Història de l'Avinguda Diagonal

[metring]

Entrevista amb Lluís Permanyer a la web de l'Ajuntament de Barcelona:

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V ... me=HomeBCN

(En aquest enllaç, trobareu un altre d'un video)

Lluís Permanyer: "La Diagonal és una mena d'autopista projectada per Cerdà"

publicat el 03/03/2009 a les 08:00 h. Barcelona Informació/ Josep Maria Contel

Ha escrit el llibre Biografia de la Diagonal, d'Edicions la Campana

Què és la Diagonal?

Una mena d'autopista projectada per Ildefons Cerdà, per travessar la ciutat d'una manera ràpida i unir els dos nuclis urbans que hi havia als extrems. Per això és un carrer més ample que els de la resta de l'Eixample. D'aquesta via, en Cerdà en deia via transcendental, perquè havia de recollir el trànsit i donar-li més rapidesa. Perquè aquest enginyer ja havia intuït l'arribada del cotxe.

Quins eren aquests nuclis?

La zona del Poblenou, per una banda, i per l'altra Esplugues. En si, té el mateix plantejament que la Gran Via, el Paral·lel i la Meridiana.

I el nom?

La Diagonal, com el Paral·lel i la Meridiana, són els únics carrers que va batejar en Cerdà. La resta van ser batejats per Víctor Balaguer amb noms històrics. El nom Diagonal ja ho explica tot.

Què em pot dir del projecte?

En Cerdà va projectar la Diagonal de manera que no s'havia d'enderrocar cap masia de les Corts. No en sabem el perquè, però, quan es va fer el tros entre l'avui anomenada plaça de Francesc Macià i el Palau Reial, se li va donar una orientació diferent a la plantejada per Cerdà hi va caldre enderrocar diverses masies. Això vol dir fins quin a punt afinava Cerdà.

Quan es va fer aquest tram?

Ja el va intuir en Cerdà, però el va fer en Rubió i Tudurí, en la dècada de 1920, quan es va construir el palau de Pedralbes. Era un tram més ample que l'anterior i acabava just després del palau.

I com encaixen les dues amplades?


Rubió i Tudurí, va crear la plaça de Francesc Macià, que és la ròtula per dissimular i encaixar el canvi de ritme entre la plaça i Esplugues. Un tram que carrega tot el passeig al sector de muntanya, on el ritme de l'arbrat es trenca davant del palau Reial, per mostrar que allà darrera hi ha un palau.

Mentre que converteix la part de mar en una "Allée", una albereda per als cavalls del Reial Club de Polo, d'acord amb una idea de l'alcalde Baró de Viver.

Quan s'acaba aquest tram?

L'any 1943, a fi d'acabar el circuit de cotxes de la Penya Rhin, el seu president, Joaquín Molins Figueras, va demanar al seu amic, el ministre d'Obres Públiques Alfonso Peña Boeuf, que construïssin el tros de la pujada entre el Palau Reial i Finestrelles, a l'entrada d'Esplugues, i així s'acaba la Diagonal en aquest tram.

Això vol dir que hi anaven molts barcelonins?

No, abans aquest era un tram molt mort, el 1946, amb el circuit de cotxes hi anava gent, però no era un esdeveniment popular, perquè s'havia de pagar i era car. Una de les primeres vegades que va atreure més públic fou al començament dels anys cinquanta, quan s'hi va batre el rècord mundial del quilòmetre llançat.

Llavors, quan es fa popular?

Aquest espai no és va popularitzar entre tots els barcelonins fins al 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic i la missa de campanya que com a cloenda es va celebrar en un altar avantguardista de l'arquitecte Soteras, aixecat on avui hi ha la plaça de Pius XII.

Tornant al començament, el primer tram com s'urbanitza?

Començat el 1884, el primer tros va ser entre els carrers de Pau Claris i de Balmes. Després, la pressió ciutadana va fer seguir l'avinguda cap a l'esquerra. I encara més endavant, gràcies a un propietari particular, que va estimular la urbanització entre els carrers de Balmes i de Tuset, va fer que anés seguint lentament en direcció a Francesc Macià en un procés molt lent.

Perquè és va dir Argüelles el primer tram?

Aquest misteri, perquè a un carrer tan important se li va atorgar el nom d'un personatge polític que no tenia cap relació amb Barcelona, em va costar de desentrellar. Doncs va ser així perquè era maçó i com que aquest carrer llavors pertanyia a Gràcia i en aquesta vila hi havia algun personatge que estava vinculat a la maçoneria, li van posar aquest nom. Després n'ha tingut d'altres noms com: Nacionalitat catalana, Alfons XIII, 14 d'Abril, Generalísimo Franco, encara que tothom va continuar anomenant-lo Diagonal.

