Patrimoni històric ferroviari salvat els anys 70

[lauria1226]

Nota de l'administració: fil provinent de http://transport.cat/viewtopic.php?f=23&t=9958
Hola a tots.

En primer lloc voldria demanar-vos, sinó disculpes, si la vostra indugència i comprensió per aquest que ja no és tan jove com sou la majoria de vosaltres, si en alguna ocasió es mostra o s'ha mostrat; desagradable.

Vull dir que des de Catalunya i més concretament des de Barcelona, a principis dels anys 70 i fins ben entrats els 80, un grupet de joves (Llavors si i molt) ens varem proposar contracorrent i contra tot pronòstic de salvar el patrimoni històric ferroviari en condicions de circular.

És així que se salvaren les locomotores Mikado; Renfe 141F2111 i Renfe 141F2413, en una història tan rocambolesca, com impensable avui dia.

Pel que fa als ferrocarrils catalans i de Catalunya (Avui FGC) l'any 1973 se salvà la Garrat 106 per subscripció popular entre els membres de l'AAFCB i es feu donació a la mateixa entitat per part de l'empresa FC de Sarrià a Barcelona / Ferrocarriles de Cataluña S.A. de l'automotor Brill nº 18. Naturalment pensar de veure funcionar aquest material en aquell temps era somiar despert.
A partir del 1978/1980, a l'època de l'exposició al Born "Trens i Estacions", es rescatà la locomotora Berga nº 31 i se la va reparar per deixar-la operativa, també la locomotora elèctrica 304 (Patxanga) que ja era propietat del ferraller però que estava encara donada d'alta per indústria i, per tant, podia circular, fou rescatada previ pagament de les 350.000,- pessetes de l'època que va costar, quantitat que fou avançada per un dels voluntaris, tots els seus estalvis, essent-li reembossada, posteriorment i un cop passada la urgència, per subscripció popular.

Tot això va ser dut a terme pel voluntarisme d'uns pocs, però com que la participació indirecta de bastants més, sinó fou decisiva, si que fou necessària no diré noms a fi de no caure en la injustícia.

Després vingueren un furgó i tres cotxes de fusta Belgues en molt bon estat, anomenats impropiament "Martorell" a causa d'una foto de M. Maristany, on apareix un d'aquests cotxes amb el rètol de destinació "Martorell", com hagués pogut dur el de: "Igualada", "Manresa", "Olvan", "Guardiola", etc. però el comentari a peu de foto provocà una confusió que ha reeixit.

Durant aquells anys, des del 1979 al 1984 s'inicià una etapa que semblava un somni.

Però a partir del 1985, punt culminant amb la reparació de la MZA 1701 i el viatge del Desembre d'aquell anys fins a Lleida en commemoració del 125 aniversari de l'arribada del tren a la capital de ponent, comença un proces d'institucionalització que si bé va acumular uns èxits indiscutibles fins al 2000, gràcies, pel que fa a FGC, (Reparació de lal 22 exOlot-Girona, Reparació de la 209, Classic tren, etc.) a que l'aleshores director, Miquel LLevat (Que no deixava ser ser, en el fons, un voluntarista), portava damunt l'empenta i la il.lusió d'aquells anys. Els canvis en la direcció de l'empresa dugueren a l'estancament que arriba fins a la desertització d'avui dia.

Quan observo l'existència del Museu Basc del Ferrocarril, mentre veig com han acabat les Mikados en mans de la Fundició i el Museo NAZIonal del ferrocarrril i llurs "estraperlades", exemples com; la Confederació, la 1701, les altres Mikados que han retallat o desballestat, etc. i en el cas de Catalunya l'àfer de Castellar de n'Hug, del material en mans d' FGC i la desidia i desinterès que l'AAFCB ha anat acumulant progressivament al llarg dels darrers anys envers el seu propi patrimoni que tant d'esforç, il.lusions i per que no, diners ens va costar a uns pobres particulars, no puc deixar d'encendre'm com un misto i és llavors que em vé una necessitat irrefrenable d'ésser desagradable. (En el cas dels tramvies de Barcelona, prefereixo ni tan sols pensar-hi perquè, llavors, els desitjos son de ser quelcom més que desagradable)

Aqui us poso una petita mostra de l'any 1981 a Martorell Enllaç. El que està vestit de Blau de feina mirant a la càmera soc jo, i des del tunel del temps us envio una sincera salutació a tots els del forum.

