Soterraments: per què aquí sí i a Europa no?

[Danzig]

Un argument és la incomunicació entre barris degut a la pèsima permeabitat de les vies i la formació de focus de brutícia, pobresa i inseguretat en els pocs llocs de pas i als voltants de les vies en general.

Exemple clar: vies a la zona de l'Hospitalet entre el carrer Jansana i passat el pont de la Vanguard.

Exemple 2: tota la zona de Mercat Nou entre Badal i Sants

Quina solució donarieu a aquest problema? Més passos inferiors?

A Montmeló i Montcada es soterren les vies aprofitant que el TAV també passará soterrat en paral·lel a les vies convencionals, si no no es faria mai.

[UT596001]

A Montmeló i Montcada es soterren les vies aprofitant que el TAV també passará soterrat en paral·lel a les vies convencionals, si no no es faria mai.

I perquè ho van demanar els ajuntaments, perquè en principi no estava previst soterrar.

[Danzig]

I ho van demanar per què passava el TAV

[sortrens]

Crec que a Barcelona Ciutat té més sentit soterrar que a les afores, perquè hi ha una densitat de població de conyons i ens falta espai per tot. Per tant soterrar per soterrar , es maco veure un tren per superfície, fins i tot per que no el metro per superfície com ho farà la "L9" en una part del seu traçat Ara a Barcelona Ciutat això és pràcticament impossible, siusplau que no facin desaparèixer Sant Andreu Comtal, el pont del carrer de Bac de Roda passant per sobre de les vies de tren és molt romàntic. Fins i tot TMB es podria plantejar fer passar per les línies de RENFE la "L1" així veuríem la "L1" per superfície en el tram aquest de Bac de Roda. Per cert em deixava el pont del treball. Creieu que no soterrarant mai tot aquest traçat

[Danzig]

siusplau que no facin desaparèixer Sant Andreu Comtal, el pont del carrer de Bac de Roda passant per sobre de les vies de tren és molt romàntic. Fins i tot TMB es podria plantejar fer passar per les línies de RENFE la "L1" així veuríem la "L1" per superfície en el tram aquest de Bac de Roda. Per cert em deixava el pont del treball. Creieu que no soterrarant mai tot aquest traçat

el pont de Calatrava romandrà sobre les vies cobertes amb vidre (a veure si al final ho poden fer), però els altres ponts no es conservaran.

[davidbarna]

En alguns casos els soterraments estan justificats per eliminar un nyap (per exemple, penso quan el carrilet es va soterrar quan passava pel bell mig de l'Hospitalet), però en altres casos són més que dubtosos (penso en tota l'obra que han fet a la Gran Via Nord). El problema de molts soterraments és electoralista: dóna vots.

Ara bé, també hi ha una raó darrera aquesta afició municipal: la possibilitat de requalificar terrenys i guanyar diners amb el totxo. Al soterrar no només s'alliberen terrenys, sinó que els edificis dels voltants (habitatges o magatzems degradats) guanyen valor a l'estar a una àmplia avinguda. Això és el que ha passat per exemple a Terrassa o el que el Celestino està somiant que passi a l'Hospitalet.

El dia menys pensat algú encara proposarà soterrar les pistes de l'aeroport

P.D: Un altre tema que ens podríem plantejar és l'afició a eliminar passos a nivell (parlo de línies secundàries) quan a d'altres països és perfectament normal que hi siguin.

[Guigui]

Un altre tema que ens podríem plantejar és l'afició a eliminar passos a nivell (parlo de línies secundàries) quan a d'altres països és perfectament normal que hi siguin.

Aquesta qüestió prové de la mateixa mentalitat que fa tant populars els soterraments: reclamar drets i no exercir els deures. En el cas dels passos a nivell, dret a travessar el tren sense preocupar-se'n i deure a respectar la senyalització. Potser no seré exacte amb el que aniré a dir però, si la memòria no em falla, absolutament cap atropellament que hi ha hagut últimament a Catalunya ha sigut degut qualsevol causa que no fos negligència o temeritat per part de l'atropellat. I el problema és el pas a nivell?

Doncs una cosa semblant passa amb els soterraments: la gent se'n va a viure al costat de les vies del tren, és baratet i no poden (o no volen) pagar més per un pis. I ara reclamen que desaparegui allò que ja hi era quan el seu piset era un solar. Dret: vull un jardinet davant de casa. Deure: si em compro un pis, m'he d'aguantar amb el que hi ha en el moment de comprar-lo (qui no vulgui pols que no vagi a l'era).

[entfe001]

L'últim incident en un pas a nivell per mal funcionament d'aquest que ara recordi és el de Vallbona d'Anoia de ja fa uns quants anys.

També era a destacar el pas a nivell de Sant Jordi Desvalls que fallava més que una escopeta de fira. Aquest fet era conegut tant pels veïns que no se'n refiaven de les barreres aixecades com pels maquinistes que afluixaven la marxa. Actualment la carretera té variant i el pas a nivell està clausurat.

