Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
Haurien pogut fer passar la línia per on passa o més amunt i tot, i no per això deixar-se de construir un ramal que connectés la línia principal amb la ciutat EXACTAMENT IGUAL que a Lleida.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Costum del país
De solucions tipus "ni carn ni peix" que no deixen content ningú n'hi ha a grapats a Catalunya. Les més notòries són Camp, El Prat i els "metros comarcals".
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
I si no ho impedim, també aviat a Vic amb l'ETF.
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
En el cas de Vic no ho veig tan greu com en el del Camp de Tarragona, ja que les relacions d'Osona són molt més intenses amb la regió metropolitana que no pas amb el Bages i les comarques de Girona. I de totes maneres, la gran diferència és que s'hi podrà anar des del centre de Vic a Gurb en tren, i fer possibles les combinacions Vic-Manresa o Vic-Girona si hi ha horaris coordinats.Jordi Freixas wrote:I si no ho impedim, també aviat a Vic amb l'ETF.
Tot i això, el més sensat és que l'ETF passi per l'actual estació de Vic. Desconec quins són els motius per fer el by-pass pel nord, seguint la traça de la C-25, i no entrar a Vic des de Manresa pel nord i sortir cap a Girona pel sud.
(Perdoneu que m'hagi desviat del tema)
- Vilarrubla
- N8
- Posts: 673
- Joined: Sunday 31/05/2009 17:26
- Location: Urgell(et)
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
Amb Osona jo no ho vec tan greu perquè els vigatans només hauran de fer una parada Vic-Gurb en tren convencional i fer transbord. A cas a Barna no t'has de moure per anar fins a Sants o qualsevol altra estació?
El que trobo dolç a tu t'amargue.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Mateixa metodologia
Però l'esquema mental és el mateix: anem a plantar una gran estació a uns quants quilòmetres de la ciutat principal per poder dir que "té" estació, però la majoria de la població que vulgui anar allí on duu aquella línia, millor que agafi els mateixos serveis que fins ara: tren "de tota la vida", autobús o cotxe privat.
Així no anem enlloc.
Així no anem enlloc.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
Sí, però si tenim en compte que s'està parlant d'una linia d'altes prestacions, a on el temps es un factor importantíssim i existeix una opció real, viable i sostenible de poder instal·lar la parada de Vic a l'actual estació... tampoc és qüestió de complicar-se la vida. Que ara em dius que des de la línia de Puigcerdà es construeix una parada a Gurb i a la vegada en fas una altra en aquest mateix lloc de cara a possibles trens de rodalies de l'ETF? Doncs també perfecte, però la parada de Vic s'ha de fer a Vic i no a Gurb.Vilarrubla wrote:A cas a Barna no t'has de moure per anar fins a Sants o qualsevol altra estació?
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Back to topic!
Ara que les posicions sobre Vic/Gurb han quedat clares, tornem al Camp de Tarragona.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
Jordi Freixas wrote:Ja t'entenc.Però mira, jo és que no acabo d'entendre què collons volen fer allà per reestructurar la zona i ja no sé si els propis tarragonins s'aclareixen amb el tema. Primer l'estació del Camp de Tarragona, que es troba a la quinta forca. Després, la futura estació del Corredor Mediterrani (Camp de Tarragona Central, vaig llegir per algun lloc... pot ser?) que no es trobarà gaire més a prop. I després... el tema de l'estació actual que la traslladaran a l'interior i diuen també de fer-hi arribar les vies d'ample UIC per als trens d'Alta Velocitat... I TOT PLEGAT PER NO HAVER CONSTRUÏT EL #### D'ESTACIÓ A ON TOCAVA DES D'UN BON PRINCIPI!!!!
És per torar-se boig...
PD: Després tot el tema que comentes del TramCamp i tota la pesca...
Editat per l'administració
El cas és que aquí es planifica tot, TOT, i no només els transports, absolutament a esquenes del ciutadà.
En quant a la suposada mala situació de l´estació actual de Tarragona, el problema no´és la situació, el problema és que l´ajuntament de Tarragona MAI, MAI, MAI ha tingut a bé pensar. I com que mai se li ha acudit que pensar està bé, no se li ha acudit que potser si algunes de les moltes línies de bus que comuniquen (i raonablement bé, per cert) el centre i l´estació d´autobusos amb els molts barris perifèrics i la (encara?) EMD de La Canonja es féssin arribar fins a baix on és l´estació de RENFE, la gent agafaria més el bus urbà, el tren, el bus interurbà, i en general la gent tindria un millor servei. No se´ls ha acudit ni se´ls acudirà remenar tant les neurones, no...
I fer aquesta petita adaptació del servei no implicaria OBLIGATÒRIAMENT renunciar a una futura però CARÍSSIMA nova estació subterrània en ple centre de la ciutat però que necesitaria una inversió que no es farà ni a València ni a Sevilla...
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
http://www.tarragona21.cat/index.php?co ... s_id=11862
El Parlament reclama connectar l’estació urbana amb la línia d'alta velocitat
ERC subratlla que el document aprovat és una adhesió al que els alcaldes porten temps exigint
Redacció 03 de febrer de 2010
La Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest matí una resolució que insta el Govern de Catalunya a avançar amb l’Estat, perquè aquest n’és l’ens competent, per garantir la connectivitat i l’accessibilitat de l’estació urbana de Tarragona amb la línia d’alta velocitat.
ave-renfe.edreams.es El diputat d’Esquerra per Tarragona, Sergi de los Rios, ha manifestat que “el pronunciament del Parlament és una adhesió al que els alcaldes de la zona porten temps exigint, tant a l’empresa estatal Adif com a la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment”.
