Estació de Sagrera-TAV
Re: Estació de Sagrera-TAV
La de coses que van trobant.... ara només els falta un esquelet de dinosaure, Sagrerasaurus altavelocitiensis
Instagram: Ferrocarril | Aviació
Re: Estació de Sagrera-TAV
El Sagresaure és una de les bèsties dels Diables de la Sagrera!aim wrote:La de coses que van trobant.... ara només els falta un esquelet de dinosaure, Sagrerasaurus altavelocitiensis
Re: Estació de Sagrera-TAV
http://www.lavanguardia.com/20110920/54 ... rever.html
Punk forever
Han enderrocat la filera de cases dels treballadors de l'antiga estació de la Sagrera
20/09/2011 - 08:58h
Jordi Miró
Barcelona
Fa capítols us vàrem parlar d’unes cases que hi havia al carrer de la Sagrera, suposadament eren cases que havien correspost a la gent que treballava en l’anterior estació que com sabeu en deien “De pequeña velocidad”.
Ja vàrem dir en aquell moment que desconeixíem el valor que poguessin tenir, però que pensàvem que eren un testimoni d’un passat proper que a nosaltres ens semblava important de conservar. L’estat d’aquestes cases era força dolent, algunes estaven tancades i les altres eren ocupades de manera diguem que no oficial. Desconeixíem si tenien llum però si que veiem que prenien l’aigua d’una sortida improvisada. En alguna ocasió ens vàrem atrevir a apropar-nos més però la veritat és que no vàrem ser molt ben rebuts.
En la nostra ignorància crèiem que es podria habilitar per alguna activitat de tipus social, no crec que hagués estat una gran despesa condicionar-les i donar-les un protagonisme que feia anys havien perdut. Malauradament ja no podrem gaudir d’aquell testimoni, digueu-ne casualitat o premeditació, però el cas és que l’última quinzena de juliol es van enderrocar quasi totes. Un dia passava per allí i em vaig trobar amb un espai buit on abans hi havia les cases.
Després de les vacances vaig voler passar de nou per saber què havia quedat de tot allò, i el que vàrem trobar van ser quatre cases de peu, i la resta que són unes deu, totalment enderrocades i netes. Ha estat en aquest moment on hem pogut veure com eren i què hi havia. En primer lloc us puc dir que eren força complertes, totes tenien un pati al darrere força gran i en alguns llocs fins i tot hi havia arbres, que per cert encara es conserven, no us puc dir perquè però encara hi són allí. A la paret d’una d’elles vàrem poder veure inscrit “Punk forever”.
Vull suposar que això s’ha fet amb llums i taquígrafs, i que l’associació de veïns estava informada. De totes maneres parlarem amb ells per saber si realment tenien algun valor o no, encara que donar valor a una cosa així és relatiu. Segons les últimes declaracions sobre les restes romanes, sembla ser que no tenen valor, és a dir que recolliran tot el que puguin i la resta es cobrirà o es destruirà.
Jo em demano si en un cas com aquest l’important és només la troballa i si no té valor el lloc en concret. Quan es treu una cosa de context perd una part important del seu sentit, perquè el que val és la troballa i el seu entorn, però clar els “entesos” diuen que l’entorn no en té cap. Les cases aquestes no és que fossin una gran troballa però eren un tros d’història del nostre barri i de ben segur que s’hagués pogut trobar una solució més bona que esborrar-ho tot.
És possible que sigui per l’edat, però reconec que al veure el solar aquell m’ha quedat un gust amarg a la boca. Ara ja no val res del que diguem perquè ja no hi són, no es pot fer res, l’única solució és que els que ho hem vist, diguem als nostres fills: -Sabeu?, aquí abans hi havia unes cases baixes en fila, amb uns patis molt bonics, però ja no hi són”.
Punk forever
Han enderrocat la filera de cases dels treballadors de l'antiga estació de la Sagrera
20/09/2011 - 08:58h
Jordi Miró
Barcelona
Fa capítols us vàrem parlar d’unes cases que hi havia al carrer de la Sagrera, suposadament eren cases que havien correspost a la gent que treballava en l’anterior estació que com sabeu en deien “De pequeña velocidad”.
Ja vàrem dir en aquell moment que desconeixíem el valor que poguessin tenir, però que pensàvem que eren un testimoni d’un passat proper que a nosaltres ens semblava important de conservar. L’estat d’aquestes cases era força dolent, algunes estaven tancades i les altres eren ocupades de manera diguem que no oficial. Desconeixíem si tenien llum però si que veiem que prenien l’aigua d’una sortida improvisada. En alguna ocasió ens vàrem atrevir a apropar-nos més però la veritat és que no vàrem ser molt ben rebuts.
En la nostra ignorància crèiem que es podria habilitar per alguna activitat de tipus social, no crec que hagués estat una gran despesa condicionar-les i donar-les un protagonisme que feia anys havien perdut. Malauradament ja no podrem gaudir d’aquell testimoni, digueu-ne casualitat o premeditació, però el cas és que l’última quinzena de juliol es van enderrocar quasi totes. Un dia passava per allí i em vaig trobar amb un espai buit on abans hi havia les cases.
Després de les vacances vaig voler passar de nou per saber què havia quedat de tot allò, i el que vàrem trobar van ser quatre cases de peu, i la resta que són unes deu, totalment enderrocades i netes. Ha estat en aquest moment on hem pogut veure com eren i què hi havia. En primer lloc us puc dir que eren força complertes, totes tenien un pati al darrere força gran i en alguns llocs fins i tot hi havia arbres, que per cert encara es conserven, no us puc dir perquè però encara hi són allí. A la paret d’una d’elles vàrem poder veure inscrit “Punk forever”.
Vull suposar que això s’ha fet amb llums i taquígrafs, i que l’associació de veïns estava informada. De totes maneres parlarem amb ells per saber si realment tenien algun valor o no, encara que donar valor a una cosa així és relatiu. Segons les últimes declaracions sobre les restes romanes, sembla ser que no tenen valor, és a dir que recolliran tot el que puguin i la resta es cobrirà o es destruirà.
Jo em demano si en un cas com aquest l’important és només la troballa i si no té valor el lloc en concret. Quan es treu una cosa de context perd una part important del seu sentit, perquè el que val és la troballa i el seu entorn, però clar els “entesos” diuen que l’entorn no en té cap. Les cases aquestes no és que fossin una gran troballa però eren un tros d’història del nostre barri i de ben segur que s’hagués pogut trobar una solució més bona que esborrar-ho tot.
És possible que sigui per l’edat, però reconec que al veure el solar aquell m’ha quedat un gust amarg a la boca. Ara ja no val res del que diguem perquè ja no hi són, no es pot fer res, l’única solució és que els que ho hem vist, diguem als nostres fills: -Sabeu?, aquí abans hi havia unes cases baixes en fila, amb uns patis molt bonics, però ja no hi són”.
Re: Estació de Sagrera-TAV
Ahir per la tarda hi vaig passar i encara en queden algunes dempeus.
Instagram: Ferrocarril | Aviació
Re: Estació de Sagrera-TAV
L'Ajuntament de Barcelona demana una segona fase d'excavacions a la Sagrera
La comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat demanar una segona fase d'excavacions en el jaciment arqueològic descobert a la Sagrera arran de les obres de l'AVE, ha informat Unitat per Barcelona (UxB) a través d'un comunicat. El líder d'UxB, Jordi Portabella, considera que "podríem estar davant d’un jaciment important i de gran interès per a la ciutat compatible amb la futura estació".
En concret, la proposició aprovada "insta la Direcció General del Patrimoni Cultural a impulsar, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, una segona fase d’excavació més enllà de la zona afectada per les obres de l’estació de la Sagrera i a càrrec de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, sens perjudici de la finalització de les obres que s’estan duent a terme a la zona". També s'insta a "definir, si s’escau, i amb l’ajuda d’un equip multidisciplinar, un projecte de museïtzació d’aquest patrimoni arqueològic català, que permeti generar un punt emblemàtic i de referència, en estreta i compatible combinació amb la futura estació de la Sagrera".
FONT: La Malla
La comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat demanar una segona fase d'excavacions en el jaciment arqueològic descobert a la Sagrera arran de les obres de l'AVE, ha informat Unitat per Barcelona (UxB) a través d'un comunicat. El líder d'UxB, Jordi Portabella, considera que "podríem estar davant d’un jaciment important i de gran interès per a la ciutat compatible amb la futura estació".
En concret, la proposició aprovada "insta la Direcció General del Patrimoni Cultural a impulsar, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, una segona fase d’excavació més enllà de la zona afectada per les obres de l’estació de la Sagrera i a càrrec de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, sens perjudici de la finalització de les obres que s’estan duent a terme a la zona". També s'insta a "definir, si s’escau, i amb l’ajuda d’un equip multidisciplinar, un projecte de museïtzació d’aquest patrimoni arqueològic català, que permeti generar un punt emblemàtic i de referència, en estreta i compatible combinació amb la futura estació de la Sagrera".
FONT: La Malla
Salvem l'Estació de França!
