Serveis de RENFE fora de Catalunya i resta de companyies i països, així com temes ferroviaris sense ubicació geogràfica concreta. Servicios de RENFE fuera de Cataluña y resto de compañías y paises, así como temas ferroviarios sin ubicación geográfica concreta.
Llépol wrote:Fàcil..Què caldria fer per evitar atropellaments?
Tenir 2 dits de front
Home, suposo que la pregunta es referia a fer coses que siguin possibles a la vida real, no a utopies.
Personalment crec que caldria:
1er pas: crear passos adequats (superiors, inferiors, etc) cada pocs metres en zones habitades i/o transitades
2on pas: tancar la via: murs, tanques, etc.
3er pas: fer un manteniment continu del tancament: a la que algú hi faci un forat, tancar-lo en poc temps.
4art pas: establir sistemes de vigilància en els punts més conflictius (detectors de presència, càmeres, etc).
5è pas: sancionar els que envaeixin la via, podent arribar a acusar-los d'atemptat contra la seguretat pública i aplicar penes de presó en els casos més greus.
Perdó si ara semblo neodarwinista, però permeteu-me la següent pregunta: Per als punts 2n al 4t, creieu que hem de fer pagar tothom (a través de les administracions públiques) per l'estupidesa d'uns quants? Totalment d'acord amb els punts 1r i 5è, cal habilitar passos allí on calen, però tancar les instal·lacions al mig del no-res perquè a algun imbècil se li pot acudir de travessar la via, em sembla passar-se tres pobles.
A la llarga, l'únic que serveix és educar la població, i fer-ho en el sentit més ampli: educar-la en la responsabilitat, no a base d'un pretès bon rotllo perquè els pobres nens no surtin pretesament traumatitzats. Per exemple, a la riba del llac de Lucerna, no hi ha baranes, i això que és un lloc concorregut de passeig i el moll té una alçada d'entre 2 i 3 metres. Allí se suposa que tothom sap què ha de fer, amb ell i els nens. Aquí, no: tot ho necessitem mastegadet, no fos cas que se'ns fonguin les neurones de tant pensar. I després ens estranya que una Belén Esteban tingui els nivells de popularitat que té...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc. ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Per evitar atropellaments: posar vigilants armats als llocs de fàcil accès a les vies. Aquests vigilants han d'esbroncar els que vulguin creuar les vies, i han d'abatre a trets els terroristes que llencin pedres contra els trens.
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
També, en el cas concret del tram entre Sitges i Vilanova, senyalitzant els camins que creuen la via per damunt dels túnels, també es milloraria la seguretat de tothom, trens i vianants.
Amb unes quantes setmanes que la policia patrulli per aquests indrets multant els infractors (els que creuin la via, o es fiquin als túnels) n'hi hauria d'haver prou.
Em nego a haver de pagar (via impostos) la inconsciència i/o la manca de cervell i/o de sentit comú d'uns quants. A ningú no se li acut travessar a peu una autopista o la pista d'un aeroport. Per què una via de tren és diferent?
Salut !!
Guigui wrote:Perdó si ara semblo neodarwinista, però permeteu-me la següent pregunta: Per als punts 2n al 4t, creieu que hem de fer pagar tothom (a través de les administracions públiques) per l'estupidesa d'uns quants? Totalment d'acord amb els punts 1r i 5è, cal habilitar passos allí on calen, però tancar les instal·lacions al mig del no-res perquè a algun imbècil se li pot acudir de travessar la via, em sembla passar-se tres pobles.
A la llarga, l'únic que serveix és educar la població, i fer-ho en el sentit més ampli: educar-la en la responsabilitat, no a base d'un pretès bon rotllo perquè els pobres nens no surtin pretesament traumatitzats. Per exemple, a la riba del llac de Lucerna, no hi ha baranes, i això que és un lloc concorregut de passeig i el moll té una alçada d'entre 2 i 3 metres. Allí se suposa que tothom sap què ha de fer, amb ell i els nens. Aquí, no: tot ho necessitem mastegadet, no fos cas que se'ns fonguin les neurones de tant pensar. I després ens estranya que una Belén Esteban tingui els nivells de popularitat que té...
