L'altre dia vaig trobar aquesta entrada al bloc
Grup de Defensa del Partimoni, que parla sobre el centenari del nou edifici de l'estació de Vic, coincidint amb el bi-centenari del naixement de Jaume Balmes.
Centenari de l'Estació de Vic
Published on 07.12.2010
L'ARRIBADA DEL FERROCARRIL A VIC
2010-12-09
El dia 4 de setembre de 2010, s'acomplia el centenari de la inauguració de l’edifici actual de l’estació de ferrocarril de Vic. Una celebració que es fèia en paral·lel a l'obertura del carrer Verdaguer i urbanització de la plaça del Centenari. Vic ho va celebrar amb un acte commemoratiu a la plaça de l'Estació davant mateix de la façana de l'edifici centenari i amb una Exposició al Museu del la Pell " ANY BALMES - Bicentenari - Vic 1810-2010" que es va mantenir oberta al públic entre els dies 2 al 31 d'octubre d'enguany.
Aquesta exposició gràfica i documental, que presentaren el regidor de cultura Xavier Solà,el director del Museu Emili Bayón i l'historiador Jordi Figuerola, va comptar amb la col·laboració de Ramon Pont, expert, estudiós i membre dels Amics del Ferrocarril que aportà de la seva pròpia collita, elements materials diversos que complementaven la informació gràfica i documental d'aquesta exposició. Entre aquests elements de col·leccionista en destaquem : bitllets de cartró tipus Edmonson, compostor de bitllets, un fanal i altres objectes reglamentaris dels caps d'estació de l'època. Així com també una mostra dels trens en miniatura que havien circulat a la línia, al costat de fotografies históriques de l'estació, algunes de les quals adjuntem en aquest article. L'aportació de Ramon Pont, no s'acaba aquí sinó que del seu puny i lletra ens ha passat tota una informació sobre la història d'aquest edifici, els seus precedents i els actes d'inauguració. Article d'autor que reproduim a continuació i que hem d'agrair doblement; pel fet que ens ve de la mà d'un especialista i perquè podem comptar amb ell en tant que membre actiu del Grup de Defensa del Patrimoni.
A R T I C L E
CENTENARI DE L’EDIFICI DE L’ESTACIÓ DE VIC
Un cop obert a Vic, al juliol de 1904 el carrer Verdaguer i anar directament del centre de la ciutat a l’estació del ferrocarril, es va fer evident el problema de no tenir l’edifici de l’estació al mateix carrer, més avinent i més cèntrica, ja que l’estació primitiva construïda a l’any 1874-75 estava situada al final del carrer dels Estudis, actual carrer mossèn Gudiol, en línia recta a l'edifici de Farinera. Aquesta primera estació va ser dissenyada pel enginyer Josep Foulon i Tudó (Vic 1844-1877).
Una vella locomotora a vapor amb uns quants treballadors de la companyia del ferrocarril: maquinista, fogoner i treballadors de l'estació de Vic. Entre ells el cap d'Estació, a peu de màquina i al mig de la imatge.
Feia temps que la companyia del nord tenia en projecte engrandir l’estació de Vic, els hangars i les oficines de càrrega i l’edifici de l’estació primitiva, ja que per al tràfic que hi havia quedava petita i també la platja de vies ja que degut al tràfic de mercaderies els vagons més d’un cop es tenien que estacionar a les vies de la fàbrica del Sucre.
La Cia. del NORTE va veure la necessitat d’engrandir l’estació de Vic ja que les vies d’accés de mercaderies eren insuficients. Així que una vegada aprovat el projecte d’obertura del carrer Verdaguer, arran dels actes del centenari del naixement de Jaume Balmes, es va fer realitat el propòsit de la Cia. del NORTE de modificar l’estació de viatgers i les noves instal·lacions de mercaderies. El projecte de l’actual edifici el va realitzar l’enginyer de la companyia senyor Francisco Castellón. El dia 20 de febrer de 1910 es posà la primera pedra de la nova estació, la comitiva de l’acte va pujar de Barcelona amb el mateix enginyer Castellón.