Re: Estació de Sagrera-TAV
Mireu quines fotografies de les rajoles romanes a http://opinioandreuenca.blogspot.com/20 ... de-la.html
Re: Estació de Sagrera-TAV
http://elperiodico.cat/ca/noticias/barc ... ia-1162484
L'AVE destapa a la Sagrera 5.800 anys d'història
En 16 punts hi ha restes neolítiques, iberes, romanes, medievals i modernes
Els 4 km del corredor fins a la Trinitat guarden vestigis de 59 enterraments
Dimarts, 27 de setembre del 2011
RAMON COMORERA
BARCELONA
Tots aquests segles, els romans no han estat sols. Ni abans de l'imperi ni després. I els barcelonins contemporanis, evidentment, tampoc, encara que fins ara de tot això en sabien ben poca cosa. L'obra més gran, per la superfície ocupada, que es realitza en aquest moment a la capital catalana, ni més ni menys que un corredor de quatre quilòmetres de llarg i 300 metres d'ample, és a dir el traçat de l'alta velocitat La Sagrera-Sant Andreu-Trinitat que inclou la macroestació de l'AVE, ha posat al descobert 16 jaciments arqueològics. Aquí s'han trobat fins avui, i els experts avisen que n'hi haurà més, restes de 59 persones i de construccions diverses corresponents a un període històric de com a mínim 5.800 anys. Són els que van des del neolític antic fins al segle XIX, passant per les èpoques ibera, romana i medieval.
Els arqueòlegs del Museu d'Història de Barcelona (Muhba) dirigeixen aquí des del 2008 diverses empreses especialitzades en patrimoni contractades pel responsable de les obres de l'AVE, el gestor d'infraestructures Adif. L'última troballa ha estat la gran vil·la romana del pont del Treball Digne, descoberta al juliol i que va revelar aquest diari el 2 de setembre. Els treballs segueixen allà i en quatre punts més.
TRENCACLOSQUES / El balanç del conjunt, no obstant, ja és voluminós i permet avançar molt en la reconstrucció del passat de Barcelona, com qui completa un trencaclosques, segons explica de forma gràfica el tècnic del servei d'Arqueologia del Muhba Josep Pujades. El valor d'aquests descobriments no radica en el caràcter excepcional d'algun element, cap es conserva in situ i les obres de túnels i vials han continuat fins ara una vegada documentades i traslladades al Muhba les peces singulars, sinó en la llum que projectaran en conjunt sobre les diferents èpoques.
Les troballes van començar a la Torre del Fang (Mallorca-Esproncede), l'edifici d'origen medieval catalogat i conservat gràcies a una complexa operació d'enginyeria, ja que just per sota, i a molt poca profunditat, passa el tram inicial entre pantalles del túnel de l'AVE cap a Sants. Aquí s'ha descobert, com ja va informar aquest diari al desembre, una necròpolis medieval del segle XI amb les restes de tres persones situades en tombes separades. Els arqueòlegs tornaran a la torre per seguir excavant el subsòl encara verge i també les parets.
En aquest recorregut cap al nord i a través del temps, entre els ponts de Bac de Roda i del Treball Digne, s'han documentat sis espais amb estructures d'un edifici, un pont i un mur del segle XIX, una altra paret de contenció del XVIII, rases on plantaven les vinyes els romans, sitges, fons de cabanyes i una cisterna amb banyes de cèrvids dels ibers del segle III abans de Crist i restes humanes en una sitja prehistòrica de l'època neolítica encara per datar amb més precisió. La troballa de fragments de ceràmica és el que permet fixar inicialment amb claredat l'antiguitat de cada jaciment, explica Pujades.
FOSSES DE SOLDATS / Allà on comença la rambla de Prim, al costat del Triangle Ferroviari (zona entre vies amb cotxeres d'autobús i tallers de metro), el descobriment ha estat espectacular: 12 fosses comunes amb restes de 30 homes joves, d'entre 20 i 30 anys. Set ja han estat excavades i encara en falten cinc. Les restes són de mitjans del segle XVII i principis del XVIII. Podrien ser víctimes de les guerres dels Segadors o de Successió, però Pujades no ho pot assegurar encara. La troballa va tenir lloc la primavera passada.
A la zona de Can Portabella (Pare Manyanet) han aparegut trams de l'antiga sèquia medieval del Rec Comtal al costat de restes de fàbriques. Davant del Triangle Ferroviari però al costat muntanya del corredor s'ha descobert un assentament del neolític antic i mitjà amb un element destacat: un enterrament infantil.
Tocant al pont de Sant Adrià i les obres de la nova estació de Sant Andreu Comtal, ha aflorat un altre enterrament neolític, en aquest cas datat entre els anys 3800 i 2300 abans de Crist. A l'extrem nord del corredor s'han trobat restes de l'aqüeducte romà i d'un molí posterior, així com vestigis prehistòrics per analitzar.
L'AVE destapa a la Sagrera 5.800 anys d'història
En 16 punts hi ha restes neolítiques, iberes, romanes, medievals i modernes
Els 4 km del corredor fins a la Trinitat guarden vestigis de 59 enterraments
Dimarts, 27 de setembre del 2011
RAMON COMORERA
BARCELONA
Tots aquests segles, els romans no han estat sols. Ni abans de l'imperi ni després. I els barcelonins contemporanis, evidentment, tampoc, encara que fins ara de tot això en sabien ben poca cosa. L'obra més gran, per la superfície ocupada, que es realitza en aquest moment a la capital catalana, ni més ni menys que un corredor de quatre quilòmetres de llarg i 300 metres d'ample, és a dir el traçat de l'alta velocitat La Sagrera-Sant Andreu-Trinitat que inclou la macroestació de l'AVE, ha posat al descobert 16 jaciments arqueològics. Aquí s'han trobat fins avui, i els experts avisen que n'hi haurà més, restes de 59 persones i de construccions diverses corresponents a un període històric de com a mínim 5.800 anys. Són els que van des del neolític antic fins al segle XIX, passant per les èpoques ibera, romana i medieval.
Els arqueòlegs del Museu d'Història de Barcelona (Muhba) dirigeixen aquí des del 2008 diverses empreses especialitzades en patrimoni contractades pel responsable de les obres de l'AVE, el gestor d'infraestructures Adif. L'última troballa ha estat la gran vil·la romana del pont del Treball Digne, descoberta al juliol i que va revelar aquest diari el 2 de setembre. Els treballs segueixen allà i en quatre punts més.
TRENCACLOSQUES / El balanç del conjunt, no obstant, ja és voluminós i permet avançar molt en la reconstrucció del passat de Barcelona, com qui completa un trencaclosques, segons explica de forma gràfica el tècnic del servei d'Arqueologia del Muhba Josep Pujades. El valor d'aquests descobriments no radica en el caràcter excepcional d'algun element, cap es conserva in situ i les obres de túnels i vials han continuat fins ara una vegada documentades i traslladades al Muhba les peces singulars, sinó en la llum que projectaran en conjunt sobre les diferents èpoques.
Les troballes van començar a la Torre del Fang (Mallorca-Esproncede), l'edifici d'origen medieval catalogat i conservat gràcies a una complexa operació d'enginyeria, ja que just per sota, i a molt poca profunditat, passa el tram inicial entre pantalles del túnel de l'AVE cap a Sants. Aquí s'ha descobert, com ja va informar aquest diari al desembre, una necròpolis medieval del segle XI amb les restes de tres persones situades en tombes separades. Els arqueòlegs tornaran a la torre per seguir excavant el subsòl encara verge i també les parets.
En aquest recorregut cap al nord i a través del temps, entre els ponts de Bac de Roda i del Treball Digne, s'han documentat sis espais amb estructures d'un edifici, un pont i un mur del segle XIX, una altra paret de contenció del XVIII, rases on plantaven les vinyes els romans, sitges, fons de cabanyes i una cisterna amb banyes de cèrvids dels ibers del segle III abans de Crist i restes humanes en una sitja prehistòrica de l'època neolítica encara per datar amb més precisió. La troballa de fragments de ceràmica és el que permet fixar inicialment amb claredat l'antiguitat de cada jaciment, explica Pujades.
FOSSES DE SOLDATS / Allà on comença la rambla de Prim, al costat del Triangle Ferroviari (zona entre vies amb cotxeres d'autobús i tallers de metro), el descobriment ha estat espectacular: 12 fosses comunes amb restes de 30 homes joves, d'entre 20 i 30 anys. Set ja han estat excavades i encara en falten cinc. Les restes són de mitjans del segle XVII i principis del XVIII. Podrien ser víctimes de les guerres dels Segadors o de Successió, però Pujades no ho pot assegurar encara. La troballa va tenir lloc la primavera passada.
A la zona de Can Portabella (Pare Manyanet) han aparegut trams de l'antiga sèquia medieval del Rec Comtal al costat de restes de fàbriques. Davant del Triangle Ferroviari però al costat muntanya del corredor s'ha descobert un assentament del neolític antic i mitjà amb un element destacat: un enterrament infantil.
