Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Jo crec que es blau, no verd....
-
Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
Debat etern
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
122-042-132
- N9
- Posts: 1659
- Joined: Sunday 05/10/2008 12:30
- Location: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Molt interessant!
No seria millor portar-ho a aquest fil?, tot i que la troballa és mereix un 10!
http://www.transport.cat/viewtopic.php?f=23&t=12160
No seria millor portar-ho a aquest fil?, tot i que la troballa és mereix un 10!
http://www.transport.cat/viewtopic.php?f=23&t=12160
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Millor apart, la troballa te prou entitat com per parlar-ne en un altre fil.122-042-132 wrote:Molt interessant!
No seria millor portar-ho a aquest fil?, tot i que la troballa és mereix un 10!
http://www.transport.cat/viewtopic.php?f=23&t=12160
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
http://eltranvia48.blogspot.com.es/2012 ... html#links
El funicular al Palau Nacional de Montjuïc
Con motivo de la Exposición Internacional de 1929, el 24 de octubre de 1928 se inauguró el funicular entre la calle Conde del Asalto (Nou de la Rambla) con Marqués del Duero (Paral•lel) hasta el paseo de la Exposición (Miramar), entonces considerado el ferrocarril inclinado de montaña más grande, rápido y moderno del mundo. Un año después, el 23 de julio de 1929 se inauguró la línea del paseo de la Exposición hasta las inmediaciones del castillo. Ambos servicios pertenecían a la Sociedad Anónima Funicular de Montjuich y tuvieron un papel muy destacado e importante de cara a transportar pasajeros a la montaña y al recinto ferial. Sin embargo, en contraste con la alta popularidad que estos medios de transporte alcanzaron, vivió de manera efímera y discreta un pequeño funicular el trayecto del cual iba desde el final del tranvía de la línea 61 (“P.Cataluña-Exposición”) en la calle de Lérida (Lleida) hasta la explanada del Palacio Nacional.
Se trataba de un tramo con mucha pendiente salvado sólo por unas escaleras, con lo cual el ascenso a pie resultaba muy engorroso. Para que el acceso fuera cómodo, en abril de 1927 se presentó un proyecto al Ayuntamiento de Barcelona a cargo del señor Edmund Metzger Weil, ingeniero de la empresa suiza Bello. La empresa Locomoción y Transportes, S.A. (formada por la Banca Marsans, la Sociedad Financiera Arnús-Garí y la Sociedad Financiera de Industrias y Transportes) que explotaba los servicios especiales de autobuses a la Exposición en colaboración con la C.G.A., se encargó de la titularidad del servicio del nuevo funicular, además de otros accionistas particulares y colaboradores.
Poco antes de la inauguración del certamen, el nuevo funicular entró en servicio, posiblemente a mediados del mes de mayo de 1929. Las tarifas eran más bien caras en relación al trayecto y al tiempo de viaje. La subida costaba 0,30 pesetas, la bajada 0,15 pesetas y la subida+bajada 0,40 pesetas. Había también un billete combinado con el tranvía de la línea 61 al precio de 0,50 pesetas. Precisamente los mismos cobradores se encargaban de despachar las entradas a la Exposición. La duración del viaje era de un minuto y el intervalo de paso de dos minutos, y funcionaba de forma casi continuada. Esto significaba que podía hacer 30 salidas por hora y transportar hasta 3.000 pasajeros. Durante el periodo que prestó servicio fue rentable, y la recaudación obtenida sirvió para compensar los gastos de construcción. Sin embargo, debido a la escasa rentabilidad que tuvo una vez terminó el certamen, el pequeño funicular dejó de funcionar desmontándose buena parte de la infraestructura. Por el contrario, el tranvía de la línea 61 continuó prestando servicio hasta el 1 de octubre de 1945 que fue suprimida.
Actualmente para acceder al Palau Nacional se dispone de un sistema de escaleras mecánicas construido con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.
El perfil de la línea y las vías
La línea se trazó en recta. Con 95,50 metros de longitud, salvaba una altitud de 28,50 metros y tenía una pendiente del 32 %. La anchura de vía era métrica con un cruce a los 68 metros de distancia de la estación superior (es decir, que no se efectuaba en el centro) con unas curvas de 170 metros de radio. Se usaron carriles Vignole de 30 kg/m asentados sobre once traviesas por cada barra de diez metros, formadas por perfiles angulares de 120 x 12 x 8 cm embutidos sobre una base de losa de hormigón. El trazado transcurría por un puente inclinado que formaba un arco rebajado de cemento armado de 22 metros de luz.
