Els burots

[wefer]

Obro aquest fil per saber si algú coneixia l'existència dels "burots", durant la primera dècada de la dictadura franquista.
Us explico el poc que he pogut esbrinar parlant amb gen t que va viure aquella època:

Es tractava de persones (per definir-les d'alguna manera) que es trobaven a totes les entrades de Barcelona: carreteres, estacions de tren, etc. Es distingien simplement per portar una gorra. La seva "feina" era senzilla: escorcollaven a la gent i es quedaven tot el que els agradava o tenia valor. És a dir, eren lladres, però totalment "legals" i patrocinats pel govern.
Com que a Barcelona hi havia escassedat d'aliments, era normal que la gent anés a les poblacions del voltant a comprar fruita, verdura, pa, carn, etc. Quan arribaven a Barcelona (per exemple a l'estació de Sants o Pl. Catalunya) als vestíbuls els esperaven els burots, els quals entre tota la gent que baixava del tren escollien uns quants i es quedaven tot el que portaven de valor. El mateix passava a les entrades per carretera on escorcollaven cotxes, camions, bicicletes, carros i gent a peu.

Els burots, evidentment, vivien com reis.

Vist des d'avui dia sembla increïble, però es veu que això va durar forces anys durant la dictadura, i la gent va arribar a considerar-ho normal, encara que van aprendre a amagar-se les coses que portava per no cridar l'atenció.

[andres]

Recuerdo en la estación de Gracia, cuando solo existia una entrada, en el pasillo saliendo a mano derecha, habia un cuartito donde un empleado municipal con una gorra de color gris, con los botones plateados con el escudo del ayuntamiento, que registraba y hacía pagar un canon por lo que se pasaba, había otro que no quería hacer daño y hacia la vista gorda

[122-042-132]

Jo ho recordo de molt petit, a la frontera entre l'Hospitalet (Santa Eulàlia) i Barcelona (La Bordeta) a la carretera de la Bordeta amb la Riera Blanca on hi ha la frontera entre els dos municipis hi havia els burots i fins als anys seixanta.
Tanmateix ja pots veure que tot i ser bèstia el tema, potser no ho era tant, més que res per com ho has comentat Guigui; però en el fons era un atracament de guants blancs (practicat per funcionaris municipals, per recaptar diners).
De fet, tot i en un altre sentit, els peatges no deixen de ser uns burots.
Salut!

Llegint per internet (forum: catalans reaccionem)
http://catalansreaccionem.wordpress.com/
he trobat això:

"Crec que ja pocs queden que recordin que Catalunya tenia fronteres dintre els seus municipis per controlar les entrades d'aliments que entraven a cada municipi, o sigui que era una manera de cobrar impostos els ajuntaments, i la feina de controlar estava a càrrec de un funcionari municipal denominat “Burot” aquesta feina era un tan desagradable ja que es guanyaven moltes antipaties, ja que et feien obrir els cistells o les sanalles per comprovar que no passessis res de estranquis, recordo que i havia articles que estaven excents de tribut, entre ells les arengades i d'altres de primera necessitat, o sigui que hi havia burots a les entrades de carreteres i a les estacions dels trens; el burot tenia una llista dels articles que tributaven, per un ànec un tan, per un conill un altre".

"Recordo que unes de las darreres casetes de Burots de Barcelona estava situada a Pedralbes (actualment Jardins Cervantes), altre a la carretera de Badalona a Sant Adrià, en fi, que foren mols d'anys que els ciutadans pagaren impostos. Segons la meva avia QEPD, també i havia Burots entre la Vila de Gracia i la ciutat de Barcelona quan encara no estava totalment urbanitzada i que estava situada al mateix indret del que ara és la Pedrera, o sigui que el pas estava tancat per una cadena i el burot la retirava quant havia revisat el genero i haver pagat. Per estar controlats els ciutadans en els temps de la guerra civil i desprès pels que ens alliberaren, o sigui per milicians i desprès la guàrdia civil , A veure si els governants d’ara s'els hi acudeix un altre invent per continuar fotre’ns els diners".

[carles10000]

Ma mare contava una anecdota que li va passar al meu oncle, en que la gent tiraba els fardos d'aliments per les finestres dels trens abans d'arribar a Sants,amb la cassualitat que li va caure als peus del meu oncle,i sense pensar-ho dues vegades ho va agafar i sense sapiguer lo que era ho va portar a casa dels meus avis(que eren els porters de l'esglesia dels dolors al Carrer Bagur),i el van obrir i van flipar de lo que hi havia,tota clase de llegums,olis i de demés aliments.....una bona temporada menjant a costa del estraperlo i dels burots.......

[U-bahn de BCN]

Això de cobrar les mercaderies que entraven a les ciutats ve de molt antic. Veieu aquest article de la Vanguàrdia.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/prev ... arch=burot

De fet recordo la garita que hi havia al final de la Diagonal on s'unia amb l'antiga carretera d'Esplugues (avui el lloc és irreconexible). Quan els burots vàren ser suprimits molts d'ells, funcionaris municipals sense massa formació, vàren passar a ser celadors a les dependències municipals fins a la seva jubilació. Pot ser alguns s'en aprofitaven però altres feien simplement la seva feina que ara es veu (hi és) anacrònica. En el fons els aranzels aduaners entre estats segueixen essent el mateix i, a banda d'altres consideracions fitosanitàries lògiques, és un inconvenient al lliure comerç

[fubang]

Bona tarda.

A Vic recordo que hi va haver "burots" fins mitjants/finals dels anys 50 del segle passat a les entrades de la ciutat, però en alguns casos es trobaven una mica mès a l'interior, per exemple en algun creuament de carrers.

Recordo que quan anaven a comprar vi a granel a una bodega que hi havia prop de l'estació, com que entre la bodega i casa meva hi havia una "casilla" de "burots", a la bodega ens feien un val que entregavem al "burot" quan passavem pel davant, perquè no ens prenguessin el vi o ens fessin pagar.

[jms]

Fins a finals dels anys 70 encara es podia veure la caseta dels burots (en castellà "fielato"), en molt bon estat, a la carretera d' Esplugues costat muntanya prop d'on hi ha l'escola Thau. Recordo una anècdota a l'estació del passeig de Gràcia, quan ja s'havia tapat el carrer d'Aragó i havia desaparegut el baixador. Estem parlant cap l'any 1957-1959. El meu pare va anar a buscar les seves germanes que venien en tren i portaven el gos dins una cistella de vímet. En baixar del tren, els atura el "Burot", que era el nom que es donava a aquest ofici de funcionari municipal, i l'hi pregunta al meu pare que hi porta dins la cistella. Aquest l'hi contesta "carn viva". L'hi fa obrir la maleta d'on surt el gos. Ja us podeu imaginar la cara del Burot.

jms

[Euromed]

Hola a tothom:
Recordo que seria el any 1960 ó 1961 a Valencia a l´estació de "Valencia Alameda"(C de A)un "xoriço" del que en parlem, li varen preguntar a un familiar que portava dins d´una caixa (jo era molt jove,donç encara no tenia 7 anys),i es tractaba d´una petita caixa de cartró on portavem uns dolços que ens va donar un altre familiar,del poble on varen pasar un dies.(Parlo d´Agost del 60 ó 61).Com el que portavem no era prou suculent o interesant,ens va deixar passar i qui diu potser "ens va perdonar la vida". I despres volen que....... millor no dic res mes.

Salutacions