El metro Transversal

[Alberto1989]

Suposo que l'any 1926 ja eren així aquestes dues estacions . Llàstima que no hi hagin fotos del 1926 ni d'Hostafrancs ni de Plaça de Sants... [/quote]


Suposo que si que eren així, ja miraré si puc trobar alguna foto més d'aquestes estacions en l'època del Transversal, però és mooooooooooooolt dificil

[Henry 030]

Gràcies Alberto,

Jo he buscat per internet informació al respecte però no he trobat res de res

[WMD626]

Aquesta foto es va fer a l'estació "Sans" (actual "Plaça de Sants") el 1935. No és gaire bona, però segur que l'estat és el de 1926...

Salutacions

[Henry 030]

Aquesta foto es va fer a l'estació "Sans" (actual "Plaça de Sants") el 1935. No és gaire bona, però segur que l'estat és el de 1926...

Salutacions

Gràcies company

S'observa que l'estació era idèntica a Hostafrancs, i això indica que tant Hostafrancs com Plaça de Sants (aleshores Sans) no tenien la mateixa decoració que Urgell i Rocafort.

PD: Per cert, on has trobat la foto?

[WMD626]

De res. La foto la vaig treure de l'Arxiu Històric de Sants (ara és del Districte). I per a qualsevol cosa sobre el Metro Transversal, ja saps... el tema també m'apassiona!!!

[Alberto1989]

La foto de plaça de Sants data del 1935, per tant, això significa que al 1926 l'estació tenia aquest aspecte o gairebé. Com era d'esperar, l'aspecte que oferia Hostafrancs el 1957 era gairebé el mateix que el que tenia plaça de Sants el 1935, amb les diferències de la il·luminació (incandescent a Sants el 1935 i fluorescent a Hostafrancs el 1957).

[evody]

Si no vaig errat la primitiva estació de Universitat tambe disposava dels artesonats de Urgell i Rocafort en part del seu sostre

[metring]

Un article sobre Bordeta, del bloc El Tranvia 48:

http://eltranvia48.blogspot.com.es/2013 ... -1983.html

La estación de metro BORDETA (1926-1983)

La estación Bordeta fue una de las más antiguas de la red de metro de Barcelona y de las poquísimas que se construyeron a cielo abierto. Se ubicaba justo en la frontera de los términos municipales de Barcelona y de L'Hospitalet de Llobregat, a corta distancia de las estaciones vecinas Mercat Nou y Santa Eulàlia, ambas más importantes en cuanto a tráfico de pasajeros se refiere, por lo que su vida activa fue más bien discreta y carente de acontecimientos de gran relevancia.
El origen de esta estación tiene que ver con el establecimiento en Barcelona de la segunda línea de metro. En 1912 el ingeniero Fernando Reyes Garrido diseñó una línea de metro de ancho ibérico con el propósito de conectar con la red ferroviaria de las compañías MZA y Norte, combinando de este modo pasajeros y mercancías. El 17 de diciembre de 1920 se creó la sociedad explotadora del nuevo servicio, llamada Ferrocaril Metropolitano de Barcelona, popularmente conocida como el "Transversal" no precisamente porque atravesara la ciudad de punta a punta sino porque el acrónimo con el que se solicitó la concesión decía Ferrocarril subterráneo de tracción eléctrica y transversal entre las líneas de Barcelona a Tarragona y Barcelona a Francia. El 8 de junio de 1922, el rey Alfonso XIII presidió en la plaza de España el inicio de las obras de construcción, trabajos que se prolongaron durante cuatro años debido a su envergadura.


