Democràcia i ferrocarril
-
- N6
- Posts: 299
- Joined: Friday 20/05/2011 20:27
Democràcia i ferrocarril
Fa uns 35 anys que el ferrocarril depèn de un poder públic escollit democràticament. És hora de fer balanç.
Si comencem pel sud, veiem l'amputació soferta per la línia de Tortosa a fi de dur a terme una irrisòria operació urbanística, i tenim la progressiva transformació de la línia troncal en eix ferroviari, amb estacions tan galdoses com la de l'Aldea. Si algun dia acaben el desdoblament de Vandellós, es possible que veiem Salou, Cambrils o Hospitalet de l'Infant sense trens. L'any 1985 es va aixecar la via de la línia Sant Carles-Tortosa-Alcañiz-La Puebla de Híjar, amb els corresponents aplaudiments dels prohoms locals.
Anant per Lleida, apart de l'assassinat de la línia de la Pobla, actualment en curs, tenim l'oblit i menysteniment complet de la connexió cap a l'Aragó i la erràtica gestió de la línia Lleida-Manresa, que pot seguir en breu el camí de la de la Pobla.
La línia de Valls ha caigut en la irrellevància més total, amb uns horaris i un nombre de circulacions històricament a mínims.
La línia Reus-Roda, tancada el 1992, continua naturalment tancada, malgrat que l'estació de Camp de Tarragona hauria pogut provocar la rehabilitació.
A Girona no se'n parla ja de la seva densa i desapareguda xarxa ferroviària: Banyoles, Palamós, Palafrugell, Olot, etc., perderen el tren i no el recuperaran mai més. Queda la línia cap a la frontera.
A l'àrea de Barcelona l'obsessió ha estat els soterraments, els encaixonaments, la supressió de vies i apartadors i demés formes d'integració urbana del ferrocarril. S'ha eliminat la via directa cap a l'aeroport, la connexió Hospitalet-Bellvitge ha quedat sense cap mena de servei, s'ha liquidat el històric traçat cap al Maresme, el triangle ferroviari ha quedat reduit a un angle, res no queda de l'enllaç de Les Franqueses, s'ha escapçat el tren a Igualada, han terminat els serveis, àdhuc simbòlics, a Sallent o Súria, ni es parla de tornar a acostar el Berguedà al ferrocarril, ni de la línia de Caldes, més aviat del que es tracta es de carregar-se l'Estació de França. El que queda és un embús de proporcions colossals als túnels de Barcelona, que al meu parer no té cap de solució: ens esperen per sempre més velocitats comercials baixíssimes i parades tècniques.
I no és que no hi hagi hagut diners: s'han esmerçat tones i tones de bitllets en inversió ferroviària, fonamentalment entorn de la nova línia d'AV. Tret d'aquesta, només em ve al cap la reapertura del cremallera de Montserrat.
Pel que fa a l'AV, cap al Sud ha quedat a Sants una entrada pròpia de Monzón-Río Cinca. Cap al Nord, pel que veig, la situació no serà gaire millor, tot i que encara s'han d'enterrar milions i milions a la nova Sagrera, que cosirà Barcelona i farà que tot el món hi vulgui venir a viure per a ballar amb Carlinhos Brown.
Els poders públics s'han dedicat, mentre destroçaven la xarxa ferroviària (Soterrament total ja!) a proposar plans absurds que mai no es duran a terme, però que han permés aparicions estelars als mitjans, encesos debats, mocions de consells comarcals, i, per sobre de tot, alleugerir les economies de les consultores amigues. Si tot el que s'ha invertit en papers delirants s'hagués invertit en obra, tindríem la xarxa de Bèlgica. Vinga a parlar de l'Eix Transversal, de la línia Orbital, del funicular a Andorra, dels rodalies de Girona, però fer, no s'ha fet res. "Ho farem quan Fomento posi els diners", diuen, mentre calculen l'edificabilitat de qualque terreny guanyat al ferrocarril. De pena.
