Beatas (Banco): el topic

[ElDesi1994]

Segoons l'Alex Reyes, Beatas.

[BCN2008]

Segoons l'Alex Reyes, Beatas.

Beatas és el nom del projecte de Müller i Zaragoza, Plaza del Ángel sembla ser el nom del projecte dels túnels de la reforma.

[Platanito]

"Plaza del Angel" vindria a ser l'actual "Jaume I", construïda ja pel GMB. "Banco" és el resultat de la construcció provisional, poc abans del tancament dels túnels originals de la Reforma, del que havia d'haver estat "Plaza del Angel" però que es va haver de bastir on al projecte original hi havia "Beatas" (nom provisional, ja que aquest carrer gairebé desapareixia amb la Reforma) perquè hi havia edificis pendents d'expropiar a la plaça de l'Angel.

No sabem per què TMB l'anomena Banco. En tot cas, no està clar si va arribar a tenir un nom assignat al moment de la seva construcció, així que tampoc és molt greu que TMB l'anomeni així. En virtut del projecte inicial potser s'hauria d'anomenar Beatas, però el més sensat seria donar-li el nom de la plaça on es creuaven les Gran Vies A i C. Si l'haguessim de batejar avui dia, li ficariem Antoni Maura.

[metring]

Avís important: hem combinat missatges que tractaven del tema "Banco" del fil http://transport.cat/viewtopic.php?f=23&t=4441 , i els dos primers del fil, que provenen de http://transport.cat/viewtopic.php?f=23&t=2528, per tal de fer millor seguiment del cas.

[Mortadel·lo]

doncs apa, ara a buscar un altre "misteri"

[El LLOP]

El metro de Barcelona no dóna tant de si
com ho puguin fer els de Londres, Nova
York o París, posem per cas, xarxes
molt més extenses, plenes de túnels
d’interconnexió i d’antigues estacions abandonades.
Però alguna cosa tenim que ha permès muntar una
bonica llegenda. Als historiadors, però, els pertoca la
ingrata tasca de desmuntar algun d’aquests contes.
Corria el 1911 quan l’Ajuntament de la ciutat,
en una complicada i poc clara tramitació, inicià la
construcció d’uns túnels al carrer A de la Reforma, la
futura Via Laietana, llavors en plena fase d’obertura
i urbanització. Les obres no semblaven respondre a
cap acord municipal ni quedava clar, per a gairebé
ningú, amb quina finalitat es duien a terme. Davant la
pressió de l’opinió pública i de la minoria republicana
a l’Ajuntament, aquest ordenà la paralització dels
treballs. Però, a fi d’evitar deixar el carrer de nou
empantanegat i per mantenir llocs de treball (segons
es deia a la sessió del 7 de desembre d’aquell
mateix any), es decidí tirar endavant l’obra des de
l’inici del carrer fins a la plaça de l’Àngel.
Simultàniament s’aprovà el projecte constructiu,
que dividia les obres en tres trams: del port a la
plaça de l’Àngel, des d’aquest punt fins al carrer
de Sant Pere Més Baix, i la resta fins a arribar a la
plaça d’Urquinaona. El febrer del 1912 el consistori
es replantejà de nou el tema, atès que no quedava
clar quin aprofitament es faria dels túnels. En una
reunió de la Comissió de Reforma, l’Ajuntament i el
Banco Hispano Colonial, que finançava les obres,
acordaren el 5 de maig següent acabar el primer
tram i estudiar a fons l’aprofitament de la resta de
túnels a mig fer.
A mitjan 1913 la primera secció era acabada
i urbanitzat el carrer, on ja s’havien edificat les
primeres cases. L’abril del 1914 es reprengueren
els treballs a les seccions segona i tercera. Una
estació s’acabà de construir sota la plaça de l’Àngel
i s’iniciaren els treballs d’una altra, que es preveia en
un punt neuràlgic de la Reforma: la cruïlla de la Via
Laietana amb la Gran Via C, l’actual avinguda de la
Catedral. Problemes de diversa índole provocaren
que l’Ajuntament acordés limitar les obres a l’altura
del carrer del Pont de la Parra, poc després de la
segona estació, uns treballs que quedaren acabats
a mitjan 1917. A la resta del traçat previst, el forat
de les obres fou terraplenat i es pogué obrir el
carrer en tota la seva longitud. Sota un tram de la
Via Laietana, doncs, quedaven dos túnels i dues
estacions, ambdues sense acabar. La segona, l’avui
coneguda com a Banc, s’havia construït molt curta,
amb poc més de 20 metres de longitud, i es veu
clarament sense enllestir: ocupa només la meitat
de la cruïlla, quan sembla lògic que ho fes en tota
la seva extensió, i el costat muntanya, sense cap
accés exterior, arriba aproximadament al punt on
l’Ajuntament decidí aturar les obres.
(continuarà)

extret de l'Hora Punta d'aquest mes.

