El taxi, més viu que mai

[Sky]

El taxi, més viu que mai

• Els convenis amb Salut i Educació i l'oci nocturn revolucionen el transport rural i el sector creix a Lleida un 13% en l'última dècada

Ser taxista en comarques ha canviat en els últims anys i, crisi a part, s'ha convertit en una professió rendible gràcies a la demanda de clients de l'oci nocturn i, especialment, als convenis amb Salut per al trasllat de pacients sotmesos a tractaments de llarga durada. El sector ha crescut a Lleida un 13% en l'última dècada, impulsat per l'escalada de la professió a les zones rurals a Lleida, Tarragona i Girona.

Amb gairebé dos metres d'alçada, Francesc Latorre, Capacico per als que més el coneixen, es passa el dia en un de dels taxis de la seua empresa al Pont de Suert, fundada als anys 60, quan aquí només n'hi havia quatre o cinc professionals que es dedicaven al transport públic de clients. El municipi ara té 12 taxistes i l'associació que presideix Latorre, Pirineu Autotaxi, ronda els 120 associats, entre conductors del Pallars Jussà, el Sobirà, l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell. El sector ha crescut i la professió ha evolucionat des dels casaments o els trasllats fúnebres ("fa 50 anys fèiem fins i tot enterraments") fins als transports sanitaris, escolars i turístics, que se sumen als particulars.

El sector ha crescut, però no a tot arreu. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a Espanya, l'any passat hi havia 70.360 taxistes, 179 menys que el 1998, xifra que implica que en l'última dècada el gremi ha anat a la baixa. A Catalunya, el descens es repeteix, una mica més accentuat (un 1,8 per cent davant del 0,25 per cent de decreixement a l'Estat), i van passar de 13.492 taxistes el 1998 a 13.245 el 2008. En canvi, Lleida tenia l'any passat 453 taxistes, xifra que suposa un creixement d'un 13,5 per cent a l'última dècada (54 més). No obstant, és el pes de l'àrea metropolitana el que condiciona a la baixa el volum de llicències a Catalunya, ja que, com passa a Lleida, a Girona i Tarragona la professió ha anat a més.

Segons el director general de Transport Terrestre de la Generalitat, Manel Villalante, la frenada a l'àrea de Barcelona per adaptar oferta i demanda ha anat en paral·lel a un projecte per intentar que "tots els pobles de Catalunya tinguin algun tipus de transport col·lectiu". I als petits nuclis, l'autobús es converteix en un vehicle de dimensions més modestes i ajustades al transport a la demanda. Per portar-ho a terme, la Generalitat, a través dels consells comarcals, contracta els serveis d'un taxista. Xavier Vives Beguer és un dels conductors de la Seu d'Urgell que cada dimarts i divendres recull veïns dels petits pobles del voltant al taxi com a transport públic finançat, fet que acaba suposant per al client un cost d'1,20 euros per trajecte.

Davant de les 99 llicències que hi ha vigents a Lleida ciutat (només quatre més que fa onze anys), una gran massa de petits pobles s'ha dotat en els últims temps d'un servei de taxi. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, a les comarques del sud de Lleida hi ha un total de 51 petits municipis amb una llicència de taxi.

La Generalitat acostuma a concedir sense més preàmbuls les primeres llicències, i les segones i les següents depenen de la demanda i del volum de població. Dels 68 municipis del pla amb un o més taxistes, més de la meitat tenen menys de 1.000 habitants, fet que suposa que municipis com Massoteres, a la Segarra, tinguin un taxi per cada 107 habitants (el total de la població). En canvi, a Lleida ciutat, amb 138.000 habitants, hi ha un taxi per cada 1.400 veïns.

Als pobles, el transport a la demanda s'ha unit als convenis del gremi amb la conselleria de Salut per al trasllat de pacients sotmesos a tractaments de diàlisi, radioteràpia o quimioteràpia (que requereixen trasllat a hospitals de Lleida, Barcelona o Andorra) o amb la conselleria d'Educació per al transport escolar d'uns quants alumnes de pobles disseminats. Tots dos constitueixen la principal font d'ingressos del sector en comarques.

A la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran, per exemple, el departament de Salut va contractar l'any passat 1.440 serveis (alguns inclouen més d'un viatge) per a un volum de prop de 240 pacients, segons dades dels serveis de la conselleria al Pirineu, que té contractes amb les quatre associacions de taxistes a les quals estan vinculats els més de 230 professionals d'aquesta àrea.

Així mateix, l'oci ha disparat el consum del taxi, un mitjà al qual tenen accés els turistes de més poder adquisitiu o els usuaris del transport públic nocturn. En aquest sentit, desenes d'adolescents sense carnet de conduir o grups de persones conscients de l'enduriment de la llei de trànsit (que va erigir en delicte la conducció èbria el 2007) han disparat la demanda de trasllat cap als principals punts de diversió i les discoteques.

http://www.segre.com/