Antic traçat Tortosa-Ulldecona i estació Planas Altas

[metring]

Aquest cap de setmana hem estat a la comarca del Montsià, i tornat cap a Barcelona, avui hem explorat el traçat antic de la línia cap a València, concretament des de Ulldecona fins a Vinallop. Per a qui no conegueu la història, fa uns 14 anys, l'antic traçat entre Tortosa fins a Freginals, es va desviar, deixant fora de servei el que passava per Mianes i Santa Bàrbara, seguint cap a Freginals, que tot i ja trobar-se en el traçat que va enllaçar amb l'actual, es troba fora de servei, com les dues anteriors esmentades.

Començo amb unes imatges de l'antic traçat de la línia de València, al costat de l'actual, ja passat Ulldecona, i també d'una estació que es troba fora de servei anys abans ( uns 24-27 ) i ja a la Comunitat Autònoma de València, que és Planas Altas, en estat força ruinós ( seguiré posant fotos d'altres estacions en propers missatges ) :

[metring]

En aquest missatge, teniu fotografies de l'estació moderna de Freginals ( l'antiga va ser enderrocada, però queda algun vestigi, com veureu ), actualment fora de servei, que ara es fa servir com a subcentral elèctrica, i a la que no s'hi pot accedir. Els rètols estaven tirats pels voltants, i el més estrany és la icona, no és de monument, enlloc d'estació? :

[metring]

I avui toca parlar de Santa Bàrbara, de l'antic traçat. Hem ampliat l'entrada de la wiki http://www.transport.cat/wiki/index.php ... C3%A0rbara , i tot això gràcies a la informació que ens va proporcionar la mateixa persona que hi viu, un jubilat de la Renfe, que va ser molt amable amb nosaltres i ens va obrir les portes de l'estació, a on hi està vivint. En parlarem del seu cas particular en un fil apart. El fet és que gràcies a que hi ha algú habitant-la, l'estació es conserva fins els nostres dies, una iniciativa que tandebó hagués sigut l'habitual, cosa que hauria evitat casos com el de Plana Alta, per exemple. La seva llar és l'antiga sala de viatgers, i a fora, hort i magatzem d'estris diversos. Relacionat amb això, llegiu el fil http://transport.cat/viewtopic.php?f=3&t=10410

Al davant, es conserva l'explanació de l'antic traçat de la línia, molt extens, l'andana direcció València, petits edificis auxiliars i el porxo. Havia tingut fins a 6 vies, una d'elles un ramal que enllaçava amb l'antiga CAMPSA. El rellotge i el punt quilomètric van ser robats.

Realment va ser tota una sort trobar l'estació, de la qual no sabiem del cert si existiria l'edifici, i trobar a algú que ens va deixar visitarla, i ens va explicar un munt d'històries sobre aquesta, com per exemple, els anys que hi va treballar a Renfe, a les estacions de rodalies de Barcelona, a la línia de Tortosa-Ulldecona i a l'estació, que s'havia parlat de fer a l'explanada una via verda, que enllacés amb la que es vol fer del carrilet Tortosa, La Cava... Ja us anirem explicant.

[metring]

I ja arribem a l'apartat de Vinallop, a on hi ha l'antiga estació de Mianes...que no vam saber trobar
El senyor que viu a Santa Bàrbara ens va dir que es trobava prop d'un pont a on a sota no hi havia res, però ens vam desviar, al no trobar cap carretera que connectés amb l'antic traçat de la línia per allà prop, i vam anar a parar a Vinallop poble, al costat d'un canal, a on vam trobar les restes d'un pas a nivell, caseta del guardagulles i senyals diversos, apart del tros de via del mateix pas.

Ha estat una experiència molt divertida i interessant, i el que queda encara per veure per aquelles terres de l'Ebre! Buscar restes del traçat Tortosa-La Cava, de l'esplanada del tram de la línia de la Val de Zafán que no es va arribar a posar en funcionament, que va de Sant Carles de la Ràpita, a uns metres del port, fins a Vinallop, i fer algun dia la via verda...Uf, quantes coses pendents!!!!!!

[metring]

Aquí teniu un document a on s'explica una mica de la història del traçat i de quan el van desmantellar, i fotografies, molt interessant:

http://www.raco.cat/index.php/CEP/artic ... 8210/18051

[paubanell93]

ostres! fantàstic reportatge! porto anys intentant anar per aquella zona, malgrat anar un cop al mes a Tortosa no he passat de l'antic pont del ferrocarril i només tinc records de petit d'haver passat cap a amposta i veure l'antiga linia ja en desús! Per anar a Mianes has d'agafar la carretera cap a Santa Bàrbara i allí veuras el rètol

