Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte
Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte
Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte de mercancías por tren
El proyecto no beneficiará tan solo a la industria, sino también al medioambiente y a las carreteras
Fomento adecuará las infraestructuras y priorizará la carga en ciertas rutas para restar cuota a la red viaria
Miércoles, 15 de septiembre del 2010 CRISTINA BUESA / Madrid Votos: +7 -1 Comentarios (8)
Una de las cosas que más sorprendieron a José Blanco al llegar a su despacho en el paseo de la Castellana fue que todos los presidentes y consejeros autonómicos le pedían lo mismo: trenes de viajeros. Le faltó decir: y de alta velocidad. Lo confesó ayer, después de sostener que para él las mercancías son imprescindibles para lubricar el motor económico del país. Ahora que la crisis ha despejado dudas y dejado en un cajón los proyectos del AVE inviables social y ambientalmente (como el de Cantabria, subrayó), es el momento de arreglar el desaguisado en el sector logístico en materia ferroviaria y frenar la caída en picado que ha sufrido en los últimos años.
Carga de coches en un tren en la fábrica de Seat en Martorell, ayer. ferran nadeu
Fomento destinará 7.500 millones de euros para reforzar el transporte de mercancías por tren. ATLAS
Más informaciónEl proyecto de centros logísticos avala el corredor mediterráneo Tags: Sociedad Edición Impresa Versión en .PDF Información publicada en la página 22 de la sección de cv Sociedad de la edición impresa del día 15 de septiembre de 2010 VER ARCHIVO (.PDF)
PDF .PDF No se beneficiará solo el medioambiente sino también la red viaria, que experimentará una descongestión, y la conservación de las carreteras, explicó el titular de Fomento. Blanco, que no rechaza las preguntas acerca de lo que hicieron sus antecesores (de su propio partido o del PP, le da igual), censuró que jamás se hubiese ideado un plan para impulsar el transporte de mercancías en el que se dibujara una red que solo usaran esos trenes, otra únicamente para viajeros y otras mixtas. «Era una asignatura pendiente», concluyó Blanco, orgulloso de un diseño que había presentado durante casi cinco horas a los representantes autonómicos con quienes, aseguró, ha consensuado muchos aspectos.
NO SOLO INFRAESTRUCTURA / No es solo una cuestión de falta de infraestructura, como se cacarea a menudo desde tribunas políticas y económicas. Sin trazados ni instalaciones eléctricas adecuadas, tampoco se hace nada. No obstante, la irrisoria cuota de mercancías que hoy por hoy transporta el tren no es culpa solo de las vías. Se suma la dispersa gestión de los responsables de la cuestión y la desconfianza de las empresas que, tras años de ver cómo siempre pasaban por delante los viajeros, han optado definitivamente por la carretera. Es más barata y llegan antes.
Pero Fomento anunció ayer que aspira a salir del furgón de cola de la Unión Europea en un plazo de 10 años. Actualmente las mercancías que viajan en tren representan el 4,1% del transporte terrestre en España y quieren que en el 2020 sean entre el 8% y el 10%. En Alemania, el porcentaje alcanza el 22,2%; en Francia, el 15,9%, y en el Reino Unido, el 11,7%. En el ministerio se comparan con estados más o menos del entorno porque si se fijaran en otras realidades como Letonia o Lituania, con porcentajes que rondan el 60%, se desesperarían. Pero la esperanza es lo último que se pierde porque no siempre fue así.
CONVOYES CORToS / Según datos facilitados por Fomento, en 1997 la red ferroviaria española llevaba el 10,3% de las mercancías transportadas por vía terrestre, de modo que además de la recesión de los últimos años hay que buscar otras razones a esa caída en picado. Transportar mercancías en tren ha sido tradicionalmente caro y poco fiable. Caro porque los trenes en España son más cortos que en el resto de Europa (aquí miden 450 metros frente a los 750 habituales), con lo que el precio por tonelada es más elevado. Poco fiable porque no se garantizaba la hora de entrega de las cargas. Así que la industria ha optado masivamente por la red viaria.
El presupuesto del plan asciende a 7.512 millones de euros, de los que 400 ya están ejecutándose. Las mismas fuentes revelaron también que, de ese montante, 5.154 millones corresponden a las administraciones públicas (Gobierno, comunidades autónomas y Unión Europea) y el resto a la participación privada. En este último apartado consta, por ejemplo, la conexión ferroviaria con el puerto de Barcelona, que está prevista en el plan de financiación público-privado que tiene en marcha el Gobierno.