[El LLOP]

segona part de l'enigma Banco:

Als anys vint la construcció
de l’estació Banc va quedar
inacabada i fora del projecte
de l’actual línia 4 a càrrec
del Gran Metro. La segona
part de l’article desmenteix
l’existència d’un suposat túnel
des d’aquesta estació fantasma
fins al Banc d’Espanya.
Res més succeí fins que la companyia Gran
Metropolitano de Barcelona s’interessà pels
túnels de la Via Laietana per fer-hi passar
la seva línia 2 (avui línia 4), que bifurcava
a l’estació Aragó (avui Passeig de Gràcia) per anar
cap a l’estació de França. El projecte d’aquesta
línia plantejava la construcció d’una estació a la
plaça Urquinaona –per enllaçar amb la prevista a
la línia del Transversal (avui línia 1), una segona a la
plaça de l’Àngel (Jaume I) i una altra vora el port,
dita Portal de Mar–. Després d’arribar a un acord
econòmic amb l’Ajuntament, la companyia comprà
túnels i estacions, amplià la de la plaça de l’Àngel
–considerada massa petita– i no intervingué en
l’altra sota l’avinguda de la Catedral perquè quedava
massa a la vora de les dues més properes. Inaugurat
el metro des d’Aragó fins a Jaume I el 1926, els
combois passaven de llarg per aquella fosca estació
sense acabar que havia quedat a la meitat del túnel i
que s’aprofità per deixar-hi material de via.
El Banc d’Espanya a Barcelona, fins llavors
situat a la rambla de Santa Mònica, havia decidit
traslladar-se a un nou i emblemàtic edifici situat al
costat muntanya de la cruïlla de la Via Laietana amb
la incipient avinguda de la Catedral i que s’inaugurà
el 1933. Ves per on, a l’altra banda de l’encreuament,
hi havia una estació de metro sense ús.
La llegenda comença. Anys després d’instal·lar-se
la sucursal bancària, algú de la companyia del Gran
Metro decidí batejar la inútil estació amb el nom de
Banc, per allò de posar-li un nom en relació amb el
lloc. Algú altre, aliè a la companyia del subterrani,
relacionà l’estació –ara ja Banc– amb l’edifici de
la institució bancària i, prodigi de la imaginació,
s’inventà un túnel des de l’estació fins als soterranis
del Banc d’Espanya que servia perquè la companyia
del Gran Metro traslladés la recaptació. Algunes
altres floritures s’afegirien a la llegenda bàsica.
Ara només calia que l’invent prengués carta de
naturalesa barcelonina, cosa que només era qüestió
de temps.
Anem enllestint. Primer: quan es construí
l’estació, entre 1915 i 1917, allà no hi havia el Banc
d’Espanya; tardaria 18 anys a fer-hi cap. Per tant,
l’estació no fou construïda amb la finalitat de
traslladar diners enlloc. Seria una estació i prou.
Segon: la disposició de l’estació ocupa la part
costat mar de la cruïlla. Això vol dir que és a la
part oposada d’on hi havia el banc (ara Caixa de
Catalunya). Tercer: les escales d’accés a les andanes
–sense actual sortida al carrer– són al costat mar i
el costat oposat de l’estació (de cara al banc) no té
accessos ni escales. El túnel per dur els diners al
que fou el Banc d’Espanya, doncs, no existeix.
Que em perdonin els que estimen les llegendes,
perquè un dels bonics mites de la nostra xarxa de
metro és el de l’estació fantasma Banc, des d’on el
Gran Metro duia la recaptació diària a la caixa forta.
La llàstima és que és absolutament falsa.

de l'Hora punta d'aquest mes

[metring]

A mi que em perdonin, però això ho diuen ara a can TMB, però van ser ells els qui van anomenar-la "Banco", fins i tot als plànols.

[Platanito]

A mi que em perdonin, però això ho diuen ara a can TMB, però van ser ells els qui van anomenar-la "Banco", fins i tot als plànols.

Es exactament el que diuen a l'article:

Anys després d’instal·lar-se la sucursal bancària, algú de la companyia del Gran Metro decidí batejar la inútil estació amb el nom de Banc, per allò de posar-li un nom en relació amb el lloc.

I, sense contradir-se en cap moment, fan referència al "toc salmeronià" que acabà de crear la llegenda:

Algú altre, aliè a la companyia del subterrani, relacionà l’estació –ara ja Banc– amb l’edifici de la institució bancària i, prodigi de la imaginació, s’inventà un túnel des de l’estació fins als soterranis del Banc d’Espanya que servia perquè la companyia del Gran Metro traslladés la recaptació.

Evidentment aquest "algú altre" havia de ser una persona que s'estudiés els plànols. Nomès em consten dues persones que ho hagin fet, amb vint anys de diferència: en Carles Salmeron i l'Alex Reyes.