El sistema de tracción, de conducción y de seguridad
El sistema de tracción era muy sencillo. Fue suministrado por la firma Bello y construido bajo la estación superior. Disponía de un motor asíncrono de 110 CV a 220 V y 970 rpm que movía el eje primario mediante un tambor de freno automático y otro de electromagnético y acababa en un reductor de ejes paralelos en carcasa hermética y baño de aceite. De este salía un eje secundario que atacaba directamente la corona dentada de la polea tractora. El agarradero necesario para el cable se conseguía mediante un par de lazos entre la polea tractora y la polea contratractora, que imprimían al cable una velocidad de 2 m/s.
El sistema de conducción se alimentaba de unas líneas eléctricas que discurrían paralelas a la vía, y no requería de maquinista porque los mandos se estructuraron similares a los de un ascensor. Un botón verde ponía en marcha la instalación y otro botón rojo la detenía. Ambos los controlaba un operario que iba en el coche ascendente.
El sistema de seguridad lo aseguraba, además del botón rojo de emergencia, el cable tractor, con una carga de rotura de 45 toneladas y un coeficiente de seguridad superior a 10. Además, cada coche estaba dotado de frenos automáticos del sistema Hunzinker disparados por un muelle si se rompía el cable o si alcanzaba una velocidad superior a los 3 m/s. La recarga tenía lugar mediante un sistema hidráulico por aceite accionado por una bomba manual.
El material móvil
Para el servicio del funicular se construyeron un par de coches de diseño bastante anticuado en relación con los modernos trenes de los otros dos funiculares de Montjuïc. Disponían de tres departamentos colocados de forma modular y escalonada, cada uno de los cuales con una puerta corredera (una a cada lado). Medían 9,42 metros de longitud y 2,30 metros de anchura y tenían una capacidad máxima para 100 personas, 20 de las cuales podían ir sentadas gracias a unos asientos plegables. Al funcionar de manera continua con intervalos de paso de 2 minutos (30 viajes/hora), podía transportar hasta 3.000 pasajeros por hora y sentido. Externamente, las carrocerías eran de madera y estaban pintadas de blanco y azul.
Las estaciones
La estación inferior estaba situada justo al final de la calle de Lérida con el paseo de Santa Madrona, coincidiendo con el origen y final del tranvía de la línea 61, delante del Palacio de la Caja de Pensiones (actual sede del Institut Cartogràfic de Catalunya). La construcción era muy sencilla, montada en trinchera y de escasas dimensiones (6,40 metros de anchura y 14 de longitud). Los andenes laterales eran escalonados.
La estación superior estaba situada entre el final del puente y la explanada del Palacio Nacional. Tenía unas dimensiones de 6 metros de anchura y 13 de longitud. Cada estación disponía de una caseta que hacía de taquilla.
Arqueología industrial
Una vez clausurada la línea, el material móvil fue guardado provisionalmente en un almacén de Tranvías de Barcelona durante años hasta que los dos coches fueron trasladados para prestar servicio a la nueva línea de funicular de Núria a la Coma del Clot, donde tuvieron una segunda vida entre los años 1942 y 1987. Las carrocerías se reformaron ligeramente, pues el departamento central se convirtió en un portaequipaje y se repintó el exterior de color rojo. El año 1976 se cambiaron las carrocerías de madera por otras metálicas de color amarillo.
Al cerrarse la línea del valle de Núria en 1987 para ser sustituida por los nuevos telecabinas, uno de los coches fue desguazado y el otro trasladado al Museu del Transport del Clot del Moro, en Castellar de n'Hug. Posteriormente, fue adquirido por Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que lo ha preservado.
En Montjuïc todavía se conservan vestigios de la antigua infraestructura, como las paredes de la estación inferior, el puente inclinado, el balcón que albergó la estación superior y un extremo del carril de cruce.