Tocant al pont de Sant Adrià i les obres de la nova estació de Sant Andreu Comtal, ha aflorat un altre enterrament neolític, en aquest cas datat entre els anys 3800 i 2300 abans de Crist. A l'extrem nord del corredor s'han trobat restes de l'aqüeducte romà i d'un molí posterior, així com vestigis prehistòrics per analitzar.
Re: Estació de Sagrera-TAV
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/206484
EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT DE LA VIL.LA ROMANA DE LA SAGRERA
pauvinyes | dimarts, 11 d'octubre de 2011 | 03:20h
El proppassat estiu en les obres del tren d´alta velocitat – anomenat en la versió espanyola alta velocidad espanyola, AVE-, en el tram de la futura estació de la Sagrera, s´hi van descobrir unes restes arqueològiques. Una gran troballa per ser més exactes. Una vil.la senyorial romana, datada entre els segles IV i V D.C., de característiques úniques en tot el Pla de Barcelona. Mai en tota la història de Barcelona i els seus voltants s´ha descobert una vil.la romana d´aquestes proporcions. De moment s´han destapat 1100 m2 aproximadament. En resten més per a ser descoberts. Entre les restes han aparegut objectes ceràmics i utensilis quotidians. Però allò més destacable ha estat un mosaic – queda un tros per a estudiar- de 50 m2 i una banyera o piscina. En principi la descoberta no va ser anunciada a nivell ciutadà. Va ser la notícia publicada en un diari barceloní que va fer mobilitzar a ciutadans, administració i tècnics així com a la pròpia empresa constructora ADIF. Uns per la seva salvaguarda i els altres per intentar abaixar el preu de la troballa, és a dir fer-nos creure que no tenia cap importància la seva conservació. Tot plegat una borratxera de declaracions a favor i en contra. L´administració s´afanyà a utilitzar arqueòlegs de renom per tal que desestimessin la seva conservació in situ. Potser aquests arqueòlegs porucs de perdre la seva subvenció de torn els va fer prendre una decisió precipitada. Les entitats veïnals i centres d´estudis de Sant Andreu i la Sagrera van demanar una reunió urgent amb l´Ajuntament per tal de saber la importància de les ruïnes així com la intenció de l´administració local en la seva salvaguarda. Les respostes per part dels responsables de l´Ajuntament foren ambigües. Per una part donaven un gran valor a la troballa i per l´altra en treien importància en la seva conservació. En que quedem, són o no importants?
Vaig tenir l´oportunitat de fer una visita guiada per les obres on són ubicades les restes arqueològiques. Haig de dir que sóc de formació acadèmica historiador i especialitzat en època contemporània, a la Facultat de Geografia i Història de la UB vaig a haver de fer una assignatura d´arqueologia. La meva formació en aquest sentit és bàsica, però no pas nul.la. Vaig quedar bocabadat en veure aquell jaciment arqueològic. Allò, semblava més important del que ens havien dit i mostrat en plànols. També, he tingut el goig de visitar d´altres jaciments i puc albirar que el de la Sagrera mereix un ordre d´importància que de tantes altres visitats.
La prioritat del TAV ha fet que l´Ajuntament, i en seu cas el Museu d´Història de la Ciutat (MUHBA), s´hagin hagut d´empassar gripaus i fer els ulls distrets davant d´aquesta troballa excepcional. Hi dic excepcional per diversos motius. Per una banda per ser la primera vil.la senyorial romana d´aquestes característiques trobada en tot el Pla de Barcelona. Per ser una troballa excepcional en una part del territori barceloní mancat de patrimoni i d´arquitectura romana, medieval i moderna, com és la Sagrera i en el seu cas l´antic territori dels ex-municipis de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. Per ser un element patrimonial de grans dimensions per al ciutat de Barcelona. I per transparència i participació democràtica. Sí, no podem negar hi hagut reunions i visites guiades amb les entitats, però tot això després del rebombori creat arran de la publicació de la descoberta en un mitja de comunicació de la ciutat. Sense la pressió veïnal l´administració no s´hagués mobilitzat.
I en tot això, quin paper juga el MUBHA. Segons el propi funcionament del MUBHA :
"Una de les funcions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) és la gestió i salvaguarda del patrimoni arqueològic de Barcelona, per la qual cosa organitza, coordina i dirigeix la recerca arqueològica a tot el territori municipal. El patrimoni arqueològic és un bé cultural molt important de Barcelona donada la seva condició de ciutat històrica. Es tracta d’un bé col·lectiu propi que ha de ser protegit, estudiat i divulgat per a ús de tota la societat."
Doncs, atenent-nos això- i em sapr greu dir-ho, donat que ens consta la vàlua professional del seu director i tècnics-, el MUBHA ha jugat un paper ben galdós. I com no, el propi Ajuntament de Barcelona. És a dir, que a tots plegats ens han marcat un gol. Les declaracions de la responsable de l´Institut Català d´Arquitectura Clàssica (ICAC) a BTV i al diari El País ho testifiquen prou clar: “Ja va recalcar el 16 de setembre la importància d’aquest jaciment que, en realitat, no ha estat cap sorpresa” (Sàpiens).
Les restes arqueològiques de la vil.la romana de la Sagrera d´aquí pocs dies passaran a millor vida (esmentat el 10 d´octubre de 2011). La descoberta ha posat al descobert – mai millor dit- la fragilitat del nostre sistema democràtic en al salvaguarda del patrimoni. Sistema que no és capaç de fer aturar les obres (si cal amb l´enviament de la Guàrdia Urbana) i fer respectar la llei i la voluntat dels veïns i veïnes d´una part de la ciutat. I que consti que no estic en contra del TAV, el qual havíem hagut de tenir des de l´any 1992. I, els retards no justifiquen les destrosses. Cal remarcar, que en el lloc de la descoberta no hi anaven les vies del TAV, ans el contrari vials circulatoris de la futura estació de la Sagrera. Els quals podien haver modificat el seu traçat. Però en política ja se sap, quan menys soroll millor. Tot plegat molt lamentable i com ciutadà i historiador que estima la ciutat en el seu passat, present i futur – aquest darrer sostenible amb el passat- em sento decebut i trist per la manca de voluntat dels nostres polítics i responsables de la salvaguarda del nostre patrimoni, siguin del color que siguin. Esperem que en futures excavacions el seny tan mostrat del nostre país passi pel davant d´interessos corporatius que en la falsedat del “progrés social i econòmic” esborren el nostre passat. Oblidant el nostre passat oblidem qui som i cap a on som capaços d´anar.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT DE LA VIL.LA ROMANA DE LA SAGRERA
pauvinyes | dimarts, 11 d'octubre de 2011 | 03:20h
El proppassat estiu en les obres del tren d´alta velocitat – anomenat en la versió espanyola alta velocidad espanyola, AVE-, en el tram de la futura estació de la Sagrera, s´hi van descobrir unes restes arqueològiques. Una gran troballa per ser més exactes. Una vil.la senyorial romana, datada entre els segles IV i V D.C., de característiques úniques en tot el Pla de Barcelona. Mai en tota la història de Barcelona i els seus voltants s´ha descobert una vil.la romana d´aquestes proporcions. De moment s´han destapat 1100 m2 aproximadament. En resten més per a ser descoberts. Entre les restes han aparegut objectes ceràmics i utensilis quotidians. Però allò més destacable ha estat un mosaic – queda un tros per a estudiar- de 50 m2 i una banyera o piscina. En principi la descoberta no va ser anunciada a nivell ciutadà. Va ser la notícia publicada en un diari barceloní que va fer mobilitzar a ciutadans, administració i tècnics així com a la pròpia empresa constructora ADIF. Uns per la seva salvaguarda i els altres per intentar abaixar el preu de la troballa, és a dir fer-nos creure que no tenia cap importància la seva conservació. Tot plegat una borratxera de declaracions a favor i en contra. L´administració s´afanyà a utilitzar arqueòlegs de renom per tal que desestimessin la seva conservació in situ. Potser aquests arqueòlegs porucs de perdre la seva subvenció de torn els va fer prendre una decisió precipitada. Les entitats veïnals i centres d´estudis de Sant Andreu i la Sagrera van demanar una reunió urgent amb l´Ajuntament per tal de saber la importància de les ruïnes així com la intenció de l´administració local en la seva salvaguarda. Les respostes per part dels responsables de l´Ajuntament foren ambigües. Per una part donaven un gran valor a la troballa i per l´altra en treien importància en la seva conservació. En que quedem, són o no importants?
Vaig tenir l´oportunitat de fer una visita guiada per les obres on són ubicades les restes arqueològiques. Haig de dir que sóc de formació acadèmica historiador i especialitzat en època contemporània, a la Facultat de Geografia i Història de la UB vaig a haver de fer una assignatura d´arqueologia. La meva formació en aquest sentit és bàsica, però no pas nul.la. Vaig quedar bocabadat en veure aquell jaciment arqueològic. Allò, semblava més important del que ens havien dit i mostrat en plànols. També, he tingut el goig de visitar d´altres jaciments i puc albirar que el de la Sagrera mereix un ordre d´importància que de tantes altres visitats.
