-----
Precària situació dels ferrocarrils noruecs
Abans de què es produïssin els grans problemes aeris pel núvol de cendra, els trens van patir greus retards i avaries
La televisió nacional de Noruega, NRK, obria la seva principal emissió de notícies de les 19h. del passat dia 29 de març, anunciant que havien quedat immobilitzats tots els trens de Noruega. La causa era una avaria al sistema central de localització i comunicació amb els trens, anomenat GSM-R. El segon equip existent, per usar en casos d'emergència, també s'havia col·lapsat. Aquesta insòlita situació de parada total va durar tres hores, i això tenia lloc a l'inici de les vacances de Setmana Santa.
Poc dies abans d'aquest col·lapse, un comboi de 16 vagons de transport, totalitzant un pes de 450 tones, s'havia desconnectat incidentalment de la central d'Alnabru, i començava a rodar totalment descontrolat en direcció Oslo. Desprès de fer un recorregut de set quilòmetres, a una velocitat que arribà als 140 quilòmetres per hora, una part dels vagons es precipità al Fiord, no lluny de la nova Òpera Nacional.
La situació en la que es troba tot el servei de trens de Noruega és realment greu. Durant molts anys s'han descuidat els treballs de modernització, reparació i seguiment dels serveis ferroviaris, degut al fet que l'Estat mai ha pressupostat els recursos econòmics necessaris per aquests treballs. Això pot fer comprendre que l'espectacular paralització total de trens viscuda dies passats, realment no ha sorprès a ningú.
Els viatgers que habitualment usen aquest mitjà de transport coneixen en primera persona les múltiples parades de serveis i les freqüents irregularitats registrades durant els últims anys. Aquesta situació ha estat encara més greu durant l'hivern passat, que a Noruega ha vingut acompanyat per temperatures extremadament baixes i neu abundant. Dades oficials confirmen que, solament durant el passat mes de gener, es van registrar retards equivalents a 2.739 hores en els trens locals d'entrada i sortida d'Oslo.
Aquesta situació és el resultat de la política de comunicacions per ferrocarril, seguida per tots els governs, i avalada per tots els partits polítics nacionals, desprès de la Segona Guerra mundial. Per tant, cap partit es pot atrevir a tirar la primera pedra sobre aquest problema, doncs tots en són responsables, com a Fuenteovejuna. Per comprendre l'actual situació s'ha de retrocedir a la dècada del 1950-1960, en la que, de forma unànime, s'aprovaren els plans generals d'infrastructures nacionals, donant-se prioritat a les comunicacions per carretera i aèries. Actualment hi han 46 aeroports a Noruega, majoritàriament en regions poc poblades i cap al nord del país.
Degut a la sèrie d'accidents citats, i de molts d'altres, la ministra de Transports, Manghild Meltveit Kleppa, acompanyada de la directora de Ferrocarrils, Elisabeth Enger, convocà una conferencia de premsa d'urgència per parlar d'aquesta situació. Segons manifestacions d'aquesta última, "la situació ha empitjorat molt més ràpidament del que havíem previst, fins a tal punt que es pot creure que les infrastructures dels ferrocarrils han arribat al seu moment final de vida. És, per tant, possible que en un futur no llunyà haguem d'afrontar grans situacions de col·lapse de serveis de ferrocarrils, per la senzilla raó de que deixi de funcionar l'antiquat sistema, avui existent, de vies fèrries, elèctric y senyalització".
La ministra comentà que les "paraules que acabava de pronunciar la directora de Ferrocarrils eren molt dures, però degut a la seva alta posició, òbviament sabia de què parlava". Ambdues personalitats van fer constar que immediatament es prendrien mesures, que per començar podrien representar una disminució en la freqüència del serveis de trens. D'aquesta manera els equips de reparació i control tindrien més fàcil l'accés a les vies. Poc desprès es produïen els grans els problemes aeris, com a conseqüència dels núvols de cendra procedents d'Islàndia. No cal ni dir el paper que llavors van haver de jugar els trens. Diuen que sempre plou sobre mullat...
El diari 'Aftenposten' d'Oslo ha publicat un informe sobre la velocitat mitjana a la que poden arribar els trens d'Europa. Espanya ocupa el tercer lloc de la llista, després de França i Itàlia. Noruega queda classificada amb el número 25. A continuació segueix Turquia i finalment Albània amb el 27. Això em recorda a un article recentment publicat a la premsa noruega, en el que es recomanava a la ministra de Transports que "anés a Espanya, per comprovar com han de funcionar els trens".
La Vanguardia