Finalmente, el 10 de junio de 1926 se inauguró el primer tramo del metro Transversal con nueve estaciones: Cataluña, Universiad, Urgel, Rocafort, España, Hostafranchs, Sans, Mercado Nuevo y Bordeta.
La estación Bordeta tenía un diseño bastante sencillo y funcional. Estaba al aire libre y constaba de un andén de 90 metros de longitud, parcialmente cubierto mediante una estructura plancha metálica ondulada. También disponía de de un pequeño edificio donde había el jefe de estación. El acceso desde la calle se efectuaba por una única entrada situada en la calle de la Riera Blanca en el lado mar, frontera entre los términos municipales de Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat. Dicha entrada se efectuaba mediante unas escaleras que conducían al andén, donde previamente había la taquilla para sacar el billete. La vía férrea más allá de la estación se bifurcaba en el lado montaña formando un desvío de enlace al ferrocarril de la compañía del Norte, y en el lado mar enlazando a una playa de seis vías que conducían a la nueva cochera para el estacionamiento y reparación del material móvil, donde también se hallaba el edificio de oficinas de cuatro plantas.


Debido precisamente a su posición estratégica y a su proximidad al conjunto industrial de Can Batlló, la estación tuvo un aceptable número diario de pasajeros que se acentuó a partir de 1928 gracias a que la Compañía asumió la explotación del servicio tras dos años bajo arrendamiento de Tranvías de Barcelona, lo que supuso una reducción de las tarifas y, en consecuencia, un incremento de usuarios. Igualmente, la proliferación de numerosos talleres, comercios y nuevas viviendas como consecuencia de la industrialización del barrio, conllevó a la aparición de una nueva demanda potencial de clase obrera que se desplazaría regularmente por razones de trabajo. Destacaban como centros importantes la peletería Gatius, la Cooperativa Vidriera y los talleres de la Hispano-Suiza. Mientras el metro no llegaba a L'Hospitalet de Llobregat, la estación Bordeta fue el punto de desplazamiento habitual de una parte de la población de esta ciudad vecina, siendo alrededor de unos 14000 habitantes la zona de interés a servir. Ello motivó a su alcalde Tomás Giménez a aprobar en un Pleno municipal celebrado el 4 de marzo de 1925 la prolongación del metro Transversal.


El proyecto no se hizo realidad hasta el 1 de julio de 1932, fecha en la que se inauguró la nueva estación Santa Eulalia, lo que supuso un cierto descenso de pasajeros en la estación Bordeta, la cual, al dejar de ser terminal de línea, se reformó con la construcción de otro andén lateral con cubierta de plancha metálica ondulada, un paso subterráneo que daba a un minúsculo vestíbulo con cinco taquillas para la adquisición de los billetes, y una segunda vía central.


Al estallar la Guerra Civil, bajo el edificio de oficinas de la Bordeta se construyó en 1936 un gran refugio antiaéreo que todavía hoy día se conserva. Durante los duros años de posguerra, la apertura en 1949 de la nueva parroquia de Sant Medir supuso la reactivación del barrio mediante el desarrollo de actividades sociales y culturales, con influencia incluso en las barriadas vecinas de Sants i Hostafrancs. Además se incorporaron las nuevas fábricas de motos OSSA y de automóviles Citroen. Todo ello sumado al crecimiento de la población derivado de la promoción de nuevas viviendas sociales a partir de 1957 repercutió a un nuevo incremento de pasajeros en la estación Bordeta, si bien las estaciones vecinas de Mercado Nuevo y Santa Eulalia registraban un índice de usuarios superior porque su posición geográfica era mejor.


Con el paso de los años, la estación sufrió modificaciones, básicamente una adaptación del diseño a las necesidades de los nuevos tiempos. Así, en el pequeño edificio del jefe de estación se añadió adosado un pequeño bar, un quiosco de prensa y un estanco. En el andén del lado montaña se construyó un muro hecho de obra vista con espacios para publicidad y se cambiaron las antiguas cubiertas por otras completamente nuevas. El vestíbulo y las taquillas se renovaron completamente, los accesos de entrada y salida a los andenes incorporaron puertas metálicas, en el suelo se incorporaron baldosas de loseta como las usadas en las aceras de las calles, y la primitiva iluminación de los andenes mediante lámparas incandescentes colgadas de las cubiertas se sustituyó por fluorescentes.