La prioritat del TAV ha fet que l´Ajuntament, i en seu cas el Museu d´Història de la Ciutat (MUHBA), s´hagin hagut d´empassar gripaus i fer els ulls distrets davant d´aquesta troballa excepcional. Hi dic excepcional per diversos motius. Per una banda per ser la primera vil.la senyorial romana d´aquestes característiques trobada en tot el Pla de Barcelona. Per ser una troballa excepcional en una part del territori barceloní mancat de patrimoni i d´arquitectura romana, medieval i moderna, com és la Sagrera i en el seu cas l´antic territori dels ex-municipis de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. Per ser un element patrimonial de grans dimensions per al ciutat de Barcelona. I per transparència i participació democràtica. Sí, no podem negar hi hagut reunions i visites guiades amb les entitats, però tot això després del rebombori creat arran de la publicació de la descoberta en un mitja de comunicació de la ciutat. Sense la pressió veïnal l´administració no s´hagués mobilitzat.
I en tot això, quin paper juga el MUBHA. Segons el propi funcionament del MUBHA :
"Una de les funcions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) és la gestió i salvaguarda del patrimoni arqueològic de Barcelona, per la qual cosa organitza, coordina i dirigeix la recerca arqueològica a tot el territori municipal. El patrimoni arqueològic és un bé cultural molt important de Barcelona donada la seva condició de ciutat històrica. Es tracta d’un bé col·lectiu propi que ha de ser protegit, estudiat i divulgat per a ús de tota la societat."
Doncs, atenent-nos això- i em sapr greu dir-ho, donat que ens consta la vàlua professional del seu director i tècnics-, el MUBHA ha jugat un paper ben galdós. I com no, el propi Ajuntament de Barcelona. És a dir, que a tots plegats ens han marcat un gol. Les declaracions de la responsable de l´Institut Català d´Arquitectura Clàssica (ICAC) a BTV i al diari El País ho testifiquen prou clar: “Ja va recalcar el 16 de setembre la importància d’aquest jaciment que, en realitat, no ha estat cap sorpresa” (Sàpiens).
Les restes arqueològiques de la vil.la romana de la Sagrera d´aquí pocs dies passaran a millor vida (esmentat el 10 d´octubre de 2011). La descoberta ha posat al descobert – mai millor dit- la fragilitat del nostre sistema democràtic en al salvaguarda del patrimoni. Sistema que no és capaç de fer aturar les obres (si cal amb l´enviament de la Guàrdia Urbana) i fer respectar la llei i la voluntat dels veïns i veïnes d´una part de la ciutat. I que consti que no estic en contra del TAV, el qual havíem hagut de tenir des de l´any 1992. I, els retards no justifiquen les destrosses. Cal remarcar, que en el lloc de la descoberta no hi anaven les vies del TAV, ans el contrari vials circulatoris de la futura estació de la Sagrera. Els quals podien haver modificat el seu traçat. Però en política ja se sap, quan menys soroll millor. Tot plegat molt lamentable i com ciutadà i historiador que estima la ciutat en el seu passat, present i futur – aquest darrer sostenible amb el passat- em sento decebut i trist per la manca de voluntat dels nostres polítics i responsables de la salvaguarda del nostre patrimoni, siguin del color que siguin. Esperem que en futures excavacions el seny tan mostrat del nostre país passi pel davant d´interessos corporatius que en la falsedat del “progrés social i econòmic” esborren el nostre passat. Oblidant el nostre passat oblidem qui som i cap a on som capaços d´anar.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Massacrant patrimoni
http://elperiodico.cat/ca/noticias/barc ... ve-1181499
La vil·la romana de la Sagrera perd la seva vida mil·lenària als peus de l'AVE
A l'altre costat del jaciment, el formigó d'un vial d'accés a l'estació cobreix el nord del recinte
Enderrocats els murs de la zona termal un cop els arqueòlegs se'n van emportar l'únic mosaic
Divendres, 14 de octubre del 2011
En poques hores, la vida mil·lenària, tot i que enterrada durant molts segles, de la que va ser una «senyora vil·la», segons la gràfica descripció d'Isabel Rodà, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica amb seu a Tarragona, va canviar el seu perfil i va perdre contingut. Les excavacions, no obstant, segueixen segons les previsions, van informar fonts de l'ajuntament que les dirigeix a través del Museu d'Història de Barcelona (Muhba). Van afegir que els treballs duraran encara un temps, especialment a l'extrem sud. Aquí s'hi actuarà ara en un nivell inferior un cop eliminades les parts més modernes i superficials.
MÉS PROFUNDITAT / Una setmana després que una excavadora de doble pala enderroqués i esplanés el que quedava de la zona nord del jaciment, coberta ja de ciment, diversos treballadors van demolir ahir, en aquest cas de forma manual i amb martells pneumàtics, part del recinte termal del sud. Aquesta tasca de «desmuntatge», segons el llenguatge dels tècnics, forma part del procés d'extracció dels elements de valor i de la posterior documentació del conjunt, i permetrà seguir les excavacions a més profunditat, després, és clar, de la desaparició definitiva de les estructures vistes fins ara.
Els responsables del patrimoni històric, tant de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té l'última paraula en la preservació de qualsevol jaciment, com de l'ajuntament i del Muhba, van decidir al setembre que el conjunt arqueològic no es conservaria a la Sagrera perquè té «valor documental però no patrimonial». Dos mesos després d'iniciar-se al juliol les excavacions, tot i que sense informar-ne públicament fins que aquest diari va revelar els treballs a principis de setembre, i quan fins i tot ja s'havia autoritzat que les obres del vial avancessin un altre tram i cobrissin el nord de la vil·la, l'Administració va explicar que els 1.100 metres quadrats del recinte es taparien.
Els arqueòlegs han completat l'extracció per parts de l'únic mosaic descobert a la vil·la i l'han traslladat a les instal·lacions del Muhba a la Zona Franca perquè sigui restaurat. Igualment, s'han portat fins allà restes de ceràmica i diferents objectes metàl·lics, que han permès establir una primera cronologia de la vil·la segons la qual va ser utilitzada com a mínim del segle I al V.
DIVERSOS FRAGMENTS / Els experts han destacat que el mosaic és discontinu, ja que està trencat en diversos fragments a causa de l'acció d'arades i altres eines agrícoles que en els últims segles van treballar la terra que la cobria. El paviment ornamental recuperat fa 30 metres quadrats i podria arribar fins als 50 sota el talús del pont del Treball Digne que ara el cobreix. D'aquí uns sis mesos, quan s'enderroqui aquest pont per l'avanç de les obres de la macroestació, es podrà excavar la zona on es produeix la possible continuació.
La responsable de restauració del servei d'Arqueologia del Muhba, Montserrat Pugés, va dir el dia que es va iniciar el trasllat del mosaic que la vil·la podria ser molt més gran i que potser té més paviments. La rehabilitació de la part descoberta durarà quatre mesos. En el futur, el mosaic tornarà a la Sagrera, segons demanen els veïns i segons va avançar el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, tot i que el lloc encara s'ha de decidir.
La vil·la romana de la Sagrera perd la seva vida mil·lenària als peus de l'AVE
A l'altre costat del jaciment, el formigó d'un vial d'accés a l'estació cobreix el nord del recinte
Enderrocats els murs de la zona termal un cop els arqueòlegs se'n van emportar l'únic mosaic
Divendres, 14 de octubre del 2011
En poques hores, la vida mil·lenària, tot i que enterrada durant molts segles, de la que va ser una «senyora vil·la», segons la gràfica descripció d'Isabel Rodà, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica amb seu a Tarragona, va canviar el seu perfil i va perdre contingut. Les excavacions, no obstant, segueixen segons les previsions, van informar fonts de l'ajuntament que les dirigeix a través del Museu d'Història de Barcelona (Muhba). Van afegir que els treballs duraran encara un temps, especialment a l'extrem sud. Aquí s'hi actuarà ara en un nivell inferior un cop eliminades les parts més modernes i superficials.
MÉS PROFUNDITAT / Una setmana després que una excavadora de doble pala enderroqués i esplanés el que quedava de la zona nord del jaciment, coberta ja de ciment, diversos treballadors van demolir ahir, en aquest cas de forma manual i amb martells pneumàtics, part del recinte termal del sud. Aquesta tasca de «desmuntatge», segons el llenguatge dels tècnics, forma part del procés d'extracció dels elements de valor i de la posterior documentació del conjunt, i permetrà seguir les excavacions a més profunditat, després, és clar, de la desaparició definitiva de les estructures vistes fins ara.
Els responsables del patrimoni històric, tant de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té l'última paraula en la preservació de qualsevol jaciment, com de l'ajuntament i del Muhba, van decidir al setembre que el conjunt arqueològic no es conservaria a la Sagrera perquè té «valor documental però no patrimonial». Dos mesos després d'iniciar-se al juliol les excavacions, tot i que sense informar-ne públicament fins que aquest diari va revelar els treballs a principis de setembre, i quan fins i tot ja s'havia autoritzat que les obres del vial avancessin un altre tram i cobrissin el nord de la vil·la, l'Administració va explicar que els 1.100 metres quadrats del recinte es taparien.
