En el futuro, será acometida la tercera fase del proyecto constructivo, que supondrá la instalación de GSM-R en los tramos de la Línea 3 Tarrasa-Manresa y Línea 4 Canovelles-Vic-Ripoll,Tarrasa ...

Veig que aquesta gent deuen pertànyer al sector més afí de l'entorn del dictador, a part de no tenir ni idea de les línies afectades. Per cert, què hi té a veure això, amb el traspàs a la Generalitat?

Per cert, què hi té a veure això, amb el dictador?

[foronda 141]

Home, despres de 33 anys sense franquisme lo de ""Tarrasa"" i ""Vich"" te delicte.

[Guigui]

Home, despres de 33 anys sense franquisme lo de ""Tarrasa"" i ""Vich"" te delicte.

Com "Gerona" i "Figueras" als TrenHotels.

[victorcasta]

Home, despres de 33 anys sense franquisme lo de ""Tarrasa"" i ""Vich"" te delicte.

I què hi té a veure el franquisme? Tarrasa i Vich són les formes que s'han fet servir des de molt abans que nasqués Franco. Les denominacions Terrassa i Vic només s'han utilitzat des de fa quasi 30 anys.

[Oriol]

Home, despres de 33 anys sense franquisme lo de ""Tarrasa"" i ""Vich"" te delicte.

I què hi té a veure el franquisme? Tarrasa i Vich són les formes que s'han fet servir des de molt abans que nasqués Franco. Les denominacions Terrassa i Vic només s'han utilitzat des de fa quasi 30 anys.

No és cert. S'han fet servir aquestes formes arran la implantació del Decret de Nova Planta al 1714 en front de la invasió de les Tropes Borbòniques de la Corona d'Aragó, i en totes les èpoques durant les quals el català ha estat prohibit.

[josep_serre]

Anem a puntualitzar una mica tot plegat, les formes normativitzades dels topònims a Catalunya tenen un ús oficial arran de l'oficialitat del català per tant és fals dir que només tenen un ús de fa 30 anys doncs també es van utilitzar durant la II República en ús oficial, entenent com a tal l'ús en documents públics i de forma ininterrompuda en català normativitzat des de dates anteriors fins a l'actualitat, en documents que normalment no eren oficials si ens remuntem una mica més trobarem formes molt variades no normativitzades sovint utilitzades en castellà també.

Sobre els topònims en castellà solen correspondre a formes no normativitzades del català, i s'han utilitzat tota la vida, en el cas dels municipis més importants són la denominació tradicional en castellà utilitzada ja a l'Edat Mitjana, ara bé, no tots han tingut la mateixa forma al llarg del temps.

Penso que relacionar les formes d'escriure amb el franquisme té a veure amb el seu ús després del darrer canvi trascendental que ha patit l'història del nostre país.

I personalment veure escrit TARRASA a mi també em fa mal a la vista.

I ara tornem al tema.

Home, despres de 33 anys sense franquisme lo de ""Tarrasa"" i ""Vich"" te delicte.

I què hi té a veure el franquisme? Tarrasa i Vich són les formes que s'han fet servir des de molt abans que nasqués Franco. Les denominacions Terrassa i Vic només s'han utilitzat des de fa quasi 30 anys.

No és cert. S'han fet servir aquestes formes arran la implantació del Decret de Nova Planta al 1714 en front de la invasió de les Tropes Borbòniques de la Corona d'Aragó, i en totes les èpoques durant les quals el català ha estat prohibit.

[victorcasta]

No es va arribar a aprovar el decret que traduïa al català els topònims durant la Segona República.

A mi també em fa mal a la vista veure Tarrasa, tot i així, la RAE recomana la forma castellana en tot aquells textos que no requereixin la forma oficial.

[Oriol]

La línia Barcelona - Saragossa del Nord tenia la rotulació amb tots els topònims en català abans de l'arribada de Primo de Rivera al poder...

[josep_serre]

Això té una importància relativa doncs que no hi hagi un decret que ho reguli així no vol dir que no tinguin validesa aquells noms, no sé el cas de la república però imagino que seria semblant a l'actual, els estatuts d'autonomia en la versió corresponent a la llengua vernacle anomenen les províncies en aquesta llengua, i com que és un estatut aprovat vol dir que almenys dintre de l'àmbit d'aquell estatut és una denominació oficial, amb força posterioritat es va aprovar la doble oficialitat de les diferents províncies que ja ho era de facto en els territoris corresponents i ho passava a ser a nivell de l'Estat, és simplement un pas més.

Al Regne Unit no hi ha cap article de la constitució que digui que l'anglès és la llengua oficial simplement ho és per costum, el mateix passa als Estats Units a nivell federal i hi ha alguns casos més.