El funicular al Palau Nacional de Montjuïc
Con motivo de la Exposición Internacional de 1929, el 24 de octubre de 1928 se inauguró el funicular entre la calle Conde del Asalto (Nou de la Rambla) con Marqués del Duero (Paral•lel) hasta el paseo de la Exposición (Miramar), entonces considerado el ferrocarril inclinado de montaña más grande, rápido y moderno del mundo. Un año después, el 23 de julio de 1929 se inauguró la línea del paseo de la Exposición hasta las inmediaciones del castillo. Ambos servicios pertenecían a la Sociedad Anónima Funicular de Montjuich y tuvieron un papel muy destacado e importante de cara a transportar pasajeros a la montaña y al recinto ferial. Sin embargo, en contraste con la alta popularidad que estos medios de transporte alcanzaron, vivió de manera efímera y discreta un pequeño funicular el trayecto del cual iba desde el final del tranvía de la línea 61 (“P.Cataluña-Exposición”) en la calle de Lérida (Lleida) hasta la explanada del Palacio Nacional.
Se trataba de un tramo con mucha pendiente salvado sólo por unas escaleras, con lo cual el ascenso a pie resultaba muy engorroso. Para que el acceso fuera cómodo, en abril de 1927 se presentó un proyecto al Ayuntamiento de Barcelona a cargo del señor Edmund Metzger Weil, ingeniero de la empresa suiza Bello. La empresa Locomoción y Transportes, S.A. (formada por la Banca Marsans, la Sociedad Financiera Arnús-Garí y la Sociedad Financiera de Industrias y Transportes) que explotaba los servicios especiales de autobuses a la Exposición en colaboración con la C.G.A., se encargó de la titularidad del servicio del nuevo funicular, además de otros accionistas particulares y colaboradores.
Poco antes de la inauguración del certamen, el nuevo funicular entró en servicio, posiblemente a mediados del mes de mayo de 1929. Las tarifas eran más bien caras en relación al trayecto y al tiempo de viaje. La subida costaba 0,30 pesetas, la bajada 0,15 pesetas y la subida+bajada 0,40 pesetas. Había también un billete combinado con el tranvía de la línea 61 al precio de 0,50 pesetas. Precisamente los mismos cobradores se encargaban de despachar las entradas a la Exposición. La duración del viaje era de un minuto y el intervalo de paso de dos minutos, y funcionaba de forma casi continuada. Esto significaba que podía hacer 30 salidas por hora y transportar hasta 3.000 pasajeros. Durante el periodo que prestó servicio fue rentable, y la recaudación obtenida sirvió para compensar los gastos de construcción. Sin embargo, debido a la escasa rentabilidad que tuvo una vez terminó el certamen, el pequeño funicular dejó de funcionar desmontándose buena parte de la infraestructura. Por el contrario, el tranvía de la línea 61 continuó prestando servicio hasta el 1 de octubre de 1945 que fue suprimida.
Actualmente para acceder al Palau Nacional se dispone de un sistema de escaleras mecánicas construido con motivo de los Juegos Olímpicos de 1992.
El perfil de la línea y las vías
La línea se trazó en recta. Con 95,50 metros de longitud, salvaba una altitud de 28,50 metros y tenía una pendiente del 32 %. La anchura de vía era métrica con un cruce a los 68 metros de distancia de la estación superior (es decir, que no se efectuaba en el centro) con unas curvas de 170 metros de radio. Se usaron carriles Vignole de 30 kg/m asentados sobre once traviesas por cada barra de diez metros, formadas por perfiles angulares de 120 x 12 x 8 cm embutidos sobre una base de losa de hormigón. El trazado transcurría por un puente inclinado que formaba un arco rebajado de cemento armado de 22 metros de luz.
El sistema de tracción, de conducción y de seguridad
El sistema de tracción era muy sencillo. Fue suministrado por la firma Bello y construido bajo la estación superior. Disponía de un motor asíncrono de 110 CV a 220 V y 970 rpm que movía el eje primario mediante un tambor de freno automático y otro de electromagnético y acababa en un reductor de ejes paralelos en carcasa hermética y baño de aceite. De este salía un eje secundario que atacaba directamente la corona dentada de la polea tractora. El agarradero necesario para el cable se conseguía mediante un par de lazos entre la polea tractora y la polea contratractora, que imprimían al cable una velocidad de 2 m/s.
El sistema de conducción se alimentaba de unas líneas eléctricas que discurrían paralelas a la vía, y no requería de maquinista porque los mandos se estructuraron similares a los de un ascensor. Un botón verde ponía en marcha la instalación y otro botón rojo la detenía. Ambos los controlaba un operario que iba en el coche ascendente.