La resolució, presentada conjuntament per Esquerra, PSC i ICV, s’ha aprovat amb el suport de tots els grups excepte l’abstenció de Ciutadans. La cambra catalana insta al Govern a què en el marc dels treballs del protocol signat el mes d’abril de 2008, entre el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Ajuntament de Tarragona amb l’objectiu d’impulsar la reordenació i la integració de la xarxa de ferrocarril dins l’entramat urbà de la ciutat de Tarragona, es contemplin les mesures possibles per la millora de connectivitat ferroviària i d’accessibilitat des de dit nucli urbà al TGV.
El Parlament reclama connectar l’estació urbana amb la línia d'alta velocitat
ERC subratlla que el document aprovat és una adhesió al que els alcaldes porten temps exigint
Redacció 03 de febrer de 2010
La Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest matí una resolució que insta el Govern de Catalunya a avançar amb l’Estat, perquè aquest n’és l’ens competent, per garantir la connectivitat i l’accessibilitat de l’estació urbana de Tarragona amb la línia d’alta velocitat.
ave-renfe.edreams.es El diputat d’Esquerra per Tarragona, Sergi de los Rios, ha manifestat que “el pronunciament del Parlament és una adhesió al que els alcaldes de la zona porten temps exigint, tant a l’empresa estatal Adif com a la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment”.
La resolució, presentada conjuntament per Esquerra, PSC i ICV, s’ha aprovat amb el suport de tots els grups excepte l’abstenció de Ciutadans. La cambra catalana insta al Govern a què en el marc dels treballs del protocol signat el mes d’abril de 2008, entre el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Ajuntament de Tarragona amb l’objectiu d’impulsar la reordenació i la integració de la xarxa de ferrocarril dins l’entramat urbà de la ciutat de Tarragona, es contemplin les mesures possibles per la millora de connectivitat ferroviària i d’accessibilitat des de dit nucli urbà al TGV.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Ara s'hi posen...
Tard i malament. Ara, m'interessaria saber quin és el motiu de l'abstenció de Ciudadanos.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
- N10
- Posts: 3191
- Joined: Wednesday 04/05/2005 22:13
- Facebook: http://ca-es.facebook.com/profile.php?id=1101204269
Re: 25 anys del tancament de 1.500 Km. de vies
La reobertura del tram tancat entre Camp de Tarragona i Reus ja es fa esperar.
Realment, un bitllet directe Madrid-Reus via LAV + Rodalia Tarragona és factible, competitiu i necessari.
Realment, un bitllet directe Madrid-Reus via LAV + Rodalia Tarragona és factible, competitiu i necessari.
Si em toca l'abonament anual de TMB, què faré? ..... Provar totes les cancel·ladores.
Re: 25 anys del tancament de 1.500 Km. de vies
No només fins a Reus o Tarragona, Adolf, pensa que si per l´altre cantó reobres fins a Roda, dónes una possibilitat a la gent del Penedès i del Garraf (Sitges, Vilanova, El Vendrell, Calafell...) de prendre l´AVE a Camp de Tarragona, estació que els aniria millor per anar cap a ponent i cap al sud.liniadelRipollés wrote:La reobertura del tram tancat entre Camp de Tarragona i Reus ja es fa esperar.
Realment, un bitllet directe Madrid-Reus via LAV + Rodalia Tarragona és factible, competitiu i necessari.
I de pas es podria donar servei als pobles de la línia, cosa que conença a no ser una mala idea, estan guanyant població tots ells.
Re: 25 anys del tancament de 1.500 Km. de vies
Més tenint en compte que la Genbar mai s'ha dignat a posar ni un trist autobús per acostar aquestes comarques a Camp de Tarragona. Deuen pensar que com arriba Rodalia Barcelona, que reculin a Sants, encara que sigui totalment anticompetitiu i antieconòmic.437.001 wrote:No només fins a Reus o Tarragona, Adolf, pensa que si per l´altre cantó reobres fins a Roda, dónes una possibilitat a la gent del Penedès i del Garraf (Sitges, Vilanova, El Vendrell, Calafell...) de prendre l´AVE a Camp de Tarragona, estació que els aniria millor per anar cap a ponent i cap al sud.
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... onent.html
El govern proposa ara que el TAV entri a Tarragona pels barris de Ponent
El pla director del Camp dibuixa un nou ramal d'ample mixt paral·lel a la T-11, que incorpora tres baixadors per a rodalia
11/05/10 02:00 - Tarragona / Reus - òscar palau
* El Tramcamp podria arribar a l'aeroport i entraria a Tarragona pel tercer pont
Més propostes de futur per resoldre el galimaties ferroviari de l'àrea metropolitana de Tarragona. El pla director urbanístic (PDU) de l'àmbit central del Camp, que es va aprovar inicialment fa tres setmanes, inclou un ramal nou per fer entrar la línia de l'alta velocitat fins al centre de Tarragona que partiria de l'estació central del sud de l'aeroport i travessaria, en paral·lel a la T-11, diversos barris de Ponent. Seria, això sí, una línia mixta, tant d'ample europeu com ibèric, per permetre-hi també el pas de trens de rodalia. No es tracta de l'única gran concreció que incorpora el document (vegeu el gràfic), ja que també dibuixa una nova i revolucionària línia ferroviària subterrània urbana –en principi només en ample ibèric, ja que seria per a trànsits de curta i mitjana distància– per l'oest de Reus.
