Articles sobre els tallers del Nord a revista Nou Barris

[metring]

Avui he llegit la revista del districte de Nou Barris, i he vist que hi havia la segona part d'un article dedicat als tallers del Nord, a on ara és Can Dragó. A la web de l'Ajuntament de Barcelona, tenen el enúltim número, el de juliol, amb la primera part de l'article, i la segona, com que la revista de setembre, encara no la han penjat, ja he escanejat jo la segona part.

http://www.bcn.es/publicacions/b_barris ... Barris.pdf (primera part)

Els tallers del Nord (I)
La implantació gradual del ferrocarril a la ciutat per cobrir
distàncies mitjanes i llargues, en el tercer terç del
segle XIX, així com l’increment de viatgers en aquesta
nova modalitat de transport, va obligar les companyies
explotadores de les línies a fer mans i mànigues per trobar
terrenys prop de Barcelona, per tal de fer el manteniment
o reparar aquells grans monstres de ferro anomenats
locomotores.
Una d’aquestes operadores, la companyia Caminos de Hierro
del Norte de España, que explotava les línies Barcelona-
Saragossa i Barcelona-Sant Joan de les Abadesses, va escollir,
el 1880, uns terrenys en el poble de Sant Andreu del
Palomar, al costat de la via que enllaçava la ciutat amb el
coll de Finestrelles. Aquest espai avui es troba en el barri de
Porta, en el districte de Nou Barris, que delimitava amb la
via del ferrocarril –l’actual Meridiana– el carrer de Garrofers,
el torrent de Can Piquer i el carrer de Pifarrer.
Aquests tallers, anomenats del Nord, es van convertir
amb el temps en un important punt industrial de Sant
Andreu del Palomar, al qual van donar un gran impuls
econòmic. Els configuraven diferents dependències ferroviàries,
entre les quals el dipòsit de locomotores, el magatzem
de les peces de recanvi i diferents naus destinades
al manteniment, la neteja, la reparació, el repintat i, fins i
tot, el desballestament de les locomotores retirades de
servei. Davant de la importància que prenia Sant Andreu
i de l’increment de viatges d’aquesta zona, al final de
1909 va entrar en servei un baixador de passatgers en
l’encreuament de la línia amb la rambla de Sant Andreu.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer
donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 68 36

I la segona, a la imatge:

[metring]

Un altre article, al bloc http://arxiuhistoric.blogspot.com.es/20 ... -1947.html :

Els Tallers del Nord (1947)

De fet el seu nom oficial era “Talleres Generales de Material y Tracción de la Estación de San Andrés”. Així mateix. I amb majúscules.
Els primitius tallers foren bastits a la segona dècada del segle XIX per donar servei a la línia Barcelona-Saragossa, impulsada pels germans Girona, que tenia l’origen a l’Estació del Nord i que va arribar a la capital de l’Aragó el 1861.

Encara que els de més edat recordem les grans naus que hi havia al costat muntanya de l’avinguda Meridiana (i que anaven del què avui són els carrers de Torrent de Can Piquer/Río de Janeiro fins als de Rosselló i Porcel/Garrofers), pocs, llevat de veterans treballadors dels tallers, sabíem el què hi havia i tot allò que s’hi feia a dins.

La progressiva electrificació va introduir les grues-pont capaces d’aixecar una locomotora sencera, que pesava entre 3000 i 5000 tones –o les seves parts més pesades, com la caldera- i las màquines-eina, amb motors independents. Això va produir una distribució més racional dels tallers per poder ser aprofitades aquestes millores de cara a la major optimització del material ferroviari, doncs no calia canviar de taller per realitzar les diferents operacions.
Locomotores penjades de cadenes d’una gran grua pont operada des d’una cabina (vegeu-la a dalt de tot de la grua), d’altres en procés de reparació i/o revisió (encara que no tinguessin cap averia, s’havia de fer una revisió exhaustiva de tot el material cada 4-5 anys), sobre els fossats d’entrevies.
Aquests tallers, juntament amb els de Valladolid foren els més grans d’Espanya a la seva època. La progressiva electrificació de la xarxa ferroviària va provocar el seu tancament a final dels anys 70. Quan van ser enderrocats, es va construir al seu lloc el Parc Esportiu de Can Dragó, en el tram comprés entre el camp del C.F. Alzamora i el bosquet amb la quadriga d’en Gargallo que corona un turonet cobert d’herba però farcit amb la runa dels edificis enderrocats. Avui dia, aquesta part del territori pertany al barri de Porta.

Josep Maria Babí Guimerà

[metring]

Preciosa foto trobada a Twitter

[França451]

Tengo una duda sobre uno de los artículos. Mencionas que estos talleres daban servicio a la línea que iba de Estació del Nord a Zaragoza, y por la fecha, 1861, entiendo que fue la primera línea en conectar Catalunya y Aragó. Tengo entendido que esta primera línea partía de la estación de Plaça de Catalunya, parando en Arc de Triomf y circulaba por vía Meridiana-Terrassa-Manresa y Lleida, conectando con Zaragoza por tanto por vía Monzón-RioCinca y Tardienta, siendo la línea que partía de la Estación del Norte la del Transpirenaico. ¿Hablamos de lo mismo o era la época en la que la actual R12 partía de Arco, pero por la denominada "Estación de Zaragoza", que cogía trazado por la calle Sicilia?