[metring]

http://museuferrocarrilblog.com/2013/04 ... a-tortosa/

Patrimoni ferroviari: el pont sobre el riu Ebre a Tortosa

El pont sobre el riu Ebre a Tortosa constitueix l’obra de fàbrica més significativa de la línia de ferrocarril de València a Tarragona. La seva construcció va ser molt laboriosa i va retardar la inauguració final de la línia que, com era habitual, s’havia anat posant en servei per trams a mesura que s’anaven construint. Així, el 12 de març de 1865 es posaven en circulació els trams compresos entre les estacions de València i Ulldecona pel sud, i entre Tarragona i Amposta pel nord. Les obres que havien de connectar els dos trams i per tant la totalitat de la línia, van quedar paralitzades a l’espera d’una resolució que definís el punt triat per travessar el riu Ebre. El projecte original contemplava un itinerari paral·lel a la costa, travessant-lo a l’alçada les localitats de Sant Carles de la Ràpita i Amposta, itinerari que finalment ha estat necessari construir per atendre les exigències de la Velocitat Alta. El cas és que per a satisfer les necessitats de la població de Tortosa, que mai hagueren de ser ateses, la Sociedad de los Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona (AVT), concessionària de la línia, va construir una variant, desviant el traçat original cap a l’oest a través de les valls d’Ulldecona i Tortosa per a donar servei a aquesta última població. Aquesta solució va llastrar durant més de cent anys els temps de viatge i els costos, amb gran perjudici tant per a la companyia concessionària, com per als usuaris.

El pont va ser inaugurat finalment el 21 de juny de 1868 mitjançant una circulació especial entre València i Barcelona que va realitzar el trajecte en 8 hores i 42 minuts, a una velocitat mitja de 53 km/h, molt elevada per a l’època. La seva construcció, en un lloc desaconsellat pels tècnics, va presentar importants dificultats, derivades del gran cabal del riu i de la velocitat de les aigües. Estava construït sobre sis grups de piles tubulars metàl·liques bessones de 1,85 m de diàmetre, farcides de formigó, que van donar molts problemes per al seu muntatge. Sobre les piles es va disposar un tram metàl·lic de 227 m de longitud, amb bigues de gelosia de ferro de segon ordre, de tauler inferior. La biga de gelosia va ser el sistema habitual en la construcció de trams metàl·lics en les primeres etapes de construcció de la xarxa ferroviària espanyola. Estava basada en el sistema americà Town, que havia estat dissenyat per a la construcció de ponts de fusta, molt abundants en aquell continent. Aquest primer pont tenia una amplària interior molt escassa i impedia treure el cap per les finestres quan el tren passava sobre el pont, la qual cosa va provocar alguns accidents mortals.

Fins el 1902 no va existir a Espanya una ordenança oficial per a la redacció, construcció i conservació dels trams metàl·lics. A partir d’aquesta data, les grans companyies ferroviàries van iniciar un procés de reconeixement de tots els ponts metàl·lics de les seves línies, substituint aquells que no complien les exigències de resistència de la nova normativa. Locomotores i vehicles eren molt més grans i pesats, i els antics ponts de ferro hagueren de ser successivament substituïts per uns altres d’acer. Les obres de substitució del primitiu pont de Tortosa es van iniciar el 1909, amb la construcció de les quatre piles que coneixem avui, dissenyades per a via doble, com era preceptiu en totes les obres de fàbrica. Els cinc nous trams metàl·lics van ser construïts per La Maquinista Terrestre y Marítima, amb una gelosia de perfils prims tipus Linville. Aquest nou tipus de biga articulada tenia també un origen americà: enfront de les tipologies ordinàries, els nous sistemes articulats tenien un pes inferior i coeficients de resistència més grans, ja que la naturalesa dels esforços d’extensió i compressió estava millor calculada que en els sistemes tradicionals. L’ús generalitzat de l’acer a partir de començaments de segle permetia a més utilitzar perfils de menors dimensions. Aquest nou pont va quedar enllestit el 1911.

El 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, l’exèrcit republicà en retirada va volar el tram més proper a l’estació, pràctica que es va generalitzar per tota la geografia catalana, com testifica el preciós àlbum fotogràfic que es conserva a l’arxiu del Museu. Només acabar la contesa es va projectar ràpidament la seva reconstrucció, amb la finalitat de restablir la comunicació ferroviària de Catalunya amb el sud i centre peninsular. Com que la fabricació d’un nou tram suposava un important temps sense servei, es va optar per utilitzar un pont ja construït destinat a una altra secció de la companyia Norte. Aquest nou tram era, no obstant això, bastant diferent, format per biga Pratt de perfils més gruixuts. Aquesta tipologia de biga està composta per l’addició de triangles rectangles, formant parelles de rectangles o quadrats de costats verticals, que treballen a compressió, mentre que les hipotenuses, que treballen a extensió, corresponen a les diagonals de la biga.

La conjunció d’ambdues tipologies de bigues articulades en un únic pont no va impedir que la solució fos eficaç i que aquesta configuració perdurés fins a finals de segle passat quan, com a conseqüència de la construcció de la variant per als serveis de Velocitat Alta del Corredor Mediterrani, va quedar sense servei al tram comprès entre Tortosa i Ulldecona. Des de llavors, el pont sobre l’Ebre va quedar pràcticament sense ús, i tan sols es va fer servir com a via de maniobra a l’estació de Tortosa i per al pas dels vianants que viuen als barris de l’altra part del riu, que eviten així haver de pujar fins al pont de l’Estat, aigües amunt. Recentment ha sigut restaurat i s’ha desmantellat el tram comprés entre l’estació i el pont, per aprofitar els terrenys que han quedat alliberats. Tot i així, s’ha condicionat un accés des de la mateixa vorera del riu, per que vianants i ciclistes puguin continuar gaudint dels serveis que presta. El pont ferroviari de Tortosa està catalogat a l’Inventari de Patrimoni Cultural Català.