I cada cop que hi hagut un problema, cada cop que la seva delirant gestió, els seus criminals objectius, han provocat un desastre, han causat les ires dels administrats, els responsables han tret una catifeta que sempre porten a la butxaca, l'han extés per terra, orientant-la no cap a La Meca, sino cap al centre de la península, s'hi han agenollat i han musitat la seva cançoneta preferida: "la culpa és de Madrid, la culpa és de Madrid, la culpa és de Madrid...". I aquí han passat tots de rosetes, sense mai haver de retre comptes, deixant rere seu una estela de vies enfonsades, d'estacions fantasmagòriques, d'horaris ineficaços, de promeses incomplertes (totes!), de diners mal empreats, en definitiva: una xarxa tocada en els seus punts vitals bàsics, perennement retallada i continuament sotmesa a la preferència per l'automòvil.
Per a aquest hi han hagut tots els diners del món: per a foradar montanyes, superar valls, desdoblar, triplicar, quadruplicar, passar per zones protegides, envair parcs naturals, tallar serralades, aixafar ases, en definitiva el que calgués. La comparació entre un sector i l'altre és sangnant.
Al meu modest entendre, només una bona crisi del petroli pot salvar el que queda del ferrocarril a Catalunya. Si no és per un factor imponderable extern, d'aquí a 10 anys només quedaran rodalies de Barcelona i l'alta velocitat, si la podem seguir pagant.
Si comencem pel sud, veiem l'amputació soferta per la línia de Tortosa a fi de dur a terme una irrisòria operació urbanística, i tenim la progressiva transformació de la línia troncal en eix ferroviari, amb estacions tan galdoses com la de l'Aldea. Si algun dia acaben el desdoblament de Vandellós, es possible que veiem Salou, Cambrils o Hospitalet de l'Infant sense trens. L'any 1985 es va aixecar la via de la línia Sant Carles-Tortosa-Alcañiz-La Puebla de Híjar, amb els corresponents aplaudiments dels prohoms locals.
Anant per Lleida, apart de l'assassinat de la línia de la Pobla, actualment en curs, tenim l'oblit i menysteniment complet de la connexió cap a l'Aragó i la erràtica gestió de la línia Lleida-Manresa, que pot seguir en breu el camí de la de la Pobla.
La línia de Valls ha caigut en la irrellevància més total, amb uns horaris i un nombre de circulacions històricament a mínims.
La línia Reus-Roda, tancada el 1992, continua naturalment tancada, malgrat que l'estació de Camp de Tarragona hauria pogut provocar la rehabilitació.
A Girona no se'n parla ja de la seva densa i desapareguda xarxa ferroviària: Banyoles, Palamós, Palafrugell, Olot, etc., perderen el tren i no el recuperaran mai més. Queda la línia cap a la frontera.
A l'àrea de Barcelona l'obsessió ha estat els soterraments, els encaixonaments, la supressió de vies i apartadors i demés formes d'integració urbana del ferrocarril. S'ha eliminat la via directa cap a l'aeroport, la connexió Hospitalet-Bellvitge ha quedat sense cap mena de servei, s'ha liquidat el històric traçat cap al Maresme, el triangle ferroviari ha quedat reduit a un angle, res no queda de l'enllaç de Les Franqueses, s'ha escapçat el tren a Igualada, han terminat els serveis, àdhuc simbòlics, a Sallent o Súria, ni es parla de tornar a acostar el Berguedà al ferrocarril, ni de la línia de Caldes, més aviat del que es tracta es de carregar-se l'Estació de França. El que queda és un embús de proporcions colossals als túnels de Barcelona, que al meu parer no té cap de solució: ens esperen per sempre més velocitats comercials baixíssimes i parades tècniques.
I no és que no hi hagi hagut diners: s'han esmerçat tones i tones de bitllets en inversió ferroviària, fonamentalment entorn de la nova línia d'AV. Tret d'aquesta, només em ve al cap la reapertura del cremallera de Montserrat.
