L'estació del funicular del Castell, en perill
L'estació del funicular del Castell, en perill
Atenció a a això, quan a la darrera reunió del C. A. ens van dir que l'estació del Funicular del Castell es recuperaria com a espai cultural, ens trobem això :
https://amp.elperiodico.com/es/barcelon ... ssion=true
Una reforma de TMB amenaza la antigua estación del funicular de Montjuïc
La empresa considera que el andén de salida del segundo tramo, en desuso desde 1981, no alberga interés arquitectónico
Defensores del patrimonio critican que se elimine para instalar un vestuario y una sala de lactancia
La Exposición Internacional que Barcelona acogió en 1888 dejó como legado la remodelación de la Ciutadella. Cuatro décadas después tuvo lugar la de 1929, de la que los barceloneses heredaron el arreglo y organización de la montaña de Montjuïc y de la plaza de Espanya, amén de una deuda de 180 millones de pesetas y algún sobresalto: nadie fue ajeno a la onda expansiva del crack bursátil mundial que tuvo lugar mientras la capital catalana celebraba la feria. En resumen: el fenómeno no lo empezó el hoy tan aludido y elogiado exalcalde Pasqual Maragall, tan elogiado hoy que ya no es competencia para nadie, que suele ser cuando le llega el elogio general a la gente. El fenómeno era antiguo: Barcelona crece a golpe de evento desde el siglo XIX, por lo menos.
El hecho es que tanto con la primera exposición como con la segunda Barcelona ganó espacio que ofrecer a su gente y elementos de modernización. Uno de los frutos de la de 1929 fue el funicular de Montjuïc. El proyecto correspondió al ingeniero Emilio Echevarría y las estaciones, al arquitecto Ramon Reventós. Se construyeron dos tramos: el primero, de Paral.lel hasta Miramar, y el segundo, de Miramar hasta el castillo de Montjuïc. El primero llegó a tiempo, el segundo, acabado con retraso, fue inaugurado el 24 de julio, con la exposición iniciada. La jornada registró varios eventos, como una cena ofrecida a los periodistas de la que La Vanguardia dio cuenta destacando que su redactora, Mari Luz Morales, que con los años sería directora del rotativo, la primera mujer directora de un diario en España, se sentó "a la izquierda” del presidente del consejo de administración de la Sociedad Anónima Funicular de Barcelona, "el señor Balcells".
Escalera mecánica de caoba
En esa misma crónica, breve pero más que completa, se destaca la instalación de una escalera mecánica hecha en caoba que "da la sensación de gran riqueza y de una comodidad que el público ha de agradecer", y que salvaba un desnivel de 8,5 metros. En el tramo que lo llevaba desde ese andén, en Miramar, hasta el pie del castillo, el tren invertía en el recorrido "menos de dos minutos" a 14,5 kilómetros por hora.
Esa escalera, que llevaba desde la estación de Miramar hasta el andén desde donde el funicular salía para iniciar el segundo tramo y llegar al castillo, así como el propio andén, están hoy como fueron dejados en 1981, año en el que el funicular vio su servicio interrumpido por obras durante tres años. En aquella fecha se iniciaron los trabajos de rehabilitación del primer tramo, el de Paral.lel hasta Miramar pero el segundo ya ni se tocó: la competencia del teleférico, más práctico, fue letal para el tren inclinado. El tramo que sobrevivió vivió más renovaciones en 1992 y el 2005.
El andén del segundo tramo de funicular, ahora en desuso y amenazado por la piqueta.
Ahora, 37 años después de quedar en desuso, tanto la escalera mecánica como el andén tienen los días
Las escaleras mecánicas de caoba que llevaban al andén, quizá las primeras de BCN, desaparecerán si la reforma no varía
contados. En realidad, meses. En noviembre empezará una reforma de TMB, con un presupuesto de cinco millones de euros, que incluye la instalación de un vestuario y de una sala de lactancia para los empleados, así como de una salida de emergencia, una sala de baja tensión, una sala de recambios.