El sistema de seguridad lo aseguraba, además del botón rojo de emergencia, el cable tractor, con una carga de rotura de 45 toneladas y un coeficiente de seguridad superior a 10. Además, cada coche estaba dotado de frenos automáticos del sistema Hunzinker disparados por un muelle si se rompía el cable o si alcanzaba una velocidad superior a los 3 m/s. La recarga tenía lugar mediante un sistema hidráulico por aceite accionado por una bomba manual.
El material móvil
Para el servicio del funicular se construyeron un par de coches de diseño bastante anticuado en relación con los modernos trenes de los otros dos funiculares de Montjuïc. Disponían de tres departamentos colocados de forma modular y escalonada, cada uno de los cuales con una puerta corredera (una a cada lado). Medían 9,42 metros de longitud y 2,30 metros de anchura y tenían una capacidad máxima para 100 personas, 20 de las cuales podían ir sentadas gracias a unos asientos plegables. Al funcionar de manera continua con intervalos de paso de 2 minutos (30 viajes/hora), podía transportar hasta 3.000 pasajeros por hora y sentido. Externamente, las carrocerías eran de madera y estaban pintadas de blanco y azul.
Las estaciones
La estación inferior estaba situada justo al final de la calle de Lérida con el paseo de Santa Madrona, coincidiendo con el origen y final del tranvía de la línea 61, delante del Palacio de la Caja de Pensiones (actual sede del Institut Cartogràfic de Catalunya). La construcción era muy sencilla, montada en trinchera y de escasas dimensiones (6,40 metros de anchura y 14 de longitud). Los andenes laterales eran escalonados.
La estación superior estaba situada entre el final del puente y la explanada del Palacio Nacional. Tenía unas dimensiones de 6 metros de anchura y 13 de longitud. Cada estación disponía de una caseta que hacía de taquilla.
Arqueología industrial
Una vez clausurada la línea, el material móvil fue guardado provisionalmente en un almacén de Tranvías de Barcelona durante años hasta que los dos coches fueron trasladados para prestar servicio a la nueva línea de funicular de Núria a la Coma del Clot, donde tuvieron una segunda vida entre los años 1942 y 1987. Las carrocerías se reformaron ligeramente, pues el departamento central se convirtió en un portaequipaje y se repintó el exterior de color rojo. El año 1976 se cambiaron las carrocerías de madera por otras metálicas de color amarillo.
Al cerrarse la línea del valle de Núria en 1987 para ser sustituida por los nuevos telecabinas, uno de los coches fue desguazado y el otro trasladado al Museu del Transport del Clot del Moro, en Castellar de n'Hug. Posteriormente, fue adquirido por Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que lo ha preservado.
En Montjuïc todavía se conservan vestigios de la antigua infraestructura, como las paredes de la estación inferior, el puente inclinado, el balcón que albergó la estación superior y un extremo del carril de cruce.
-
foronda 141
- N8
- Posts: 852
- Joined: Monday 14/08/2006 21:14
- Location: Poblenou
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Nomès dir que fa unas setmanas vaig anar a Castellar de n'Hug, i desde la carretera es pot veure aquest funicular, junt a altres restes de ferralla, pudrin-se, dins de un terrreny vallat al mateix lloc on hi havia el "museu del transport" al Clot del Moro.
O sigui que de preservat, res de res.
O sigui que de preservat, res de res.
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Però un dels cotxes si que va baixar al triangle (tot i que lo lògic era haver baixat dos, donat que les composicions sempre van circular així). En qualsevol cas i per preservar, amb un ja ens podem donar per beneïts, especialment si algun dia es contemplés la proposta de traslladar-lo a l'estació de Miramar-Abandonada.foronda 141 wrote:Nomès dir que fa unas setmanas vaig anar a Castellar de n'Hug, i desde la carretera es pot veure aquest funicular, junt a altres restes de ferralla, pudrin-se, dins de un terrreny vallat al mateix lloc on hi havia el "museu del transport" al Clot del Moro.
O sigui que de preservat, res de res.
Què és alló??
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
M'ha fet il.lusió que encara es conservi alguna cosa de l'antic funicular del Castell. Recordo haver-lo fet servir quan estaven a punt de tancar-lo, l'any 1980, quan l'agafàvem per anar al camp de beisbol que hi havia al damunt de l'Estadi Olímpic (en aquell temps una semi-ruÏna).