Pel que fa a l'AV, cap al Sud ha quedat a Sants una entrada pròpia de Monzón-Río Cinca. Cap al Nord, pel que veig, la situació no serà gaire millor, tot i que encara s'han d'enterrar milions i milions a la nova Sagrera, que cosirà Barcelona i farà que tot el món hi vulgui venir a viure per a ballar amb Carlinhos Brown.
Els poders públics s'han dedicat, mentre destroçaven la xarxa ferroviària (Soterrament total ja!) a proposar plans absurds que mai no es duran a terme, però que han permés aparicions estelars als mitjans, encesos debats, mocions de consells comarcals, i, per sobre de tot, alleugerir les economies de les consultores amigues. Si tot el que s'ha invertit en papers delirants s'hagués invertit en obra, tindríem la xarxa de Bèlgica. Vinga a parlar de l'Eix Transversal, de la línia Orbital, del funicular a Andorra, dels rodalies de Girona, però fer, no s'ha fet res. "Ho farem quan Fomento posi els diners", diuen, mentre calculen l'edificabilitat de qualque terreny guanyat al ferrocarril. De pena.
I cada cop que hi hagut un problema, cada cop que la seva delirant gestió, els seus criminals objectius, han provocat un desastre, han causat les ires dels administrats, els responsables han tret una catifeta que sempre porten a la butxaca, l'han extés per terra, orientant-la no cap a La Meca, sino cap al centre de la península, s'hi han agenollat i han musitat la seva cançoneta preferida: "la culpa és de Madrid, la culpa és de Madrid, la culpa és de Madrid...". I aquí han passat tots de rosetes, sense mai haver de retre comptes, deixant rere seu una estela de vies enfonsades, d'estacions fantasmagòriques, d'horaris ineficaços, de promeses incomplertes (totes!), de diners mal empreats, en definitiva: una xarxa tocada en els seus punts vitals bàsics, perennement retallada i continuament sotmesa a la preferència per l'automòvil.
Per a aquest hi han hagut tots els diners del món: per a foradar montanyes, superar valls, desdoblar, triplicar, quadruplicar, passar per zones protegides, envair parcs naturals, tallar serralades, aixafar ases, en definitiva el que calgués. La comparació entre un sector i l'altre és sangnant.
Al meu modest entendre, només una bona crisi del petroli pot salvar el que queda del ferrocarril a Catalunya. Si no és per un factor imponderable extern, d'aquí a 10 anys només quedaran rodalies de Barcelona i l'alta velocitat, si la podem seguir pagant.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Democràcia? Quina?
És ben bé hora que desfem algunes de les martingales grosses que circulen, una d'elles, la de la "democràcia". Sí, els poders públics (tampoc tots) són elegits democràticament, almenys de portes enfora: vas a votar, fiques una papereta que tu has triat en una urna sense que ningú vegi què has votat i la suma dels vots, que compten per igual, determina qui governa. Fins aquí, tot bé.Ayerbe-Zuera wrote:Fa uns 35 anys que el ferrocarril depèn de un poder públic escollit democràticament.
Ara, què passa abans i després d'aquest procés formal? Desinformació a dojo i estupidització de les masses. Calen carreteres, s'han de desdoblar autovies, és imprescindible soterrar ferrocarril, som el país més xupiguai del món perquè ningú no ens supera en quilòmetres d'AV, etc. etc. etc. I al final, què? Veiem que passen per damunt de la nostra voluntat, i després de consumar totes les barrabassades, vénen les lamentacions: ai, que els túnels de Barcelona estan saturats! Ai, que l'estació cau lluny! Ai, que a qualsevol incidència, tota la xarxa peta! Ai, que hem de pagar peatges! Ai, que estem sense un duro per a les coses imprescindibles! Ai, que ja no hi ha trens! Per què? Perquè una colla de brètols manipuladors han decidit imposar el seu criteri per damunt de tota lògica i sucar-hi de valent!