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Platanito wrote:Per evitar atropellaments: posar vigilants armats als llocs de fàcil accès a les vies. Aquests vigilants han d'esbroncar els que vulguin creuar les vies, i han d'abatre a trets els terroristes que llencin pedres contra els trens.
Tens tota la raó, jo crec que els han d´abatre a canonades i després cremar les restes dels cossos en públic i amb els seus familiars en primera fila.
Platanito, ets un fleuma.
Tens tota la raó, jo crec que els han d´abatre a canonades i després cremar les restes dels cossos en públic i amb els seus familiars en primera fila.
Platanito, ets un fleuma.
Voto aquesta opció! Fem un partit polític amb aquest únic punt al programa electoral? A la nostra estimada societat li fan falta rituals tan emotius i simbòlics com aquest!
Parlant seriosament, no hi ha dret que estiguis tant tranquil al tren, i et donin un ensurt amb una pedrada a la teva finestra, i en pitjors casos, la trenquin i t'arribin a ferir, com a passat, és un delicte en tota recla.
I ara, com que el fil va de com evitar atropellaments,
Una solemne animalada. Els autors dels comentaris (4 quan ho he vist) tenien molt més senderi que la "periodista" que ha perpetrat aquest esperpent i la majoria de gent que hi sortia.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc. ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
[mode.gore=ON]
I si adaptessim aquella proposta mil.lenaria de posar pulmons podrits a les caixes de tabac? En els punts on la gent té més tendència a creuar les vies, cartells amb imatges del que els hi pot passar si un tren els "acaricia"...
[mode.gore=OFF]
(perdoneu la bajanada, però es que a part de multes exemplars, no se m'acut res més per fer veure a la gent que un tren no és un cotxe que pot esquivar-te al darrer moment...)
Realment la gent no sé fins on és capaç d'arribar. Ahir a l'estació de Girona un home va baixar de l'andana pel costat Portbou i es va posar a caminar pel mig de la via sobre el viaducte!! Increïble perquè si li ve un tren no té espai de refugi i a més no sé on coi anava podent anar pel carrer com les persones civilitzades
Doncs ja em diràs tu per on volia sortir de les vies l'"energumeno" aquest... Perquè pel cantó Barcelona les vies no tornen al nivell del carrer fins més o menys l'alçada de l'Hipercor (potser a uns 600-700 metres de l'estació, si no en són més). I pel cantó França, per on dius que va anar, el viaducte no "baixa" fins passat l'Onyar, al barri de Pedret, a molta, molta distància de l'estació.
Per on pretenia sortir? El van enxampar? Es mereix una bona multa i una possible denúncia per posar en perill la seguretat de desenes de persones.
Els experts asseguren que les causes dels suïcidis rarament tenen res a veure amb crisis econòmiques
El 30 de març el tren regional que havia sortit de Girona a les cinc de la tarda va causar la mort d´un home que era al mig de la via a l´estació de Palautordera. Impossible saber si, com tothom va suposar, s´hi havia posat voluntàriament, desitjant la mort, o si va ser una imprudència en canviar d´andana per on no havia de fer-ho. En qualsevol cas, els mitjans de comunicació no en van dir res, el que seria una ocultació d´informació si s´hagués tractat d'un accident. Però si va ser un suïcidi,tant els serveis ferroviaris com els mitjans es van mantenir fidels a la norma no escrita de no donar a conèixer els casos de gent que es tira a la via del tren o del metro.
