Toni wrote:Per suposat, als túnels de les rodalies a Barcelona ha estat una inversió fantàstica, per cert, feta abans que als túnels de Madrid...
Fals. Al túnel del "Pasillo Verde" (Delicias-Príncipe Pío) des de la seva obertura al servei de viatgers el 1995 ja disposa de catenària rígida. Tanmateix li recordo que el tram Delicias-Méndez Alvaro-Atocha és en superfície...
E igualment, el nou túnel "de la risa II" (Atocha-Chamartín per Sol) ja disposa de catenària rígida des de la seva inauguració, li recordo que es va obrir aquest túnel abans de la instal·lació de catenària rígida als túnels de Barcelona.
Els fets són els fets i per tant no hi han dobles interpretacions que valguin.
Toni wrote:Per suposat, als túnels de les rodalies a Barcelona ha estat una inversió fantàstica, per cert, feta abans que als túnels de Madrid...
Fals. Al túnel del "Pasillo Verde" (Delicias-Príncipe Pío) des de la seva obertura al servei de viatgers el 1995 ja disposa de catenària rígida. Tanmateix li recordo que el tram Delicias-Méndez Alvaro-Atocha és en superfície...
E igualment, el nou túnel "de la risa II" (Atocha-Chamartín per Sol) ja disposa de catenària rígida des de la seva inauguració, li recordo que es va obrir aquest túnel abans de la instal·lació de catenària rígida als túnels de Barcelona.
Els fets són els fets i per tant no hi han dobles interpretacions que valguin.
És evident que hi havia catenària rígida a alguns llocs, però no és menys cert que de cap manera hi ha, encara avui, catenària rígida a tots els túnels urbans de Madrid. L´esforç fet a Barcelona muntant catenària rígida de forma general a TOTS els túnels urbans (i que es continua fent en aquests moments a Sabadell com se sap) NO s´ha fet a Madrid. Això son fets, efectivament.
1.- A Madrid tenien les matèixes indidències amb la catenària que a Barcelona??
2.- L'alteració del servei en cas d'incidència a la catenària a Madrid i a Barcelona era la mateixa??
Per a la pregunta 1 crec tenir una resposta: a Madrid no hi havia tantes incidències perquè tant la via com la catenària estaven en millors condicions, conseqüència d'una més alta inversió en manteniment de les línies.
Per a la pregunta 2, la resposta és no perquè a Madrid hi ha més itineraris alternatius que a Barcelona, on tot ha de passar forçosament per dos túnels col·lapsats de per sí.
Per tant, la resposta global és només una: a Barcelona estem a anys llum en servei perquè durant anys hem estat a anys llum en inversió i manteniment. I també perquè gràcies als nostres gestors s'ha procurat eliminar qualsevol vestigi ferroviari que pogués ésser qualificat d'inservible, malgrat que en cas d'emergència podia prestar un inestimable servei. Em refereixo a l'eliminació de vies a l'entrada a Sants venint de Bellvitge, a l'aixecament del tram EDF-Sant Adrià de Besòs i a l'ombra sempre present que plana sobre el futur de l'Estació de França (i l'inestimable servei que va prestar durant el tall de Bellvitge).
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Jo no paro de fer-me una pregunta: amb la densitat de trànsit (i, per tant, de desgast de pantògraf i catenària) que té FGC, com és que encara no s'han passat a la rígida i tenen ben poques enganxades? Sospito molt que la resposta és la de sempre: manteniment.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc. ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Guigui wrote:[...]la resposta és la de sempre: manteniment.
Efectivament. Segur que és així. Manteniment preventiu i intensiu, tant de les instal·lacions fixes com del materia mòbil. No hi ha més misteri.
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
La catenària rígida no comporta manteniment zero. Així que, si igualment cal manteniment, segurament surti més a compte manteniment "car" sense inversió en infraestructura nova que manteniment "barat" i fortunes en instal·lar catenària rígida.
Insisteixo: almenys pel que es desprèn de les notícies d'incidències, als túnels de rodalia de Barcelona hi ha hagut més enganxades amb catenària rígida des de la seva implantació que a FGC.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc. ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
El problema de fons, que veig que no he sabut explicar, és que dóna la sensació que a BCN Adif (i abans RENFE) només fa manteniment correctiu. I a altres indrets o en altres empreses (rodalies Madrid, FGC, ...) sí es fa manteniment preventiu.
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
1) La catenària no s´enganxa al pantògraf, el que s´enganxa és el pantògraf a la catenària.
2) Donat que la catenària rígida és com el seu nom indica rígida, com és possible que pugui generar una enganxada?. La catenària rígida sempre està al mateix lloc (és rígida) i resulta que és culpa de la catenària que hi hagin enganxades. Difícil d´explicar, no?.
3) Essent difícil de contrastar, crec que és del tot lògic dir que no hi ha hagut ni una enganxada a la catenària rígida per culpa de la catenària. Això només seria possible si algun element del mecano que forma la catenària es posa al camí dels pantògrafs i per que això passi o s´ha de trencar una peça metàl.lica del mecano (difícil per que sofreixen pràcticament esforços i son noves) o s´ha de desenroscar alguna femella (difícil i encara més per què normalment porten femelles anti-retorn).
4) Per tant, el més normal és pensar que els pocs incidents que hi ha hagut en temes de catenària des de que s´ha instal.lat la catenària rígida es deuen a problemes als trens de Rodalies de Catalunya. En qualsevol cas, el que sí és evident, que des de que hi ha catenària rígida no hi ha hagut ni un sol, ni un, incident important com els que es donaven amb anterioritat al seu muntatge.
Respecte del manteniment fantàstic que fan a altres llocs de la catenària, és evident que sempre cal mantenir més però el fet és que tant malament no ho deuen fer quan hi ha molt poques incidències a la catenària (a la rígida cap). Aquí tenim un problema de mentalitat col.lectiva que és que tothom vol estacions noves i trens nous, si és possible millor que el veí, i ningú pensa en que és millor mantenir el que hi ha, que potser ja dona un bon servei. Això és el que fan a Suïssa, on no hi ha trens estratosfèrics ni estacions megalítiques, però tot funciona de meravella. Potser d´aquí 30 ó 40 ó 50 anys ja haurem après...
Espero que s'entengui la pregunta. Arribem a l'entrada del túnel de Sants o de Clot amb catenària convencional, i el túnel té catenària rígida. Com es fa la transició entre els dos tipus de catenària?
Juanjo Rubio. Software Engineer. Faig coses a ARCA, ACEMA, BusClàssicBCN i Jove de Barcelona. Aficionat al transport públic, a la fotografia i a les telecomunicacions. Diguéssim que el nom d'usuari fa (mooolt de) temps que se'm va quedar petit.
Adolescent barceloní wrote:Espero que s'entengui la pregunta. Arribem a l'entrada del túnel de Sants o de Clot amb catenària convencional, i el túnel té catenària rígida. Com es fa la transició entre els dos tipus de catenària?
Aquí en tens la resposta. N'hi ha diferents tipus. Els dos fils de coure que es veuen corresponen als de la catenària convencional. Com pots veure hi ha un moment on hi ha els dos sistemes, que es on es realitza la transició (ambdós estan en contacte amb el fregador del pantògraf). https://www.facebook.com/14967856176662 ... =3&theater
Juanjo Rubio. Software Engineer. Faig coses a ARCA, ACEMA, BusClàssicBCN i Jove de Barcelona. Aficionat al transport públic, a la fotografia i a les telecomunicacions. Diguéssim que el nom d'usuari fa (mooolt de) temps que se'm va quedar petit.
