wefer wrote:Ganz wrote:Però, per altra banda, respondria "Sí". És evident que l'Estat, per tal de dur a terme les funcions el millor possible, necessita que no existeixi alarma social per treballar amb tranquil·litat, i que el seu poder no perdi legitimitat. Si hagués de sortir publicat pels mitjans de comunicació el nombre de suïcidis a Espanya (i Catalunya mateixa), i ja només els que elegeixen aquest mètode, crec que és previsible afirmar que ens posaríem les mans al cap, i no m'aventuro a dir què passaria.
Doncs estem aplicant exactament la política contrària amb els accidents de trànsit, amb campanyes dures, desagradables i constants, i s'ha demostrat que funcionen molt bé.
En canvi, els suïcidis no paren d'augmentar amb la política de silenci.
Et contesto analitzant d'igual manera des d'un punt de vista estrictament personal:
Arribats aquí, crec que s'ha de formular la qüestió: Per què dos fets de naturalesa semblant, a Espanya en un cas es valora el seu interès públic i en el segon no? Doncs perquè no tenen exactament la mateixa naturalesa, ni circumstàncies.
La cultura dels països nòrdics no és la mateixa que la d'aquí, per molt que el món cada vegada estigui més globalitzat (cosa de la qual en començo a dubtar, però això és un altre temàtica). Allà, un suïcidi és normal, però això no treu que declarin aquest assumpte d'interès públic (i és per això que a Espanya ho coneixem), per tal d'intentar evitar-ho. Una persona que es suïcida és perquè la seva voluntat és la de no continuar. Si pretén anar contra la naturalesa pròpia del seu cos, és per alguna raó, i aquí ja entrem en qüestions personals, però no devem oblidar-ne que, darrere totes elles, hi ha la influència determinant del funcionament de l'estructura social.
Quina és la tendència de la societat espanyola (especifico que això no significa que sigui la seva totalitat) a l'hora de reaccionar davant un accident de trànsit? Doncs com si aquest fos una cosa normal, quotidiana, no hi ha més. Devem tenir en consideració que, si seguim la lògica (i no he comprovat si es compleix), abans de la crisi devien haver més cotxes a les carreteres que ara, en proporció, suposant una població activa idèntica que no és així, així doncs, més probabilitat que succeeixi un accident. Fins i tot es podria considerar un accident de tràfic un índex que determina el benestar econòmic d'una població. Interessa a l'Estat que no existeixi i que hi hagi conscienciació perquè això no succeeixi. De pas, ens estalviem costos hospitalaris i, en cas que la campanya sigui efectiva, d'efectius de control de la seguretat viària. Mentrestant, altres assumptes més rellevants queden minoritzats mediàticament.
Amb els suïcidis, la cosa és diferent. És tendència social (no sé si ajustada a la realitat), de jutjar la desviació de l'ordre social espanyol en funció del nombre de suïcidis. Per què? Jo respondria de la següent manera: Aquí, una persona que pren aquesta decisió és perquè, fent-ne ús de la raó, creu que la millor sortida per ella és treure's la vida, i fer-ho contra natura per tal d'evitar el patiment en forma de descrèdit, deshonor, etc. S'arriba a aquest estat, tendencialment, perquè han vist com han perdut la casa, el lloc de treball, poder adquisitiu i, en molts casos, sense perspectives de canvi, tot fets ocasionats per un erroni funcionament de la societat. Aquesta atorga la culpa d'aquest fet a qui la dirigeix, i pot causar alarma i descontrol social. Per tal d'evitar el risc del descontrol social (molt més elevat, com veiem, en el cas dels suïcidis que en el dels accidents de cotxe), doncs, l'Estat ven el benestar de la societat a la que representa, atorgant més valor al problema dels accidents de tràfic que al dels suïcidis, dels quals s'amaga la informació, donant d'aquesta manera a entendre que la Societat Espanyola no està tan malament.
En conclusió, perquè és molt més problemàtic, a efectes socials, un suïcidi que un accident de cotxe. Donant més valor al segon problema, fas entendre que el primer no existeix. I els mitjans de comunicació hi col·laboren, d'aquest fet.
Salut.