[George85]

25/5/2007 Edición Impresa METEOROLOGIA7
Un dic natural salva Alcázar de San Juan d'una catàstrofe

1. • El mur de les vies ferroviàries va impedir que una enorme bassa inundés la localitat
2. • El servei de trens que connecta Madrid amb Almeria i Jaén segueix suspès

* 200 LITRES EN 24 HORES

JUAN RUIZ SIERRA
ALCÁZAR DE SAN JUAN

El municipi d'Alcázar de San Juan, a Ciudad Real, va simbolitzar ahir la pitjor part del temporal al centre d'Espanya: barris inundats completament, 500 veïns desallotjats, carreteres tallades i, sobretot, una enorme bassa, de 15 metres d'ample i de prop d'un milió de metres cúbics d'aigua, que durant tot el dia va amenaçar de desbordar-se i entrar als carrers d'aquesta localitat de 30.000 habitants. Per sort, no va ser així. El dic que de forma natural conformen les vies del tren va contenir el líquid.
"El dic ens ha salvat", va comentar el regidor de Seguretat Ciutadana, Ramón Méndez. Si no hagués estat per aquestes parets, ningú sap el que hauria passat aquí ahir, en una jornada que va convertir bona part de Castella-la Manxa en un enorme bassal i va fer que les comunicacions ferroviàries que connecten Madrid amb Almeria i Jaén continuessin suspeses per segon dia consecutiu. El servei entre la capital espanyola i Albacete, el País Valencià i Múrcia, en canvi, va quedar restablert al vespre.
La bassa que va mantenir Alcázar de San Juan sota l'espasa de Dàmocles estava formada per aigua provinent de les muntanyes de la veïna Campo de Criptana, una localitat que també va patir enormes pèrdues a causa del temporal. Els ajuntaments dels dos municipis van anunciar ahir --un dia definit per l'organització agrària ASAJA com "la tragèdia més gran de la història del camp de Castella-la Manxa"-- que sol.licitaran la declaració de zona catastròfica.(...)

(...)
Aquestes últimes pluges, sumades a les de dies precedents, deixen un recompte provisional de danys a la localitat d'entre 1.500 i 2.000 cases afectades de forma més o menys greu. Tot això sense comptar els perjudicis per a l'agricultura, que, segons ASAJA, arriben fins als 160 milions d'euros a tot Castella-la Manxa, ja que hi ha unes 200.000 hectàrees de cultius afectades al 100%.
(...)

ElPeriodico.cat

Soterrem?

[Guigui]

Però d'aquí a anomenar "natural" el talús de la via...

[sortrens]

Obro fil per evitar crear un off-topic a partir d'un comentari fet en un altre fil.

Per explicar per què no hi ha gairebé cap estació gran soterrada més enllà dels Pirineus prendré l'exemple de dues ciutats que conec a fons: Barcelona i Viena.

D'entrada, els dos termes municipals són comparables en habitants (1,6 milions) però, mentre Barcelona té 100 km2 escassos, Viena en passa de 500. Primera explicació de la presència o absència de pressió soterraire, segons el cas.

La segona: mentre a Barcelona l'habitatge és majoritàriament de propietat, a Viena és de lloguer. Això fa que, si algú no es troba a gust on viu, abans de rondinar (cosa en que, tanmateix, els vienesos donen mil voltes als catalans) i reclamar que li arreglin allò que no és seu, canvia de pis. I com que els propietaris tampoc hi viuen sinó que en cobren el lloguer, tampoc no reclamen res.

O sigui, que la pressió urbanística molt més baixa i la cultura de l'habitatge radicalment diferent fa que ciutats com Viena (i totes les altres del centre d'Europa, amb condicions semblants) ni es plantegin soterrar res. A més, el cost que això suposaria no compensaria en absolut.

També val a dir que Barcelona és la gran ciutat europea més densament poblada. A finals dels 70 es va arribar a afirmar que era la segona del món darrere Calcuta.

Cal tenir encompte que l'Àrea Metropolitana de Barcelona son quasi una mica més de 600 km2 i que actua com un únic espai urbà com si fos una única ciutat i té aprop de 5 milions d'habitants

[awe]

Falten places a escoles bressol. Falten escoles. A molts pobles que tenen escola només hi ha ensenyament de primària. La justícia és lentíssima perquè falten mitjans materials i humans. Ja que parlem de trens, no hi ha cèntims per invertir en recuperació de material ferroviari històric. El sistema de beques a estudiants és molt millorable. El sistema de pensions per a la tercera edat és miserable. A la medicina pública hi ha unes llistes d'espera interminables i als centres d'atenció primària el servei d'urgències es dóna després de fer d'una cua infinita. Els medicaments no són gratuïts, només subvencionats fins a la jubilació i si es treballa. La xarxa de trens té un dèficit de manteniment acumulat de molts i molts anys. Els llibres de text de les escoles no son gratuïts tot i que la constitució diu que l'ensenyament és obligatori i gratuït. ETC, ETC, ETC…

I podria continuar amb una immensa llista de deficiències que són més importants de solucionar que no pas soterrar vies de tren. Perquè s'han de gastar cèntims en soterrar vies quan hi ha tantes coses tan fonamentals per fer?

