Per a qui tingui curiositat, la L1 no te realment l'ample ibèric de 1.668 mm, sinó que en realitat fa aproximadament 1.672 mm (conegut com a ample ibèric antic). Això ésdegut a que aquest era l'ample oficial de la xarxa ferroviària a l'Estat fins que RENFE l'any 1955 va decidi reduir-lo en 4 mm. Aquesta modificació va anar-se implementant a tota la xarxa de RENFE a mesura que van anar renovant la via, però evidentment FMA no va molertar-se a fer el canvi.França451 wrote:[...] por qué no le instalamos un tercer carril a toda la vía entre El Prat y la T1, que haga ancho 1668, como hace actualmente la línea 1 [...]
Ample de via de la L1
Ample de via de la L1
Fil provinent de http://transport.cat/viewtopic.php?f=2& ... 47#p221447
Re: Seguiment de les obres de la L9
o sea que borregos hay desde secula seculorum, por que reducir 4 mm es de ser . En fin, vivir para ver.. Lo normal seria reducirlo para el internacional
Ample ibèric antic
Per la senzilla raó de que amb menys marge entre la cara externa de la roda i el rail, es poden assolir majors velocitats tenint menys vibracions. El que mai no he entés és per què en comtes de fer això no van augmentar en 4mm la llargada dels eixos dels trens aptes per anar a certes velocitats, que és el que es va fer a la resta del món.sagrering wrote:o sea que borregos hay desde secula seculorum, por que reducir 4 mm es de ser . En fin, vivir para ver.. Lo normal seria reducirlo para el internacional
Ho has dit just a la inversa (Adif és 1.668mm i L1 1.672mm).Adolescent barceloní wrote:Llavors, un metro a Renfe "ballaria" i un Renfe al metro no hi cabria? Són 4 mm, però...
A més, en realitat els trens de Renfe poden anar perfectament per l'ample antic sense el més mínim problema sempre que no sobrepassin certa velocitat (com dic, el canvi del 55 va ser progressiu i els trens passaven d'una línia de 1.772mm a una de 1.668 sense ni adonar-se'n).
En canvi, un tren de la L1 sí que té certs problemes per a circular per Renfe, ja que FMB sí que va optar per augmentar la llargària dels eixos del material rodant (de fet el primer tren en circular ja portava els eixos adequats). Si poses un tren de la L1 a circular per Renfe, les mesures correctores aplicades per les dues companyies s'acumulen, el que fa que el marge de rodament sigui massa petit per a circular amb normalitat.
Last edited by Javi M on Friday 12/07/2013 11:05, edited 1 time in total.
-
- N10
- Posts: 4267
- Joined: Saturday 14/05/2005 11:32
- Location: Horta
Re: Seguiment de les obres de la L9
Un canvi de 1772mm a 1668mm?? 104 mm?
L'ample ibèric que té la L1 són 1674 mm.
L'ample ibèric que té la L1 són 1674 mm.
-
- N10
- Posts: 4267
- Joined: Saturday 14/05/2005 11:32
- Location: Horta
Re: Seguiment de les obres de la L9
Tampoc. Són 1674.
Ample de la L1
No senyor. Aquest és l'ample que van fer servir algunes companyies angleses, i que tambè es considera com a ample ibèric antic.victorcasta wrote:Tampoc. Són 1674.
La L1, però, igual que la major part de la xarfa de RENFE abans de 1955, està construïda amb un ample de 1.672mm, tal com corrobora aquest document de la ICAI (pàgina 5, columna de la dreta).
Re: Seguiment de les obres de la L9
Crec que volies dir la pàgina 2Javi M wrote:No senyor. Aquest és l'ample que van fer servir algunes companyies angleses, i que tambè es considera com a ample ibèric antic.victorcasta wrote:Tampoc. Són 1674.
La L1, però, igual que la major part de la xarfa de RENFE abans de 1955, està construïda amb un ample de 1.672mm, tal com corrobora aquest document de la ICAI (pàgina 5, columna de la dreta).
-
- N10
- Posts: 4267
- Joined: Saturday 14/05/2005 11:32
- Location: Horta
Re: Seguiment de les obres de la L9
Doncs visita la Wikipedia o la web de J. Mora d'autobusos i podràs trobar diferents documents on es diu 1674mm, sobretots alguns plànols dels trens 400 i 4000 fets per MTM amb totes les mesures. I després d'aportar dades irrefutables, tornem al tema.
Re: Seguiment de les obres de la L9
Wikipedia i una web personal davant d'una pàgina d'enginyers per cercar dades irrefutables, no ho dic en plan menyspreu ni molt menys, tinc curiositat per saber qui te raó.victorcasta wrote:Doncs visita la Wikipedia o la web de J. Mora d'autobusos i podràs trobar diferents documents on es diu 1674mm, sobretots alguns plànols dels trens 400 i 4000 fets per MTM amb totes les mesures. I després d'aportar dades irrefutables, tornem al tema.