DEBERES PARA RENFE / El mercado de las mercancías por tren está liberalizado desde hace años pero el monopolio sigue en manos de Renfe, que copa el 93% del pastel, aunque sea pequeño. En Fomento ayer hubo culpas para todos y la empresa ferroviaria no se salvó. En su caso han optado por que la firma se subdivida según las áreas de negocio.
Ordenar quién pasa por las vías y que no siempre sean los pasajeros. Crear centros logísticos (nodos) que faciliten la circulación de la carga. Construir nuevas líneas que unan puertos y red básica. Fomentar las ayudas para que las tasas sean más económicas. Ahora hay nuevos aspectos para que consejeros y presidentes pregunten qué hay de lo suyo.
Extret de:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ ... 9746.shtml
- Santfeliuenc
- N10
- Posts: 3520
- Joined: Sunday 24/04/2005 23:41
- Location: Sant Andreu de la Barca, BL
Re: Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte
Hola,
Hoy tenemos dinero y llenamos todo de AVE... mañana no tenemos un duro y masacramos cercanías y obras necesarias... al otro sí tenemos y recuperamos algunas actuaciones... al otro no tenemos y hay que apretarse el cinturón...
Y ahora sí que tenemos y vamos a hacer un plan para mercancías por ferrocarril...
¿A qué juega esta gente?
Saludos,
Sergio
Hoy tenemos dinero y llenamos todo de AVE... mañana no tenemos un duro y masacramos cercanías y obras necesarias... al otro sí tenemos y recuperamos algunas actuaciones... al otro no tenemos y hay que apretarse el cinturón...
Y ahora sí que tenemos y vamos a hacer un plan para mercancías por ferrocarril...
¿A qué juega esta gente?
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
- genissimon
- N10
- Posts: 3183
- Joined: Wednesday 05/04/2006 12:43
- Location: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Re: Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte
Deixeu-me fer l'acudit fàcil: 2 x 0 = 0. Ja està doblat (o triplicat) el trànsit de mercaderies per ferrocarril.
Per altra banda deixo unes pregunta a l'aire:
Quines CIM's construïdes els darrers 20 anys tenen accés ferroviari?
Quins polígons industrials tenen accés ferroviari? Quants d'aquests accessos són usats regularment?
Per quan l'accés ferroviari als aeroports de Girona i Reus?
Quantes derivacions particulars s'han clausurat els darrers 30 anys?
Quines terminals portuàries tenen accessos ferroviaris dignes?
Per què el transport entre les fàbrica SEAT a Martorell i els seus proveïdors a la Zona Franca el gestiona COMSA-FGC sobre vies ADIF i amb material ex-RENFE?
Per què el transport de vehicles acabats entre la fàbrica SEAT a Martorell i el port de Barcelona va per via estreta, havent-hi enllaç directe en via ampla?
Quants camions o semiremolcs es transporten per ferrocarril a Espanya?
Quants camions o semiremolcs es carreguen en trens a la terminal d'El Voló (Le Bolou), un cop han superat la frontera francesa per carretera?
Quina velocitat comercial te un tren de mercaderies a Espanya, i quina a França o Alemanya?
Quanta estona es triga des que un tren de mercaderies arriba a Portbou en ample ibèric fins que surt de Cervera de la Marenda (Cerbère) en ample normal o viceversa? Quin cost per tona neta transportada te aquest procés? I per als trens de contenidors? que, el que es fa és canviar els contenidors de tren, estant els dos aturats de costat.
Salut !!
Per altra banda deixo unes pregunta a l'aire:
Quines CIM's construïdes els darrers 20 anys tenen accés ferroviari?
Quins polígons industrials tenen accés ferroviari? Quants d'aquests accessos són usats regularment?
Per quan l'accés ferroviari als aeroports de Girona i Reus?
Quantes derivacions particulars s'han clausurat els darrers 30 anys?
Quines terminals portuàries tenen accessos ferroviaris dignes?
Per què el transport entre les fàbrica SEAT a Martorell i els seus proveïdors a la Zona Franca el gestiona COMSA-FGC sobre vies ADIF i amb material ex-RENFE?
Per què el transport de vehicles acabats entre la fàbrica SEAT a Martorell i el port de Barcelona va per via estreta, havent-hi enllaç directe en via ampla?
Quants camions o semiremolcs es transporten per ferrocarril a Espanya?
Quants camions o semiremolcs es carreguen en trens a la terminal d'El Voló (Le Bolou), un cop han superat la frontera francesa per carretera?
Quina velocitat comercial te un tren de mercaderies a Espanya, i quina a França o Alemanya?