Els arqueòlegs han completat l'extracció per parts de l'únic mosaic descobert a la vil·la i l'han traslladat a les instal·lacions del Muhba a la Zona Franca perquè sigui restaurat. Igualment, s'han portat fins allà restes de ceràmica i diferents objectes metàl·lics, que han permès establir una primera cronologia de la vil·la segons la qual va ser utilitzada com a mínim del segle I al V.
DIVERSOS FRAGMENTS / Els experts han destacat que el mosaic és discontinu, ja que està trencat en diversos fragments a causa de l'acció d'arades i altres eines agrícoles que en els últims segles van treballar la terra que la cobria. El paviment ornamental recuperat fa 30 metres quadrats i podria arribar fins als 50 sota el talús del pont del Treball Digne que ara el cobreix. D'aquí uns sis mesos, quan s'enderroqui aquest pont per l'avanç de les obres de la macroestació, es podrà excavar la zona on es produeix la possible continuació.
La responsable de restauració del servei d'Arqueologia del Muhba, Montserrat Pugés, va dir el dia que es va iniciar el trasllat del mosaic que la vil·la podria ser molt més gran i que potser té més paviments. La rehabilitació de la part descoberta durarà quatre mesos. En el futur, el mosaic tornarà a la Sagrera, segons demanen els veïns i segons va avançar el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, tot i que el lloc encara s'ha de decidir.
Re: Estació de Sagrera-TAV
Molt interessant aquest article, us recomano que el llegiu. Una persona visionaria, a la que no van fer gaire cas en el seu temps, i va quedar apartada de projectes com el de l'estació de l'AVE a Sagrera (típic dels polítics). La part de l'entrevista dedicada al tema, ja que se'n parla de més (veure l'enllaç) http://www.lavanguardia.com/cultura/201 ... iones.html
Xavier Basiana: "He ido por delante del Ayuntamiento en varias ocasiones"
El impulsor de la vibrante Nau Ivanow fue el ideólogo -apenas reconocido- de la estación de AVE en La Sagrera
Cultura | 15/10/2011 - 00:17h
Meritxell M. Pauné
Dice que no sirve para la fama, pero fácilmente podría ser uno de los arquitectos y fotógrafos más mediáticos de Barcelona. En la ciudad preolímpica, cuando todos mirábamos la transformación del litoral, Xavier Basiana (Manresa, 1953) soñaba despierto desde su ventana con vistas al enjambre de vías de La Sagrera. Él allí veía un gran parque lineal y una segunda estación de tren para Barcelona e incluso convenció a Norman Foster para realizar el proyecto. No es la única idea que Basiana ha regalado a la ciudad. Sin hacer ruido, ha presentado al Ayuntamiento numerosos de sus recientes proyectos estrella (las Fábricas de Creación, el Sant Andreu Teatre, Can Fabra…), que el consistorio ha absorbido enseguida, aunque realizándolos a su manera y sin contar con él. Hace 13 años levantó desde cero la Nau Ivanow: una fábrica de pintura en ruinas que hoy expone originales de Miró, es escenario del GREC y sirve de local de ensayo para taquilleros musicales en gira internacional. También ejerce de invernadero (y mecenas) de talentos desconocidos y disciplinas que aún no tienen nombre. Su última idea es convertir un rincón de la nave auxiliar en espacio gastronómico. No pocos han comparado la Ivanow con la célebre The Factory de Andy Warhol, un piropo que Basiana siempre recibe sonriente… y un poco sonrojado.
Para ser hijo de Manresa, su huella en La Sagrera y en Sant Andreu es enorme. ¿Se siente un poco padre de la transformación del barrio?
Un poco de huella sí que habré dejado. Soy luchador de carácter y he hecho cositas para mejorar mi barrio. Cada vez que leo una noticia del Plan Sant Andreu – La Sagrera pienso: "Ostras, si lo inicié yo cuando nadie pensaba en esta zona". He tenido sueños y, mira, se han hecho realidad. No me incomoda que La Sagrera cambie, las ciudades que están vivas van cambiando. Me hubiera gustado participar más de su transformación, pero sólo he podido dejar constancia del cambio en libros y fotografías. Para La Sagrera, si se hace bien, será un salto muy importante.
¿Cómo surgió la visión de un gran parque dónde sólo había vías de tren?
Yo entonces ejercía de arquitecto y, pese a tener unos treinta y pico años, la Diputación me había ofrecido el gran honor de estar supervisando las obras del Palau Sant Jordi. Eso me puso en contacto con los grandes nombres de la arquitectura, pero a la vez seguía muy involucrado con mi barrio, a través de la asociación de vecinos. Cambiar mi entorno era la forma de empezar a cambiar el mundo. Barcelona estaba transformando su litoral pero La Sagrera quedaba fuera del gran salto. Y yo veía mucho potencial en esta enorme zona de vías. De la idea a la práctica intervino el azar. Conocí a un arquitecto que trabajaba con el artífice del Hotel Arts, un promotor internacional muy potente de capital asiático. Y contactamos con él para que nos encargara un estudio sobre esta área con la hipótesis que algún día podría acoger una gran estación ferroviaria. ¡Y enseguida nos dijo que sí, lo vio clarísimo!
Entonces la estación de Sants era la protagonista indiscutida.
Pero hacía años que se decía, en las facultades y en el Plan General Metropolitano, que Barcelona necesitaría una segunda estación. Se empezaba a hablar del AVE, que se estaba proyectando en Sevilla, y nosotros nos planteamos que si la alta velocidad llegase aquí como enlace con Francia La Sagrera sería el emplazamiento perfecto. Entregamos el estudio finalizado al promotor e incluso lo enseñamos a Pasqual Maragall, a quien le gustó muchísimo. El promotor, Travesteald, había hecho una gran transformación urbanística en Londres y vio muchas posibilidades de negocio en estos terrenos económicamente deprimidos. Cómo tenía que buscar inversores en Asia, enseguida vimos que mi firma no le serviría. Yo era un desconocido, un jovenzuelo. "¡Necesitamos un mediático!", dijimos. Y pensamos en Foster porque estaba haciendo la torre de telecomunicaciones de Collserola y conocía la ciudad. Y sí, le encantó y se sumó enseguida.
¿Qué pasó con el proyecto? ¿Por qué no triunfó?
Funcionó para mí, porque la experiencia en el estudio de Londres fue una pasada. Y el proyecto se desarrolló fantásticamente, pero de pronto Travesteald hizo suspensión de pagos, que por eso el Hotel Arts no se terminó del todo a tiempo para los Juegos Olímpicos. ¡Así que nos encontramos con un proyecto estupendo en las manos, pero sin ser propietarios de los terrenos ni tener cliente que nos encargara la obra! Quedó en pura ilusión. Pensamos que al menos lo presentaríamos a la sociedad y el 1993 hicimos unas jornadas informativas en La Barraca, el centro cívico de La Sagrera. Claro, para el barrio fue un acontecimiento. ¡Norman Foster en La Barraca! El Ayuntamiento alucinó. Pero acabó así, porque legalmente no podíamos hacer nada más. Editamos toda la documentación, fotos y planos en el libro 1984-1994 Barcelona Transfer.
¿Cómo llamaron a la estación?
El estudio inicial se llamaba sencillamente Sagrera Station, luego con Foster la bautizamos como Rec Comtal, en homenaje a la antigua acequia que proveía Barcelona. El parque que proyectamos encima de las vías incluía un lago muy bonito en forma de canal alargado.
¿Por qué el Ayuntamiento no recogió el guante, teniendo ya el trabajo hecho?
Bueno, eran años complicados en Urbanismo. Políticamente era bicéfalo, socialista y comunista, y no se ponían muy de acuerdo. Miraron hacia esos terrenos, eso sí, y en base a nuestra idea iniciaron su propio proyecto. No nos llamaron nunca para reunirnos ni nada, no sé qué objeciones tendrían a nuestro plan. Recuerdo una buena anécdota, de cuando fuimos a presentarlo a la Generalitat, al conseller Molins. Cuando vieron esa propuesta, pusieron unos ojos… "¡Eso lo tenemos que guardar, que no lo vean los socialistas!", comentaban. Vieron que era una medalla política y no querían que Maragall, además de la olímpica, pudiera colgarse también ésta. Luego vinieron las luchas políticas, pasaron los años y al final convocaron un concurso inaccesible para nosotros, los requisitos eran muy complicados. Además, con el tiempo y las dificultades, aquella ilusión inicial se enfrió. Puse mis energías en nuevos sueños, como la Ivanow. Hombre, me hubiera gustado que me llamaran, claro, pero no ha podido ser. Y ya han pasado 20 años. Estoy contento que al menos se esté haciendo la estación.
Cuando, algún día, finalicen todas las obras del Pla Sant Andreu – La Sagrera y estrenemos la nueva estación, ¿qué legado quedará de su plan con Norman Foster?
