A
http://museuferrocarrilblog.com/2013/06 ... na-franca/ es parla del gabinet Sanitari de l’Estació de França:
La joia del Museu del mes de juny: Gabinet Sanitari de l’Estació de Barcelona França
25 jun
Dins de la col•lecció del Museu hi ha una part que per raons d’espai no està exposada, malgrat això no és menys significativa ni en té menys importància. Aquest mes no destacarem una peça, sinó un grup de peces que per la seva procedència i temàtica han de ser considerades en conjunt i que no es altre que el denominat Gabinet Sanitari de l’Estació de Barcelona França, totes aquestes peces procedeixen del esmentat Gabinet Sanitari donades pels Serveis Mèdics de Renfe desprès de la reubicació i renovació de les instal•lacions sanitàries de l’estació de Barcelona-França a l’any 2004.
Al centre de documentació del Museu trobaràs exemplars dedicats als Serveis Sanitaris com memòries dels citats serveis, estadístiques mèdiques, manuals de primers auxilis de diversos anys i fins i tot un curiós volum sobre: Instrucciones sobre la naturaleza del cólera morbo asiático.
També hi ha un munt d’articles dins de les revistes especialitzades en matèria ferroviària on tanmateix es parla d’aquesta part de la organització ferroviària. Cal destacar un parell d’articles dels anys quaranta inclosos a la revista Ferroviarios.
Pel que fa a la col•lecció, trobem diapasons, esterilitzadors, electrocardiògrafs, negatoscopis, faristols, goteres, carretó de cures, inhaladors, desfibril•ladors, espiròmetres, etc. Tot plegat preservat a fi de plantejar una futura exposició sobre l’evolució dels Serveis Sanitaris de les diferents companyies ferroviàries que han operat a través de la nostra història.
Els Serveis Sanitaris duen una història paral•lela a la de las pròpies companyies ferroviàries així a la companya més importat de l’època a Catalunya (TBF) ja trobem dades referides al 1879 (Estadíastica Médica de la Compañía de los ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia correspondiente al septenio de 1879 a 1885 por el Dr. D. Francisco de P. Arró y Triay) on es fa palès quina era la realitat dels serveis mèdics a l’època i les seves prestacions.
Dins d’aquest estudi descobrim que els servies mèdics estaven estructurats per línies i dins d’aquestes per seccions, així a la línia de Tarragona hi havia les seccions de Tarragona, Vilafranca, Martorell i Barcelona per exemple. Cadascuna de les seccions contava amb un número de kilòmetres i d’estacions i estava a càrrec d’un facultatiu.
Aquests serveis mèdics dispensaven medicina preventiva, assistencial i formativa, per al ferroviari i per a la seva família. Model que bàsicament encara avui subsisteix pel que fa a la organització.
Desprès, tant Inicialment la Companya M.Z.A. com desprès RENFE van disposar de metges pràcticament en totes les estacions importants de la Red i també a les residències on hi havia un nus ferroviari o bé una reserva de maquinistes.
Els gabinets es denominaven Auxiliar si disposava d’un Practicant a nusos de importància menor com reserves de tracció o capitals de província de poca entitat ferroviària. O bé Principal amb un metge i varis practicants a dipòsits d’entitat o bé capçaleres de secció de Moviment o capitals de província amb un gran nombre de treballadors.
Com a curiositat volem assenyalar d’aquests serveis un parell d’elements que, dins de la estructura sanitària destacaven per la seva mobilitat, el cotxe sanitari de la divisió de Personal i Asistencia Social a Renfe i el cotxe hospital.
El cotxe sanitari va ser, als anys 40 del segle passat, una prolongació a tota la Red de dos dispensaris que havien a Madrid dins dels aleshores serveis d’Assistència Social on funcionaven les següents consultes: Higiene infantil, higiene prenatal, higiene antituberculosa e higiene antivenèria. Aquests serveis van suposar una continuació de la tasca iniciada el 1935 per la Companya M.Z.A. i suspesa durant la guerra civil.
Per la seva part el cotxe hospital projectat el 1930, tenia com objectiu el seu ràpid trasllat als llocs dels accidents ferroviaris, destruït a la guerra civil, desprès es va posar novament en funcionament. Disposava de sala d’esterilització, sala d’operacions, departament de raigs X, sala de lliteres i un espai amb seients amb capacitat per a 20 ferits més. També es va fer servir per al trasllat de ferits als centres quirúrgics on fos convenient.
Alguns vestigis de tota aquesta complexa organització són els que ens han arribat al Museu com una part accessòria del món del ferrocarril però que, des dels seus orígens han anat sempre junts.