Ja en aquell moment era tota una relíquia. Escales mecàniques de fusta, les parets amb anuncis dels anys 30 (o a mi m'ho semblaven), i els cotxes eren espectaculars. Unes banquetes de fusta on podies aixecar la tapa del seient i veure les vies !!!
Vaig buscar informació sobre aquest tram, i vaig localitzar un parell de notícies a l'hemeroteca de la Vanguardia tant sobre la seva inauguració l'any 1929, com el seu tancament, coincidint amb les obres de 1981 a 1984. Per si a algú li interessa, les vaig afegir com a enllaços en l'entrada de la Viquipedia.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Funicular_de_Montju%C3%AFc
Ara pujo al castell de tant en tant i està ple de turistes que hi pugen amb el Telefèric, i potser no queda justificat tornar a obrir el funicular. En tot cas, caldria integrar-lo en la tarifa de TMB, perquè actualment claven 6,80€ per anada, i 9,60€ per anada i tornada. Si va endavant el projecte de fer més útil el castell, caldrà repensar preus. Evidentment també hi ha el bus 193, que deixa just al peu del castell, i aquest sí que esta integrat tarifàriament.
Ja en aquell moment era tota una relíquia. Escales mecàniques de fusta, les parets amb anuncis dels anys 30 (o a mi m'ho semblaven), i els cotxes eren espectaculars. Unes banquetes de fusta on podies aixecar la tapa del seient i veure les vies !!!
Vaig buscar informació sobre aquest tram, i vaig localitzar un parell de notícies a l'hemeroteca de la Vanguardia tant sobre la seva inauguració l'any 1929, com el seu tancament, coincidint amb les obres de 1981 a 1984. Per si a algú li interessa, les vaig afegir com a enllaços en l'entrada de la Viquipedia.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Funicular_de_Montju%C3%AFc
Ara pujo al castell de tant en tant i està ple de turistes que hi pugen amb el Telefèric, i potser no queda justificat tornar a obrir el funicular. En tot cas, caldria integrar-lo en la tarifa de TMB, perquè actualment claven 6,80€ per anada, i 9,60€ per anada i tornada. Si va endavant el projecte de fer més útil el castell, caldrà repensar preus. Evidentment també hi ha el bus 193, que deixa just al peu del castell, i aquest sí que esta integrat tarifàriament.
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Crec que estas confos, el funicular del que es parla no es el del castell si no el del palau nacional que va funcionar durant l'exposicio del 29, per desgracia del funicular del castell , que a mi tambe em porta records de quan era petit, no es conseva resOriolix wrote:M'ha fet il.lusió que encara es conservi alguna cosa de l'antic funicular del Castell. Recordo haver-lo fet servir quan estaven a punt de tancar-lo, l'any 1980, quan l'agafàvem per anar al camp de beisbol que hi havia al damunt de l'Estadi Olímpic (en aquell temps una semi-ruÏna).
Ja en aquell moment era tota una relíquia. Escales mecàniques de fusta, les parets amb anuncis dels anys 30 (o a mi m'ho semblaven), i els cotxes eren espectaculars. Unes banquetes de fusta on podies aixecar la tapa del seient i veure les vies !!!
Vaig buscar informació sobre aquest tram, i vaig localitzar un parell de notícies a l'hemeroteca de la Vanguardia tant sobre la seva inauguració l'any 1929, com el seu tancament, coincidint amb les obres de 1981 a 1984. Per si a algú li interessa, les vaig afegir com a enllaços en l'entrada de la Viquipedia.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Funicular_de_Montju%C3%AFc
Ara pujo al castell de tant en tant i està ple de turistes que hi pugen amb el Telefèric, i potser no queda justificat tornar a obrir el funicular. En tot cas, caldria integrar-lo en la tarifa de TMB, perquè actualment claven 6,80€ per anada, i 9,60€ per anada i tornada. Si va endavant el projecte de fer més útil el castell, caldrà repensar preus. Evidentment també hi ha el bus 193, que deixa just al peu del castell, i aquest sí que esta integrat tarifàriament.