El concepto de parque lineal, que era el fundamento del proyecto. El gran lago ha quedado muy reducido, pero habrá uno. Y la ubicación de la estación se ha mantenido.
¿No le sabe mal que su paternidad haya quedado enterrada?
Ya lo dirá alguien algún día, no tengo que ser yo el que lo reivindique. Me ha pasado muchas veces en este distrito. He ido por delante del Ayuntamiento en varias ocasiones. Propusimos la reconversión de Can Fabra en mediateca y biblioteca a petición del movimiento vecinal de Sant Andreu y la idea cuajó bien. Pero luego a la hora de la verdad, el Ayuntamiento montó un concursó y dio el proyecto a otra gente. Con el Sant Andreu Teatre y los multicines de la Rambla Fabra i Puig pasó igual. En fin, aunque por las ideas no se cobre nada, estoy contento de haber contribuido a mejorar mi barrio.
Xavier Basiana: "He ido por delante del Ayuntamiento en varias ocasiones"
El impulsor de la vibrante Nau Ivanow fue el ideólogo -apenas reconocido- de la estación de AVE en La Sagrera
Cultura | 15/10/2011 - 00:17h
Meritxell M. Pauné
Dice que no sirve para la fama, pero fácilmente podría ser uno de los arquitectos y fotógrafos más mediáticos de Barcelona. En la ciudad preolímpica, cuando todos mirábamos la transformación del litoral, Xavier Basiana (Manresa, 1953) soñaba despierto desde su ventana con vistas al enjambre de vías de La Sagrera. Él allí veía un gran parque lineal y una segunda estación de tren para Barcelona e incluso convenció a Norman Foster para realizar el proyecto. No es la única idea que Basiana ha regalado a la ciudad. Sin hacer ruido, ha presentado al Ayuntamiento numerosos de sus recientes proyectos estrella (las Fábricas de Creación, el Sant Andreu Teatre, Can Fabra…), que el consistorio ha absorbido enseguida, aunque realizándolos a su manera y sin contar con él. Hace 13 años levantó desde cero la Nau Ivanow: una fábrica de pintura en ruinas que hoy expone originales de Miró, es escenario del GREC y sirve de local de ensayo para taquilleros musicales en gira internacional. También ejerce de invernadero (y mecenas) de talentos desconocidos y disciplinas que aún no tienen nombre. Su última idea es convertir un rincón de la nave auxiliar en espacio gastronómico. No pocos han comparado la Ivanow con la célebre The Factory de Andy Warhol, un piropo que Basiana siempre recibe sonriente… y un poco sonrojado.
Para ser hijo de Manresa, su huella en La Sagrera y en Sant Andreu es enorme. ¿Se siente un poco padre de la transformación del barrio?
Un poco de huella sí que habré dejado. Soy luchador de carácter y he hecho cositas para mejorar mi barrio. Cada vez que leo una noticia del Plan Sant Andreu – La Sagrera pienso: "Ostras, si lo inicié yo cuando nadie pensaba en esta zona". He tenido sueños y, mira, se han hecho realidad. No me incomoda que La Sagrera cambie, las ciudades que están vivas van cambiando. Me hubiera gustado participar más de su transformación, pero sólo he podido dejar constancia del cambio en libros y fotografías. Para La Sagrera, si se hace bien, será un salto muy importante.
¿Cómo surgió la visión de un gran parque dónde sólo había vías de tren?
Yo entonces ejercía de arquitecto y, pese a tener unos treinta y pico años, la Diputación me había ofrecido el gran honor de estar supervisando las obras del Palau Sant Jordi. Eso me puso en contacto con los grandes nombres de la arquitectura, pero a la vez seguía muy involucrado con mi barrio, a través de la asociación de vecinos. Cambiar mi entorno era la forma de empezar a cambiar el mundo. Barcelona estaba transformando su litoral pero La Sagrera quedaba fuera del gran salto. Y yo veía mucho potencial en esta enorme zona de vías. De la idea a la práctica intervino el azar. Conocí a un arquitecto que trabajaba con el artífice del Hotel Arts, un promotor internacional muy potente de capital asiático. Y contactamos con él para que nos encargara un estudio sobre esta área con la hipótesis que algún día podría acoger una gran estación ferroviaria. ¡Y enseguida nos dijo que sí, lo vio clarísimo!
Entonces la estación de Sants era la protagonista indiscutida.
Pero hacía años que se decía, en las facultades y en el Plan General Metropolitano, que Barcelona necesitaría una segunda estación. Se empezaba a hablar del AVE, que se estaba proyectando en Sevilla, y nosotros nos planteamos que si la alta velocidad llegase aquí como enlace con Francia La Sagrera sería el emplazamiento perfecto. Entregamos el estudio finalizado al promotor e incluso lo enseñamos a Pasqual Maragall, a quien le gustó muchísimo. El promotor, Travesteald, había hecho una gran transformación urbanística en Londres y vio muchas posibilidades de negocio en estos terrenos económicamente deprimidos. Cómo tenía que buscar inversores en Asia, enseguida vimos que mi firma no le serviría. Yo era un desconocido, un jovenzuelo. "¡Necesitamos un mediático!", dijimos. Y pensamos en Foster porque estaba haciendo la torre de telecomunicaciones de Collserola y conocía la ciudad. Y sí, le encantó y se sumó enseguida.
¿Qué pasó con el proyecto? ¿Por qué no triunfó?
Funcionó para mí, porque la experiencia en el estudio de Londres fue una pasada. Y el proyecto se desarrolló fantásticamente, pero de pronto Travesteald hizo suspensión de pagos, que por eso el Hotel Arts no se terminó del todo a tiempo para los Juegos Olímpicos. ¡Así que nos encontramos con un proyecto estupendo en las manos, pero sin ser propietarios de los terrenos ni tener cliente que nos encargara la obra! Quedó en pura ilusión. Pensamos que al menos lo presentaríamos a la sociedad y el 1993 hicimos unas jornadas informativas en La Barraca, el centro cívico de La Sagrera. Claro, para el barrio fue un acontecimiento. ¡Norman Foster en La Barraca! El Ayuntamiento alucinó. Pero acabó así, porque legalmente no podíamos hacer nada más. Editamos toda la documentación, fotos y planos en el libro 1984-1994 Barcelona Transfer.
¿Cómo llamaron a la estación?
El estudio inicial se llamaba sencillamente Sagrera Station, luego con Foster la bautizamos como Rec Comtal, en homenaje a la antigua acequia que proveía Barcelona. El parque que proyectamos encima de las vías incluía un lago muy bonito en forma de canal alargado.
¿Por qué el Ayuntamiento no recogió el guante, teniendo ya el trabajo hecho?
Bueno, eran años complicados en Urbanismo. Políticamente era bicéfalo, socialista y comunista, y no se ponían muy de acuerdo. Miraron hacia esos terrenos, eso sí, y en base a nuestra idea iniciaron su propio proyecto. No nos llamaron nunca para reunirnos ni nada, no sé qué objeciones tendrían a nuestro plan. Recuerdo una buena anécdota, de cuando fuimos a presentarlo a la Generalitat, al conseller Molins. Cuando vieron esa propuesta, pusieron unos ojos… "¡Eso lo tenemos que guardar, que no lo vean los socialistas!", comentaban. Vieron que era una medalla política y no querían que Maragall, además de la olímpica, pudiera colgarse también ésta. Luego vinieron las luchas políticas, pasaron los años y al final convocaron un concurso inaccesible para nosotros, los requisitos eran muy complicados. Además, con el tiempo y las dificultades, aquella ilusión inicial se enfrió. Puse mis energías en nuevos sueños, como la Ivanow. Hombre, me hubiera gustado que me llamaran, claro, pero no ha podido ser. Y ya han pasado 20 años. Estoy contento que al menos se esté haciendo la estación.
Cuando, algún día, finalicen todas las obras del Pla Sant Andreu – La Sagrera y estrenemos la nueva estación, ¿qué legado quedará de su plan con Norman Foster?
El concepto de parque lineal, que era el fundamento del proyecto. El gran lago ha quedado muy reducido, pero habrá uno. Y la ubicación de la estación se ha mantenido.
¿No le sabe mal que su paternidad haya quedado enterrada?
Ya lo dirá alguien algún día, no tengo que ser yo el que lo reivindique. Me ha pasado muchas veces en este distrito. He ido por delante del Ayuntamiento en varias ocasiones. Propusimos la reconversión de Can Fabra en mediateca y biblioteca a petición del movimiento vecinal de Sant Andreu y la idea cuajó bien. Pero luego a la hora de la verdad, el Ayuntamiento montó un concursó y dio el proyecto a otra gente. Con el Sant Andreu Teatre y los multicines de la Rambla Fabra i Puig pasó igual. En fin, aunque por las ideas no se cobre nada, estoy contento de haber contribuido a mejorar mi barrio.
-
Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Idees de franc
Aleshores, què ha fet la SGAE durant tot aquest temps?En fin, aunque por las ideas no se cobre nada [...]
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Estació de Sagrera-TAV
Salvem l'Estació de França!
