http://www.regio7.cat/bergueda/2011/10/ ... source=rss
Un telefèric de Berga a Queralt val 8,4 milions
regió7.cat » Berguedà
Un vell somni
Un estudi tècnic de Ferrocarrils de la Generalitat calcula que podria arribar a transportar 50.000 persones anualment
D.C. | BERGA Construir un telefèric que uneixi Berga amb Queralt té un cost que oscil·la entre els 16,8 milions d'euros, l'opció més cara, i els 8,4 milions, la més barata. Així consta en un estudi tècnic redactat per l'enginyer industrial Josep Mirabet per a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), datat el juliol de l'any passat, al qual ha tingut accés Regió7. Aquest document calcula que el telefèric podria arribar a transportar uns 50.000 viatgers anualment. Es tracta del darrer treball que es redacta per impulsar aquesta infraestructura, el primer projecte de la qual data de l'any 1929. Fins ara, l'actuació no s'ha pogut materialitzar mai.
L'estudi per fer un telefèric que uneixi Berga amb Queralt de FGC diu que, atesa l'orografia del ter-reny i de la muntanya berguedana, "l'únic sistema de transport per cable possible és el sistema de telefèric convencional, amb un cable portador i un cable tractor amb una pinça fixa tipus va i ve". La seva capacitat de transport seria al voltant de 500 viatgers cada hora per a cada sentit, amb una velocitat de 6 metres per segon, i estaria dotat d'un motor elèctric. El traçat seria rectilini i tindria un recorregut de 1.105 metres, i hauria de superar un desnivell de 440 metres amb un pendent mitjà de la línia del 39,82%. L'estudi preveu que aquest telefèric pugui funcionar onze mesos l'any i que estigui aturat un mes per tal de poder-hi realitzar les tasques de manteniment necessàries. Els horaris del telefèric no estan definits i l'estudi diu que s'haurien d'adequar a les necessitats del mercat i també de si es tracta de dies festius o feiners. Sí que s'esmenta que en els dies laborables hi hauria d'haver dos torns de personal. A més, posa de manifest la necessitat de dotar d'un sistema de vigilància l'estació amb un circuit tancat de televisió, i no descarta la possibilitat que pugui estar en servei en horari nocturn.
El telefèric tindria dues estacions. Una a la part alta del barri del Parany, al nucli urbà de Berga, i l'altra a Queralt, al bosquet que hi ha sota de la Cova, on s'agafa el camí per anar cap a la font del Bou. L'estudi detalla que l'estació motriu s'ubicaria a la part superior del traçat, al santuari, per minimitzar el soroll a zones properes a Berga així com també el consum del motor elèctric. Els redactors del document assenyalen que, en tractar-se d'un transport per cable, el seu impacte ambiental "és mínim", perquè disposa d'un motor elèctric i "l'índex de contaminació per viatger transportat és molt inferior a qualsevol sistema de transport" per connectar Berga amb Queralt.
Pel que fa als costos econòmics, l'estudi preveu tres opcions. La més assequible és fer un telefèric convencional amb un cost de 8,4 milions d'euros. El cost d'explotació d'aquesta instal·lació seria de 583.417 euros anuals i inclou les despeses de personal, que s'ha fixat en tres persones. El bitllet es faria pagar a 8 euros. Si es transportessin 50.000 persones l'any com s'afirma al treball, es recaptarien 400.000 euros. Amb tot, l'estudi diu que es faran descomptes per a grups, jubilats i nens. Així, es compta que el preu mitjà seria de 5 euros i per tant els ingressos se situarien en els 250.000 euros anuals, menys de la meitat del cost d'explotació.
Un telefèric de Berga a Queralt val 8,4 milions
- Lluita1714
- N9
- Posts: 1964
- Joined: Wednesday 31/12/2008 13:52
- Location: Aigüestoses
Re: Un telefèric de Berga a Queralt val 8,4 milions
Per fer una cosa com l'a d'Esparraguera ja s'ho poden estalviar.