Aquest silenci sobre la gent que decideix posar fi a la seva vida és antic. Jo l´he conegut des que treballo en premsa, i d´això ja fa quasi mig segle. Es diu que és per evitar l´efecte contagi, però els especialistes desmenteixen aquesta idea. Carme Teixidor, psiquiatra que dirigeix un programa de prevenció de suïcidisa Barcelona, deia a Lluís Amiguet, en aquest mateix diari, fa dos anys: "El que propicia el suïcidiés ocultar-lo. Una actitud social proactiva davant del suïcidiel redueix". Però les notícies de suïcidissegueixen absents a la premsa, i aquest encobriment fa que sigui impossible disposar d´estadístiques. Es calcula que un 1,5 per cent de la població catalana ha intentat suïcidar-se alguna vegada, però és complicat saber quants ho han aconseguit. Se sap amb certa exactitud que les xifres de suïcidianual consumat a Espanya, amb qualsevol mètode, és de deu persones de cada deu mil. Ni Renfe ni l´empresa del metro de Barcelona donen xifres, però es pot deduir indirectament que són molt elevades. El gener de l'any 2001, un jutjat social de Barcelona va considerar accident laboral els trastorns psicològics crònics que patia un conductor del metro de Barcelona que en cinc anys de treball havia vist com dotze persones es tiraven a la via davant del tren que conduïa.Si aquesta és la quantitat que havia presenciat només un dels centenars de conductors del metro de Barcelona, i el percentatge és el mateix per a tots els conductors de tren, espanta el nombre de suïcidis a les vies.
Jo anava al tren que el 30 de març va sortir de Girona a les cinc de la tarda en direcció a Barcelona. I us asseguro que mai més tornaré a seure al primer banc del primer vagó, el que va adossat a la cabina del conductor. Encara estic trasbalsat. Em desperta per les nits el record del soroll d´un cos sota les rodes del tren. Excuseu-me doncs si aquest text s'assembla una mica a una teràpia. El conductor es va mantenir sencer quan va sortir a donar explicacions i ajudar a la gent a canviar-se a un tren en direcció contrària, mentre els bombers feien la seva feina.
No era la primera vegada que m´hi trobava, només que els altres cops anava en un dels vagons del darrera i la notícia m´arribava com una cosa més llunyana, al cap d´una estona d'estar aturat el tren. A Barcelona sóc un fan devot del metro com a mitjà de transport i m´hi he trobat també moltes vegades. En els trens, el llenguatge oficial els qualifica d'arrollamientos.Al metro de Barcelona, els altaveus informen que "per causes alienes, el servei de metro resta aturat", i últimament he sentit també que les causes al·ludeixen a "terceres persones". Tothom ho entén. S´ha convertit en quelcom per desgràcia massa habitual, quasi quotidià. Fins i tot, es parla d´algunes estacions on la freqüència és superior a la mitjana.
En aquests casos, la gent, normalment, reacciona bé. Els problemes personals d´agenda queden en segon lloc davant la tragèdia que és la pèrdua d´una vida humana. I últimament, els comentaris acostumen a relacionar la situació de crisi econòmica amb la freqüència de suïcidis,el que contribueix a la sensació de dolor col·lectiu, de la qual tots en som una mica culpables. Però els experts asseguren que les causes dels suïcidis rarament tenen res a veure amb crisis econòmiques o amb manca de diners. La vida acorrala, però no fins al punt de fer creure a algú que l'únic camí possible és el que el porta de dret a una via.
La soledat, estats anímics alterats que impedeixen decidir lliurement, de vegades factors genètics o de desestructurament familiar, són causes de més pes. Hi ha molts factors, però com declarava no fa gaire Ellenor Mittendorfer, experta austríaca en el tema, a Ima Sanchís, "se suïcida més gent per manca d´amor que de diners".
Per a respondre la pregunta del fil, una cosa que no caldria fer: desbloquejar, per part del maquinista, la porta del costat de la via quan s'atura el tren. Així s'evitaria el que vaig veure el dissabte a Manlleu, on una noia simplement va obrir la porta del costat de la via, va baixar i enfilar-se a l'andana, tot plegat per estalviar-se la gran volta de sortir per l'andana, des de la primera porta del primer cotxe, i creuar la via pel pas habilitat, uns quants metres més amunt.