Para hacerlo, se alterará la estructura actual, y se harán pisos. El hueco por donde pasaba el tren será destruido. La salida superior hacia la vía se tapió hace años porque cada vez que llovía el agua inundaba el espacio.
Un difícil traslado
La decisión de TMB no ha gustado a algunos entusiastas del mundo ferroviario, que consideran que el antiguo funicular es un vestigio que debe ser conservado. La escalera mecánica podría ser la primera que se empleó en Barcelona, ni los más informados se ven capaces de descartarlo o confirmarlo. Las obras deparan un futuro ingrato a las escaleras: trasladarlas enteras, para colocarlas en otro sitio como estaban cuando funcionaban se antoja imposible, cuenta un empleado de la empresa. Las vigas que las sustentan están dentro de la cimentación de la bóveda. Los motores de las escaleras fueron retirados décadas atrás. En el espacio vacío, que TMB permitió visitar a este diario, apenas quedan un par de anuncios en las paredes: uno casi borrado de la casa Grima, de plaguicidas. Otro, más reciente y visible, de Muebles La Fábrica.
Des d'aquí donem les gràcies a El Periódico per l'article, perquè després del que hem vist, ja ens hem adonat de què ens prenen el pèl.
https://amp.elperiodico.com/es/barcelon ... ssion=true
Una reforma de TMB amenaza la antigua estación del funicular de Montjuïc
La empresa considera que el andén de salida del segundo tramo, en desuso desde 1981, no alberga interés arquitectónico
Defensores del patrimonio critican que se elimine para instalar un vestuario y una sala de lactancia
La Exposición Internacional que Barcelona acogió en 1888 dejó como legado la remodelación de la Ciutadella. Cuatro décadas después tuvo lugar la de 1929, de la que los barceloneses heredaron el arreglo y organización de la montaña de Montjuïc y de la plaza de Espanya, amén de una deuda de 180 millones de pesetas y algún sobresalto: nadie fue ajeno a la onda expansiva del crack bursátil mundial que tuvo lugar mientras la capital catalana celebraba la feria. En resumen: el fenómeno no lo empezó el hoy tan aludido y elogiado exalcalde Pasqual Maragall, tan elogiado hoy que ya no es competencia para nadie, que suele ser cuando le llega el elogio general a la gente. El fenómeno era antiguo: Barcelona crece a golpe de evento desde el siglo XIX, por lo menos.
El hecho es que tanto con la primera exposición como con la segunda Barcelona ganó espacio que ofrecer a su gente y elementos de modernización. Uno de los frutos de la de 1929 fue el funicular de Montjuïc. El proyecto correspondió al ingeniero Emilio Echevarría y las estaciones, al arquitecto Ramon Reventós. Se construyeron dos tramos: el primero, de Paral.lel hasta Miramar, y el segundo, de Miramar hasta el castillo de Montjuïc. El primero llegó a tiempo, el segundo, acabado con retraso, fue inaugurado el 24 de julio, con la exposición iniciada. La jornada registró varios eventos, como una cena ofrecida a los periodistas de la que La Vanguardia dio cuenta destacando que su redactora, Mari Luz Morales, que con los años sería directora del rotativo, la primera mujer directora de un diario en España, se sentó "a la izquierda” del presidente del consejo de administración de la Sociedad Anónima Funicular de Barcelona, "el señor Balcells".
Escalera mecánica de caoba
En esa misma crónica, breve pero más que completa, se destaca la instalación de una escalera mecánica hecha en caoba que "da la sensación de gran riqueza y de una comodidad que el público ha de agradecer", y que salvaba un desnivel de 8,5 metros. En el tramo que lo llevaba desde ese andén, en Miramar, hasta el pie del castillo, el tren invertía en el recorrido "menos de dos minutos" a 14,5 kilómetros por hora.