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Qui vol assumir aquests costs?
Quina administració estaria disposada a abocar 20 milions d'inversió inicial (oblideu els 8 o 16 milions, vegeu l'obra pública d'aquest país), a més de perdre cada any uns 300.000 euros, per un trajecte que no és de primera necessitat per a ningú?
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Un telefèric de Berga a Queralt val 8,4 milions
En aquest país estem obsessionats per coses supèrflues, però ens oblidem del que és necessari per a la vida quotidiana. Per exemple, és trist que la manera més ràpida per anar de Berga a Terrassa, sigui passant per Barcelona (estació del Nord / Renfe Arc de Triomf).
- Santfeliuenc
- N10
- Posts: 3520
- Joined: Sunday 24/04/2005 23:41
- Location: Sant Andreu de la Barca, BL
Re: Un telefèric de Berga a Queralt val 8,4 milions
Hola,
Y respecto a bajar de Berga a Terrassa, por ejemplo, una de las propuestas para cercanías de un servidor de hace tiempo fue simplemente llevar hacia el norte la línea R5 que actualmente finaliza en Manresa. Después habría que hacer algo similar a un intercambiador en la zona entre Sant Vicenç de Castellet y Castellbell i el Vilar. O en la misma ciudad de Manresa. En alguna parte tendría que haber o propiciarse un área donde se pudiese articular una estación intercambiador que permitiese que cualquier persona que bajase de Berga o de Manresa, el poder tener un medio de transporte que sin pasar por Barcelona te pudiese dejar en Terrasa o Sabadell, ciudades donde las ampliaciones en curso de FGC deberían ya propiciar cortes con la línea 4 de cercanías Renfe de tal manera que estos intercambiadores distribuyeran el tráfico. Con la línea de Vic pasa lo mismo. Si pretendemos ir de Vic a Terrassa o Sabadell... ¿qué hacemos? hay que ir casi a Barcelona para cambiar de línea.
Por ello no puedo comprender la fiebre enfermiza de teleféricos, aéreos, cremalleras, etc. de no más de unos pocos cientos de metros, o un kilómetro como este caso, que implicarían un coste que jamás se cubriría. Aunque hay que tener en cuenta si la zona a servir está aislada o no, si esa fuese la única manera... algo habría que pensar pero si hay opción de ir en bus o similar, no hay color.
Saludos,
Sergio
Pues sí, totalmente de acuerdo. El cambio podría hacerse también en Martorell Central, aunque de la finalización de este intercambiador nada de nada ¿no? ¿para cuándo la construcción y ampliación del edificio sobre las vías de FGC hacia la zona de las vías de "Rodaliesdecatalunyapegatinanaranja"? es que como desconozco qué fechas barajan para esa segunda fase del intercambiador de Martorell...Sagrerenc wrote:En aquest país estem obsessionats per coses supèrflues, però ens oblidem del que és necessari per a la vida quotidiana. Per exemple, és trist que la manera més ràpida per anar de Berga a Terrassa, sigui passant per Barcelona (estació del Nord / Renfe Arc de Triomf).
Y respecto a bajar de Berga a Terrassa, por ejemplo, una de las propuestas para cercanías de un servidor de hace tiempo fue simplemente llevar hacia el norte la línea R5 que actualmente finaliza en Manresa. Después habría que hacer algo similar a un intercambiador en la zona entre Sant Vicenç de Castellet y Castellbell i el Vilar. O en la misma ciudad de Manresa. En alguna parte tendría que haber o propiciarse un área donde se pudiese articular una estación intercambiador que permitiese que cualquier persona que bajase de Berga o de Manresa, el poder tener un medio de transporte que sin pasar por Barcelona te pudiese dejar en Terrasa o Sabadell, ciudades donde las ampliaciones en curso de FGC deberían ya propiciar cortes con la línea 4 de cercanías Renfe de tal manera que estos intercambiadores distribuyeran el tráfico. Con la línea de Vic pasa lo mismo. Si pretendemos ir de Vic a Terrassa o Sabadell... ¿qué hacemos? hay que ir casi a Barcelona para cambiar de línea.