Saluutacions
Josep Maria
PD: Poder el tema dóna per obrir un nou fil.
Re: Seguiment de les obres de la L9
Precisament la Wikipedia diu tot el contrari, sinó visita Línea 1 del Metro de Barcelona i Ancho Ibérico.victorcasta wrote:Doncs visita la Wikipedia o la web de J. Mora d'autobusos i podràs trobar diferents documents on es diu 1674mm, sobretots alguns plànols dels trens 400 i 4000 fets per MTM amb totes les mesures. I després d'aportar dades irrefutables, tornem al tema.
- genissimon
- N10
- Posts: 3183
- Joined: Wednesday 05/04/2006 12:43
- Location: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Re: Ample de via de la L1
L'anomenat ample indi és de 1676 mm (o 5 peus i 6 polzades). Inicialment usat a Escòcia, i després les línies transformades a l'ample Stephenson de 1435mm. Actualment s'utilitza a l'Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka, Argentina i Xile.
Hi ha una teoria que diu que l'ample ibèric antic deriva de l'indi, però que per alguna raó va quedar en 1674 mm. En aquella època la precisió tampoc era la necessària avui dia. Als anys 50 del segle XX, oficialment l'ample ibèric passà als 1668mm actuals, tot i que el material és completament interoperable entre els dos amples ibèrics sempre que es compleixin algunes restriccions. El material ex-renfe exportat a Argentina i Xile, només necessitava un reenllantat i tornejat de les rodes per adaptar-se als 1676 mm d'allà. Després era remolcat a baixa velocitat per la xarxa d'ample ibèric fins als ports on es carregava als vaixells.
Salut !!
Hi ha una teoria que diu que l'ample ibèric antic deriva de l'indi, però que per alguna raó va quedar en 1674 mm. En aquella època la precisió tampoc era la necessària avui dia. Als anys 50 del segle XX, oficialment l'ample ibèric passà als 1668mm actuals, tot i que el material és completament interoperable entre els dos amples ibèrics sempre que es compleixin algunes restriccions. El material ex-renfe exportat a Argentina i Xile, només necessitava un reenllantat i tornejat de les rodes per adaptar-se als 1676 mm d'allà. Després era remolcat a baixa velocitat per la xarxa d'ample ibèric fins als ports on es carregava als vaixells.
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
-
- N10
- Posts: 4267
- Joined: Saturday 14/05/2005 11:32
- Location: Horta
Re: Seguiment de les obres de la L9
Tot i que a la versió catalana hi diu 1674. Citava la Wikipedia perquè busquéssis els plànols fets per l'empresa constructora dels trens de la sèrie 400 i 4000, La Maquinista Terrestre i Marítima, on es diu que la distància entre pestanyes és de 1674.Javi M wrote:Precisament la Wikipedia diu tot el contrari, sinó visita Línea 1 del Metro de Barcelona i Ancho Ibérico.victorcasta wrote:Doncs visita la Wikipedia o la web de J. Mora d'autobusos i podràs trobar diferents documents on es diu 1674mm, sobretots alguns plànols dels trens 400 i 4000 fets per MTM amb totes les mesures. I després d'aportar dades irrefutables, tornem al tema.
Errors sobre la xifra n'he vist a molts llocs i llocs de referència, però si et remets als plànols del tren, la dada és irrefutable.
Re: Ample de via de la L1
Atenció: la resposta, via Oriol Pàmies:
@transportcat L'ample de via de la L1 és 1.674 mm. Així consta a les dades bàsiques:
http://www.tmb.cat/ca/c/document_librar ... upId=10168
@transportcat L'ample de via de la L1 és 1.674 mm. Així consta a les dades bàsiques:
http://www.tmb.cat/ca/c/document_librar ... upId=10168
- wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
Re: Ample de via de la L1
Bé, la documentació oficial de TMB sembla que "sanja" el tema definitivament amb el 1674 com a vencedor
...o no
Sabem que ara oficialment és de 1.674, però pot ser que abans fos de 1.674? I en cas de ser així, quan es va decidir canviar-lo oficialment?
Sigui com sigui, interessant debat per part de tots
...o no
Sabem que ara oficialment és de 1.674, però pot ser que abans fos de 1.674? I en cas de ser així, quan es va decidir canviar-lo oficialment?
Sigui com sigui, interessant debat per part de tots
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Re: Ample de via de la L1
Pero llavora com han pogut pasar metros de la L1 per la de Renfe per eixemple quant els nous els van portar de Sabadell cap aquí?Javi M wrote:Fil provinent de http://transport.cat/viewtopic.php?f=2& ... 47#p221447
Per a qui tingui curiositat, la L1 no te realment l'ample ibèric de 1.668 mm, sinó que en realitat fa aproximadament 1.672 mm (conegut com a ample ibèric antic). Això ésdegut a que aquest era l'ample oficial de la xarxa ferroviària a l'Estat fins que RENFE l'any 1955 va decidi reduir-lo en 4 mm. Aquesta modificació va anar-se implementant a tota la xarxa de RENFE a mesura que van anar renovant la via, però evidentment FMA no va molertar-se a fer el canvi.França451 wrote:[...] por qué no le instalamos un tercer carril a toda la vía entre El Prat y la T1, que haga ancho 1668, como hace actualmente la línea 1 [...]