Gràcies als soterraments es poden crear espais urbans de qualitat i millorar la qualitat de vida de qui viu a la vora del tren, però considero que no és prioritari.

[Guigui]

L'alegria amb que es gasten aquí diners públics en soterraments no la tenen en altres països. Per exemple, ara que està en projecte el Transrapid de Munic a l'aeroport, s'està qüestionant tot el projecte des de les més altes esferes polítiques bavareses perquè caldria invertir uns 100 milions més ja que resulta que el traçat urbà per Munic haurà d'anar soterrat en uns 3 km més del que estava previst inicialment.

Aquí, tothom ja es fregaria les mans de content. En canvi, al centre d'Europa s'ho repensen i a fons.

Una diferència de mentalitat.

[davidbarna]

L'alegria amb que es gasten aquí diners públics en soterraments no la tenen en altres països. Per exemple, ara que està en projecte el Transrapid de Munic a l'aeroport, s'està qüestionant tot el projecte des de les més altes esferes polítiques bavareses perquè caldria invertir uns 100 milions més ja que resulta que el traçat urbà per Munic haurà d'anar soterrat en uns 3 km més del que estava previst inicialment.

Aquí, tothom ja es fregaria les mans de content. En canvi, al centre d'Europa s'ho repensen i a fons.

Una diferència de mentalitat.

Mentre aquí soterrem, els altres fan noves línies. Així ens llueix el pèl.

[Guigui]

Mentre aquí soterrem, els altres fan noves línies. Així ens llueix el pèl.

A més, en d'altres països, les supressions de passos a nivell es fan construint passos inferiors de les carreteres, no soterrant les vies.

Cosa de ser dominats aquí pels totxos del totxo. Perquè ja em diran què pretenen fer sinó a Balaguer, Vallbona d'Anoia, etc.

[122-042-132]

Mireu no sè sí encaixa molt en aquest assumpte, però com què de vegades ho hem criticat; aquesta manía de treure els trens del paisatge urbà, i vinga túnels per tot arreu. Us penjo un video (no és meu), l'he trobat navegant per internet; on podeu veure com ho tenen muntat a Chicago (té tres milions d'habitants el municipi, i nou milions amb tota l'àrea metropolitana). La xarxa més gran de rodalies de tots els USA, 12 línies que surten de cinc terminals al centre mateix (el famós Loop). Aquesta foto està feta no en un suburbi dels afores no, sino en ple centre, al Loop, al carrer Clinton St. molt a prop de l'estació terminal de Metra-OTC, on tenen el seu principi i final tres de les dotze línies de rodalies. No és què proposi aquesta solució per la Diagonal, però.... Salut!

http://vimeo.com/9875734

[Sagrerenc]

No sé si és el lloc més adequat per posar-ho, si els Administradors ho creieu convenient podeu moure'l a un altre fil.

Entrevista a Luis Santos y Ganges, expert en urbanisme i ferrocarril.

El modelo ferroviario español y la moda de los soterramientos son locuras colectivas

El tren es un medio de transporte ecológico y útil para los ciudadanos, pero su desarrollo en España es un desastre, a pesar de la ingente inversión pública. Es la conclusión que se puede extraer de las palabras del profesor de la Universidad de Valladolid Luis Santos y Ganges. Este experto en interrelación ferrocarril-ciudad y ordenación territorial asegura que la integración del tren en las ciudades españolas no se ha pensado de forma razonable. En cuanto a la expansión de la alta velocidad, la considera desmesurada (España es el país europeo con más líneas nuevas) porque constituye una inversión muy cara, genera problemas con otras redes y margina al necesario transporte de mercancías.

Seguir llegint aquí:
http://www.consumer.es/web/es/medio_amb ... 200847.php

[Guigui]

Finalment una veu autoritzada, ja que semblava que els que ens fixem en com es fan les coses a altres llocs fóssim uns eixelebrats!

[Sagrerenc]

http://www.diarioinformacion.com/elda/2 ... 97671.html

Sembla que en alguns llocs la crisi encara no ha posat les coses al seu lloc. A la ciutat alacantina de Villena (amb una població similar a Montcada i Reixac) estan planejant tres opcions per soterrar el tren, valorades entre 66 i 154 M€. Perquè ens fem una idea del que signifiquen aquestes xifres, us diré que el pressupost de l'Ajuntament de Villena és de menys de 26 M€.

[437.001]

Però si l´estació de Villena estarà a les afores, i se suposa que a Villena-centre hi haurà rodalies, però encara no està clar quan!