Si es volen matar, ells mateixos, però el problema és que després causen hores d'interrupcions al trànsit.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc. ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Guigui wrote:Per a respondre la pregunta del fil, una cosa que no caldria fer: desbloquejar, per part del maquinista, la porta del costat de la via quan s'atura el tren. Així s'evitaria el que vaig veure el dissabte a Manlleu, on una noia simplement va obrir la porta del costat de la via, va baixar i enfilar-se a l'andana, tot plegat per estalviar-se la gran volta de sortir per l'andana, des de la primera porta del primer cotxe, i creuar la via pel pas habilitat, uns quants metres més amunt.
Si es volen matar, ells mateixos, però el problema és que després causen hores d'interrupcions al trànsit.
Això és un error del maquinista, pel que expliques va desbloquejar la porta del cantó contrari a l'andana, cosa que tenen prohibit de fer-ho, a no ser que la noia desbloquegés la porta mitjançant el sistema d'emergència, cosa sancionable.
Pel que vaig veure, la noia no va desbloquejar la porta. Tot va passar just davant dels meus ulls, em trobava al primer seient després de la porta, amb ningú al meu davant. En tot cas, el maquinista (també) va desbloquejar les portes del cantó correcte.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc. ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Guigui wrote:Pel que vaig veure, la noia no va desbloquejar la porta. Tot va passar just davant dels meus ulls, em trobava al primer seient després de la porta, amb ningú al meu davant. En tot cas, el maquinista (també) va desbloquejar les portes del cantó correcte.
Doncs llavors gairebé segur que va ser un descuit del maquinista, per sort no m'he trobat mai amb aquest cas.
Mireu el passat dijous a Sant Sadurní venia el rodalies des de Gelida...quan just entraba a l'estació una noia va creuar las vias...el maquinista vinga pitar i li va anar d'uns metres perque no passés el que imaginem...vaig fer una foto d'aquella situació.
Arribo a l'estació del tren, i les andanes són plenes de gent. Mal senyal. Avui, però, no es tracta d'una avaria a Sants ni de la catenària. Els altaveus anuncien que per culpa d'un arrollamiento els horaris no es compleixen. Quan RENFE diu arrollamiento vol dir que algú s'ha tirat o ha caigut a la via i ha estat atropellat. El procés de retirar el cos és lent: s'ha d'avisar un equip mèdic i s'ha de mobilitzar l'aparell judicial, el qual aparell, sent judicial, té la mobilitat encallada.
A l'andana i als trens que han quedat aturats la gent s'impacienta. Aviat, el mort i la família del mort, preferiblement per línia materna, hauran d'afegir a la desgràcia de l'arrollamiento l'odi que els projecten de paraula i pensament els viatgers que fan tard a la feina, a la platja o a El Corte Inglés. Un senyor perfectament pacífic que fins ara llegia el diari i que ahir al vespre devia conduir els fills a dormir dóna per fet que es tracta d'un suïcidi i suggereix sistemes de llevar-se la vida menys molestos per a tercers: tirar-se a mar amb una pedra al coll, penjar-se d'una biga a casa, llançar-se al buit des d'un pont... El mort de la via no és un desesperat amb dificultats per arribar a fi de mes o algú a qui la promesa ha abandonat o que no volia afrontar una malaltia. El mort de la via és algú que ens ha espatllat el dia. “Ha anat a tirar-se avui precisament que tenia hora al metge.”
Un dia que passava pel passeig Marítim vaig veure un tren ple de viatgers aturat en un punt on no tenia parada. Les portes estaven obertes i un home que era dret a la plataforma em va fer senyal perquè m'hi acostés. Quan hi vaig ser a prop, l'home, assenyalant les rodes, em va preguntar: “Que hi ha algú, aquí sota?” Em vaig ajupir. Allà a sota hi havia, efectivament, algú. L'amo d'un restaurant que era a prop em va fer entrar el seu establiment, em va introduir a la cuina que en aquell moment funcionava a ple rendiment amb molta carn a la planxa i a la graella, i va mirar de fer-me revenir amb una copeta de conyac. En sortir, el tren seguia aturat al mateix lloc i l'home de la plataforma encara reia.