Por ello no puedo comprender la fiebre enfermiza de teleféricos, aéreos, cremalleras, etc. de no más de unos pocos cientos de metros, o un kilómetro como este caso, que implicarían un coste que jamás se cubriría. Aunque hay que tener en cuenta si la zona a servir está aislada o no, si esa fuese la única manera... algo habría que pensar pero si hay opción de ir en bus o similar, no hay color.
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
Re: Un telefèric de Berga a Queralt val 8,4 milions
Autobús hay, pero sólamente un día al año en que ponen varios autobuses al día, creo que coincide con la festividad del Santuario. Los otros 364 días del año, o en coche o a pata.Santfeliuenc wrote:Aunque hay que tener en cuenta si la zona a servir está aislada o no, si esa fuese la única manera... algo habría que pensar pero si hay opción de ir en bus o similar, no hay color.
El tema de los enlaces en Manresa es una cuestión a resolver de manera bastante urgente. Actualmente, entre autobuses no hay problema (transbordo en la estación de autobuses, menos con la línea de Sant Joan de Vilatorrada que se queda en la Plaça Infants, dónde el forero ecomobisostrans tenía una tienda, sería cuestión de alargarla a la estación de autobuses), y con FGC igual, dónde se repite el mismo esquema (la estación de Manresa-Alta está al lado de la estación de autobuses). El problema son los enlaces con RENFE. Si bien es posible ir de la estación de autobuses a la de RENFE mediante la línea 8 del autobús urbano de Manresa, para los que somos jóvenes no representa prácticamente ahorro de tiempo respecto ir a pie de una estación a la otra, ya que el autobús da un poco de vuelta (principalmente, pasa por la zona universitaria de la ciudad), lo suyo sería intentar hacer una terminal de autobuses al lado de la de RENFE para que los autobuses principalmente hacia el norte y el este de la comarca (hacia Santpedor, Sallent, Sant Fruitós...) empezasen allí. Los demás, tendrían que empezar cómo ahora en la estación de autobuses y dar un poco de rodeo para pasar con la RENFE, pero sólo algunas líneas, ya que las líneas hacia Sant Vicenç de Castellet, por ejemplo, no tendría sentido que pasasen por allí ya que el transbordo para ir a Castellgalí o El Pont de Vilomara por ejemplo es mejor hacerlo en Sant Vicenç de Castellet.Santfeliuenc wrote:O en la misma ciudad de Manresa. En alguna parte tendría que haber o propiciarse un área donde se pudiese articular una estación intercambiador que permitiese que cualquier persona que bajase de Berga o de Manresa, el poder tener un medio de transporte que sin pasar por Barcelona te pudiese dejar en Terrasa o Sabadell
Si jamás se reabiese los ramales de Sallent i Súria al tráfico de viajeros, lo suyo sería reabrir (aunque sería prácticamente nuevo) el tramo de Manresa-Baixador hasta Manresa-RENFE, para que la mayoría de los servicios de estas líneas vayan a parar allí (además de ofrecer en enlace con la línea R5 actual), aunque a medio plazo sería conveniente seria pensar en una variante para viajeros que desde Callús pasase por Sant Joan de Vilatorrada, fuese a parar a la RENFE y de allí para Manresa-Baixador, simplificando trayectos, tiempos de viaje y explotación.
P.D: En esto último, sí, sueño mucho...
Last edited by UT596001 on Friday 28/10/2011 9:53, edited 2 times in total.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Simptomàtic
Doncs si no hi han posat cap autobús, que té un cost d'explotació molt menor, per algun motiu serà. I no crec que l'atractiu paisatgístic d'un trajecte en telefèric faci prou per a compensar-ho.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- genissimon
- N10
- Posts: 3183
- Joined: Wednesday 05/04/2006 12:43
- Location: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Re: Un telefèric de Berga a Queralt val 8,4 milions
Permeteu-me intervenir com a berguedà i coneixedor del lloc i la indiosincràsia dels possibles usuaris.