I la banda dreta?

Va créixer més lentament i amb menys enriquiment aportat per l'activitat comercial, la qual a mesura que t'acostes a la via del ferrocarril -a la zona del carrer Marina- és més fluix. Tot això té la causa en el fracàs d'allò que Cerdà havia projectat com a punt central de l'Eixample, i que per això Víctor Balaguer va batejar amb el nom més solemne de: La plaça de les Glòries Catalanes. Jo crec que encara avui és la plaça de les derrotes catalanes, perquè persisteix sense resoldre el seu gran problema urbanístic.

Per què fracàs?

Primer, per raó del pas del ferrocarril, i segon, perquè allò no era Barcelona, era Sant Martí i ni aquell Sant Martí i el Clot del segle XIX tenien prou força d'atracció per fer que el creixement urbanístic de la ciutat anés cap aquella banda. A més a més, reforçava aquesta tendència negativa l'obstacle en què es va convertir la creació del parc de la Ciutadella, el qual feia de barrera al creixement a la dreta de l'Eixample en aquella direcció.

Què n'opina del tram fins al mar?

Molts edificis i molt alts, però penso que encara són baixos per a un carrer tan ample. Una via com aquesta necessita un marc arquitectònic que la delimiti amb autoritat i per tant l'alçada que exigeix és diferent a la de la resta de la ciutat. I si no és així, queda esbravada, perquè no queda ben dibuixada.

Què ha significat la Diagonal per a Barcelona?

El carrer més important tal com havia projectat en Cerdà, el que atorga personalitat a l'Eixample a causa de la seva forma rupturista en la relació amb el tauler.

I pel que fa al seu ús ciutadà?

Pel que fa el seu ús intens, el tram més ciutadà ha estat i és entre el passeig de Gràcia i la plaça Macià. És allà on hi ha les botigues, els edificis més comercials i és per on la gent ha passejat més.

Quin és el futur de la Diagonal?

El d'un carrer molt important, però que exigeix una intervenció decidida de l'Ajuntament per recuperar-lo.

[wefer]

Trobo interessant l'entrevista feta a en Permanyer. No obstant, cal fer un parell d'apunts, sobre temes de transport, on crec que s'equivoca:

D'aquesta via, en Cerdà en deia via transcendental, perquè havia de recollir el trànsit i donar-li més rapidesa. Perquè aquest enginyer ja havia intuït l'arribada del cotxe.

En Cerdà no va intuir l'arribada del cotxe, sinó que va intuir la circulació de vehicles a tracció mecànica.
La diferència radica, com és obvi, en que la idea que tenia en Cerdà dels vehicles que circularien en el futur pels seus carrers eren derivats "de carretera" del transport rei en aquell moment: el tren. Per tant, ell va imaginar uns "trastos" grans que recorrerien aquells carrers, més aviat semblants als autobusos actuals. Per això va fer carrers tant amples i amb interseccions també tant espaioses, per permetre el gir d'aquests vehicles.
El que difícilment es podia imaginar és que tothom acabaria tenint el seu "trenet" particular anomenat cotxe, i menys encara que aquets invadirien la seva planificada ciutat per tot arreu.
Igualment cal aclarir que, segons el seu projecte, havien de ser una multitud les vies de ferrocarril que havien de recórrer l'Eixample per acostar el tren a tot arreu. Per tant queda clar que Cerdà no plantejava en absolut cap altra mitjà de transport que no fos el ferrocarril com a base de la seva visió de ciutat.
Us enllaço l'esquema ferroviari del projecte d'en Cerdà:

La plaça de les Glòries Catalanes. Jo crec que encara avui és la plaça de les derrotes catalanes, perquè persisteix sense resoldre el seu gran problema urbanístic.
Per què fracàs?
Primer, per raó del pas del ferrocarril,

No.
D'acord que la barrera que suposaven els mars de vies de la zona de l'Estació del Nord i de la Plaça de les Glòries no va ajudar al desenvolupament de la zona. Però aquest mar de vies també existia en altres zones (per exemple Sants) i això no va impedir en absolut que la ciutat s'hi estengués al voltant.
El fracàs (momentani) de la Plaça de les Glòries ha estat degut, sobretot, a que no ha estat una zona central, sinó molt perifèrica, arraconada en un Sant Martí que es va desenvolupar en bona part com una zona d'empreses, un polígon industrial.
I és que Barcelona, no ens enganyem, es va desenvolupar des de finals del s. XIX i primera meitat del s. XX sobre l'eix BCN-Gràcia. I d'aquest eix, la Plaça de les Glòries queda massa lluny.
És curiós, igualment, que citi el ferrocarril com a barrera de la zona quan aquest ja va desaparèixer fa molt temps, i en canvio no citi la multitud d'autopistes que han empantanegat el desenvolupament de la plaça durant tota la segona meitat del segle XX... i encara avui dia.