Hi veieu alguna diferència amb el "Barcelona, al fin libre de tranvías" porciolà? Jo, cap ni una!
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
- N5
- Posts: 117
- Joined: Tuesday 16/08/2011 20:34
- Facebook: http://www.facebook.com/profile.php?id=100000309752594
- Location: Segur de Calafell
Re: Democràcia? Quina?
Doncs ressucitem Franco, o posem la Falange en el govern i tornem a la dictadura millor, no? "Con Franco vivíamos mejor"Guigui wrote:És ben bé hora que desfem algunes de les martingales grosses que circulen, una d'elles, la de la "democràcia". Sí, els poders públics (tampoc tots) són elegits democràticament, almenys de portes enfora: vas a votar, fiques una papereta que tu has triat en una urna sense que ningú vegi què has votat i la suma dels vots, que compten per igual, determina qui governa. Fins aquí, tot bé.Ayerbe-Zuera wrote:Fa uns 35 anys que el ferrocarril depèn de un poder públic escollit democràticament.
Ara, què passa abans i després d'aquest procés formal? Desinformació a dojo i estupidització de les masses. Calen carreteres, s'han de desdoblar autovies, és imprescindible soterrar ferrocarril, som el país més xupiguai del món perquè ningú no ens supera en quilòmetres d'AV, etc. etc. etc. I al final, què? Veiem que passen per damunt de la nostra voluntat, i després de consumar totes les barrabassades, vénen les lamentacions: ai, que els túnels de Barcelona estan saturats! Ai, que l'estació cau lluny! Ai, que a qualsevol incidència, tota la xarxa peta! Ai, que hem de pagar peatges! Ai, que estem sense un duro per a les coses imprescindibles! Ai, que ja no hi ha trens! Per què? Perquè una colla de brètols manipuladors han decidit imposar el seu criteri per damunt de tota lògica i sucar-hi de valent!
Hi veieu alguna diferència amb el "Barcelona, al fin libre de tranvías" porciolà? Jo, cap ni una!
Prefereixo mil vegades aquesta democràcia amb tots el seus defectes a qualsevol dictadura feixista.
- res_publica
- N6
- Posts: 253
- Joined: Sunday 12/09/2010 16:49
- Location: Barcelona-Estació de França, Zaragoza-Delicias, Madrid-Puerta de Atocha
Re: Democràcia i ferrocarril
Me ha gustado mucho leer tanto el comentario escrito por Ayerbe-Zuera como hecho por Guigui. La principal reacció ha sido reflexionar sobre la planificación que realizan nuestras clases dirigentes sobre la red ferroviaria, la segunda por qué hemos llegado a alcanzar esta situación, en la que da la sensación de que el gobierno de los ciudadanos delegado a representantes políticos y a un entramado colosal llamado "Administraciones Públicas", no pueden cumplir con el mandato de quienes confiaron en ellos.
En las últimas elecciones, ya no elegimos a gobernantes, sino a gestores (los cuales parecen tener un cierto encanto en hacerle una liposucción al estado del bienestar) que nos gestionan nuestros dineros de la manera que "quieren poder".
España, tristemente o felizmente, es eso... España y por mucho que nos comparemos con otros países... siempre seremos España. Miramos a otros países europeos y pensamos somos como ellos, tenemos los mismos derechos y por eso nos merecemos una red de alta velocidad, pero como nuestras grandes ciudades están alejadas del resto del continente... pues algo hay que hacer para cumplir con el dicho "culo veo, culo quiero (da muchos votos, aunque luego no sepan como financiarlo)", ese algo. es lo que vemos y que ya conoceis. Tanto dinero para la AV que nos dejamos a un lado la red convencional, aquella que tiene necesidades sociales que cubrir y que por la naturaleza geográfica y demográfica de las Españas, se aleja de las necesidades del enriquecimiento que buscan las grandes y no tan grandes sociedades del capital.