El pla territorial parcial (PTP) del Camp, aprovat al gener, dibuixava una primera proposta general que incloïa el reivindicat by-pass entre Tamarit i la Pobla de Montornès perquè la línia d'alta velocitat no hagi d'entrar a Tarragona en un cul-de-sac, tal com el Ministeri de Foment té previst a partir del 2012, amb la nova via de connexió que ja té adjudicada entre l'intercanviador d'amples de la futura estació central del sud de l'aeroport –al corredor mediterrani– i la línia convencional actual Reus-Vila-seca-Tarragona. El pla director, aprovat el 21 d'abril, supera, però, aquesta idea en proposar que es construeixi tot un ramal nou de trinca que partiria també del corredor mediterrani a l'altura de l'aeroport i arribaria, en paral·lel a la T-11, fins a la futura estació urbana de Tarragona –que s'emplaçarà en un punt encara per determinar entre l'Horta Gran i la plaça Imperial Tarraco–, on, a més, empalmaria amb el túnel subterrani per darrere la ciutat. Aquest ramal facilitaria que els trens d'alta velocitat accedissin més directament al centre, sense haver d'ocupar la línia de Vila-seca –per on també passen regionals, i que anirà més plena quan es creï la xarxa de rodalia del Camp–, a banda que llavors els trens no caldria que canviessin d'eixos.
La proposta, de fet, seria semblant a la que, des d'alguns sectors, es feia d'un by-pass curt, paral·lel al riu Francolí, entre el centre i Sant Salvador. Per això és vista de bon ull per l'Ajuntament de Tarragona, que tot i això no renuncia al by-pass llarg previst en el PTP per Tamarit, i també recollit en el PDU, malgrat que aquest manté igualment la proposta que la línia actual entre Vila-seca i Tarragona s'adapti també a l'ample internacional. Si es complís el document, així, serien fins a tres les línies d'ample internacional per les quals els TAV podrien entrar i sortir de Tarragona.
Tres baixadors a Ponent
El PDU, de fet, inclou que totes tres vies siguin d'ample mixt, és a dir, que siguin d'ample europeu però també ibèric, i així hi puguin passar trens de curta i mitjana distància. Per la nova línia que entraria per Ponent, així, hi podrien transitar trens de rodalia que connectessin directament amb l'estació de l'aeroport, i a més tindria baixadors propis al polígon comercial de les Gavarres, a Campclar i a Torreforta. Una solució –sense l'ample internacional afegit, això sí– que de fet ja incloïa l'avantprojecte del PTP, però que quedaria descartada en l'aprovació inicial, i restava indefinida en la versió definitiva. «Les tècniques actuals permeten connectar dos amples, i que pel mateix ramal hi circulin trens d'ample internacional i d'ample ibèric», constata el regidor d'Urbanisme de Tarragona, Xavier Tarrés, també expectant per la solució que proposa el PDU, que està previst de publicar al DOGC en els propers dies.
Pas subterrani
El que sí que ha confirmat del tot el PDU és el futur túnel ferroviari inclòs en el PTP –amb baixadors a Terres Cavades i la Savinosa– que permetrà alliberar la façana marítima de la ciutat, amb una via en principi també d'ample mixt. El túnel s'iniciaria, entrant a la ciutat pel nord, passat Cala Romana –on, igual que a la Móra, també es preveu un baixador propi– i transcorreria per l'antic traçat ara desballestat del primer cinturó fins a l'altura del Campus Catalunya de la URV, on baixaria cap a la plaça Imperial Tarraco per sota l'avinguda Marquès de Montoliu. Allí connectaria amb el nou ramal previst per als barris de Ponent, el qual es bifurcaria a l'Horta Gran, passat el riu, i aniria a buscar la línia actual de Vila-seca en traçat subterrani pel polígon Francolí, a l'altura del tanatori.
Una nova línia a Reus sota Països Catalans
El PDU de l'àmbit central del Camp també incorpora novetats destacades en l'aspecte ferroviari a Reus. I és que el document no sols conserva, tal com ja estava previst en el PTP, l'actual cinturó de ferro –la línia convencional a Tarragona, on es referma el reclamat baixador de Bellissens–, sinó que, a més, dibuixa una segona línia subterrània que discorreria per l'oest de la ciutat; una antiga idea de l'Ajuntament que permetria una connexió més directa de l'estació actual amb el corredor mediterrani en direcció a València, del qual ara Reus queda apartada. La nova via, segons el PDU, partiria de la futura estació de Bellissens, passaria per sota de les avingudes Sant Bernat Calbó i Països Catalans –on hi hauria baixadors a cadascuna–, i aniria a parar a l'estació del passeig Mata. A diferència de la dibuixada a Tarragona, però, aquesta via només seria en ample ibèric, ja que ja n'hi ha prevista una altra per a l'alta velocitat –en ample internacional– que entraria per una nova variant a l'est de la ciutat, que aprofitaria en part el traçat previst per a la nova línia de mercaderies.
Variants nord per a mercaderies
Per cert, perquè les mercaderies que surten del port en ample ibèric per les línies de Lleida i Casp no hagin de passar per l'estació de Reus, en el PDU es detalla també la variant específica pel nord de la ciutat avançada al PTP, dividida en dos trams: de la línia de Roda a la de Picamoixons, i entre aquesta i la de Móra.