[metring]

El que passa és que tampoc ningú de TMB, ni del GM, clar, es va encarregar d'investigar l'origen autèntic de l'estació, tampoc crec que sigui de rebut dir que "algú aliè" a l'empresa s'encarregués d'"escampar" una versió pròpia. Bé que quan es van fer els llibres de la biblia metril, la devien supervisar, i si no ho haurien d'haver fet.

[Platanito]

A l'escrit es diu que a dins del GM li van donar el nom de "Banco" nomès per poder-la referenciar, basant-se en la proximitat del llavors Banco de España. El fet que remarquin que la llegenda del túnel i de la recaptació és posterior i prové de fonts alienes a l'empresa em fa preguntar-me si no devia ser el mateix Salmeron qui la va imaginar, o bé si la devia recollir de fonts gens fiables com algun antic treballador del GM amb molta imaginació (nomès miro de no donar-li tota la culpa al "pobre" Salmeron).

Dubto que cap dels operadors ferroviaris implicats revisés els llibres de la col.lecció d'en Salmeron, o almenys no a aquest nivell. I pel que fa a les crítiques sobre l'escampament d'aquesta llegenda... Bé, en Salmeron va ser el primer a plasmar-la per escrit (que nosaltres sapiguem), i qui si no els fanàtics del ferrocarril suburbà la podien conèixer i divulgar, amb major o menor responsabilitat i esperit de crítica, fins que algun indocumentat se'n va aprofitar per redactar articles de premsa, crear webs extraoficials i aconseguir subvencionar llibres i documentals basant-se en la rapinya de la feina dels altres i en donar per veritat allò al que la gent responsable com és la majoria dels integrants i la totalitat dels responsables del FTC sempre s'ha referit com a llegenda racionalment descartada?

[Alemany]

Jo vaig ser un dels qui la va escampar durant anys, desde que la vaig llegir perquè tenia certa llògica. Ara bé, no hi ha com anar curt de dades per que totes les peces encaixin. Jo imagino que Salmeron, coneixedor de molts altres sistemes de metro d'arreu del món, va intentar lligar caps de la manera més raonada relacionant-los, encara que sense contrastar dades ni que sigui simplement observant l'edifici del "banc", que du gravat a la façana l'escut de la 2a República. Val a dir també que durant anys ha estat la primera i única obra de referència sobre el metro, i donada la gran qualitat respecte a dades històriques i tècniques, era dificil sospitar en algun punt, per la qual cosa la llegenda s'ha impregnat durant molts anys entre els aficionats. I per últim i tornant al desconeixement inicial sobre els motius que motivaren la construcció de l'estació, no em negareu que el seu origen és prou enrevessat, perquè jo encara no he aconseguit treure'n l'aigua clara o el motiu veritable pel qual l'ajuntament va construir els túnels i estació.

De tota manera, nosaltres ja sabem que Banco no és Banco, i l'explicació és a l'abast de tots. Qui no vulgui veure-ho o qui ho passi per alt, pitjor per a ell ni que sigui la pròpia empresa. Jo ja no li dono més voltes a l'assumpte. Si de cas, i per curiositat, la propera vegada que coincideixi amb Salmerón li preguntaré d'on va venir el cuento de l'enfadós.

[metring]

"Cuento de l'enfadós"? Què és??

[122-042-132]

Ah, el cuento de l'enfadós, molt bona aquesta! explica, explica Alemany. Què en feia d'anys que no sentia aquesta expressió.

Sí teniu la paciència de llegir la web de l'Alex Reyes, sabreu tota la història d'aquest túnels. Salut!

[faristol]

Sí teniu la paciència de llegir la web de l'Alex Robles,

El cognom de L'autor de la web es "Reyes"

Certament es un estudi molt i molt bo i s'en poden treure molt bomes conclusions del tema tunels reforma>GMB, ja que queda ben clar que les dues coses van anar unides...desmitificant una mica el tema de que es van fer els túnels amb visió de futur com sempre s'ha dit, si de futur pero cap a les butxaques, les conclusions a les que arribes amb l'estudi de L'Alex Reyes son molt interesants, es una altre visio del tema.

[Alemany]

Amb lo del conte de l'enfadós em referia a d'on havia sortit o qui li havia explicat la llegenda de "Banco" a en Salmerón, ara que sabem que no és certa.

[122-042-132]

Moltes gràcies Faristol i perdoneu el lapsus; ja esta corretgit. És que tinc un conegut amb aquest nom, i ahir.........

122-042-132 ha escrit:
Sí teniu la paciència de llegir la web de l'Alex Robles,

El cognom de L'autor de la web es "Reyes"

[pol]

Nose s'hi el vídeo ja s'havia publicat aquí, però es de TMB:

http://www.youtube.com/user/CanalTMB#p/u/7/9JswWjKg7ZA

[evody]

Oiva!!! Osea que no la podemos visitar pero si que se puede entrar para hacer grafitis???? Coyn noi!!

[metring]

I no poden donar-li el nom que realment tenia? A Can TMB no saben del descobriment de l'Àlex Reyes??