Salvem l'ESTACIÓ DE FRANÇA!!! En el cas de l’estació de França ens haurem de plantejar que fem. Una opció, no la única, és dedicar part de l’edifici a museu i la resta a serveis Ferroviaris de cada una de les linies de Suport a la Sagrera-Sants a l'EDF Servei Ferroviari!! Cal Millorar l'accés a la L4 Barceloneta i fer arribar la L8 FGC a l'estació de França i també adaptar vies UIC a l'Estació de França!!!
-
- N8
- Posts: 1151
- Joined: Wednesday 28/03/2012 18:49
- Facebook: https://www.facebook.com/CalafontNatural
- Contact:
Re: Ample de via de la L1
Home!, si per 4 o 5mm ja hi hagués risc de que el tren descarrilés....
Fabrico artesanalment, productes ecològics de neteja de la llar i d'higiene corporal.
https://calafont.cat/botiga
https://calafont.cat/botiga
- genissimon
- N10
- Posts: 3183
- Joined: Wednesday 05/04/2006 12:43
- Location: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Re: Ample de via de la L1
El cap del carril fa uns quants centímetres d'amplada, així com les llantes de les rodes ferroviàries. Suficients com per no donar importància a unes diferències de menys d'un centímetre. Això sí, potser cal anar amb precaució i a una velocitat més reduïda de l'habitual.
Salut !!
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
- wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
Re: Ample de via de la L1
En mecànica existeixen les anomenades "toleràncies", que s'indiquen normalment al costat de les cotes amb un signe +/-. Això és perquè en la fabricació de qualsevol cosa mai es pot assegurar al 100% respectar exactament la mida. A més, depenent del tipus de procés, es pot donar més o menys tolerància ja que com més tolerància, més barat.
Imaginem per exemple la construcció d'un petroler de 300 metres de llargada. Si al final pel que sigui en comptes de fer 300 metres justos fa 300 metres i 20 centímetres, no passa res. En canvi, en la construcció de la maquinària d'un rellotge de polsera, un sol mil·límetre és vital. El que seria absurd seria posar rellotgers suïssos a construir un petroler, ja que el pressupost es dispararia i trigarien 200 anys a acabar el vaixell.
Per tot això, cada cosa té les seves toleràncies ajustant pressupost i necessitats de funcionament.
Pel que fa a les vies d'ample espanyol, he trobat que les mides són: 1.668 mm. tolerància +16 mm. i - 4 mm
Això significa que una via és correcte entre 1.682 (màx) i 1.664 (mín) mil·límetres, i que per tant els vehicles han de poder circular en aquestes condicions. Suposant que les toleràncies en un vehicle de TMB deuen ser semblants, veiem que no ha d'existir massa problema perquè un vehicle inicialment pensat per a 1.674 i que no estigui als límits de la tolerància, pugui circular amb certa seguretat.
Més informació en aquest fil de es.rec.trenes:
http://es.rec.trenes.narkive.com/WdpDk2 ... -un-carril
Imaginem per exemple la construcció d'un petroler de 300 metres de llargada. Si al final pel que sigui en comptes de fer 300 metres justos fa 300 metres i 20 centímetres, no passa res. En canvi, en la construcció de la maquinària d'un rellotge de polsera, un sol mil·límetre és vital. El que seria absurd seria posar rellotgers suïssos a construir un petroler, ja que el pressupost es dispararia i trigarien 200 anys a acabar el vaixell.
Per tot això, cada cosa té les seves toleràncies ajustant pressupost i necessitats de funcionament.
Pel que fa a les vies d'ample espanyol, he trobat que les mides són: 1.668 mm. tolerància +16 mm. i - 4 mm
Això significa que una via és correcte entre 1.682 (màx) i 1.664 (mín) mil·límetres, i que per tant els vehicles han de poder circular en aquestes condicions. Suposant que les toleràncies en un vehicle de TMB deuen ser semblants, veiem que no ha d'existir massa problema perquè un vehicle inicialment pensat per a 1.674 i que no estigui als límits de la tolerància, pugui circular amb certa seguretat.
Més informació en aquest fil de es.rec.trenes:
http://es.rec.trenes.narkive.com/WdpDk2 ... -un-carril
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
- genissimon
- N10
- Posts: 3183
- Joined: Wednesday 05/04/2006 12:43
- Location: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Re: Ample de via de la L1
Sí, sí, sí.
A més, la lleugera conicitat de les llantes ferroviàries provoca un efecte d'autocentrament respecte a la via.
Salut !!
A més, la lleugera conicitat de les llantes ferroviàries provoca un efecte d'autocentrament respecte a la via.
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.