El govern proposa ara que el TAV entri a Tarragona pels barris de Ponent
El pla director del Camp dibuixa un nou ramal d'ample mixt paral·lel a la T-11, que incorpora tres baixadors per a rodalia
11/05/10 02:00 - Tarragona / Reus - òscar palau
* El Tramcamp podria arribar a l'aeroport i entraria a Tarragona pel tercer pont
Més propostes de futur per resoldre el galimaties ferroviari de l'àrea metropolitana de Tarragona. El pla director urbanístic (PDU) de l'àmbit central del Camp, que es va aprovar inicialment fa tres setmanes, inclou un ramal nou per fer entrar la línia de l'alta velocitat fins al centre de Tarragona que partiria de l'estació central del sud de l'aeroport i travessaria, en paral·lel a la T-11, diversos barris de Ponent. Seria, això sí, una línia mixta, tant d'ample europeu com ibèric, per permetre-hi també el pas de trens de rodalia. No es tracta de l'única gran concreció que incorpora el document (vegeu el gràfic), ja que també dibuixa una nova i revolucionària línia ferroviària subterrània urbana –en principi només en ample ibèric, ja que seria per a trànsits de curta i mitjana distància– per l'oest de Reus.
El pla territorial parcial (PTP) del Camp, aprovat al gener, dibuixava una primera proposta general que incloïa el reivindicat by-pass entre Tamarit i la Pobla de Montornès perquè la línia d'alta velocitat no hagi d'entrar a Tarragona en un cul-de-sac, tal com el Ministeri de Foment té previst a partir del 2012, amb la nova via de connexió que ja té adjudicada entre l'intercanviador d'amples de la futura estació central del sud de l'aeroport –al corredor mediterrani– i la línia convencional actual Reus-Vila-seca-Tarragona. El pla director, aprovat el 21 d'abril, supera, però, aquesta idea en proposar que es construeixi tot un ramal nou de trinca que partiria també del corredor mediterrani a l'altura de l'aeroport i arribaria, en paral·lel a la T-11, fins a la futura estació urbana de Tarragona –que s'emplaçarà en un punt encara per determinar entre l'Horta Gran i la plaça Imperial Tarraco–, on, a més, empalmaria amb el túnel subterrani per darrere la ciutat. Aquest ramal facilitaria que els trens d'alta velocitat accedissin més directament al centre, sense haver d'ocupar la línia de Vila-seca –per on també passen regionals, i que anirà més plena quan es creï la xarxa de rodalia del Camp–, a banda que llavors els trens no caldria que canviessin d'eixos.
La proposta, de fet, seria semblant a la que, des d'alguns sectors, es feia d'un by-pass curt, paral·lel al riu Francolí, entre el centre i Sant Salvador. Per això és vista de bon ull per l'Ajuntament de Tarragona, que tot i això no renuncia al by-pass llarg previst en el PTP per Tamarit, i també recollit en el PDU, malgrat que aquest manté igualment la proposta que la línia actual entre Vila-seca i Tarragona s'adapti també a l'ample internacional. Si es complís el document, així, serien fins a tres les línies d'ample internacional per les quals els TAV podrien entrar i sortir de Tarragona.
Tres baixadors a Ponent
El PDU, de fet, inclou que totes tres vies siguin d'ample mixt, és a dir, que siguin d'ample europeu però també ibèric, i així hi puguin passar trens de curta i mitjana distància. Per la nova línia que entraria per Ponent, així, hi podrien transitar trens de rodalia que connectessin directament amb l'estació de l'aeroport, i a més tindria baixadors propis al polígon comercial de les Gavarres, a Campclar i a Torreforta. Una solució –sense l'ample internacional afegit, això sí– que de fet ja incloïa l'avantprojecte del PTP, però que quedaria descartada en l'aprovació inicial, i restava indefinida en la versió definitiva. «Les tècniques actuals permeten connectar dos amples, i que pel mateix ramal hi circulin trens d'ample internacional i d'ample ibèric», constata el regidor d'Urbanisme de Tarragona, Xavier Tarrés, també expectant per la solució que proposa el PDU, que està previst de publicar al DOGC en els propers dies.
Pas subterrani
El que sí que ha confirmat del tot el PDU és el futur túnel ferroviari inclòs en el PTP –amb baixadors a Terres Cavades i la Savinosa– que permetrà alliberar la façana marítima de la ciutat, amb una via en principi també d'ample mixt. El túnel s'iniciaria, entrant a la ciutat pel nord, passat Cala Romana –on, igual que a la Móra, també es preveu un baixador propi– i transcorreria per l'antic traçat ara desballestat del primer cinturó fins a l'altura del Campus Catalunya de la URV, on baixaria cap a la plaça Imperial Tarraco per sota l'avinguda Marquès de Montoliu. Allí connectaria amb el nou ramal previst per als barris de Ponent, el qual es bifurcaria a l'Horta Gran, passat el riu, i aniria a buscar la línia actual de Vila-seca en traçat subterrani pel polígon Francolí, a l'altura del tanatori.
Una nova línia a Reus sota Països Catalans
El PDU de l'àmbit central del Camp també incorpora novetats destacades en l'aspecte ferroviari a Reus. I és que el document no sols conserva, tal com ja estava previst en el PTP, l'actual cinturó de ferro –la línia convencional a Tarragona, on es referma el reclamat baixador de Bellissens–, sinó que, a més, dibuixa una segona línia subterrània que discorreria per l'oest de la ciutat; una antiga idea de l'Ajuntament que permetria una connexió més directa de l'estació actual amb el corredor mediterrani en direcció a València, del qual ara Reus queda apartada. La nova via, segons el PDU, partiria de la futura estació de Bellissens, passaria per sota de les avingudes Sant Bernat Calbó i Països Catalans –on hi hauria baixadors a cadascuna–, i aniria a parar a l'estació del passeig Mata. A diferència de la dibuixada a Tarragona, però, aquesta via només seria en ample ibèric, ja que ja n'hi ha prevista una altra per a l'alta velocitat –en ample internacional– que entraria per una nova variant a l'est de la ciutat, que aprofitaria en part el traçat previst per a la nova línia de mercaderies.