Per cert, darrerament he seguit distretament una iniciativa que Metring, Josep Serre i d'altres parlaven respecte al Cremallera de Núria i que degut a notícies de darrera hora no sabien si continuar o no. Jo els animaria a continuar, a no tirar la tovallola abans d'hora, el no ja el tenim ara. Si al final s'aconseguiex o no l'objectiu proposat, no té tanta importància com la petjada que haureu deixat i que potser serà la que al final durà a l'èxit.
La qüestió és fer cualsevol cosa per petita que sembli. Els no tan joves, carregats d'artrosi, sordera, cabòries i punyetes, podem fer encara moltes coses, però diferents. I de ben segur no ens interferirem.

[lauria1226]

Gràcies a tu.

Realment, no pensavem aconseguir res. Tot el màxim que es preservés alguna locomotora o cotxe com a museu estàtic. Però ens agradava i teniem el coneixement de que en d'altres països d'Europa i Amèrica, tenien material en actiu i això ens feia creure que un altre mon era possible.

M'agradaria, posar de manifest, sinó totes, alguna de les estratagemes que es varen arribar a fer servir per portar locomotores a l'exposició de Vilanova a partir de 1972. Locomotores que ja estaven assigandes per al desballestament que se salvaren amb tàctiques, com a mínim, alegals.
Penseu que l'actual museu de Vilanova és una casualitat del destí.

Resulta que l'any 1972 es va convocar el congrés MOROP a Barcelona, ara no recordo exactament perquè. Com que el règim patia sequera d'actes internacionals, aprofitaven tot el que fos per donar-se autobombo i davant de la perspectiva de quelcom que en condicions normals no seria res més que una nota de premsa (A part de les revistes especialitzades) i no massa extensa als diaris, van donar ordres a Renfe de posar tot el que fes falta a disposició dels congressistes i d'aquí va sortir l'exposició de Vilanova que no havia de ser permanent, solament estava previst de mantenir-la mentre durés el certàmen. Fixeu-vos que fins ara poso "exposició" no "museu", perque és el que era: una exposició temporal, les màquines continuaven estant destinades al desballestament excepte les que encara estaven en servei i que en acabar-se el MOROP, tornaren a llurs diposits de destí, aquestes estaven amnistiades només momentàniament. Les accions individuals d'afeccionats en complicitat amb personal de Renfe i el fet que el Director de la V Zona de Renfe, Sr. Fortuny, mirés cap un altre lloc, i per sota mà, col.laborés d'una forma inestimable, aconseguiren de mantenir la colecció de Vilanova.

S'havia arribat a anar amb fulls de ruta, diem-ne, irregulars; Un factor de circulació assimilat a ajudant de maquinistes de cognom Olivan, conegut per tothom amb el mot de "El Pajarito", un home baixet i prim, pero entranyable i sobretot, valent, acompanyat d'un aficionat que no era ni tan sols de Renfe, amb una YeYe (Com les diesels del Tren dels Llacs) pirata, d'estació en estació a la recerca de locomotores de vapor abandonades a l'espera del procés oxídric. Mentre un d'ells distreia el cap d'estació, donant-li conversa (acompanyat de la bota de vi o del "conyac"), l'altre engaxava la locomotora a la YeYe i engreixava les parts rodants, en havent acabat, desapareixien sense deixar rastre fins a Vilanova. Aquestes incursions estaven limitades a la V Zona de Renfe que comprenia Catalunya i una part d'Aragó amb la meitat de la ciutat de Saragossa.