El que sí que és cert és que després de la Guerra era obligatori utilitzar els topònims en castellà.

No es va arribar a aprovar el decret que traduïa al català els topònims durant la Segona República.

A mi també em fa mal a la vista veure Tarrasa, tot i així, la RAE recomana la forma castellana en tot aquells textos que no requereixin la forma oficial.

[josep_serre]

De les fotos que he vist jo de Plaça Catalunya hi havia rotulació bilingüitzada. "Plaça de Catalunya" i "Plaza de Cataluña".

La línia Barcelona - Saragossa del Nord tenia la rotulació amb tots els topònims en català abans de l'arribada de Primo de Rivera al poder...

[wefer]

De les fotos que he vist jo de Plaça Catalunya hi havia rotulació bilingüitzada. "Plaça de Catalunya" i "Plaza de Cataluña".

Efectivament, s'alternaven els rètols en català i en castellà. El nom de l'estació estava pintat a les parets i als bancs, i també anava alternant Catalunya i Cataluña:

[Vilarrubla]

Jo crec que els mitjans de comunicació en castellà han d'escriure els topònims en català en aquells mitjans a nivell estatal i en castellà en els mitjans regionals de les CCAA castellanoparlants.

[Guigui]

Això, a l'època d'internet, és una categorització difícil de delimitar. Pensant en fred, el més lògic és que escriguin els noms de les grans ciutats a la castellana i deixar les poblacions més petites tal qual.

[Vilarrubla]

Hi ha casos que són evidents... per exemple Telemadrid vs Telecinco, El diario de Castilla vs El País, etc.

I sobre lo de diferenciar les grans ciutats respecte les petites no li vec el sentit. En un mateix article et podries trobar "Tarrasa y Sant Quirze del Vallès" en comptes de "Tarrasa y San Quirico de Tarrasa" o "Terrassa y Sant Quirze del Vallès".

A més... si vivim en un estat amb més d'una llengua, s'hauria de defensar que hi ha uns topònims oficials i uns altres que no i per tant en publicacions oficials s'ha d'utilitzar l'oficial i en publicacions no oficials però que afecten a tothom tbe haurien d'utilitzar els oficials però a nivell personal, a casa, o en publicacions regionals, es pot fer en el topònim en castellà.

[UT596001]

Jo crec que els mitjans de comunicació en castellà han d'escriure els topònims en català en aquells mitjans a nivell estatal i en castellà en els mitjans regionals de les CCAA castellanoparlants.

Recordo una carta a un diari (no recordo quin) d'un lector més o menys a l'època del "chapapote" on reclamava que els mitjans de comunicació no fessin servir els noms de les poblacions en gallec sinó en castellà.

[sanlucar-playa]

La lectura de este hilo me da pie a preguntar algo a lo que no encuentro explicación. ¿Porqué hablando en catalán se puede decir y escribir Conca, Lleó, Cadis, Osca, etc, y sin embargo, cuando un castellanoparlante dice o escribe Lérida, Villanueva y Geltrú, Gerona o Tarrasa se arma semejante pitote?

Y eso sucede en el ámbito privado, pero más aún en los medios oficiales.

[Guigui]

A la que et contesto amb una altra pregunta: com és que a l'A-2, a l'alçada de Saragossa, et trobes tot de rètols que diuen "Lérida", però enlloc de Catalunya te'n trobes un que digui "Saragossa"?

[josep_serre]

Sí que en trobes a carreteres locals.

A la que et contesto amb una altra pregunta: com és que a l'A-2, a l'alçada de Saragossa, et trobes tot de rètols que diuen "Lérida", però enlloc de Catalunya te'n trobes un que digui "Saragossa"?

[Lluita1714]

La lectura de este hilo me da pie a preguntar algo a lo que no encuentro explicación. ¿Porqué hablando en catalán se puede decir y escribir Conca, Lleó, Cadis, Osca, etc, y sin embargo, cuando un castellanoparlante dice o escribe Lérida, Villanueva y Geltrú, Gerona o Tarrasa se arma semejante pitote?

Y eso sucede en el ámbito privado, pero más aún en los medios oficiales.

Depèn d'on succeeixi. Si a Catalunya em diuen Lérida, en fan ganes de mossegar-lo, és com si jo vaig a viure a Granada, i els vint anys que visqui allà, li dic Magrana, ho trobes normal? doncs això és el que passa amb els espanyols que han vingut a viure a Catalunya, una mostra més de que, la majoria, quan venen a viure aquí, no s'han mentalitzat de que això, no és la seva terra, això és Catalunya, i, encara que oficialment és l'estat espanyol, la llengua pròpia és el català i els topònims són en català.