50.000 usuaris anuals, a 365 dies/any dóna una mitjana de 137 persones diàries.
Hi ha dies (laborables d'estiu, ja no dic al mig de l'hivern i amb mal temps) que no hi ha ni dotze cotxes a l'aparcament del Santurari. I hi ha molts de dies a l'any que, estic segur, no hi pugen ni 10 persones. I moltes d'aquestes 10 ho fan a peu per esport, o sigui que no compten com a usuaris del telefèric.
Sí que hi ha dos dies a l'any que la carretera, l'aparcament i tot Queralt es col·lapsa: el 25 d'abril, sant Marc, vot de poble a la marededéu; i el 8 de setembre, festivitat de la marededéu de Queralt (Gala de Queralt).
Per a aquests dos dies es poden posar 6 autobusos llançadora entre Berga i Queralt per a assegurar un servei cada 15' amb parada de 15' a cada extrem per a pujar i baixar el passatge (temps de recorregut: 30'). Segur que amb els 8 milions del telefèric es paga el servei d'autobusos durant molts i molts anys. També es pot assegurar un servei cada 30' amb només tres autobusos.
De tota manera, per evitar problemes aquests dos dies i, si finalment s'instauren els busos, caldria tallar completament la carretera d'accés al santuari (BV-4242) des de la cruïlla amb la dels Rasos de Peguera (BV-4243) a la Font Negra.
I ara, una observació: si el manteniment i conservació del futur telefèric segueix el mateix rigor que el de l'ascensor inclinat que hi ha entre l'aparcament i el santuari (inaugurat el 1991), més val que anem a Queralt a peu... Ja en som uns quants que tenim experiència de quedar-nos atrapats i/o sacsejats a la cabina de l'ascensor. De la darrera experiència vaig jurar que mai més pujaria a l'ascensor i, de moment, he pogut mantenir la meva paraula.
Salut !!
50.000 usuaris anuals, a 365 dies/any dóna una mitjana de 137 persones diàries.
Hi ha dies (laborables d'estiu, ja no dic al mig de l'hivern i amb mal temps) que no hi ha ni dotze cotxes a l'aparcament del Santurari. I hi ha molts de dies a l'any que, estic segur, no hi pugen ni 10 persones. I moltes d'aquestes 10 ho fan a peu per esport, o sigui que no compten com a usuaris del telefèric.
Sí que hi ha dos dies a l'any que la carretera, l'aparcament i tot Queralt es col·lapsa: el 25 d'abril, sant Marc, vot de poble a la marededéu; i el 8 de setembre, festivitat de la marededéu de Queralt (Gala de Queralt).
Per a aquests dos dies es poden posar 6 autobusos llançadora entre Berga i Queralt per a assegurar un servei cada 15' amb parada de 15' a cada extrem per a pujar i baixar el passatge (temps de recorregut: 30'). Segur que amb els 8 milions del telefèric es paga el servei d'autobusos durant molts i molts anys. També es pot assegurar un servei cada 30' amb només tres autobusos.
De tota manera, per evitar problemes aquests dos dies i, si finalment s'instauren els busos, caldria tallar completament la carretera d'accés al santuari (BV-4242) des de la cruïlla amb la dels Rasos de Peguera (BV-4243) a la Font Negra.
I ara, una observació: si el manteniment i conservació del futur telefèric segueix el mateix rigor que el de l'ascensor inclinat que hi ha entre l'aparcament i el santuari (inaugurat el 1991), més val que anem a Queralt a peu... Ja en som uns quants que tenim experiència de quedar-nos atrapats i/o sacsejats a la cabina de l'ascensor. De la darrera experiència vaig jurar que mai més pujaria a l'ascensor i, de moment, he pogut mantenir la meva paraula.
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.