El dimecres dia 12 de gener de 1910 havien anat a Barcelona els representats de l’ajuntament de Vic: l’alcalde sr. Josep Font i Manxarell, primer tinent d’alcalde sr. Dou i el síndic sr. Vilaplana i els senyors Fatjó i Espona de la Cambra Agrícola Ausetana acompanyats del diputat provincial sr. Fages i sr. Ribes per gestionar diferents assumptes relacionats amb el centenari d’en Jaume Balmes. Es varen reunir a la Diputació Provincial amb varis diputats, interessant-los per la concessió d’una subvenció per als actes, visitant després el Marques de Comillas, Arnús i altres empleats de la companyia del Norte a fi de gestionar la prompta resolució de l’acord de fer un nou edifici de l’estació a fi de que pogués estar llest a primers de setembre del mateix any.
El dia 13 de gener de 1910 a Madrid, el conseller de la companyia del Norte, sr. Rodríguez Sampedro va enviar aquesta carta a l’alcalde de Vic: “ Recibido su telegrama, consulté director de Norte y me dice resulta imposible construir nueva estación para setiembre por no haber tiempo material para preparación del proyecto i ejecución de la obra”.
En la mateixa data el director i vice-director de Norte van enviar a l’alcalde de Vic la següent carta: “ lamento manifestar a Ud. En contestación a su telegrama que no habiendo aún projecto estudiado para estación en Vic no es posible habilitación de esta para próximo setiembre”. La primitiva il·lusió semblava abocada al fracàs.....
L'edifici de la primera estació de Vic (any 1875)
Els plànols de l’edifici de la primera estació de Vic van ser realitzats per l’enginyer industrial Sr. JOSEP FOULON i TUDÓ. Josep Foulon havia nascut accidentalment a Vic, a la fonda Fonoll de la rambla del Carme. Fill d’un militar estudià a Barcelona, fou pensionat per la diputació, destinat a l’exposició universal de Paris el 1867 i exercí la seva professió en les oficines del Sr. Macià Bonaplata. Aquest edifici va ser construït a l’any 1874.
La primitiva Estació de Vic disenyada per Josep Foulon, estrenada l'any 1875. Fixem-nos en els carruatges tirats a sang esperant l'arribada d'algun dels convois diaris de mercaderies i passatgers.
La bona relació amb Macià Bonaplata, el va portar a idear importants projectes de les obres del ferrocarril i de l’estació primitiva de Vic. Aquesta primera estació a Vic s’ubicà al capdavall del carrer dels Estudis, actual carrer mossèn Josep Gudiol,en línia recta a l'edifici de la Farinera. Aquesta estació es trobava exactament a 510 metres en direcció nord de l’eix del pont sobre el riu Meder, exactament en el punt quilomètric 40’098 km. d'una línia fèrria que en el seu traçat primitiu (any 1875) es computava quilomètricament des de Granollers. L’enginyer Josep Foulon, l'autor del projecte, moriria poc més tard, l'any 1877 a l'edat de 33 anys.
El nou edifici de l’estació (any 1910)
Malgrat la negativa inicial ja comentada, i amb tots els retards per part de la companyia del Norte, a finals de gener de 1910 es va aprovar el projecte d’edifici de la nova estació i es va obrir el concurs subhasta per construir-la immediatament. En telegrama rebut a l’ajuntament de Vic en data diumenge 30 de gener de 1910, es deia que una de les condicions posades per la construcció de la nova estació del ferrocarril era que tenia d'estar llesta abans del últim dia del mes d’agost. El dilluns dia 31 de gener de 1910 s’adjudicà la subhasta de l’edifici. El dia 4 de gener es reuniren a Vic, l’enginyer de la companyia del Norte senyor Castellón amb el contractista de la nova estació, sr. Miarnau, per tal de planificar sobre terreny, l'ubicació del nou edifici que havia de tancar i presidir, pel cantó de ponent, l'àmplia plaça semicircular d'on arrancava l'avinguda dedicada al poeta Verdaguer.