Quanta estona es triga des que un tren de mercaderies arriba a Portbou en ample ibèric fins que surt de Cervera de la Marenda (Cerbère) en ample normal o viceversa? Quin cost per tona neta transportada te aquest procés? I per als trens de contenidors? que, el que es fa és canviar els contenidors de tren, estant els dos aturats de costat.
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Re: Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte
Uns 30.000 l'any.genissimon wrote:Quants camions o semiremolcs es carreguen en trens a la terminal d'El Voló (Le Bolou), un cop han superat la frontera francesa per carretera?
Re: Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte
Per el que he llegit per diversos mitjans, diuen que és més important la puntualitat de la mercaderia que no pas la velocitat de la mateixa...genissimon wrote:Quina velocitat comercial te un tren de mercaderies a Espanya, i quina a França o Alemanya?
-
- N9
- Posts: 2158
- Joined: Wednesday 04/05/2005 9:06
- Location: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contact:
Re: Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte
Recordo algun mitjà en què es donava una velocitat mitjana a Europa dels trens de mercaderies i la situava per sota dels 20 km/h, no recordo la velocitat exacta i parlo de fa anys, la velocitat pot tenir una importància relativa, però cal tenir en compte que la importància la té pel tràfic actual en cas d'agafar altres tràfics pot tenir-ne més i actualment sí la importància està en la puntualitat doncs els processos productius i logístics de les empreses solen treballar amb el just-in-time.
UT596001 wrote:Per el que he llegit per diversos mitjans, diuen que és més important la puntualitat de la mercaderia que no pas la velocitat de la mateixa...genissimon wrote:Quina velocitat comercial te un tren de mercaderies a Espanya, i quina a França o Alemanya?
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
- wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
Re: Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte
Podríem fixar-nos en els països que més fan servir les mercaderies per ferrocarril. Concretament, podríem fixar-nos en els EEUU, on un 40% de les mercaderies van per ferrocarril (el doble que a Europa). Com ho fan? Amb trens a gran velocitat? No, en absolut. Fan servir trens enormes a velocitat baixa (40-60 km/h). Això fa que el temps de transport sigui acceptable, i que els costos del transport siguin molt més baixos que els dels camions.
El problema és que no es pot compatibilitzar un transport a 50 Km/h amb els trens de viatgers a 120, 160 o més, que és el que s'intenta fer a Europa. Per tant, el primer que cal és separar mercaderies i viatgers en línies diferents, o en cas d'utilitzar les mateixes línies que tinguin un mínim de quatre vies perquè cada tipus de tren pugui circular a la seva velocitat sense molestar. Seria molt interessant per exemple utilitzar les línies que quedin alliberades del trànsit de viatgers per la construcció de noves línies d'Alta Velocitat, o antics traçats tancats.
El que es vol fer a Europa, sobretot a Espanya, amb trens de mercaderies de gran velocitat és una bestiesa que no donarà resultat. Pot tenir el seu mercat, però ínfim, ja que el que importa en les mercaderies és el preu per sobre de tot, seguit de la puntualitat. Però no la rapidesa.
El problema és que no es pot compatibilitzar un transport a 50 Km/h amb els trens de viatgers a 120, 160 o més, que és el que s'intenta fer a Europa. Per tant, el primer que cal és separar mercaderies i viatgers en línies diferents, o en cas d'utilitzar les mateixes línies que tinguin un mínim de quatre vies perquè cada tipus de tren pugui circular a la seva velocitat sense molestar. Seria molt interessant per exemple utilitzar les línies que quedin alliberades del trànsit de viatgers per la construcció de noves línies d'Alta Velocitat, o antics traçats tancats.
El que es vol fer a Europa, sobretot a Espanya, amb trens de mercaderies de gran velocitat és una bestiesa que no donarà resultat. Pot tenir el seu mercat, però ínfim, ja que el que importa en les mercaderies és el preu per sobre de tot, seguit de la puntualitat. Però no la rapidesa.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
- genissimon
- N10
- Posts: 3183
- Joined: Wednesday 05/04/2006 12:43
- Location: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Re: Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte
La paradoxa és que el trànsit de mercaderies necessita ample normal (1435mm), mentre que la xarxa "alliberada" és en ample ibèric (1668mm) al passar el trànsit de viatgers a les línies d'alta velocitat. Per això deia jo que una solució seria implantar el doble ample, ja sigui a través de via de tres carrils (cara) o amb una falsa doble o triple o quàdruple via (una de cada ample).