[metring]

De La Vanguardia en paper d'avui:

Un Argüelles totalmente ajeno

LLUÍS PERMANYER

La Diagonal, bautizada por Cerdà, cambió de nombre en 1876
La imagen que comercializó Àngel Toldrà Viazo es posterior a 1910, al figurar las farolas modernistas del arquitecto Falqués, que dieron pie a que los barceloneses bautizaran tan vistoso cruce con el nombre popular de Cinc d´Oros.

Cantonada Diagonal-Argüelles

Diagonal-Arguelles.jpg (135.01 KiB) Viewed 3119 times

En primer término a la izquierda, la casa Rupert Garriga Miranda (paseo de Gràcia, 112) que marca con autoridad el chaflán escenográfico con la calle Còrsega. Fue proyectada en 1908 por el arquitecto Enric Sagnier. Hace pocos años resultó innecesariamente mutilada.

A su costado y en el centro de la fotografía, la casa Dolors Salvadó Prim, un solar forzado en extremo por la proa que traza el encuentro de Diagonal, 444 con la calle Còrsega. En tiempos, era denominada la Plancha.También fue proyectada por el arquitecto Sagnier, en 1909. A diferencia de su vecina, ha sido debidamente restaurada.

Y en primer término de la derecha, hay que prestar atención al palacio Robert y el edículo adosado, que fue derribado y ahora se ha convertido en una simple terraza.

Quiero hacer hincapié en la información estampada en la parte izquierda superior de esta tarjeta postal: calle de Argüelles.

Es éste un misterio que durante mucho tiempo me intrigó. Antes se llamaba Gran Via Diagonal (así figura en la parte superior derecha), tal como originalmente la había bautizado Ildefons Cerdà. ¿Por qué un personaje que sin la menor relación con Barcelona recibía tal honor? El cambio había tenido efecto en 1876.

Agustín de Argüelles Álvarez había nació en 1776 en Ribadesella. Abogado y político de oratoria brillante, que mereció ser apodado el Divino.Liberal combativo, fue perseguido con encono por Fernando VII. Tuvo que exiliarse a Inglaterra, ayudado por lord Holland.

Fue uno de los padres de la histórica Constitución de Cádiz y también de la de 1837. Aceptó la responsabilidad de ser tutor de Isabel II, fue ministro y presidió el Congreso. Tan honrado era, que en 1844 murió pobre. Fue enterrado en Madrid en loor de multitud, al congregar a unas 70.000 personas. La clave de que mereciera dar nombre a la Diagonal me la brindó Jesús Portavella, el estudioso científico del nomenclátor barcelonés, al escribir uno de sus magníficos volúmenes monográficos, en los que puede verter toda la copiosa información que ha reunido: Els carrers de Barcelona: les Corts.No le resultó fácil, pero al fin se percató de que se justificaba por el hecho de haber sido Oriente, y la masonería tenía entonces una presencia influyente en el Ayuntamiento de Gràcia, a cuyo término municipal pertenecía la Diagonal.

[metring]

De la revista de l'Eixample de l'Ajuntament de Barcelona, a la pàgina 4 http://www.bcn.es/publicacions/b_barris ... xample.pdf :

Història de la Diagonal (I)

Enderrocades les muralles, en la segona part del segle
XIX, s’obria una nova perspectiva urbanística per a Barcelona
en guanyar tot aquell espai reservat i preservat pels
militars durant uns quants segles. El projecte va arribar
de la mà d’Ildefons Cerdà i el seu model d’Eixample quadriculat,
però no tot: un carrer, una avinguda en diagonal,
dividia tot aquell entramat i s’internava en els territoris
d’altres pobles del pla de Barcelona, com Gràcia, les
Corts, Sant Martí de Provençals i Sarrià, els tres primers
annexionats a Barcelona el 1897 i el darrer el 1921.
El primer tros de la Diagonal que es va urbanitzar fou el
comprès entre Pau Claris i el passeig de Gràcia a partir de
l’any 1884. Era un tram que no pertanyia a Barcelona,
sinó a la vila de Gràcia, l’Ajuntament de la qual va decidir,
el 1891, posar a la nova via el nom d’Argüelles, un polític
que no tenia cap relació amb Barcelona. Segons investigacions
de Lluís Permanyer, l’origen del nom es podria trobar
en la vinculació amb la maçoneria del polític i la d’algun
representant del consistori gracienc.
El 1896, el traçat urbanitzat de la Diagonal ja s’estenia
entre el carrer Bruc i el camp d’en Tuset, uns terrenys i
una masia enclavats en el municipi de Gràcia, que arribava
fins al que avui és la plaça Francesc Macià. Amb els
anys, la pressió ciutadana i la disposició dels propietaris
van fer que s’anés urbanitzant a poc a poc fins a arribar a
Francesc Macià. Gràcia quedava incorporada a Barcelona
el 1897, un fet que permetria a l’Ajuntament de Barcelona
unificar els criteris de construcció i de nomde la via.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer
donació a l’ArxiuMunicipal del Districte, 93 291 62 28