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
No, no està confós, i sí que queda alguna cosa del Funicular del Castell, l'estació d'inici, que hi ha al costat del que funciona, encara existeix, mira pàgines enrere les fotografies http://transport.cat/viewtopic.php?f=23&t=8286&start=80BRILL 18 wrote:Crec que estas confos, el funicular del que es parla no es el del castell si no el del palau nacional que va funcionar durant l'exposicio del 29, per desgracia del funicular del castell , que a mi tambe em porta records de quan era petit, no es conseva resOriolix wrote:M'ha fet il.lusió que encara es conservi alguna cosa de l'antic funicular del Castell. Recordo haver-lo fet servir quan estaven a punt de tancar-lo, l'any 1980, quan l'agafàvem per anar al camp de beisbol que hi havia al damunt de l'Estadi Olímpic (en aquell temps una semi-ruÏna).
Ja en aquell moment era tota una relíquia. Escales mecàniques de fusta, les parets amb anuncis dels anys 30 (o a mi m'ho semblaven), i els cotxes eren espectaculars. Unes banquetes de fusta on podies aixecar la tapa del seient i veure les vies !!!
Vaig buscar informació sobre aquest tram, i vaig localitzar un parell de notícies a l'hemeroteca de la Vanguardia tant sobre la seva inauguració l'any 1929, com el seu tancament, coincidint amb les obres de 1981 a 1984. Per si a algú li interessa, les vaig afegir com a enllaços en l'entrada de la Viquipedia.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Funicular_de_Montju%C3%AFc
Ara pujo al castell de tant en tant i està ple de turistes que hi pugen amb el Telefèric, i potser no queda justificat tornar a obrir el funicular. En tot cas, caldria integrar-lo en la tarifa de TMB, perquè actualment claven 6,80€ per anada, i 9,60€ per anada i tornada. Si va endavant el projecte de fer més útil el castell, caldrà repensar preus. Evidentment també hi ha el bus 193, que deixa just al peu del castell, i aquest sí que esta integrat tarifàriament.
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Foto del funicular del castell, a http://www.flickr.com/photos/47704640@N ... hotostream , quines fotos!!!!!
-
raulitinbcn
- N8
- Posts: 1172
- Joined: Tuesday 21/02/2012 13:54
- Facebook: raul.lopezalvarez.37
- Location: Barcelina
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
i com ha arribat allà a baix? Per on s'entra?metring wrote:Foto del funicular del castell, a http://www.flickr.com/photos/47704640@N ... hotostream , quines fotos!!!!!
Amics del Bus de Catalunya - Membre i fundador número 1 http://www.amicsdelbus.com
Autobuseros Magazín -
Autobuseros Magazín -
-
foronda 141
- N8
- Posts: 852
- Joined: Monday 14/08/2006 21:14
- Location: Poblenou
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
La foto sembla feta a la pròpia estació inferior del funicular del castell, i es de 1984 quan encara deuria estar allà el cotxe.
L'estació si accedia per l'actual de Parc de Montjuïc. Hi havia dues estacions: L'actual encara operativa al Paral.lel, i la del Castell en un nivell superior. Actualment l'accés es troba tapiat i només hi tenen accés el personal.
Em sembla que en algun fil ja s'ha parlat del estat actual de las instalacions.
L'estació si accedia per l'actual de Parc de Montjuïc. Hi havia dues estacions: L'actual encara operativa al Paral.lel, i la del Castell en un nivell superior. Actualment l'accés es troba tapiat i només hi tenen accés el personal.
Em sembla que en algun fil ja s'ha parlat del estat actual de las instalacions.
-
TramviaBlau
- N6
- Posts: 238
- Joined: Friday 30/09/2005 8:55
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Magnifiques fotos que em recorden les que Joan Sans Pont va aportar al tema "Trobat vehicle històric" del funi nº2 a un solar de Castelldefels el 1987;metring wrote:Foto del funicular del castell, a http://www.flickr.com/photos/47704640@N ... hotostream , quines fotos!!!!!
http://www.transport.cat/viewtopic.php? ... 0&start=20
Des de llavors he provat de saber més del destí dels funiculars del castell, (la data i qui els va desballestar vaja), però el company Sans Pont ja no participa al fòrum i amb la informació que va subministrar a la seva entrada del 21/11/2011 no he trobat res.......algú sap el destí final o el lloc exacte de la foto del 87????