Variants nord per a mercaderies
Per cert, perquè les mercaderies que surten del port en ample ibèric per les línies de Lleida i Casp no hagin de passar per l'estació de Reus, en el PDU es detalla també la variant específica pel nord de la ciutat avançada al PTP, dividida en dos trams: de la línia de Roda a la de Picamoixons, i entre aquesta i la de Móra.
- Trenscat
- N10
- Posts: 2742
- Joined: Friday 22/04/2005 1:19
- Location: Terrassa-Estació del Nord
- Contact:
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
Quin embolic tot plegat, no sé pas com acabarà quedant perquè a cada pla dóna la sensació que van canviant coses sobre la marxa. Això sí, sobretot alliberem la façana marítima de Tarragona, no fós cas que ens veiessim tercermundistes!
Bernat Borràs http://www.trenscat.cat
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
La façana marítima...Trenscat wrote:Quin embolic tot plegat, no sé pas com acabarà quedant perquè a cada pla dóna la sensació que van canviant coses sobre la marxa. Això sí, sobretot alliberem la façana marítima de Tarragona, no fós cas que ens veiessim tercermundistes!
Un explico, a l´ajuntament de Tarragona han volgut contractar a dit un nou cap d´urbanisme, i li pagaven 8.800 € al mes.
Obviament, amb la que s´ha liat, el senyor que havia de ser cap, s´ha fet enrere, i llavors, el tros d´alcalde (ho dic en plan insult) que tenim, s´ha fet enrere també, i ja no contracta ningú, perquè no ho pot fer a dit.
Com pretenen que es faci un túnel urbà tan llarg com els de BCN o Madrid, en una ciutat de 140.000 habitants?
I més en la situació de crisi que hi ha?
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... tacio.html
Tarragona fixa les rodalies i el tramvia com a prioritats mentre debat on posa l'estació
L'alcalde anuncia l'acord per millorar la terminal de la Part Baixa i es congratula de la unanimitat per exigir l'alta velocitat
14/05/10 02:00 - Tarragona - òscar palau
«Pel nombre d'usuaris que tenen, les rodalies i el tramvia haurien de ser les prioritats.» És una de les principals conclusions que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, confessava ahir que va extreure de la jornada de reflexió de dimecres sobre el futur del ferrocarril a la ciutat. El debat –es congratulava– va constatar una alta coincidència en els projectes que convenen –començant per una estació urbana i intermodal d'alta velocitat–, però també en el fet que el que s'està dissenyant és com una gran carta als Reis, que no podrà ser realitat ni a curt ni a mitjà termini i encara menys amb la crisi econòmica. Caldrà prioritzar, i el primer, admet Ballesteros, serà remodelar l'estació actual. Mentrestant, això sí, està servit el gran debat intern: quina és la millor ubicació per a la futura estació urbana?
L'alcalde ja ho havia dit en tancar el debat dimecres: «Estem dibuixant l'horitzó; ens cal un projecte compartit per defensar i no podem perdre cap més oportunitat per improvisacions i perquè no es tenen les idees clares.» Ahir al migdia encara estava satisfet per «l'èxit d'una jornada històrica», i concloïa: «Ens hem posat el deure de tenir un sol model, i no un per a cadascú, que superarà alcaldes i signes polítics, i que segur que es podrà aplicar si es negocia conjuntament.» Altres ciutats «fa 15 anys que ho han fet», lamentava, però «les infraestructures maduren amb una certa lentitud i som a temps de dibuixar aquest futur».
D'acord amb el govern
La proposta ferroviària presentada per l'Ajuntament és gairebé calcada a la del pla director urbanístic del govern, fet que Ballesteros no atribueix a la casualitat: «Ningú s'ha adherit al document de l'altre; fa gairebé un any que treballem conjuntament i alguns traçats del pla director són aportació de l'Ajuntament», indicava. «Abans d'anar a veure Foment, que hi anirem com una gota malaia, havíem de parlar amb qui té competències sobre el planejament i la reserva de terrenys, que és la Generalitat», justificava. L'alcalde, en aquest sentit, també estava content, i fins i tot sorprès, per «l'alt grau de coincidència» de la resta d'agents, i en especial de tots els grups municipals.
L'estació d'ara, prioritat
En tot cas, l'Ajuntament és conscient que «és possible que la retallada pressupostària de l'Estat afecti», i per això ara cal «tenir clar el disseny» i «definir prioritats». D'entrada, es remet a les que, d'acord amb el govern, es van incloure –i fins i tot dotar– en el Pacte Nacional per a les Infraestructures, com l'alliberament de la façana marítima o l'entrada de trens d'altes prestacions. Si Ballesteros, però, té una prioritat absoluta, aquesta és «la millora de l'accessibilitat i de la platja de vies i andanes a l'actual estació, que encara durarà uns anys». Per això avançava que al juny es presentarà l'acord assolit amb Adif. A més, esmentava el pas a nivell a la plaça dels Carros i la definició del traçat del tramvia. El document consensuat que l'Ajuntament vol aprovar a l'estiu, en tot cas, ja establirà un calendari de prioritats. En aquest sentit, l'alcalde avisa que «cal ser realista i no posar traçats subterranis irrealitzables o autofinançaments que no s'acaben complint». «Si ho fem bé tots els objectius seran irrenunciables», creu.