También es cierto que las cosas cambias y las personas si son alguna cosa, son contingentes; así que si vemos cerrar tanta línea convencional puede que algún día las veamos abrir o no, porque ya pensamos que lo único para que sirven es para malgastar dinero procedente de nuestros impuestos... en fin... seguiremos haciendo fotos a los trenes, comprando modelos en escala H0, revistas de publireportaje ferroviario, jugaremos a simuladores que satisfacen nuestra aficción de dominar y planificar las rutas ferroviarias... así como quejarnos mucho, ser condescendientes con nuestra limitación a no poder cambiar las cosas y eso seguir, jugando al simulador de trenes.
PD: dar soluciones viables estaría bien, poner a Chewbacca como gobernante no, ni tampoco como nombre de una calle, aunque en este sistema que vivimos se pueda hacer.
En las últimas elecciones, ya no elegimos a gobernantes, sino a gestores (los cuales parecen tener un cierto encanto en hacerle una liposucción al estado del bienestar) que nos gestionan nuestros dineros de la manera que "quieren poder".
España, tristemente o felizmente, es eso... España y por mucho que nos comparemos con otros países... siempre seremos España. Miramos a otros países europeos y pensamos somos como ellos, tenemos los mismos derechos y por eso nos merecemos una red de alta velocidad, pero como nuestras grandes ciudades están alejadas del resto del continente... pues algo hay que hacer para cumplir con el dicho "culo veo, culo quiero (da muchos votos, aunque luego no sepan como financiarlo)", ese algo. es lo que vemos y que ya conoceis. Tanto dinero para la AV que nos dejamos a un lado la red convencional, aquella que tiene necesidades sociales que cubrir y que por la naturaleza geográfica y demográfica de las Españas, se aleja de las necesidades del enriquecimiento que buscan las grandes y no tan grandes sociedades del capital.
También es cierto que las cosas cambias y las personas si son alguna cosa, son contingentes; así que si vemos cerrar tanta línea convencional puede que algún día las veamos abrir o no, porque ya pensamos que lo único para que sirven es para malgastar dinero procedente de nuestros impuestos... en fin... seguiremos haciendo fotos a los trenes, comprando modelos en escala H0, revistas de publireportaje ferroviario, jugaremos a simuladores que satisfacen nuestra aficción de dominar y planificar las rutas ferroviarias... así como quejarnos mucho, ser condescendientes con nuestra limitación a no poder cambiar las cosas y eso seguir, jugando al simulador de trenes.
PD: dar soluciones viables estaría bien, poner a Chewbacca como gobernante no, ni tampoco como nombre de una calle, aunque en este sistema que vivimos se pueda hacer.
Sabes el chiste del tren ¿?
No.
Suele pasar.
No.
Suele pasar.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Rellegiu-ho, si us plau
Em sembla que no m'has entès.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
- N6
- Posts: 299
- Joined: Friday 20/05/2011 20:27
Re: Democràcia i ferrocarril
Jo no dic que Catalunya mereixi una dictadura. El que pretenia dir és que el problema de la decadència del ferrocarril a Catalunya no està en el règim polític concret, ni en la autonomia, ni en el centralisme, ni en les dretes ni en les esquerres, sino que rau en què el poble català no vol el ferrocarril. Tota l'obra que s'ha fet, tots els diners que s'hi han esmerçat, tot el que s'ha projectat, no ha tingut com a finalitat millorar el ferrocarril ni el transport públic, sino, en el millor dels supòsits, la reelecció del gastant. En el pitjor, que cadascú s'imagini l'exemple que vulgui.
