Connexió ferroviària amb Andorra

[Vilarrubla]

Home no se, la velocitat comercial entre Encamp i la Seu en cremallera en fricció seria molt menor que la d'un tren convencional? Ho dic perquè si és molt menor crec que seria millor fer un tren entre la Seu d'Urgell i Encamp que es dirigís cap a el Pas de la Casa mitjançant un túnel i que no passés per Canillo.

Tot i que ara que ho miro són 800 metres de desnivell en 12 km, no se quin grau de pendent seria...

[Guigui]

Tot i que ara que ho miro són 800 metres de desnivell en 12 km, no se quin grau de pendent seria...

6,67% de mitjana, però caldria veure-hi els valors més alts, que segur que n'hi hauria. Per un ferrocarril en adherència, no serviria.

[Vilarrubla]

He estat mirant l'alçada de l'Ospitalet i es troba segons la viquièdia a una alçada de 1.279.

Potser per a un ferrocarril internacional CAT-AND-FRA seria millor fer la Seu - Encamp - l'Ospitalet sense parada al Pas i mitjançant un túnel (crec que força mastodòntic, però a lo millor hi ha algun precedent, algú ho sap?). Amb això permitiria que el ferrocarril no hagués de fer un ascens brusc ni un descens brusc després. Per a la millora de la mobilitat de les parròquies altes d'orient potser es podria fer un cremallera Encamp - Canillo - el Pas de la Casa o una bona xarxa d'autobús.

Donaria cobertura a una població de 7.000 habitants (tota la parròquia de Canillo + el Pas) i vertebraria a la vegada la parròquia d'Encamp 13.000 habitants (8000 Encamp) ja que el Pas pertany a Encamp i ha de passar per Canillo per accedir al comú (al seu ajuntament) i a Andorra la Vella.

És a dir 7.000 + 8.000 = 15.000 habitants més tot el turisme de neu. El que no se si aquest macrotúnel que comento es possible, o ni tan sols viable econòmicament.

[Guigui]

No sé la longitud de la qual estem parlant, però el túnel del Simplon es va fer fa un segle i té una llargària de prop de 20 quilòmetres.

[Vilarrubla]

Encamp - el Pas de la Casa serien uns 12 km
Encamp - l'Ospitalet serien uns 18 km (passant per sota el Pas de la Casa)
Si es fa en línia recta per anar a buscar la línia sense passar per sota el Pas: Encamp - Porta uns 20 km.

Porta està a una mitjana de 1510 m, el mínim és 1.325 m, és probable que l'estació estigui a la cota baixa del municipi seguint el curs d'alguna vall.

S'ha de dir que aquestes longituds son sense tenir en compte la geografia del terreny... és a dir potser no s'hauria de fer tot en túnel, i només una part.

[Jordi Freixas]

Quan es va projectar l'ara oblidat metro d'Andorra, es va dir que no podria pujar fins a Canillo pel fort desnivell que hi ha des d'Encamp i que presumptament faria inviable el trajecte per adherència. El trajecte fa pendent però ignoro si tanta com per això. Ara bé, a l'hivern, amb els rails gelats...

Sí que fa pendent, però per això existeixen els trens cremallera.

Evidentment. Però o fiques un cremallera que pugi en fricció des de La Seu fins a Encamp, o fas un túnel a partir d'Encamp amb pous d'accès a les estacions, si el que vols és un ferrocarril convencional, com seria necessari si vols aprofitar la línia per fer arribar mercaderies al principat des de França.

També hi ha funiculars, posats a fer invents.

Ho desconec en matèria tecnològica, però de la mateixa manera que existeixen trens cremallera en ample UIC, potser no seria tan escabellat de fer un tren La Seu d'Urgell (o Barcelona) - Canillo a velocitat de tren convencional en adherència i cremallera en el tram esmentat.