Re: Estació de Sagrera-TAV
No sé què dir... tots devem pensar el mateix.
Re: Estació de Sagrera-TAV
http://w110.bcn.cat/portal/site/SantAnd ... lang=ca_ES
Sessió Informativa
Publicat el : 24/10/2011
Afectacions per l'enderroc i desviament del Pont del Treball Digne. Dijous, 27 d'octubre. Al Centre Garcilaso
El proper dijous 27 d'octubre tindrà lloc una sessió informativa adreçada a totes les veïnes i veïns del barri interessats a conèixer les afectacions per l'enderroc i desviament del Pont del Treball.
L'acte es farà a partir de les 19.30h a la Sala d'Actes del Centre Garcilaso, al carrer Garcilaso, 103
Vine i Participa!
Dijous 27 d'octubre a les 19.30h
Sala d'actes del Centre Garcilaso
Carrer Garcilaso, 103
Ajuntament de Barcelona – Districte de Sant Andreu
Sessió Informativa
Publicat el : 24/10/2011
Afectacions per l'enderroc i desviament del Pont del Treball Digne. Dijous, 27 d'octubre. Al Centre Garcilaso
El proper dijous 27 d'octubre tindrà lloc una sessió informativa adreçada a totes les veïnes i veïns del barri interessats a conèixer les afectacions per l'enderroc i desviament del Pont del Treball.
L'acte es farà a partir de les 19.30h a la Sala d'Actes del Centre Garcilaso, al carrer Garcilaso, 103
Vine i Participa!
Dijous 27 d'octubre a les 19.30h
Sala d'actes del Centre Garcilaso
Carrer Garcilaso, 103
Ajuntament de Barcelona – Districte de Sant Andreu
Re: Estació de Sagrera-TAV
Es el mínim que poden fer per ell, després de fotre-li aquest "cognom" tan ridícul. Que per cert, per tirar-lo a terra no calia que es gastessin calers en refer el nomenclàtor i els indicadors de trànsit de dos districtes.Afectacions per l'enderroc i desviament del Pont del Treball Digne
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
Re: Estació de Sagrera-TAV
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... es-1201142
L'AVANÇ DE L'ALTA VELOCITAT A LA CAPITAL CATALANA
La Sagrera i els 10 km de l'AVE per BCN avancen sense por de retallades
Els cinc túnels de tren i els dos per a vehicles del corredor de Sant Andreu ja fan 800 metres de llarg
La inversió en marxa supera els 1.100 milions en la macroestació, els accessos i les vies fins a Sants
Diumenge, 30 de octubre del 2011 RAMON COMORERA BARCELONA
L'espai és tan enorme que només les vistes aèries donen una idea exacta de la magnitud de les obres de la línia d'alta velocitat entre la Sagrera i Sant Andreu i de com avancen. Imatges com la que es publica en aquesta pàgina, captada recentment per la societat pública Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV), que agrupa l'Estat, l'ajuntament i la Generalitat. En aquests temps de severa restricció de la inversió i la despesa pública a tot arreu, la construcció de la macroestació, dels accessos, les vies i els túnels progressa a velocitat de creuer i sense por de les retallades. L'AVE, a diferència de molts altres projectes encallats, és clar que té prioritat. S'han licitat obres per valor de 1.117 milions per part del Ministeri de Foment, a través d'Adif, i BSAV, amb la intervenció necessària del consistori i també de la Generalitat. Ara mateix es treballa en el conjunt dels 10 quilòmetres de la ruta Trinitat-Sants.
El front que formen les boques dels set túnels del corredor, amb el calaix de formigó que s'allarga pel darrere fins a cobrir ja el tram de 800 metres que va de la futura estació de Sant Andreu Comtal fins a la rambla de Prim, mostra la complexitat de l'ordenació i la cobertura d'aquest feix de vies i vials. Els últims mesos s'ha treballat intensament en el sector, segons han explicat fonts de BSAV.
PARC LINEAL / Aquest és el primer tram dels 4,2 quilòmetres del corredor Espronceda-Trinitat que permet veure l'aspecte que tindrà la cobertura de les vies. A sobre s'hi crearà el gran parc lineal de 80 a 150 metres d'ample (la imatge virtual reproduïda en aquesta pàgina mostra la ubicació de la taca verda).
Aquí hi ha d'esquerra a dreta el vial segregat per a vehicles d'entrada a l'estació de la Sagrera que unirà el nus de la Trinitat amb el carrer de Mallorca. El segueixen les dues vies d'ample convencional de Rodalies i Regionals. Després ve el túnel solitari de la via d'alta velocitat i ample internacional d'entrada a l'estació. A continuació hi ha dos túnels d'una sola via per accedir als futurs tallers de trens que s'aixecaran al nord de l'estació de Sant Andreu Comtal.
En penúltim lloc en aquesta panoràmica s'hi observa l'altre túnel d'una sola via de l'AVE, el de sortida de l'estació. Finalment, a l'extrem de la dreta s'hi ubica el vial segregat per a vehicles costat mar de sortida de l'estació i que enllaçarà el carrer de València amb les autopistes de la Trinitat. Aquest calaix és precisament el que uns 700 metres més al sud, on es construeix un altre tram ara per ara discontinu del vial, està derruint i tapant inexorablement les restes de l'extensa vila romana descoberta al costat del pont del Treball Digne.
RECORREGUT PROVISIONAL / El Ministeri de Foment manté el compromís, fixat després d'haver de renunciar a altres dates els últims anys, d'obrir la ruta Sants-Girona-França de l'AVE a finals del 2012. Les vies tindran un recorregut provisional, ja que l'estructura de la macroestació intermodal (AVE, Rodalies, Regionals, metro, busos) estarà encara a mig camí. Tampoc estarà enllestida la nova parada de Rodalies de Sant Andreu Comtal, ara en plena execució i que es preveu que estigui acabada el 2013. Al túnel Sants-la Sagrera acabat de perforar, després que al juliol la tuneladora finalitzés la seva feina, s'hi prepara la instal·lació de les vies, els sistemes elèctrics i la senyalització.
El pròxim pas destacat serà l'enderroc d'aquí uns mesos del pont del Treball Digne i la seva substitució per una part de la cobertura de les vies avui en plena execució a uns 100 metres. La desaparició del vell pont permetrà seguir pel nord amb l'estructura de la macroestació: 500 metres de llarg, 80 d'ample i 40 de profunditat.
L'AVANÇ DE L'ALTA VELOCITAT A LA CAPITAL CATALANA
La Sagrera i els 10 km de l'AVE per BCN avancen sense por de retallades
Els cinc túnels de tren i els dos per a vehicles del corredor de Sant Andreu ja fan 800 metres de llarg
La inversió en marxa supera els 1.100 milions en la macroestació, els accessos i les vies fins a Sants
Diumenge, 30 de octubre del 2011 RAMON COMORERA BARCELONA
L'espai és tan enorme que només les vistes aèries donen una idea exacta de la magnitud de les obres de la línia d'alta velocitat entre la Sagrera i Sant Andreu i de com avancen. Imatges com la que es publica en aquesta pàgina, captada recentment per la societat pública Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV), que agrupa l'Estat, l'ajuntament i la Generalitat. En aquests temps de severa restricció de la inversió i la despesa pública a tot arreu, la construcció de la macroestació, dels accessos, les vies i els túnels progressa a velocitat de creuer i sense por de les retallades. L'AVE, a diferència de molts altres projectes encallats, és clar que té prioritat. S'han licitat obres per valor de 1.117 milions per part del Ministeri de Foment, a través d'Adif, i BSAV, amb la intervenció necessària del consistori i també de la Generalitat. Ara mateix es treballa en el conjunt dels 10 quilòmetres de la ruta Trinitat-Sants.
El front que formen les boques dels set túnels del corredor, amb el calaix de formigó que s'allarga pel darrere fins a cobrir ja el tram de 800 metres que va de la futura estació de Sant Andreu Comtal fins a la rambla de Prim, mostra la complexitat de l'ordenació i la cobertura d'aquest feix de vies i vials. Els últims mesos s'ha treballat intensament en el sector, segons han explicat fonts de BSAV.
PARC LINEAL / Aquest és el primer tram dels 4,2 quilòmetres del corredor Espronceda-Trinitat que permet veure l'aspecte que tindrà la cobertura de les vies. A sobre s'hi crearà el gran parc lineal de 80 a 150 metres d'ample (la imatge virtual reproduïda en aquesta pàgina mostra la ubicació de la taca verda).
Aquí hi ha d'esquerra a dreta el vial segregat per a vehicles d'entrada a l'estació de la Sagrera que unirà el nus de la Trinitat amb el carrer de Mallorca. El segueixen les dues vies d'ample convencional de Rodalies i Regionals. Després ve el túnel solitari de la via d'alta velocitat i ample internacional d'entrada a l'estació. A continuació hi ha dos túnels d'una sola via per accedir als futurs tallers de trens que s'aixecaran al nord de l'estació de Sant Andreu Comtal.