Tras el inicio de las obras de prolongación de la L1 hasta el barrio de la Torrassa, el 5 de julio de 1980 esta estación pasó a ser origen y final provisional de línea, mientras que la estación Santa Eulàlia se cerró temporalmente al público. Al desempeñar esta función, el andén y la vía del lado montaña dejaron de prestar servicio mientras que el andén del lado mar fue ampliado mediante la instalación de una tarima de madera. Finalmente, el 23 de diciembre de 1983, con la inauguración de la prolongación del metro hasta la Torrassa, la estación Santa Eulàlia reabrió remodelada y la estación Bordeta fue clausurada definitivamente. Durante los años posteriores se eliminó el acceso desde la calle, pero los andenes se mantuvieron intactos siendo esporádicamente utilizados diariamente por parte del personal del metro para tomar los trenes maniobrados por el personal de las cocheras de Santa Eulàlia. No obstante, las obras de construcción del llamado "cajón" de Sants para cubrir las vías férreas comportó la remodelación completa de la estación Mercat Nou, el cubrimiento del tramo a cielo abierto entre dicha estación y Santa Eulàlia y la eliminación definitiva de los andenes de la estación Bordeta, por lo que hoy día ya no existe vestigio alguno.

No quedaven restes d'una andana? Apart, cal tenir en compte que lo de Santa Eulàlia no va ser només una remodelació, és que ni tant sols la nova es troba al mateix lloc de l'antiga! La d'ara es troba entre Bordeta i l'antiga de Santa Eulàlia.

[El LLOP]

Si queden unes petites restes de l'andana de Bordeta (v2). Pel que fa a la situació de santa Eulàlia, la diferència de localització entre la vella i la nova es de metres, encara que no ho sembli. Agafeu com a referència el pont de la Torrassa.

[jms]

Entre les fotografies que han caigut al llarg del temps a les meves mans tinc aquestes tres d'en Jaume Brustenga del novembre de 1956. Inicialment eren de color, però el pas del temps les ha castigat força i he decidit passar-les en b/n, excepte la de la composició formada pels cotxes 251-252, dels que hi ha poques imatges.

jms

[El LLOP]

Unes joies de fotos. Moltes gràcies.

[jms]

Tot i que en època tan tardana com el maig de 1981 els "elefants" de la línia 1 ja pràcticament no circulaven perquè més aviat quedaven com a material de reserva, però els diumenges al matí era possible viatger amb la malaurada composició que es va restaurar amb estat pròxim a l'origen amb motiu de l'exposició "Trens i Estacions" que és va cel·lebrar entre el 31 de gener i l' 1 de març d'aquell mateix anys al Born de Barcelona i a l'estació de França. Precisament al Born i van anar a parar dos cotxes del Metro el cotxe 131 del Transversal i el remolc R358 (?), ara no ho recordo, que en aquell moment corria a la línia 3. La composició de dos cotxes no era habitual, ja que circulaven tots tres cotxes (131-125-126).

jms

[Fran-Ikarus]

Cada cop que surt a escena la composició històrica de 100 a la L1, als anys 80, venen ganes de convertir-se en l'emoticona que es dóna cops de cap I si sumem en què ha quedat la quantitat de 400 que hi havia, quan es van retirar (i que donaven sobradament per a un altre tren complet), dues emoticones

[jms]

Cada cop que surt a escena la composició històrica de 100 a la L1, als anys 80, venen ganes de convertir-se en l'emoticona que es dóna cops de cap I si sumem en què ha quedat la quantitat de 400 que hi havia, quan es van retirar (i que donaven sobradament per a un altre tren complet), dues emoticones

Fran-Ikarus, la falta de sensibilitat en el cas de TMB és total i prova d'això és la preservació del material. Dins l' apartat "metro" amb fer còrrer el 300 ja n'hi ha prou.

jms

[Adolescent barceloní]

No sé si és el fil més adient per posar això (no n'he trobat cap altre millor)...