Pel que fa a rescatar locomotores en estat de marxa, era un somni impossible i amb una de sola ja ens hauriem considerat guanyadors nats. Per no allargar-me, en un altre post, intentaré relatar la història de la salvació operativa de les Mikado 141F2111 i 141F2413, que va en el mateix sentit del que se expressa més amunt i no té desperdici.

[Trenscat]

Molt interessant! Doncs sort que vau actuar el seu moment ja que si no avui no tindríem res de res.

[El LLOP]

trobo que aquesta és la diferència principal i fonamental entre les condicions d'aquell moment i les d'ara:

en complicitat amb personal de Renfe i el fet que el Director de la V Zona de Renfe, Sr. Fortuny, mirés cap un altre lloc, i per sota mà, col.laborés d'una forma inestimable, aconseguiren de mantenir la colecció de Vilanova.

.

Aquí està el "quid" de la qüestió: està clar que aquest sr. Fortuny era ferroviari de mena o, si més no, tenia una mica de vergonya de veure el que estava fent la seva empresa. Ara vés a demanar-li a un d'aquest pijoprogres que manen a totes bandes que vols conservar un automotor, o un cotxe de passatgers i encara que porti cobrant d'una empresa ferroviària 15 anys et dirà: ¿lo cualo? ¿automotor?¿coches? aquí lo que tenemos son trenes. Tot el que no sigui rèdit polític, al ferraller.

[BRILL 18]

Lauria no mes puc dir una cosa , con dos c....,

Llastima que la postura dels dirigents ferroviares d'avui en dia es diferet, per cert, una sugerencia. No has pensat escriure u llibre amb totes aquestes experiencies?, Crec que tindrie exit entre el nostre mon.

[genissimon]

Jo, humilment, només et demanaria que expliquessis més coses. Com ara la salvació de la garrafeta de Lleida i l'època que feia serveis regulars turístics per la línia del Maresme. I, si en tens ganes, la història de la Confederación, de la MZA1701 i, també de la "bonita" o "atòmica" 241f-2238 que va entrar a Madrid-Delicias pel seu propi peu.

Salut i gràcies !!

[metring]

Jo també t'ho demano, com a testimoni directe que ets d'aquella època, la teva informació és molt valuosa, i les generacions actuals podem aprendre molt

[lauria1226]

El quid de la qüestió està més en els concepte "Complicitat" que en les persones en si. Les excursions fotogràfic-ferroviàries de cap de setmana, feren que s'establissin uns contactes personals amb ferroviaris de diferents localitzacions. Encara que disposavem del permís de Renfe per visitar i fotografiar les dependències, ens presentavem al cap d'estació o de dipòsit, no ja, (Que també) per una qüestió de cortesia, sinó que de manera interessada per la informació que ens transmetien (Horaris, circulacions, estat de les locomotores, etc) i per les relacions personals i d'amistat que s'establien, cosa que ens obria moltes més portes de les que ens podien obrir personatges de més alta posició. És a partir d'aqui que començà a prendre forma el projecte preservador.

Cal partir d'un fet per comprendre una mica la situació actual. Un enginyer de nom Francisco Wais, autor d'una "Historia de los ferrocarriles españoles" fou qui establí les condicions de preservació de material. Segons ell calia preservar un exemplar de cada serie de locomotores que no podia ser un altre que el primer. Les locomotores-tender no les considerava veritables locomotores per tant no calia que se'n conservés cap i així, no ha quedat cap Maffei, cap Estat, cap 1600 ex MZA, etc. Si us fixeu en les Mikado de Vilanova veureu que hi ha la 141F2101, la primera de la sèrie i la 141F2348, la que va apagar l'any 1975 el ciutadà J.C. de Borbón, llavors anomenat "Príncipe de España", Les altres no estava previst que sobrevisquessin. El projecte original de museu del ferrocarril era el que és Delicias avui com a museu estàtic i prou (Ni Vilanova, ni Mikados, ni Garrafeta, ni Confederació, ni verraco, res de res).
A proposit de la Confederació, la que estava destinada a museu era la 242F2001 que va estar al pati de vies dels tallers de Valladolid anys i anys, amb una fisura a la caldera que no es va reparar degut a que ja no hauria de funcionar mai més. La que va anar a Vilanova pel seu propi peu quan el morop de 1972 fou la 242F2010 que retornà a Miranda a continuar en servei fins al Juliol de 1974.