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Bé, respecte d'aquestes fotos us podria dir allò de "jo hi vaig ser" (la qual cosa no té més mèrit que haver nascut uns anys abans...)
A mitjans dels anys 80 , el funicular del Castell encara estava sencer, amb els dos cotxes aturats, un a cada estació. L'estació del Castell s'havia construit en condicions molt precàries, ja que els militars havien imposat la condició que es pogués dinamitar i volar pels aires en qualsevol moment. Per aquesta raó, en algun moment algú va poder trencar una de les planxes (que devien ser de fusta o algun material fràgil) que feien de parets de l'estació i obrir un boquet. Un dia, fent una excursió per allà amb uns amics, vaig tenir la feliç troballa, i naturalment vàrem entrar dins i ho vàrem veure tot. Fins i tot quedava una enorme placa que recordava els constructors del funicular. Aquell dia duia càmera, però no flash, o sigui que només vaig fer fotos de la part de fora (les vies i l'estació). Poc després vaig tornar, la placa ja no hi era i el cotxe 2 ja havia estat convenientment vandalitzat (vidres trencats, seients de fusta destrossats, en fi...).
A mitjans de 1987, es va enderrocar tota l'estació, es van aixecar les vies i es va enderrocar l'estació del Castell. Dels dos cotxes, un -el més malmès- es va desballestar "in situ" i l'altre, es va vendre a un ferraller de Castelldefels.
L'estació de Miramar del funicular del Castell es va enderrocar quan es van fer les obres de l'estació inferior de l'actual telefèric. Per tant, ara l'única cosa que queda del funicular del Castell és l'antiga explanació i alguns pals de formigó de la línia telefònica.
Salut!!!
A mitjans dels anys 80 , el funicular del Castell encara estava sencer, amb els dos cotxes aturats, un a cada estació. L'estació del Castell s'havia construit en condicions molt precàries, ja que els militars havien imposat la condició que es pogués dinamitar i volar pels aires en qualsevol moment. Per aquesta raó, en algun moment algú va poder trencar una de les planxes (que devien ser de fusta o algun material fràgil) que feien de parets de l'estació i obrir un boquet. Un dia, fent una excursió per allà amb uns amics, vaig tenir la feliç troballa, i naturalment vàrem entrar dins i ho vàrem veure tot. Fins i tot quedava una enorme placa que recordava els constructors del funicular. Aquell dia duia càmera, però no flash, o sigui que només vaig fer fotos de la part de fora (les vies i l'estació). Poc després vaig tornar, la placa ja no hi era i el cotxe 2 ja havia estat convenientment vandalitzat (vidres trencats, seients de fusta destrossats, en fi...).
A mitjans de 1987, es va enderrocar tota l'estació, es van aixecar les vies i es va enderrocar l'estació del Castell. Dels dos cotxes, un -el més malmès- es va desballestar "in situ" i l'altre, es va vendre a un ferraller de Castelldefels.
L'estació de Miramar del funicular del Castell es va enderrocar quan es van fer les obres de l'estació inferior de l'actual telefèric. Per tant, ara l'única cosa que queda del funicular del Castell és l'antiga explanació i alguns pals de formigó de la línia telefònica.
Salut!!!
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Ejem, ejem...http://transport.cat/viewtopic.php?f=23&t=8286&start=80WMD626 wrote: L'estació de Miramar del funicular del Castell es va enderrocar quan es van fer les obres de l'estació inferior de l'actual telefèric. Per tant, ara l'única cosa que queda del funicular del Castell és l'antiga explanació i alguns pals de formigó de la línia telefònica.
Salut!!!
-
TramviaBlau
- N6
- Posts: 238
- Joined: Friday 30/09/2005 8:55
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Això del ferrater de Castelldefels sempres es diu, pero no es sap més, jo vaig anar fa un any a tres dels mes importants del poble i ningú en sabia res.......WMD626 wrote: A mitjans de 1987, es va enderrocar tota l'estació, es van aixecar les vies i es va enderrocar l'estació del Castell. Dels dos cotxes, un -el més malmès- es va desballestar "in situ" i l'altre, es va vendre a un ferraller de Castelldefels.
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Per alusions...