Horta Gran o Imperial?
El principal debat intern pendent de resoldre, que segurament s'obrirà en els propers mesos, és el de la ubicació de la futura estació urbana, que haurà de substituir l'actual i alhora rebre trens d'alta velocitat. Dimecres, l'alcalde ho posava sobre la taula: «Personalment, em decantaria per l'Horta Gran perquè permetria una més gran intermodalitat, tot i ser menys accessible a peu», admetia. Ahir, es congratulava pel «plantejament unànime» que cal una gran estació a Tarragona –un fet que «no està garantit en els acords per a l'estació central», evidenciava–, però coincidia amb CiU a evitar pronunciar-se més: «Es pot discutir on serà, els tècnics ho determinaran, però ha de ser central a la ciutat, intermodal, accessible a peu i en tramvia i amb una bona zona d'aparcament, perquè ara molts van a agafar el tren a Torredembarra». Condicions que no compleix la plaça Imperial Tàrraco, si bé «segur que hi ha solucions tècniques».
Xavier Climent, de la Cambra de Comerç, també apostava per l'Horta Gran: «És una zona verge que podríem dissenyar a partir de zero, i fins i tot hi podria anar un palau d'esports o un campus universitari, si bé llavors requeriria un quart pont sobre el Francolí; garanteix una intermodalitat total, amb les principals carreteres a menys de 300 metres; faria desaparèixer del tot la diferenciació ciutat-barris, i hi viuen 70.000 persones en un radi de 2 quilòmetres, 20 minuts a peu, si bé hi podrien arribar busos exprés», argumenta. «Tant de bo pogués ser a la Imperial Tàrraco, però el subsòl ens fa sospitar que seria poc viable», lamenta.
En canvi, el popular Alejandro Fernández creu que a l'Horta Gran es cometria «el mateix error conceptual» que a l'estació de Perafort. «A prop només hi ha camps i un polígon, i no tots els barris de Ponent se'n beneficiarien; a més, dubtem si és zona inundable i també s'hi hauria de foradar». Per això, aposta per la Imperial, «perquè és al centre de la ciutat i la majoria de la gent hi pot arribar a peu en el radi d'un quilòmetre».
Rodalies fins al Priorat i la Conca
«Del debat es desprèn que l'estació té una mitjana d'usuaris d'entre 1,6 i 1,8 milions de passatgers l'any, i se li ha de donar la importància que es mereix», argumentava ahir Ballesteros per defensar la priorització d'una xarxa de rodalies pròpia. Això sí, a més de la bona accessibilitat de la terminal, hi exigia dues condicions clares. Per un cantó, que la xarxa del Camp «es connecti a la de Barcelona, millorant freqüències, velocitat i capacitats». Per l'altra, que lligui Tarragona «amb els nuclis més importants» de les sis comarques de la regió, i també de l'Ebre a llarg termini, d'on vénen molts usuaris. L'alcalde, que es fa seva així la reivindicació recollida pels presidents comarcals, creu que la ciutat ha d'estar més ben comunicada sobretot amb el Baix Penedès, però també amb el Priorat i la Conca de Barberà –almenys fins a Montblanc–, dues comarques que el govern no té previst d'incloure en la futura xarxa de rodalies del Camp.
Tramvia fins al campus Catalunya i els Despullats
El traçat urbà del Tramcamp proposat per l'Ajuntament (vegeu gràfic) difereix lleugerament del que preveu el pla director de la Generalitat, ja que fa pujar per l'avinguda Andorra el ramal cap a la de Catalunya –i no per davant de la presó– i a més fa morir la línia al campus universitari i no al portal del Roser. En una primera fase, que segons l'alcalde en conjunt «cobrirà una població potencial d'un milió de persones a l'estiu», el tramvia entrarà a la ciutat per la T-11 «i relligarà els barris de Ponent», el pont de Santa Tecla i la Rambla fins a l'estàtua dels Despullats. En una segona fase «hauria de penetrar amb més capil·laritat a les principals ciutats», creu Ballesteros, i així ja s'estudia que arribi al campus Sescelades i al futur parc tecnològic. «Encara hem de definir-ho, però un altre ramal haurà de connectar amb Llevant i apuntar a la connexió a Altafulla i Torredembarra», hi afegia. Segons ell, en tot cas, el tramvia «no ha de tenir la vocació d'estendre's a tot el territori, perquè no seria competitiu, però ha d'unir amb agilitat i comoditat els principals nuclis del Tarragonès i el Baix Camp».
El ramal a Ponent, per llarg
La gran novetat de les propostes ferroviàries del govern i l'Ajuntament és el dibuix d'una línia subterrània en ample mixt per fer arribar al centre trens de rodalies i d'alta velocitat pels barris de Ponent, paral·lela a la T-11. Ballesteros explicava ahir que aquesta és una «hipòtesi de futur possible i desitjable», i que incloent-la en el pla director «s'obliga a fer la reserva de terrenys per si s'activa». Admetia, però, que pot ser molt a llarg termini, ja que «la més viable», d'entrada, és la que planteja Foment per la línia actual de Vila-seca. La connexió nord a Tamarit, això sí, també serà imprescindible per donar-li sortida.