[Vilarrubla]

per inventar que no quedi... si podem ser tecnològicament innovadors... això si algú ho haurà de pagar i no vec ningú disposat XDD

[Lluita1714]

per inventar que no quedi... si podem ser tecnològicament innovadors... això si algú ho haurà de pagar i no vec ningú disposat XDD

Doncs som un dels països de la UE que menys inverteix en R+D, ho hem de fer, no tenim excusa per dir no. El que passa és que com sempre, mai convé, mai convé, però tenim diners per coses innecessàries.

[uriol108]

Volem el tren a Andorra, volem el tren al Pirineu



per Antònia Escoda

Presidenta del Partit Verds d'Andorra


Les infraestructures de transport en el nostre entorn han estat notícia els darrers dies. Es va parlar primer de la inauguració de l’aeroport de Lleida-Alguaire, presentant-lo com una porta d’entrada al Pirineu. També ha aparegut alguna notícia sobre les intencions del cap de Govern de treure el tema del tren en la seva propera visita a París. Finalment, les nostres autoritats s’han deixat veure a Tolosa en la inauguració de la nova terminal de Tolosa-Blanhac.

Aquestes millores en els equipaments aeroportuaris al voltant del Pirineu ens són presentades com un avenç important per al nostre turisme. Indubtablement ho són, representen opcions suplementàries d’arribada de turistes cap al Pirineu des de llargues distàncies.

Això no ens ha de fer oblidar que l’oferta aeroportuària al nostre entorn ja és força variada: Tolosa-Blanhac, Carcassona, Perpinyà, Girona-Costa Brava, Barcelona-el Prat, Reus, Lleida-Alguaire... Així doncs, no són aeroports el que manca en el nostre entorn; malgrat això l’afluència de turistes segueix una corba descendent des de fa uns quants anys!

Els turistes no es desplacen cap a un destí segons la facilitat d’accés que aquest presenta. Primer tries on vols anar en funció del que t’ofereix cada lloc, i finalment destriaràs entre diverses opcions en funció d’altres paràmetres, i aquí sí que potser tindràs en compte la facilitat, la rapidesa o la comoditat d’accés.

Primera reflexió: no ens enganyem, hem de revisar l’oferta del nostre país.

Segona reflexió: un cop aclarides les mancances del nostre país en matèria d’atractiu turístic i definides les possibles solucions, potser que ens mirem seriosament els dèficits de transport que ens puguin afectar i que ens plantegem projectes a mitjà i llarg termini per resoldre’ls.

L’aposta en el nostre entorn s’ha basat en les comunicacions per carretera. S’ha desenvolupat una xarxa de carreteres i autovies que han apropat el Pirineu (i doncs, Andorra) als grans centres urbans (Barcelona i Tolosa). Aquestes infraestructures, però, són vulnerables a la meteorologia, i en períodes de gran afluència es poden col·lapsar. Estendre aquest model de transport per carretera dins la serralada ampliant vies actuals o creant-ne de noves genera oposició i té un cost mediambiental excessiu.

Si ens fixem en altres zones de muntanya (Suïssa n’és l’exemple més viu), s’ha apostat pel transport ferroviari com a solució a les dificultats que representa el transport en aquest entorn.

En el programa electoral dels Verds d’Andorra a les passades eleccions trobem l’apartat “Mobilitat sostenible i infraestructures”, en què s’exposen les següents propostes o afirmacions:

“Proposem un nou model de mobilitat basat en la sostenibilitat, amb la presència d’una eficaç i competitiva oferta de transport públic que permeti reduir d’una manera significativa l’ús del cotxe privat.”

“És necessari que les inversions en infraestructures prevegin l’impacte en el territori en què s’ubiquen i contribueixin a millorar la sostenibilitat.”

”Treballarem intensament amb els representants competents dels països del nostre entorn per tal de fer arribar el tren fins a Andorra.”

No ha de ser cap sorpresa per ningú la nostra aposta perquè Andorra treballi a nivell intern, però sobretot perquè ofereixi el seu suport incondicional als seus veïns perquè a tot el Pirineu es creï una xarxa ferroviària moderna. No es parteix de zero, actualment hi ha infraestructures infrautilitzades, mancades d’inversió, però amb un potencial indubtable de cara al futur. S’han de modernitzar les xarxes actuals, estudiar les possibles interconnexions, facilitar-ne l’arribada al Principat, potenciar-ne l’ús per part de la població i els turistes...