En aquest subforum he posat un fil sobre l'omnibus de Castejón de Ebro a Altsasu del dia 6 d'Octubre del 1974, doncs, bé aquesta data marca l'inici d'una cosa, de l'abast de la qual no n'erem conscients perquè amb les relacions iniciades al dipòsit de Castejón aquell dia com a primer contacte, es va fer possible que el 15 d'Abril de l'any següent 1975, dia del tancament de l'esmentat dipòsit, representés enlloc d'un final, el principi d'una nova etapa que trencava amb el criteri tancat i curt de Francisco Wais. Acabades d'arribar de gran reparació dels tallers generals de vapor de Valladolid les locomotores 141F2111 i 141F2413 estaven impecables, en perfecte estat de funcionament i gairebé no havien rodat. El cap de dipòsit de Castejón; Daniel Infante, d'acord amb dos dels que haviem participat en l'excursió del 6-10-74 (Per desgràcia jo, feia la mili) va amagar ambdues màquines, per retardar al màxim llur viatge al desballestament com li havia estat ordenat. A partir d'aquí, amb la implicació del president de l'AAFCB Josep Mª Sasplugas, s'elaborà una estratagema que fou presentada a la Direcció de la V Zona de Renfe (Les Mikado eren en una altra zona, per tant fora de l'abast). Llavors, per una altra banda, una pretesa empresa de publicitat (Pirata) demanava una locomotora de vapor per a filmar una pel.licula. La direcció de la V Zona que ja estava al cas del tema, va demanar a la direcció de Material les dues Mikado que se sabia que estaven en bon estat i eren aptes per circular. Com que les dependències de Castejón havien estat derribades una de les locomotores, la 2111, es trobava a Miranda de Ebro. Una nit, a finals del 1976. Una diesel de la serie 1900 i de manera totalment irregular va traslladar la Mikado fins a Casetas (Saragossa), ja dins dels "dominis" de la V Zona. En aquest moment, ja amb total tranquilitat fou conduïda fins a Mora la Nova. Pocs dies després l'AAFCB, va demanar oficialment a Renfe un viatge amb tracció vapor per celebrar el centenari de l'arribada a Figueres i pel març d'aquell any 1977 la 141F2111 retornà a la vida a Mora la Nova en ésser posada en pressió i efectuar un viatge de prova entre Mora i Flix i retorn. I tot supervisat pels dos afeccionats.

En arribar l'hora de fer la commemoració del centenari de Port Bou, se solicita la presència de la 141F2413 a causa de que pel tonelatge del tren calia una doble tracció, per excuses no ens quedavem.

No trobeu que sense l'actitud del la "Soci" i dels aficionats voluntaris, les autoritats tampoc haurien mogut ni un dit?. Potser tot es tracta d'això: Cal cercar complicitats i fugir tant de les actituts exigents com de les "pidolaires". Però clar: Que fa la "Soci" avui dia?; Passeja en Monotral potser?. Es miren el melic i es revolquen en l'autocomplaença!

Us poso un parell de fotos on apareixen els dos companys esmentats en el post, una del 6 d'Octubre del 1974 i l'altra del 31 de Maig del 2009. En la foto del parc de l'oreneta un és que està al regulador de la Mallet i l'altre el que s'ho mira dret darrere. En ambdos casos jo faig la foto. Per tant hi soc però no surto.

