Baró de MunChausson wrote:És que no és la disposició de carrers, ni l'amplada, ni el traçat (més o menys recte) el que marca la mobilitat. És l'edificabilitat (alçada i proximitat dels habitatges) el que marca la densitat de població. No és, crec (i si hi ha cap estadística fiable sobre el tema, digeu_m'ho) que els ciutadans de Bcn tinguin 3 cotxes per família perquè són més egoïstes i els de Viena 0'5; el problema (crec, insisteixo que no he trobat estudis seriosos sobre el tema) és que si en un mateix espai hi ha el doble de gent els problemes es dupliquen.
El problema no és la densitat. És l'oferta de transport públic. En efecte, el municipi de Viena té cinc vegades l'extensió del de Barcelona, amb aproximadament la mateixa població (la diferència és que més enllà dels límits municipals amb prou feines hi ha continu urbà; dit d'altra manera, Viena no té cap Hospitalet, per exemple). I, de fet, té menys quilòmetres de metro que Barcelona, però el transport públic hi està molt més ben solucionat. La raó principal és que la xarxa, tal com la coneixem avui, prové estructuralment del 1900, quan ja hi havia dues línies de metro i pràcticament totes les de tramvia. I només s'han desmantellat línies de tramvia allí on es construïa metro (entre 1900 i 1970, no se'n va fer res).
En canvi, Barcelona té clares llacunes, amb els tramvies desmantellats pel Porciolisme, a canvi d'unes línies d'autobús que no arriben a satisfer la demanda. I ens hem quedat sense oferta intermèdia allí on un metro seria massa i un autobús és massa poc.
En resum: la mobilitat, de la Diagonal i de qualsevol eix, no se soluciona sinó a base de més transport públic, a canvi de reduir el transport privat. No n'hi ha d'altra. I menys encara en una ciutat com Barcelona, on la densitat demogràfica -aquí sí- és directament proporcional a la densitat de vehicles, amb les conseqüències que això té en la qualitat de l'aire, entre d'altres.
Si voleu seguir com fins ara, vosaltres mateixos. Però que l'últim faci el favor d'apagar el llum.