Aquesta aposta no és antagònica amb la realitat actual (desenvolupament d’aeroports); al contrari, aquests agafen molt més sentit si es facilita l’accés dels seus usuaris fins al Pirineu.

Cal assumir que el transport per carretera té les seves limitacions i a mitjà termini l’alternativa és la complementarietat amb el transport ferroviari, ecològicament sostenible, amb un menor impacte sobre el territori, més segur, més fiable...


Publicat per el Diari BONDIA del 26 de gener de 2010 en la secció Opinió.

http://www.verds.ad/v/modules/smartsect ... itemid=320

[Guigui]

Ara, només falta que els verds d'Andorra convencin els seus homòlegs catalans perquè no hi arribi un trist tren-tram perquè els urgellencs puguin anar a comprar al primer duty-free després de la frontera.

[wefer]

No sé la longitud de la qual estem parlant, però el túnel del Simplon es va fer fa un segle i té una llargària de prop de 20 quilòmetres.

El problema no és si es pot fer o no un túnel, un metro o el que sigui. El problema és saber qui ho paga. Haurien de ser els andorrans, que per això són els interessats, però amb el sistema econòmic que tenen i la quantitat d'habitants que són, això ara mateix és totalment impossible. I el capital privat dubto que hi vegi suficient rendabilitat a un projecte així.

Els andorrans viuen molt bé (segons com es miri) a canvi de no pagar ni impostos ni taxes. Si volen serveis públics (per exemple tren) se l'hauran de pagar, és a dir, caldrà que es replantegin més coses que simplement el seu sistema de transport.

Ho desconec en matèria tecnològica, però de la mateixa manera que existeixen trens cremallera en ample UIC, potser no seria tan escabellat de fer un tren La Seu d'Urgell (o Barcelona) - Canillo a velocitat de tren convencional en adherència i cremallera en el tram esmentat.

Teòricament, crec que la millor solució seria fer arribar el tren convencional fins a la vall, i d'allà comunicar les zones més altes fent servir trens cremallera o funiculars.
També es podria fer servir algun sistema diferent en zones més poblades, com per exemple un metro tipus VAL que permet superar desnivells molt grans amb velocitats força altes.

De tota manera, jo intentaria ser més realista segons les possibilitats econòmiques.
Crec que es podria començar per millorar la línia BCN-La Tor de Querol-Toulouse per tal de deixar el temps de viatge per sota de les 2 hores fins a Puigcerdà i 3h 30 min fins a Toulouse (travessant el Pirineu) en un projecte cofinançat per Catalunya, Espanya, França i la Unió europea, dins d'un eix de comunicacions europeu.
BCN-Andorra són 196 Km (una tercera part d'un BCN-Madrid), i per tant tot allò que sobrepassi les 3 hores de viatge porta a porta, a les alçades que estem és intolerable.

Això inclouria:

• Desdoblament BCN-Ripoll i adaptació a 200 km/h
• Millora Vic-Puigcerdà i adaptació a 140 km/h
• Construcció d'un intercanviador de Puigcerdà (Renfe+SNCF+Bus)
• Arribada de la via d'ample UIC a Puigcerdà i intercanviador mixt Talgo/Brava
• Bus d'alta freqüència amb trams de calçada separada Puigcerdà-Andorra la Vella
• Adaptació a 140 Km/h Puigcerdà - Ax-les-Thermes
• Desdoblament Ax-les-Thermes - Toulouse i adaptació a 200 km/h

[Jordi Freixas]

La connexió amb Andorra tard o d'hora s'haurà de fer. I perquè axò sigui possible, Catalunya s'hauria de preocupar de connectar també pel nostre propi benefici, la línia de Puigerdà amb la de la Pobla de Segur per via La Seu d'Urgell i deixar allà la primera pedra sobre un gran nus que permeti la intermodalitat amb Andorra venint de qualsevol dels dos costats.