Tarragona fixa les rodalies i el tramvia com a prioritats mentre debat on posa l'estació
L'alcalde anuncia l'acord per millorar la terminal de la Part Baixa i es congratula de la unanimitat per exigir l'alta velocitat
14/05/10 02:00 - Tarragona - òscar palau
«Pel nombre d'usuaris que tenen, les rodalies i el tramvia haurien de ser les prioritats.» És una de les principals conclusions que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, confessava ahir que va extreure de la jornada de reflexió de dimecres sobre el futur del ferrocarril a la ciutat. El debat –es congratulava– va constatar una alta coincidència en els projectes que convenen –començant per una estació urbana i intermodal d'alta velocitat–, però també en el fet que el que s'està dissenyant és com una gran carta als Reis, que no podrà ser realitat ni a curt ni a mitjà termini i encara menys amb la crisi econòmica. Caldrà prioritzar, i el primer, admet Ballesteros, serà remodelar l'estació actual. Mentrestant, això sí, està servit el gran debat intern: quina és la millor ubicació per a la futura estació urbana?
L'alcalde ja ho havia dit en tancar el debat dimecres: «Estem dibuixant l'horitzó; ens cal un projecte compartit per defensar i no podem perdre cap més oportunitat per improvisacions i perquè no es tenen les idees clares.» Ahir al migdia encara estava satisfet per «l'èxit d'una jornada històrica», i concloïa: «Ens hem posat el deure de tenir un sol model, i no un per a cadascú, que superarà alcaldes i signes polítics, i que segur que es podrà aplicar si es negocia conjuntament.» Altres ciutats «fa 15 anys que ho han fet», lamentava, però «les infraestructures maduren amb una certa lentitud i som a temps de dibuixar aquest futur».
D'acord amb el govern
La proposta ferroviària presentada per l'Ajuntament és gairebé calcada a la del pla director urbanístic del govern, fet que Ballesteros no atribueix a la casualitat: «Ningú s'ha adherit al document de l'altre; fa gairebé un any que treballem conjuntament i alguns traçats del pla director són aportació de l'Ajuntament», indicava. «Abans d'anar a veure Foment, que hi anirem com una gota malaia, havíem de parlar amb qui té competències sobre el planejament i la reserva de terrenys, que és la Generalitat», justificava. L'alcalde, en aquest sentit, també estava content, i fins i tot sorprès, per «l'alt grau de coincidència» de la resta d'agents, i en especial de tots els grups municipals.
L'estació d'ara, prioritat
En tot cas, l'Ajuntament és conscient que «és possible que la retallada pressupostària de l'Estat afecti», i per això ara cal «tenir clar el disseny» i «definir prioritats». D'entrada, es remet a les que, d'acord amb el govern, es van incloure –i fins i tot dotar– en el Pacte Nacional per a les Infraestructures, com l'alliberament de la façana marítima o l'entrada de trens d'altes prestacions. Si Ballesteros, però, té una prioritat absoluta, aquesta és «la millora de l'accessibilitat i de la platja de vies i andanes a l'actual estació, que encara durarà uns anys». Per això avançava que al juny es presentarà l'acord assolit amb Adif. A més, esmentava el pas a nivell a la plaça dels Carros i la definició del traçat del tramvia. El document consensuat que l'Ajuntament vol aprovar a l'estiu, en tot cas, ja establirà un calendari de prioritats. En aquest sentit, l'alcalde avisa que «cal ser realista i no posar traçats subterranis irrealitzables o autofinançaments que no s'acaben complint». «Si ho fem bé tots els objectius seran irrenunciables», creu.
Horta Gran o Imperial?
El principal debat intern pendent de resoldre, que segurament s'obrirà en els propers mesos, és el de la ubicació de la futura estació urbana, que haurà de substituir l'actual i alhora rebre trens d'alta velocitat. Dimecres, l'alcalde ho posava sobre la taula: «Personalment, em decantaria per l'Horta Gran perquè permetria una més gran intermodalitat, tot i ser menys accessible a peu», admetia. Ahir, es congratulava pel «plantejament unànime» que cal una gran estació a Tarragona –un fet que «no està garantit en els acords per a l'estació central», evidenciava–, però coincidia amb CiU a evitar pronunciar-se més: «Es pot discutir on serà, els tècnics ho determinaran, però ha de ser central a la ciutat, intermodal, accessible a peu i en tramvia i amb una bona zona d'aparcament, perquè ara molts van a agafar el tren a Torredembarra». Condicions que no compleix la plaça Imperial Tàrraco, si bé «segur que hi ha solucions tècniques».
Xavier Climent, de la Cambra de Comerç, també apostava per l'Horta Gran: «És una zona verge que podríem dissenyar a partir de zero, i fins i tot hi podria anar un palau d'esports o un campus universitari, si bé llavors requeriria un quart pont sobre el Francolí; garanteix una intermodalitat total, amb les principals carreteres a menys de 300 metres; faria desaparèixer del tot la diferenciació ciutat-barris, i hi viuen 70.000 persones en un radi de 2 quilòmetres, 20 minuts a peu, si bé hi podrien arribar busos exprés», argumenta. «Tant de bo pogués ser a la Imperial Tàrraco, però el subsòl ens fa sospitar que seria poc viable», lamenta.
En canvi, el popular Alejandro Fernández creu que a l'Horta Gran es cometria «el mateix error conceptual» que a l'estació de Perafort. «A prop només hi ha camps i un polígon, i no tots els barris de Ponent se'n beneficiarien; a més, dubtem si és zona inundable i també s'hi hauria de foradar». Per això, aposta per la Imperial, «perquè és al centre de la ciutat i la majoria de la gent hi pot arribar a peu en el radi d'un quilòmetre».