I així els catalans, en general, consideren que qui viatja en transport públic és un fracassat total a la vida, i si aquest transport públic és un cotxe de línia, directament és una persona perillosa. Si el viatge en transport públic es fa amb la família, aleshores el perill es transforma en pressumpció de trastorn psiquiàtric. Aquesta és la mentalitat general del país, i la podem copsar cada dia els qui viatgem en els mitjans col·lectius. L'única excepció és l'Ave, que és un transport públic socialment admès. Si els catalans, en general, atribueixen al fracàs vital el viatjar en transport públic, totes les seves escales de poder, des del obscur regidor de poble fins el conseller del ram, associen transport públic amb polítiques de beneficència. Jo sospito que és per això que no hi ha cap mena de control de qui paga el bitllet i qui no. Ja ho entenen, que els marginals no paguin. Per aquest mateix motiu, els poders locals han abandonat amb xerinol·la els seus ferrocarrils, o han hipotecat irremisiblement llur futur. Quantes vegades agafà l'alcalde de La Pobla (Salvem lo tren!) el tren en qüestió per a les seves gestions a Lleida. Quantes vegades agafà l'alcalde de Balaguer (Soterrament total ja!) el tren en qüestió per al mateix. Ho ignoro, però aposto que mai de la vida. I el poble feliç i content, perquè el poble el que vol és una bona carretera, desdoblada, gratuïta, tunel·lada per on portar el seu cotxe cofoiament.
La única solució per al ferrocarril a Catalunya, atès el bestialisme generalitzat, és una crisi del petroli.
I així els catalans, en general, consideren que qui viatja en transport públic és un fracassat total a la vida, i si aquest transport públic és un cotxe de línia, directament és una persona perillosa. Si el viatge en transport públic es fa amb la família, aleshores el perill es transforma en pressumpció de trastorn psiquiàtric. Aquesta és la mentalitat general del país, i la podem copsar cada dia els qui viatgem en els mitjans col·lectius. L'única excepció és l'Ave, que és un transport públic socialment admès. Si els catalans, en general, atribueixen al fracàs vital el viatjar en transport públic, totes les seves escales de poder, des del obscur regidor de poble fins el conseller del ram, associen transport públic amb polítiques de beneficència. Jo sospito que és per això que no hi ha cap mena de control de qui paga el bitllet i qui no. Ja ho entenen, que els marginals no paguin. Per aquest mateix motiu, els poders locals han abandonat amb xerinol·la els seus ferrocarrils, o han hipotecat irremisiblement llur futur. Quantes vegades agafà l'alcalde de La Pobla (Salvem lo tren!) el tren en qüestió per a les seves gestions a Lleida. Quantes vegades agafà l'alcalde de Balaguer (Soterrament total ja!) el tren en qüestió per al mateix. Ho ignoro, però aposto que mai de la vida. I el poble feliç i content, perquè el poble el que vol és una bona carretera, desdoblada, gratuïta, tunel·lada per on portar el seu cotxe cofoiament.
La única solució per al ferrocarril a Catalunya, atès el bestialisme generalitzat, és una crisi del petroli.
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Mala fama
Estrictament parlant, no és públic. Però entenc per on vols anar: com l'avió, és l'únic transport on et pots trobar un famós, i això li dóna "glamour".Ayerbe-Zuera wrote:L'única excepció és l'Ave, que és un transport públic socialment admès.
Una curiositat simptomàtica: et pots trobar una foto d'alguns futbolistes del Barça al metro de Tòquio, però ja se n'ha vist algun al de Barcelona?
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Re: Mala fama
Jo fa no gaire em vaig trobar en Mathew Tree al regional Lleida-Barcelona per Manresa! I això de dir que per què els jugadors del Barça no agafen el metro.... Algú es pot imaginar el merder que s'organitzaria i l'infern personal que passarien?Guigui wrote:Estrictament parlant, no és públic. Però entenc per on vols anar: com l'avió, és l'únic transport on et pots trobar un famós, i això li dóna "glamour".Ayerbe-Zuera wrote:L'única excepció és l'Ave, que és un transport públic socialment admès.
Una curiositat simptomàtica: et pots trobar una foto d'alguns futbolistes del Barça al metro de Tòquio, però ja se n'ha vist algun al de Barcelona?