Desconeixia el fil que havíeu tingut sobre el tema, però crec que la imatge adjunta, que la vaig fer jo mateix, ens ajudarà a aclarir la qüestió. L'estació de Miramar-Castell estava construida en un cos d'edifici annex al de l'estació Miramar de la línia del Paral·lel . L'accés d'un a l'altre es feia per unes escales mecàniques que acabaven al portal que senyalo amb la fletxa, aquí tapiat. Per tant, el que era l'estació de Miramar quedava per sota d'aquest munt de sorra i aquesta paret de formigó que es veu a la imatge. És a dir-i em sap molt greu, de veritat- no en queda res de l'estació inferior de l'estació inferior del funicular del Castell, almenys res que es pugui aprofitar com estació ni per connectar amb el funi del Paral·lel. I aquest lloc, ara l'ocupa l'estació inferior del telefèric, que està enganxada a l'antiga del funicular.
Salut!!!
Desconeixia el fil que havíeu tingut sobre el tema, però crec que la imatge adjunta, que la vaig fer jo mateix, ens ajudarà a aclarir la qüestió. L'estació de Miramar-Castell estava construida en un cos d'edifici annex al de l'estació Miramar de la línia del Paral·lel . L'accés d'un a l'altre es feia per unes escales mecàniques que acabaven al portal que senyalo amb la fletxa, aquí tapiat. Per tant, el que era l'estació de Miramar quedava per sota d'aquest munt de sorra i aquesta paret de formigó que es veu a la imatge. És a dir-i em sap molt greu, de veritat- no en queda res de l'estació inferior de l'estació inferior del funicular del Castell, almenys res que es pugui aprofitar com estació ni per connectar amb el funi del Paral·lel. I aquest lloc, ara l'ocupa l'estació inferior del telefèric, que està enganxada a l'antiga del funicular.
Salut!!!
- Attachments
-
- Obres Miramar Transportcat.jpg (18.78 KiB) Viewed 7854 times
Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
WMD626 wrote:Per alusions...
Desconeixia el fil que havíeu tingut sobre el tema, però crec que la imatge adjunta, que la vaig fer jo mateix, ens ajudarà a aclarir la qüestió. L'estació de Miramar-Castell estava construida en un cos d'edifici annex al de l'estació Miramar de la línia del Paral·lel . L'accés d'un a l'altre es feia per unes escales mecàniques que acabaven al portal que senyalo amb la fletxa, aquí tapiat. Per tant, el que era l'estació de Miramar quedava per sota d'aquest munt de sorra i aquesta paret de formigó que es veu a la imatge. És a dir-i em sap molt greu, de veritat- no en queda res de l'estació inferior de l'estació inferior del funicular del Castell, almenys res que es pugui aprofitar com estació ni per connectar amb el funi del Paral·lel. I aquest lloc, ara l'ocupa l'estació inferior del telefèric, que està enganxada a l'antiga del funicular.
Salut!!!
Insisteixo: l'estació SI que hi és, encara que no s'accedeixi com al principi, si jo hi he estat personalment! Hi han les escales mecàniques d'accés, les andanes, el túnel està tapiat... No sé qui t'ha donat la informació de que l'estació no existeix, però està completament equivocat. I no, no ha calgut enderrocar-la per fer l'estació inferior del telefèric. I si no em creus, et dono un contacte del Consell Assessor, i que t'ho expliqui tot.Re: Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
No m'ho ha dit ningú, ho he vist personalment. Hi ha un detall que abans no he explicat, i és que vaig fer aquesta foto una setmana després que vaig veure que començava l'enderrocament.Vaig veure llavors "a l'aire" tota l'estació, i com s'ho anaven carregant tot. T'asseguro que ho vaig veure perfectament. La llàstima és que no duia càmera i no ho vaig poder fotografiar i no vaig poder tornar fins una o dues setmanes més tard i llavors ja estava com es veu en la imatge, però crec que com a testimoni ja serveix.I el que és indiscutible és que la nova estació del telefèric està "enganxada" a la del funicular, ocupant aquest mateix espai (només cal anar i veure-ho). De tota manera, t'agrairé qualsevol informació o contacte que em puguis facilitar: el funicular de Montjuic és una de les meves debilitats com afeccionat i porto anys investigant-lo, però mai se'n sap prou... Crec que aquí no es tracta de "ser el més savi" o "tenir tota la raó" sinó d'anar investigant amb les aportacions dels uns i els altres. I alguna cosa em diu que tots dos tenim raó, encara que no ho sembli.
Salut!!!
Salut!!!