[Sagrerenc]

La connexió amb Andorra tard o d'hora s'haurà de fer. I perquè axò sigui possible, Catalunya s'hauria de preocupar de connectar també pel nostre propi benefici, la línia de Puigerdà amb la de la Pobla de Segur per via La Seu d'Urgell i deixar allà la primera pedra sobre un gran nus que permeti la intermodalitat amb Andorra venint de qualsevol dels dos costats.

Crec que connectar Lleida (i Espanya) amb la Seu d'Urgell a través de la línia de la Pobla sortiria molt car i no seria gaire eficient. Ja que s'ha de fer una obra d'aquesta envergadura, fem-la bé i aprofitem per donar serveis a altres zones, i crec que la millor solució seria fer una línia nova des de Cervera de Segarra (connexió amb l'ETF), passant per Ponts i des d'aquí en paral·lel a la vall del Segre. I des de la Seu, un ramal cap a Andorra i un altre cap a Puigcerdà.

La millora de la línia Barcelona-Vic no està prevista per la circulació a 200 km/h. Fer un trajecte Barcelona-Puigcerdà en menys de 2 hores significaria fer un traçat totalment nou entre Ribes de Freser i Puigcerdà, amb un túnel molt llarg. I de totes maneres, per anar de Barcelona a Tolosa sempre serà més ràpid passar Perpinyà i Narbona.

Les valls del Pirineu tenen poca relació entre elles, els eixos nord-sud són molt més útils (i barats) que els est-oest. La línia de la Pobla tindria més sentit si es prolongués cap a Sort i la Vall d'Aran. De totes maneres veig molt més necessari que el ferrocarril arribi a la Seu/Andorra que no pas a Sort/Vielha.

[Vilarrubla]

Amb l'obertura de l'aeroport de Lleida-Alguaire, la Diputació de Lleida va anunciar, i li va fer arribar al sr. Bartomeu, que havia iniciat un estudi per perllongar la línia de la Pobla cap a la Seu d'Urgell i que d'allí a Andorra ho farien arribar al Govern d'Espanya que és l'únic que pot pactar amb el Govern d'Andorra.

[Guigui]

Els missatges que seguien parlant exclusivament del Transpirinenc han sigut moguts cap aquesta cadena.

[francesc]

Possiblement la millor opció seria la línia Cervera-Tarroja de Segarra-Guissona-Ponts-Oliana-La Seu-Puigcerdà amb ramal a Andorra des de la Seu.
S´unirien així dues línies que pertanyeran a la Generalitat, i si es fes una fillola Balaguer-Artesa de Segre-Ponts l´altra línia traspassada també quedaria unida.
El problema és que l´ETF, si el fan, trigarà encara molt, i des de Lleida bé, però no sé fins quin punt des de Barcelona surt a compte fer tants revolts per arribar a Cervera. La solució seria fer una nova línia que enllacés Martorell amb Igualada i que seguís cap a Jorba, Copons i desemboqués a la línia Lleida-Manresa entre San Guim de Freixenet i Sant Martí Sesgueioles.
Amb l´obsessió que tenen els polítics per les grans obres faraòniques, dubto que s´hi posin.

[UT596001]

Possiblement la millor opció seria la línia Cervera-Tarroja de Segarra-Guissona-Ponts-Oliana-La Seu-Puigcerdà amb ramal a Andorra des de la Seu.

Ja de pas prolonga-la a Montblanc, així hi hauria un accés directe des del Camp de Tarragona cap al nord del país, més o menys paral·lel a l'actual carretera C-14.

Respecte a la oferta existent de transport públic, hi ha un servei diari Reus-Salou-Tarragona-Tàrrega-Cervera-Andorra operat per la Hispano Igualadina.