[metring]

De la revista del districte de l'Ajuntament de Barcelona
http://www.bcn.es/publicacions/b_barris ... xample.pdf :

[metring]

http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/04/ ... lau-reial/

Història de la Diagonal de Francesc Macià a Palau Reial

Actualitzat el 24.04.2013 a les 12:58 Montse Llorens / Cristina Geraldes

L'Exposició Internacional de 1929 va canviar la ciutat i un dels exemples d'aquesta transformació va ser l'avinguda Diagonal. Llavors només arribava fins a Francesc Macià, però el 1926 la ciutat va construir-ne l'ampliació per tal que arribés al Palau Reial, recent construït, i dignificar la zona on viurien els reis durant les estades a Barcelona.

La plaça de Francesc Macià era el límit de la ciutat a principis del segle XX. D'aquí cap endavant només hi havia alguns masos i camps. Però llavors Barcelona havia d'acollir l'Exposició Internacional del 29 i l'alta burgesia va pensar que la família reial passaria aquí una bona temporada i que necessitava un lloc digne per allotjar-s'hi. Per això la família Güell va cedir uns terrenys on l'Ajuntament va construir el Palau Reial. Un gest, però, gens altruista.

MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria
"Aquesta cessió tenia una agenda amagada, diguéssim oculta, que es diu avui dia, que era la d'obrir la Diagonal i la sortida de la ciutat per aquesta banda i per tant, la revalorització de tots aquells terrenys que la família Güell i altres famílies de la ciutat disposaven en aquesta zona."

Unir la ciutat amb el Palau Reial va ser el motiu de la construcció d'aquest tram de la Diagonal. Francesc Nebot va ser el responsable del projecte d'urbanització i el paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí va dissenyar-ne l'enjardinament.

MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria
"Va preveure una successió d'enjardinaments que fossin com paisatges concentrats i paisatges de Catalunya concentrats. És a dir, Rubió en aquesta part de dalt de la Diagonal, a la banda de muntanya, pensa en un seqüència de faixes enjardinades que tenien d'una banda uns bosquets, tots ells plantats d'espècies diferents, per exemple de pins, per exemple de xiprers, que s'alternaven amb unes placetes."

Cada petit jardí i cada placeta tindria dimensions diferents. D'aquesta manera, Rubió volia trencar la monotonia d'un passeig massa llarg.

MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria
"És un disseny molt nou, és un disseny a la manera de les grans avingudes, de les grans ciutats, per exemple de París, com un exemple dels bulevards que s'havien dissenyat a finals del segle XIX allà. Però aquí a Barcelona no s'havia posat mai en pràctica i, per tant, és un disseny nou fins i tot avui en dia."

El costat mar de l'avinguda, on Rubió ja va preveure que hi tocaria l'ombra quan la zona s'urbanitzés, el va deixar per als passejos a cavall i els carruatges, de manera que, per on ara passa el tramvia, fa un segle hi passaven els genets.

[jms]

Per a il.lustrar els comentaris d'aquest fil unes imatges de la primera meitat del segle XX a l'entorn de la Diagonal entre Tuset i Muntaner.

jms

[Euromed]

PASEIG DE GRACIA009.jpg

Hola a tothom:
Actualment estic digitalitzan els meus arxius fotografics i de postals.
Aprofitant el assumpte de la diagonal, vull fer arrivar una imatge amb el nom de "Argüelles"
Salutacions

[WMD626]

Doncs ja que hi som, jo us poso aquesta. És la demostració de com es pot posar un tramvia per la part central de la Diagonal (tot i que em temo que aquest combat el tenim perdut, almenys de moment...). És de l'època "Generalísimo-Calvo Sotelo"

Salut!!!