[lauria1226]

Jo, humilment, només et demanaria que expliquessis més coses. Com ara la salvació de la garrafeta de Lleida i l'època que feia serveis regulars turístics per la línia del Maresme. I, si en tens ganes, la història de la Confederación, de la MZA1701 i, també de la "bonita" o "atòmica" 241f-2238 que va entrar a Madrid-Delicias pel seu propi peu.

Salut i gràcies !!

La 241F2238, no va entrar a Delicias pel seu propi peu, això és una llegenda urbana provocada pel desgavell organitzat que és el museu, per dir-ho fluix.

Aquesta locomotora fou la darrera "Bonita" que va circular i estava adscrita al Dipòsit de Móra la Nova, era l'any 1973. Per ordre del cap de dipòsit amb el beneplàcit de la direcció de la Zona, fou traslladada, remolcada fins a Vilanova, la primavera del 1974. La màquina no era fiable perquè estava al límit de resistència li calia una gran reparació però com que la sèrie ja estava donada de baixa, la retiraren. Penseu, salvant el temps i les distàncies amb les actuals 250.

A Madrid hi va arribar anys més tard i si bé hi havia la intenció de reparar-la, la deixadesa i la desidia l'acabaren de fer malbé.

Aqui hi ha una foto de Joan Batllevell on veiem precisament la "Bonita" 241F2238 en la seva Salsa a Móra l'any 1973

[BRILL 18]

Pot ser m'he pasat amb el tema del llibre, pero una trobada xerrada estaria molt interesant, el que han d'apendre els joves d'avui, jo no arribo a la teva edat, calculada per el apunt sobre la mili, es la mateixa que el meu germa, pero tambe pentino canas i recordo al morop del 72, la visitas dic visitas amb el meu pare, que es que ens va ficar el gusanillo tant a mi com al meu germa, a Vilanova jo a les hores tenia 12 anys, i encara ara miro las fotos amb nostalgia, no sol per els trens, si no per motius personals , ja que el meu pare ens va deixar l'any 74.
Tambe m'entra molta rabia saber que la direccio de FGC, malgrat tenir , si encara hi es , el naval a lleida, pasa completament del material historic, segons una conversa amb un responsable del COR de Rubi, vei i amic meu que inclos ha donat ideas pero ni cas
Crec que els aficionats hauriem d'agafar de nou el "Toro por los cuernos" i tornar a lluitar per recuperar i preservar material historic
No tinguesim altre cas Salmeron

[metring]

El Naval encara és a Tradinsa??

[lauria1226]

Que jo sàpiga ja no és a Tradinsa, s'ha fet un projecte de reconstrucció estàtica, però és susceptible de ser operatiu, de fet sembla ser que l'empresa contempla la possibilitat a mitjà-llarg termini de reparar-lo. Que s'acabi fent o no, és una altra història.

[lauria1226]

Aqui poso tres fotografies que il.lustren el comentari de les Mikado. En una veiem la 141F2413, a Castejón, la setmana Santa del 1977, durant la temporada en que s'estava fraguant la seva recuperació. A la foto no es distingeix, però recordo que damunt del tender li havien enganxat extesos al llarg i ample, (però que deixaven lliures els mecanismes corresponents a l'aigua i al fuel) uns troços de rocs pintats de negre simulant carbó, per fer més creïble el muntatge sobre el rodatge de pel.lícules i espots publicitàris.

En un altra veiem l'estat del dipòsit de Castejón en el mateix moment de fer la foto de la Mikado. El varen tirar a terra mitjançant cables d'acer lligats als pilars metàl.lics estirats per bulldozers eruga.

I la darrera com a punt de referència, el mateix dipòsit tres anys abans, és a dir, el 1974.

[122-042-132]

Senzillament chapeau! Lauria.

Jo també recordo perfectament el congrès del MOROP, i tinc una bona col·lecció de fotos de la rotonda de Vilanova de l'any 1972.

Salut

[genissimon]

Desconeixia lo de l'entrada de la 241f-2238 a Delicias. Gràcies per aportar la veritat.