Horari del servei esmentat

[francesc]

Si podria perllongar-se cap al Sud. Jo faria Tarragona-Valls-Sarral-Cervera. S´uniria a Cervera a la via Lleida-Manresa a ponent de la vila mentre que el ramal cap a Ponts sortiria a llevant, i així, els trens Tarragona-La Seu passarien per l´estació de Cervera.
Respecte el traçat, reconec que entre Sarral i Cervera no el tinc massa clar. Els nuclis de població són petits. El que si crec és que a Sarral hi hauria d´haver la cruïlla entre aquesta via i la Montblanc-Igualada, que permetria els Serveis Manresa-Igualada-Montblanc-Reus-Tarragona i els Manresa-Igualada-Sarral-Valls-Tarragona.

[nilruiz]

Hola, soc nou en aquest forum, i soc un aficionat als trens i rarament de Andorra jajaja. Jo vull donar la meva opinió sobre aquest tema, i es que la meva opinió es que Andorra necessita Tren ja!
Jo crec que seria molt millor que la línia de puigcerdà anès fins a La Seu i fer el control duaner, desde La Seu fer un altre tren/cremallera fins a Andorra i acabar en diferentes parroquies així també guanyariem en movilitat dins del País. Aquest últim tram, crec que ho hauria de pagar l'estat Andorrà i els beneficis d'aquest per l'estat ja dit. I el tram de Puigcerdà > La Seu ho hauria de pagar i els beneficis, l'estat Espanyol o la Generalitat.
Però també crec que aixó es gairé bé impossible; degut a la "dificultat", la despesa econòmica, ... Amès, jo que visc a Andorra se bastant bé el tema dels polítics i solament fan el que els hi convé, bé crec que això pasa a molts païssos.
Bé aquesta es la meva opinió

Salutacions.

[Lluita1714]

Hola, soc nou en aquest forum, i soc un aficionat als trens i rarament de Andorra jajaja. Jo vull donar la meva opinió sobre aquest tema, i es que la meva opinió es que Andorra necessita Tren ja!
Jo crec que seria molt millor que la línia de puigcerdà anès fins a La Seu i fer el control duaner, desde La Seu fer un altre tren/cremallera fins a Andorra i acabar en diferentes parroquies així també guanyariem en movilitat dins del País. Aquest últim tram, crec que ho hauria de pagar l'estat Andorrà i els beneficis d'aquest per l'estat ja dit. I el tram de Puigcerdà > La Seu ho hauria de pagar i els beneficis, l'estat Espanyol o la Generalitat.
Però també crec que aixó es gairé bé impossible; degut a la "dificultat", la despesa econòmica, ... Amès, jo que visc a Andorra se bastant bé el tema dels polítics i solament fan el que els hi convé, bé crec que això pasa a molts païssos.
Bé aquesta es la meva opinió

Salutacions.

Òbviament, Andorra no es pot permetre pagar un tren, i molt menys ara (destapament del secret bancari i caiguda del comerç dins la igualació dels preus) i tampoc guanya gaire, els imposts no són cap meravella.
Trobo que caldria esperar a que es defineixi l'estatus d'aquest nou estat en el nostre continent. Sé que hi ha corrents que demanen una integració a la UE. Això pot estalviar problemes burocràtics i abaratir els preus (les duanes) de construcció i operació d'aquesta hipotètica línia, amés de facilitar el tema dins un mercat lliure de ferrocarrils. Amb això, dins de la UE amb el sector ferroviari liberalitzat, França i Catalunya poden trobar més atractiu portar línies a aquest país, per la seva densitat de població, i que aquestes línies siguin pagades per les pròpies companyies interessades (ja que l'estat Andorrà no pot) i que els guanys (que no crec que siguin gaires, fins-i-tot pèrdues) els rebin ells. Per al petit principat, el guany és la millora dels transports i del turisme. Per tant concloc, que cal primer la entrada d'Andorra a la Unió Europea. Això és un tràmit que dura anys, malgrat que aquest estat no necessiti regular tants requisits com la resta, i una de les poques coses que necessita ja ho està fent, supressió del secret bancari. Després d'això, opino que el tren no serà cap repte impossible per als andorrans.