Ostres, és que la meva és una mica "sui generis".
Vaig calcular malament el temps, però total, com que el bus havia de passar per davant de casa meva, em vaig donar el "gustazo" de demanar parada, i agafar-lo, a la parada del Casas (C-10)
D'allà fins a Lutxana, tot molt bé, per Prim, Pere IV i Almogàvers. Jo no vaig poder passar de la plataforma (l'autobús anava ple de gom a gom!), vaig incomplir a bastament la norma de no parlar amb el conductor, i sortosament la que vaig respectar és "no pasar por delante del autobús".
Vam baixar abans de que el bus articulat (tota una raresa a Lutxana) hi entrés.
Allà dins, el contrast enorme entre els moderns autobusos (que no són tampoc els més nous de TMB, precisament, excepció feta dels busos de barri) i el vetust edifici. Es notava a tot arreu, tant als hangars com a les parts de l'edifici destinades a cafeteria, despatxos...
De fet, el Monotral, colors a banda, sintonitzava millor amb l'edifici que qualsevol dels busos normals.
Després em vaig despistar fents fotos a un 600 extranyíssim que hi havia aparcat allà a prop
i xerrant amb 3 companys "arqueros" encarregats d'immortalitzar les arribades i sortides del bus amb fotos i video, i quan em vaig adonar, el bus ja sortia. Llavors vam agafar el seu cotxe i vam anar directes a Triangle; raó de que no sàpigui dir com va ser aquest trajecte.
A Triangle, el protagonisme màxim va ser pel troleibús (al fòrum de la PTP he llegit avui mateix que hi estaven treballant...)
Després, una visita a les modernes instalacions, que semblava mentida que fossin equivalents a les que havíem vist menys d'una hora abans... Bé, les màquines de pastes i cafè em penso que eren les mateixes, pero la resta...
Dels autobusos aparcats, els que van atreure l'atenció de tothom van ser els de "la fila de los mancos": els cinc Pegaso 6420 i 6424 que encara hi resten, tots ells fora de servei, és clar.
Per acabar, tornada fins a Fabra i Puig on es va fer la foto que heu vist abans. Els meus companys i jo ja no hi érem, vam marxar en cotxe amb l'amigable companyia de la Maite Peris (quina paciencia que ha de tenir amb nosaltres!)
qui hagi vingut.