L'Estació de 1910 projectada a correcuita per l'enginyer Francisco Castellón. Es la mateixa que encara es pot veure avui degudamet rehabilitada i acondicionada com a vestíbul de la nova estació soterrada l'any 2002.
L’edifici de l’estació en un principi, tindria 48 metres de façana, formada per tres cossos, un central i un extrem lligats tots tres per quinze portals en la façana i rematat amb un frondó amb un rellotge, acabat amb merlets que sostindrien unes corones murals. L’estació tindria una fondària de 9 mts. per 8 mts, amb cuina i un reservat, seccions d’inspecció técnica i administrativa. Dues sales de descans, factoria, dependència de gran velocitat, vestíbul de 14’50 mts. per 9 mts., apartats per arribades i sortides de tren, sala d’equipatges i finestretes per expedició de bitllets, despatx del cap d’estació, secció de paqueteria, telègraf, llantieria ( làmpades de petroli) i inspecció de ferrocarril. El sostre dels baixos de l’estació seria de 5 metres del terra a sostre, a l’entrada de l’estació.
En el primer pis hi hauria les habitacions del personal i l’andana principal de l’estació estaria coberta amb una marquesina metàl·lica i una altra marquesina al cos central de les altres dues andanes. L’edifici tindria 12 metres d’alçada per 10 metres d’amplada amb un cost total de l’estació de 125.000 ptes. . Al final es replantejà de nou el projecte i l’allargada de l’edifici tindria 54 metres de façana en comptes de 48 i 17 portals en comptes de 15. El projecte de l’estació el va dirigir, com ja hem avançat, l’enginyer director de la companyia del Norte senyor Francisco Castellón.
Col·locació de la primera pedra
El diumenge dia 20 de febrer de 1910 a les onze del matí es posaria la primera pedra de la nova estació del ferrocarril. Per a tal esdeveniment van pujar de Barcelona en tren especial, alts empleats de la companyia del Norte i persones convidades. El tren especial portà a Vic els senyors Manuel Arnús, comte de Serra i Alfred Fuster del comitè de la companyia del Norte. Enginyer en cap de via i obres senyor Enric Grasset, el subcap de moviment Joan Xipell, enginyers Lluis Barnoya, Francisco Castellón, Amadeu Romero, Leandre Vidal, Pere Garcia Faria i els senyors Montagut i Lasala.
El secretari del govern civil, senyor Die i el cap del negociat senyor Azcarraga, en representació de l’autoritat governativa, el diputat a Corts senyor Junyent, els provincials senyors Fages i Pericas, secretari de la diputació senyor Parés, l’enginyer provincial senyor Puente i representants de la premsa diària de Barcelona. A l’estació hi esperaven, l’alcalde senyor Josep Font i Manxarell, el coronel de la mitja Brigada de sapadors Fernández Cuerda, el jutge Pérez Izo i el notari senyor Josep Sans.
En cotxes preparats per l’ajuntament, la comitiva es traslladà al Palau Episcopal visitant posteriorment el museu Episcopal de Vic, situat en aquells moments al sobreclaustre de la Catedral. A les 12.00 hores tocades es tornà a formar la comitiva i presidida pel Bisbe de Vic l'Il·lustríssimTorras i Bages. La Banda municipal, encapçalada pel mestre Josep Cortines obria la marxa. A l’arribada a l’estació, els treballadors preparaven el davallament de la pedra i el notari senyor Josep Sans introduí en una caixeta de plom, que posteriorment va soldar un llauner, un exemplar de cada un dels tres periòdics de Vic, el darrer número del butlletí del Centenari i una copia firmada per notari de l’acte de la solemnitat i del acta de la primera pedra.