Si algú no empeny les "autoritats", aquestes no es mouen. Aquí es pot esmentar les baranes del Gran Metro del Liceu, per exemple.

Salut !!

[metring]

Certament, "el movimiento se demuestra andando". Si fem força molta gent plegats, aconseguirem coses, si ens limitem a queixar-nos i no ens movem, no s'aconsegueix res, i aquests son dos clars exemples.

[lauria1226]

Un mes de Setembre del 1973 La llavors exposició temporal de material ferroviari de Vilanova i la Geltrú disposava de la locomotora ex MZA 601 que estava en molt bon estat. Un grup de joves amb una mitjana d'edat de 20 anys (distraient primer a l'encarregat i responsable de les instal.lacions, l'entranyable i inoblibable Olivan àlies "El Pajarito"). Amb boles de carbó sobrants de les locomotores apartades i draps impregnats de fuel de la garrafeta varem encendre l'abans esmentada locomotora per probar-la i disposar així d'una máquina de maniobres històrica en actiu pel servei de l'exposició (Encara no era museu)

Per molts motiu fàcil d'endevinar la cosa no va anar a més i ha calgut esperar 36 anys per veure una germana bessona (la exMZA 602) fer aquella feina per les vies d'ARMF a Lleida, en les fotos no surt donat que ho he gravat en video i ben aviat estarà al youtube però aquesta petita locomotora ha pogut ella soleta, això si, amb moltes patinades inicials, amb les 238 Tm que pesaven les dues YeYes més l'Alco 1600 que ha estat sotmesa a la prova del motor Diesel que ha resultat satisfactòria. És aprofitant això que s'ha procedit a fer una jornada de portes obertes i encendre la MZA 602 a fi de fer-li el manteniment periodic.

Lleida a 12 de Novembre del 2009

[TBF]

Preciosa

[liniadelRipollés]

"Desertització d'avui dia" Brutal.

[quote="lauria1226"]Nota de l'administració: fil provinent de http://transport.cat/viewtopic.php?f=23&t=9958
Hola a tots.

A partir del 1978/1980, a l'època de l'exposició al Born "Trens i Estacions", es rescatà la locomotora Berga nº 31 i se la va reparar per deixar-la operativa, també la locomotora elèctrica 304 (Patxanga) que ja era propietat del ferraller però que estava encara donada d'alta per indústria i, per tant, podia circular, fou rescatada previ pagament de les 350.000,- pessetes de l'època que va costar, quantitat que fou avançada per un dels voluntaris, tots els seus estalvis, essent-li reembossada, posteriorment i un cop passada la urgència, per subscripció popular.

Però a partir del 1985, punt culminant amb la reparació de la MZA 1701 i el viatge del Desembre d'aquell anys fins a Lleida en commemoració del 125 aniversari de l'arribada del tren a la capital de ponent, comença un proces d'institucionalització que si bé va acumular uns èxits indiscutibles fins al 2000, gràcies, pel que fa a FGC, (Reparació de lal 22 exOlot-Girona, Reparació de la 209, Classic tren, etc.) a que l'aleshores director, Miquel LLevat (Que no deixava ser ser, en el fons, un voluntarista), portava damunt l'empenta i la il.lusió d'aquells anys. Els canvis en la direcció de l'empresa dugueren a l'estancament que arriba fins a la desertització d'avui dia.

[lauria1226]

Algú es pot imaginar tan sols l'esforç i dedicació que ha representat ARMF per a un grapat de persones que es poden comptar amb els dits d'una mà?

Des del mes d'agost del 1996 fins ara hi ha hagut moments molt durs i d'altres que no tan, però han passat més de 13 anys per arribar aqui.

En fi, tot plegat un Oasi en ple desert, gràcies a ell podem reposar forces per seguir avançant, amb l'objectiu final de travessar-lo del tot. Esperem que sigui en aquest segle.

És recomanable, seguint Salvador Espriu, una excursió nord enllà per saber el que hi ha fora del desert.