Rodalies fins al Priorat i la Conca
«Del debat es desprèn que l'estació té una mitjana d'usuaris d'entre 1,6 i 1,8 milions de passatgers l'any, i se li ha de donar la importància que es mereix», argumentava ahir Ballesteros per defensar la priorització d'una xarxa de rodalies pròpia. Això sí, a més de la bona accessibilitat de la terminal, hi exigia dues condicions clares. Per un cantó, que la xarxa del Camp «es connecti a la de Barcelona, millorant freqüències, velocitat i capacitats». Per l'altra, que lligui Tarragona «amb els nuclis més importants» de les sis comarques de la regió, i també de l'Ebre a llarg termini, d'on vénen molts usuaris. L'alcalde, que es fa seva així la reivindicació recollida pels presidents comarcals, creu que la ciutat ha d'estar més ben comunicada sobretot amb el Baix Penedès, però també amb el Priorat i la Conca de Barberà –almenys fins a Montblanc–, dues comarques que el govern no té previst d'incloure en la futura xarxa de rodalies del Camp.
Tramvia fins al campus Catalunya i els Despullats
El traçat urbà del Tramcamp proposat per l'Ajuntament (vegeu gràfic) difereix lleugerament del que preveu el pla director de la Generalitat, ja que fa pujar per l'avinguda Andorra el ramal cap a la de Catalunya –i no per davant de la presó– i a més fa morir la línia al campus universitari i no al portal del Roser. En una primera fase, que segons l'alcalde en conjunt «cobrirà una població potencial d'un milió de persones a l'estiu», el tramvia entrarà a la ciutat per la T-11 «i relligarà els barris de Ponent», el pont de Santa Tecla i la Rambla fins a l'estàtua dels Despullats. En una segona fase «hauria de penetrar amb més capil·laritat a les principals ciutats», creu Ballesteros, i així ja s'estudia que arribi al campus Sescelades i al futur parc tecnològic. «Encara hem de definir-ho, però un altre ramal haurà de connectar amb Llevant i apuntar a la connexió a Altafulla i Torredembarra», hi afegia. Segons ell, en tot cas, el tramvia «no ha de tenir la vocació d'estendre's a tot el territori, perquè no seria competitiu, però ha d'unir amb agilitat i comoditat els principals nuclis del Tarragonès i el Baix Camp».
El ramal a Ponent, per llarg
La gran novetat de les propostes ferroviàries del govern i l'Ajuntament és el dibuix d'una línia subterrània en ample mixt per fer arribar al centre trens de rodalies i d'alta velocitat pels barris de Ponent, paral·lela a la T-11. Ballesteros explicava ahir que aquesta és una «hipòtesi de futur possible i desitjable», i que incloent-la en el pla director «s'obliga a fer la reserva de terrenys per si s'activa». Admetia, però, que pot ser molt a llarg termini, ja que «la més viable», d'entrada, és la que planteja Foment per la línia actual de Vila-seca. La connexió nord a Tamarit, això sí, també serà imprescindible per donar-li sortida.
Re: Remodelació de la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona
Bé, com que no ho diu ningú, ho dic jo: si algú amb 2 neurones pensa que en la situació actual de crisi i plans d´austeritat, hi ha la més mínima possibilitat que es faci cap d´aquestes obres, que se n´acomiadi de pensar-ho.
Curiosament el Punt penós no ha donat les declaracions de la subdelegada, deu pensar que no dient la veritat, serem més feliços.
El Diari de Tarragona sí que les ha donat, però al final de l´article i li ha dedicat dues línies de m*rda, com si fos algo marginal, i en realitat és lo més important de tot l´article.
SENYORES Y SENYORS LECTORS D´AQUEST FORUM, CAP DE LES OBRES FERROVIÀRIES PREVISTES PER LA GENERALITAT I MUNICIPIS (TramCamp i accés ferroviari en LAV a Tarragona i Reus) PER AL CAMP DE TARRAGONA DEPÈN DEL QUE VULGUI FER LA GENERALITAT, SINÓ DEL QUÈ ES DECIDEIXI AL MINISTERI DE FOMENT, DE QUI DEPÈN LA XARXA D´ADIF (i que s´utilitzaria en el TramCamp).
ELS POLÍTICS DE LA GENERALITAT I DELS AJUNTAMENTS, AMB LA COMPLICITAT DE LA PREMSA, ENGANYEN LA GENT DEL CAMP DE TARRAGONA.
NO US ELS CREGUEU SISPLAU, SISPLAU!!
Curiosament el Punt penós no ha donat les declaracions de la subdelegada, deu pensar que no dient la veritat, serem més feliços.
El Diari de Tarragona sí que les ha donat, però al final de l´article i li ha dedicat dues línies de m*rda, com si fos algo marginal, i en realitat és lo més important de tot l´article.
SENYORES Y SENYORS LECTORS D´AQUEST FORUM, CAP DE LES OBRES FERROVIÀRIES PREVISTES PER LA GENERALITAT I MUNICIPIS (TramCamp i accés ferroviari en LAV a Tarragona i Reus) PER AL CAMP DE TARRAGONA DEPÈN DEL QUE VULGUI FER LA GENERALITAT, SINÓ DEL QUÈ ES DECIDEIXI AL MINISTERI DE FOMENT, DE QUI DEPÈN LA XARXA D´ADIF (i que s´utilitzaria en el TramCamp).
ELS POLÍTICS DE LA GENERALITAT I DELS AJUNTAMENTS, AMB LA COMPLICITAT DE LA PREMSA, ENGANYEN LA GENT DEL CAMP DE TARRAGONA.
NO US ELS CREGUEU SISPLAU, SISPLAU!!