Ja sé que la velocitat final és poc determinant a l'hora de processos industrials Just-In-Time, però és bàsica a l'hora d'exportar productes hortofructícoles que abans sí anaven per ferrocarril. Parlo, sobretot, dels trens tarongers que tenien categoria de tren exprés de viatgers a l'hora de la prioritat de circulació.
I parlo, també, de les hores que es "perden" en totes les operacions que implica el canvi d'ample, ja sigui a Irún-Hendaia o a Portbou-Cervera. Crec recordar que havia llegit que, de mitjana, són més de 12 hores perquè un tren travessi la frontera. Si algú pot corroborar o rebatre aquesta dada li estaré agraït.
Qualsevol persona amb una mínima curiositat pel tema logístic pot passar-se unes hores observant què passa a l'estació de Portbou o Cervera de la Marenda (Cerbère) i també al pas fronterer de l'autopista entre Espanya i França a La Jonquera.
Però, de tota manera, el problema gros és de gestió i d'una molt poca predisposició de la infraestructura. Com a mostra, podeu buscar la longitud màxima dels trens de mercaderies per línies segons la declaració de xarxa d'Adif (disponible a la seva web).
Salut !!
Ja sé que la velocitat final és poc determinant a l'hora de processos industrials Just-In-Time, però és bàsica a l'hora d'exportar productes hortofructícoles que abans sí anaven per ferrocarril. Parlo, sobretot, dels trens tarongers que tenien categoria de tren exprés de viatgers a l'hora de la prioritat de circulació.
I parlo, també, de les hores que es "perden" en totes les operacions que implica el canvi d'ample, ja sigui a Irún-Hendaia o a Portbou-Cervera. Crec recordar que havia llegit que, de mitjana, són més de 12 hores perquè un tren travessi la frontera. Si algú pot corroborar o rebatre aquesta dada li estaré agraït.
Qualsevol persona amb una mínima curiositat pel tema logístic pot passar-se unes hores observant què passa a l'estació de Portbou o Cervera de la Marenda (Cerbère) i també al pas fronterer de l'autopista entre Espanya i França a La Jonquera.
Però, de tota manera, el problema gros és de gestió i d'una molt poca predisposició de la infraestructura. Com a mostra, podeu buscar la longitud màxima dels trens de mercaderies per línies segons la declaració de xarxa d'Adif (disponible a la seva web).
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Re: Plan para doblar en 10 años el ínfimo transporte
http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CAS ... 08-c02.htm
Adif y SEAT firman un acuerdo para la prestación de servicios logísticos ferroviarios en la factoría de Martorell (Barcelona)
jueves, 9 de junio de 2011
Adif y SEAT firmarán mañana en presencia de la secretaria general de Infraestructuras, Inmaculada Rodríguez-Piñero, y del secretario general de Transportes, José Luis Cachafeiro, un acuerdo para la prestación de servicios logísticos ferroviarios en la factoría que la empresa automovilística tiene en Martorell, y que permitirá a Adif realizar, bajo una sola dirección efectiva, todas las actividades relacionadas con la gestión integral del apartadero particular de SEAT.
El acto contará con la asistencia de Juan Ramón Rodríguez, director de fábrica de SEAT Martorell, y Luis Vicente Moreno, director de Servicios Logísticos de Adif.
Inicio:
Jueves, 9 de junio de 2011 - 09:45 horas
Lugar:
Stand de Adif. Salón Internacional de la Logística y la Manutención (SIL) 2011. Recinto de Gran Vía de la Fira de Barcelona.
Adif y SEAT firman un acuerdo para la prestación de servicios logísticos ferroviarios en la factoría de Martorell (Barcelona)
jueves, 9 de junio de 2011
Adif y SEAT firmarán mañana en presencia de la secretaria general de Infraestructuras, Inmaculada Rodríguez-Piñero, y del secretario general de Transportes, José Luis Cachafeiro, un acuerdo para la prestación de servicios logísticos ferroviarios en la factoría que la empresa automovilística tiene en Martorell, y que permitirá a Adif realizar, bajo una sola dirección efectiva, todas las actividades relacionadas con la gestión integral del apartadero particular de SEAT.
El acto contará con la asistencia de Juan Ramón Rodríguez, director de fábrica de SEAT Martorell, y Luis Vicente Moreno, director de Servicios Logísticos de Adif.
Inicio:
Jueves, 9 de junio de 2011 - 09:45 horas
Lugar:
Stand de Adif. Salón Internacional de la Logística y la Manutención (SIL) 2011. Recinto de Gran Vía de la Fira de Barcelona.