Sabeu per què existeixen escales en l'enllaç Metro-FGC de Plaça Espanya? Perquè el túnel passa per sota del túnel viari de Plaça Espanya, com es pot veure aquí:

http://redferroviariabcn.blogspot.com.e ... a-del.html

[El LLOP]

Com abans a Sagrera.

[epuig29]

Abans a la Sagrera era al revés, ja que les escales havien de salvar el túnel del damunt:

Foto de El Bandero
Ara bé, a l'accés compartit de rodalies i metro de Clot-Aragó, el de l'Avinguda Meridiana, hi ha un tram d'escales similar al d'Espanya, i el mateix passa a Glòries. Suposo que són per salvar túnels de clavagueram, perquè són molt petits. Si trobo alguna imatge la penjaré.

[Alberto1989]

Per a Henry 030, que demanaves dades i fotos sobre les estacións Hostafrancs i Plaça de Sants en l'època del Transversal he trobat informació que et serà útil:

L'estació originàriament només disposava d'un accés pel carrer Consell de Cent. L'accés del carrer Hostafrancs es va obrir el setembre de 1945 i el del carrer Moianès el desembre de 1953. En quan a l'aspecte de la nau d'andanes mai va rebre l'enrajolat gris que si van rebre altres estacions del Transversal els anys 50, simplement les parets originals es van pintar de gris als anys 50, i l'enllumenat original incandescent va ser substituit pel fluorescent cap al 1950. Aquesta estació igual que Plaça de Sants mai va tenir el sostre artesonat com Urgell i Rocafort.

De Sants no he trobat informació al respecte.

Les fotos més antigues que he trobat són dels anys 50 i pertanyen a l'arxiu de TMB. De Sants n'hi ha una del 1935 amb un tren serie 100 a l'arxiu del districte Sants Montjuic.

Tota aquesta informació va ésser redactada el 1966 per un ex-treballador del metro que vivia al barri de la Bordeta i l'he trobada a casa d'un tiet que colecciona coses rares. Fotos del metro no en té cap.

[metring]

Si us plau, volem més "rareses" d'aquestes!!!

[Alberto1989]

Hola,

A part de l'estació Hostafrancs també vaig trobar informació de les estacions Marina, Rocafort i Universitat redactades també el novembre de 1966. A casa del meu oncle hi han moltes coses freaks però aquestes dades sobre estacions del Transversal són l'únic que hi vaig trobar relacionat amb el metro i els transports. La resta està tot gairebé relacionat amb el futbol.

Aquestes descripcions sobre estacions del Transversal eren d'un ex-treballador del metro (del quan se'n desconeix el nom) que va treballar al FMT entre el 1929 i el 1964. Un cop retirat va voler fer aquestes descripcions per recordar el passat de les estacions de la companyia per l qual havia treballat, tot i que no disposava de fotos es va basar en els records i les dates d'inauguracions o reformes de les estacions. Són escrits de 7-8 línies explicant com eren aquestes estacions des del moment de la seva inauguració fins el 1966. Al meu oncle li van arribar a finals dels setanta. Va descriure més estacions pro al meu oncle només conserva aquestes quatre.

Ara exposaré dades sobre l'esació Rocafort, quan pugui posaré les estacions Marina i Universitat.

Rocafort:

Quan es va inaugurar el 1926 disposava d'un accés per Gran Via amb Rocafort. Al 1928 es va inaugurar el vestíbul amb accés per Gran Via amb Calàbra. L'aspecte de la nau d'andanes entre el 1926 i el 1948 era el seguent: les parets no estaven enrajolades i en la seva major part estaven recobertes d'anuncis, el sostre de volta tenia uns elaborats artesonats que en recobrien la part central i l'enllumenat era incandescent. El 1948 l'estació va patir una reforma que va consistir en cobrir les parets ab rajola grisa i es va substituir l'enllumenat incandescent pel fluorescent.

De Rocafort es poden trobar diverses fotos de l'època del Transversal a l'arxiu de TMB.