Amb una paletada de ciment que posà el Dr. Torras i Bages i amb una paleta que portava gravada la inscripció del acte i la data i adornada amb uns llaços amb la bandera Catalana, es colgà la caixeta de plom amb els testimonis notarials sota la primera pedra de l’angle sud de la façana posterior del nou edifici. La nova estació s'ubicaria a la mateixa banda de la via que el primitiu edifici aixecat a l’any 1874 i a un centenar de metres més enllà del actual, cap al nord. La comitiva fou obsequiada amb un àpat a la sala de la columna de l’ajuntament i la carta del dinar fou servida pel pretigiós hotel Ristol.
Solemne inauguració de l’edifici (set mesos després)
L’edifici de la nova estació de Vic va ser inaugurat el diumenge 4 de setembre de 1910 a les 16.00 hores. Dins dels actes del centenari del naixement de Jaume Balmes, les autoritats descobriren a la façana del nou edifici, una làpida de marbre. Fou una festa senzilla i agradable, tot i ser un acte de gran solemnitat. Des del primer tren del matí, l’edifici ja va restar en servei de viatgers. A primera hora de la tarda i en un luxós tren especial, arribaren a Vic, el representant del comitè de la companyia del Norte senyor Coll, acompanyat d’alguns directius, el delegat del governador civil senyor Die i varis corresponsals de la premsa diària Barcelona. Foren rebuts per l’alcalde de Vic, Vicari general de la Diòcesi,doctor Serra Jordi, el bisbe Torras i Bages, autoritats civils i militars, diputat senyor Bosch i Alsina, la delegació del comitè del Centenari, representants de la premsa i altres personalitats.
Acte solemne d'inauguració de les noves instal·lacions i edifici de l'Estació de Vic. Es pot observar, a banda de la indumentària de la gent, com la cortineta recollida ha deixat a la vista del públic la placa commemorativa de la inauguració de l'estació i d' homenatge a Jaume Balmes.
A l’andana principal de l’estació, sota la marquesina hi tocava la banda militar del batalló d'Alfons XII. La cerimònia, que començà a les 16.00 hores de la tarda, consistí en descobrir per part de l’alcalde de Vic senyor Josep Font i Manxarell, una làpida de marbre blanc amb un medalló de bronze amb el bust de Jaume Balmes, amb la llegenda següent: “ 1810 – 1848. En el año MCMX Celebrando la ciudad de Vic el centenario del nacimiento de su ilustre hijo el doctor Jaime Balmes, la Compañia de los Caminos de Hierro del Norte hizo construir este edificio como testimonio de afecto a la ciudad y tributo de admiración al sabio publicista gloria de la nación Española. “ Hi parlaren l’alcalde Font i Manxarell , i el canonge Collell, aquest darrer en català. Després de la cerimònia la comitiva feu una visita al senyor Bisbe i a l’ajuntament, tornant al restaurant de la nova estació on s’hi va servir un lunch preparat per en Pince de Barcelona. Acabat tot això, tots els expedicionaris Barcelonins retornaren en el mateix tren especial. La ciutat estrenava sabates.
Plànol de l'any 1910 on encara es visible i identificable la ubicació de la primitiva estació de Vic
Amb aquesta inauguració, la ciutat de Vic i en paral·lel al Cap i Casal, obria la seva Gran Via. Una posta de llarg en la que es conjuntaven la inauguració d'unes instal.lacions ferroviàries, l'homenatge a un fill il·lustre de Vic i l'aposta per un urbanisme de modernitat que encarava l'expansió cap a ponent. La via oriental de l'Estació (la primera aposta pel cantó dels Caputxins) havia estat rebutjada sorollosament per la protesta ciutadana dels comerciants d'aquell sector de la ciutat. Una protesta mal enfocada que tindria conseqüències de futur.
*Ramon Pont i Sayas