Pel que diu alguna gent, l'estigmatització del transport públic si que passa a Madrid, m'han comentat més d'una vegada que funcionaris de mitjà-alt nivell s'estranyen que els seus companys d'aquí vagin amb metro, bus...
-
- N9
- Posts: 2158
- Joined: Wednesday 04/05/2005 9:06
- Location: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contact:
Re: Mala fama
Recordo, farà uns 15 anys, un regidor de l'ajuntament de Barcelona, no recordo el nom ni el partit que va donar a parlar per part d'algun mitjà pel fet d'utilitzar habitualment el metro per dirigir-se a l'ajuntament i el propi mitjà, que jo recordo haver-ho llegit de l'Avui, se'n reia que ho fes malgrat poder-ho fer amb el cotxe oficial o equivalent.Ferry1ac1 wrote:Jo fa no gaire em vaig trobar en Mathew Tree al regional Lleida-Barcelona per Manresa! I això de dir que per què els jugadors del Barça no agafen el metro.... Algú es pot imaginar el merder que s'organitzaria i l'infern personal que passarien?Guigui wrote:Estrictament parlant, no és públic. Però entenc per on vols anar: com l'avió, és l'únic transport on et pots trobar un famós, i això li dóna "glamour".Ayerbe-Zuera wrote:L'única excepció és l'Ave, que és un transport públic socialment admès.
Una curiositat simptomàtica: et pots trobar una foto d'alguns futbolistes del Barça al metro de Tòquio, però ja se n'ha vist algun al de Barcelona?
Pel que diu alguna gent, l'estigmatització del transport públic si que passa a Madrid, m'han comentat més d'una vegada que funcionaris de mitjà-alt nivell s'estranyen que els seus companys d'aquí vagin amb metro, bus...
Jo no he vist però que la opinió sobre la utilització del transport públic sigui la de fracassat per aquell que ho fa servir i no crec que a Catalunya això passi més que a l'Aragó per exemple on tenim un absolut culte al cotxe.
Efectivament a Madrid l'utilització del transport públic està molt més denigrada que aquí malgrat les inversions que s'hi han fet i que la seva qualitat és força més bona que aquí.
Personalment jo prefereixo utilitzar el transport públic sempre que sigui possible perquè té més avantatges que el privat, sempre que tingui una freqüència i una regularitat adequada, cosa que per desgràcia no sempre és així.
I si els jugadors del Barça no fan servir el transport públic penso que en part és comprensible en la societat que estem, ningú els deixaria tranquils.
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Famosos
Molt bé doncs: algú ha vist mai algun jugador del Barça B, de l'Espanyol o de l'equip d'handbol o hòquei patins del Barça? Perquè aquests segur que no paralitzarien el trànsit.Ferry1ac1 wrote:I això de dir que per què els jugadors del Barça no agafen el metro.... Algú es pot imaginar el merder que s'organitzaria i l'infern personal que passarien?
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
- N9
- Posts: 2158
- Joined: Wednesday 04/05/2005 9:06
- Location: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contact:
Re: Famosos
Doncs potser t'enduries alguna sorpresa, jo no els he vist per la senzilla raón que no els conec a tots.Guigui wrote:Molt bé doncs: algú ha vist mai algun jugador del Barça B, de l'Espanyol o de l'equip d'handbol o hòquei patins del Barça? Perquè aquests segur que no paralitzarien el trànsit.Ferry1ac1 wrote:I això de dir que per què els jugadors del Barça no agafen el metro.... Algú es pot imaginar el merder que s'organitzaria i l'infern personal que passarien?
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
Re: Famosos
Ídem! El sol fet que en Recoder vagi amb FGC ja és un indicador que no tot està tan malament.josep_serre wrote: Doncs potser t'enduries alguna sorpresa, jo no els he vist per la senzilla raón que no els conec a tots.
Re: Rellegiu-ho, si us plau
+1Guigui wrote:Em sembla que no m'has entès.
I la culpa d'això per suposat, també és de Madrid