En penúltim lloc en aquesta panoràmica s'hi observa l'altre túnel d'una sola via de l'AVE, el de sortida de l'estació. Finalment, a l'extrem de la dreta s'hi ubica el vial segregat per a vehicles costat mar de sortida de l'estació i que enllaçarà el carrer de València amb les autopistes de la Trinitat. Aquest calaix és precisament el que uns 700 metres més al sud, on es construeix un altre tram ara per ara discontinu del vial, està derruint i tapant inexorablement les restes de l'extensa vila romana descoberta al costat del pont del Treball Digne.
RECORREGUT PROVISIONAL / El Ministeri de Foment manté el compromís, fixat després d'haver de renunciar a altres dates els últims anys, d'obrir la ruta Sants-Girona-França de l'AVE a finals del 2012. Les vies tindran un recorregut provisional, ja que l'estructura de la macroestació intermodal (AVE, Rodalies, Regionals, metro, busos) estarà encara a mig camí. Tampoc estarà enllestida la nova parada de Rodalies de Sant Andreu Comtal, ara en plena execució i que es preveu que estigui acabada el 2013. Al túnel Sants-la Sagrera acabat de perforar, després que al juliol la tuneladora finalitzés la seva feina, s'hi prepara la instal·lació de les vies, els sistemes elèctrics i la senyalització.
El pròxim pas destacat serà l'enderroc d'aquí uns mesos del pont del Treball Digne i la seva substitució per una part de la cobertura de les vies avui en plena execució a uns 100 metres. La desaparició del vell pont permetrà seguir pel nord amb l'estructura de la macroestació: 500 metres de llarg, 80 d'ample i 40 de profunditat.
Re: Estació de Sagrera-TAV
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... it-1203346
IMPACTE DE LA LÍNIA D'ALTA VELOCITAT A SANT ANDREU
La desviació del pont del Treball Digne alterarà 40 dies el trànsit
Obres de l'accés al nou pas afectaran Berenguer de Palou, Clara Zetkin i la Sagrera
La futura estació obliga a demolir l'estructura elevada i desplaçar-la al nord
Dimarts, 1 de novembre del 2011 EL PERIÓDICO BARCELONA
La construcció de la macroestació intermodal de la Sagrera (AVE, Rodalies, metro, autobusos) implica l'enderrocament de l'actual pont del Treball Digne, una comunicació clau entre els districtes de Sant Martí i Sant Andreu. Uns 120 metres al nord ja s'està aixecant un curt tram de la que serà la futura cobertura total de vies (fins a la Trinitat) per usar-lo com a enllaç provisional en substitució del pont quan aquest desaparegui d'aquí uns mesos. El trasllat temporal del pas implica condicionar i fins i tot obrir diversos carrers de l'entorn. Aquestes tasques, paral·leles a l'avanç de l'estructura del pont provisional, comencen demà i alteraran el trànsit fins al 10 de desembre. En 40 dies es modificaran carrils i voreres de quatre carrers amb algun possible tall de circulació, segons va informar ahir l'Ajuntament de Barcelona.
Els treballs es faran a Berenguer de Palou, Clara Zetkin, la Sagrera i Ferran Turné. A Berenguer de Palou la intervenció es desenvolupa des del carrer del Pont del Treball Digne al de Clara Zetkin. La secció actual d'un carril de circulació i un altre d'aparcament es transformarà en dos carrils de trànsit i voreres més amples: la del costat muntanya s'ampliarà en 80 centímetres i la del costat mar, fins a arribar a tres metres. En aquest segon punt se substituirà el mur d'obra per una reixa.
Tots aquests treballs s'executaran mantenint sempre obert un carril. Les obres del costat muntanya es faran del 2 al 23 de novembre i les del costat mar, del 24 de novembre al 10 de desembre. La parada de bus es traslladarà més al nord, entre Clara Zetkin i Ferran Turné, tram on també es guanyaran 14 places d'aparcament per compensar les perdudes en el sector anterior.
CANVI DE SENTIT / Al carrer de Clara Zetkin els treballs es faran en dos trams. El primer serà entre la Sagrera i Berenguer de Palou. Ara per aquesta via se circula en sentit mar, i quan s'obri el pont provisional passarà a ser sentit muntanya. Les obres consistiran a condicionar les voreres per facilitar els girs i a col·locar semàfors als dos encreuaments. Aquests treballs es faran sense tallar el trànsit sempre que sigui possible, segons l'ajuntament.
El segon tram afectat de Clara Zetkin és entre Berenguer de Palou i el pont provisional, un sector de carrer ara sense sortida i situat entre solars, algunes empreses i una zona d'aparcament. Aquí es crearan un carril en sentit mar i dos en sentit muntanya. L'accés des d'aquí a un passatge interior es tancarà i se substituirà per una entrada des del carrer de Ferran Turné.
IMPACTE DE LA LÍNIA D'ALTA VELOCITAT A SANT ANDREU
La desviació del pont del Treball Digne alterarà 40 dies el trànsit
Obres de l'accés al nou pas afectaran Berenguer de Palou, Clara Zetkin i la Sagrera
La futura estació obliga a demolir l'estructura elevada i desplaçar-la al nord
Dimarts, 1 de novembre del 2011 EL PERIÓDICO BARCELONA
La construcció de la macroestació intermodal de la Sagrera (AVE, Rodalies, metro, autobusos) implica l'enderrocament de l'actual pont del Treball Digne, una comunicació clau entre els districtes de Sant Martí i Sant Andreu. Uns 120 metres al nord ja s'està aixecant un curt tram de la que serà la futura cobertura total de vies (fins a la Trinitat) per usar-lo com a enllaç provisional en substitució del pont quan aquest desaparegui d'aquí uns mesos. El trasllat temporal del pas implica condicionar i fins i tot obrir diversos carrers de l'entorn. Aquestes tasques, paral·leles a l'avanç de l'estructura del pont provisional, comencen demà i alteraran el trànsit fins al 10 de desembre. En 40 dies es modificaran carrils i voreres de quatre carrers amb algun possible tall de circulació, segons va informar ahir l'Ajuntament de Barcelona.
Els treballs es faran a Berenguer de Palou, Clara Zetkin, la Sagrera i Ferran Turné. A Berenguer de Palou la intervenció es desenvolupa des del carrer del Pont del Treball Digne al de Clara Zetkin. La secció actual d'un carril de circulació i un altre d'aparcament es transformarà en dos carrils de trànsit i voreres més amples: la del costat muntanya s'ampliarà en 80 centímetres i la del costat mar, fins a arribar a tres metres. En aquest segon punt se substituirà el mur d'obra per una reixa.
Tots aquests treballs s'executaran mantenint sempre obert un carril. Les obres del costat muntanya es faran del 2 al 23 de novembre i les del costat mar, del 24 de novembre al 10 de desembre. La parada de bus es traslladarà més al nord, entre Clara Zetkin i Ferran Turné, tram on també es guanyaran 14 places d'aparcament per compensar les perdudes en el sector anterior.
CANVI DE SENTIT / Al carrer de Clara Zetkin els treballs es faran en dos trams. El primer serà entre la Sagrera i Berenguer de Palou. Ara per aquesta via se circula en sentit mar, i quan s'obri el pont provisional passarà a ser sentit muntanya. Les obres consistiran a condicionar les voreres per facilitar els girs i a col·locar semàfors als dos encreuaments. Aquests treballs es faran sense tallar el trànsit sempre que sigui possible, segons l'ajuntament.
El segon tram afectat de Clara Zetkin és entre Berenguer de Palou i el pont provisional, un sector de carrer ara sense sortida i situat entre solars, algunes empreses i una zona d'aparcament. Aquí es crearan un carril en sentit mar i dos en sentit muntanya. L'accés des d'aquí a un passatge interior es tancarà i se substituirà per una entrada des del carrer de Ferran Turné.
Re: Estació de Sagrera-TAV
Sembla que fins i tot abans del 2016 s'inagurara l'estacio oi?
Es veu que hi han diners per construirla Rapid, no afecta la crisis a l'estcaio de Sagrera.
Sembla
Es veu que hi han diners per construirla Rapid, no afecta la crisis a l'estcaio de Sagrera.
Sembla
-
Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Una cosa és l'estació, una altra, la resta
Llevat que es produeixi un cataclisme de proporcions impensades (i tal com està el pati, ja no descarto res), l'estació s'acabarà en un horitzó més o menys proper. Ara bé, la parafernàlia urbanística que l'havia d'acompanyar (edifici de Gehry, pisos, oficines, hotel i fins i tot el parc), és ben probable que no s'arribi a fer mai.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Una cosa és l'estació, una altra, la resta
Llavors d'on treuran els diners per fer-la? No s'havia de fer l'estació amb les plusvàlues urbanístiques de la zona?Guigui wrote:Llevat que es produeixi un cataclisme de proporcions impensades (i tal com està el pati, ja no descarto res), l'estació s'acabarà en un horitzó més o menys proper. Ara bé, la parafernàlia urbanística que l'havia d'acompanyar (edifici de Gehry, pisos, oficines, hotel i fins i tot el parc), és ben probable que no s'arribi a fer mai.