Bones pràctiques en el món del transport
Bones pràctiques en el món del transport
Obro aquest fil, amb l'objectiu de parlar de bones pràctiques en el món del transport. L'expressió l'he llegit en el món bibliotecari, potser és més estandarditzada en altres àmbits però ho desconec. Es tracta de parlar sobre aquelles activitats "extres" que els empleats fan, bé sigui per amabilitat, per promocionar millor l'empresa, donant un servei de valor afegit sense tractar-se de coses tipus Sala Vip, o alguna activitat que surt de l'habitual. Per exemple, un conductor/a d'autobús que està força informat dels títols de viatge per a una empresa que no és la seva i que respon a algú que li fa una pregunta sobre aquesta, o que dona diaris gratuïts i no gratuïts (Monbus)...En fi, allò que us hagueu adonat vosaltres mateixos que és més del que hauria de ser, i que us hagi sorprès gratament.
- Lluita1714
- N9
- Posts: 1964
- Joined: Wednesday 31/12/2008 13:52
- Location: Aigüestoses
Re: Bones pràctiques en el món del transport
Jo no puc parlar pas d'aquestes bones pràctiques. Sempre he tingut un servei mínim, i als autobusos de Barcelona, sota mínims (com es va posar un quan li vaig demanar una T-Bescanvi estant aturats sense fer res al principi de línia...).
Si de cas, en un Soler i Sauret, a l'alçada de Pallejà el bus anava amb tots els seients plens, i una senyora gran va pujar i va haver de romandre dreta ja que ningú li oferia seient, jo ho mirava indignat, òbviament, dempeus jo. El conductor ho va veure, va aturar l'autobús i va dir: "aquí no arrancamos hasta que den sitio a esta señora". Chapeau. Per art de màgia, el noi que estava al costat de la senyora, li cedí el seient.
Si de cas, en un Soler i Sauret, a l'alçada de Pallejà el bus anava amb tots els seients plens, i una senyora gran va pujar i va haver de romandre dreta ja que ningú li oferia seient, jo ho mirava indignat, òbviament, dempeus jo. El conductor ho va veure, va aturar l'autobús i va dir: "aquí no arrancamos hasta que den sitio a esta señora". Chapeau. Per art de màgia, el noi que estava al costat de la senyora, li cedí el seient.
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.