He tornat fa una estona del futbol (de Cornellà), i, pura ironia, el comportament de la gent futbolera tant a l'L8 d'anada i tornada, com pel carrer i a dins de l'estadi (bé, aquí òbviament amb els esperables moments de protesta de les decisions de l'àrbitre, etc.), exemplar.wefer wrote:Em sona que, com a mínim fa uns anys, els ferrocarrils anglesos feien servir material per desballestar per transportar els "hooligans" fins els estadis de futbol. Que destruïen tot el tren? Doncs feina que s'estalviaven al desballestament...Guigui wrote:Realment, TMB hauria de reciclar algunes unitats de vagons de bestiar per a aquests serveis nocturns.
En canvi... Un cop passats de FGC al metro (Espanya L1, sentit Fondo), acabava de marxar un tren, i mancaven 6 minuts pel següent. Durant aquest interval, l'andana s'ha anat omplint espectacularment de gent, entre ells alguns altres "futboleros", però sobretot molta gent jove, molt jove... La temperatura de l'andana ha començat a pujar espectacularment (és la meva imaginació, o el calor a Espanya L1 és molt més insoportable des de fa un any?, perquè l'hivern i primavera passats també vaig passar-hi moments de molta calor), i, quan quedava menys d'un minut per l'arribada del tren, tot un grup de joves-molt-joves ha encetat de cop el sobradament conegut càntic "in-inde-independencià" (Quim Monzó dixit). Bona part de l'andana s'hi ha unit, res d'estrany òbviament en aquests temps, però ves per on, la cosa no consistia exactament en muntar un "acte de reivindiació espontani": als 10 o 15 segons, coincidint pràcticament amb l'arribada del tren, el càntic ha estat substituït per "Alcohol... alcohol... alcohol-alcohol-alcohol... hemos venido... a emborracharnos... el resultado nos da igual...", amb molt més quòrum encara (evidentment: el cantaven tots els que estaven amb "In-inde..." units als que estaven callats llavors). Hem pujat al tren envoltats d'aquest càntic (molts dels "cantaires" amb un nivell de delicadesa... "moderat", per ser generosos), i, oh!, allà dins ha continuat l' "alcohol-alcohol-alcohol", acompanyat de cops de mà a les llàmines del sostre (era un 4000), a les quals he donat mentalment pocs segons de vida abans de fer-se malbé (no, han resistit). Hem continuat la marxa (en el meu cas, durant unes interminables tres parades fins a Universitat) amb l'improvisada "percusió de sostre" i un repertori que ha anat passant per "Visca la Terra Lliure" , "Viva Chávez" (!) i novament l' "Alcohol-alcohol-alcohol".
Recalco: el futbol era, avui (i pràcticament qualsevol cop que hi he anat), el paradís terrenal, al costat d'això. Impressionant el nivell (quantitatiu, sobretot) de mala educació. Pel que fa als "transports especials"... durant aquests minuts de trajecte m'ha vingut al cap pensaments no massa diferents.