Esa escalera, que llevaba desde la estación de Miramar hasta el andén desde donde el funicular salía para iniciar el segundo tramo y llegar al castillo, así como el propio andén, están hoy como fueron dejados en 1981, año en el que el funicular vio su servicio interrumpido por obras durante tres años. En aquella fecha se iniciaron los trabajos de rehabilitación del primer tramo, el de Paral.lel hasta Miramar pero el segundo ya ni se tocó: la competencia del teleférico, más práctico, fue letal para el tren inclinado. El tramo que sobrevivió vivió más renovaciones en 1992 y el 2005.
El andén del segundo tramo de funicular, ahora en desuso y amenazado por la piqueta.
Ahora, 37 años después de quedar en desuso, tanto la escalera mecánica como el andén tienen los días
Las escaleras mecánicas de caoba que llevaban al andén, quizá las primeras de BCN, desaparecerán si la reforma no varía
contados. En realidad, meses. En noviembre empezará una reforma de TMB, con un presupuesto de cinco millones de euros, que incluye la instalación de un vestuario y de una sala de lactancia para los empleados, así como de una salida de emergencia, una sala de baja tensión, una sala de recambios.
Para hacerlo, se alterará la estructura actual, y se harán pisos. El hueco por donde pasaba el tren será destruido. La salida superior hacia la vía se tapió hace años porque cada vez que llovía el agua inundaba el espacio.
Un difícil traslado
La decisión de TMB no ha gustado a algunos entusiastas del mundo ferroviario, que consideran que el antiguo funicular es un vestigio que debe ser conservado. La escalera mecánica podría ser la primera que se empleó en Barcelona, ni los más informados se ven capaces de descartarlo o confirmarlo. Las obras deparan un futuro ingrato a las escaleras: trasladarlas enteras, para colocarlas en otro sitio como estaban cuando funcionaban se antoja imposible, cuenta un empleado de la empresa. Las vigas que las sustentan están dentro de la cimentación de la bóveda. Los motores de las escaleras fueron retirados décadas atrás. En el espacio vacío, que TMB permitió visitar a este diario, apenas quedan un par de anuncios en las paredes: uno casi borrado de la casa Grima, de plaguicidas. Otro, más reciente y visible, de Muebles La Fábrica.
Des d'aquí donem les gràcies a El Periódico per l'article, perquè després del que hem vist, ja ens hem adonat de què ens prenen el pèl.
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Això va ser el què ens van dir a la darrera reunió del C.A.:
Petita inversió, i ni així la volen fer????metring wrote:Estació del funicular del castell: està en perfecte estat, nosaltres la vam visitar fa anys. Tenen projecte de fer una sala d'exposicions i reunions, i posar un metacrilat sobre la via i els esglaons per fer la sala. Es pot habilitar porta d'emergència a la part de dalt. La inversió seria petita.
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Tot i que aquí no es comenta gaire (anem malament, no ens interessa aquesta pèrdua?), l'assumpte ja ha arribat a la Consellera de Cultura, Laura Borràs, i ella personalment ha preguntat a TMB i Ajuntament:
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Bé, que la consellera de Cultura s'interessi és millor que res... Però té pinta de que això acabarà en res i faran a l'estació un centre de treballadors més.
Fora cotxes de les ciutats!
Instagram: @solellalex
Twitter: @solellalex
https://solellalex.wordpress.com/
Instagram: @solellalex
Twitter: @solellalex
https://solellalex.wordpress.com/
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/sa ... ssion=true
Salvem l'estació de Miramar
Ferran Armengol
Barcelona, 23 d'octubre de 2018
Qui viatgi aquests dies a Londres té l’ocasió de gaudir d’una visita guiada per l’estació de metro d’Aldwych. Clausurada fa temps, es conserva tal com eren les estacions fa 50 o 100 anys. No té cap característica arquitectònica o artística que la faci singular. No obstant això, acumula història, molta història. El metro és part de la vida quotidiana dels londinencs des del 1863 i les seves estacions han estat testimoni dels moments feliços i de les hores d’angoixa d’aquella ciutat. Tant és així que l’estació d’Aldwych va servir de refugi a moltes persones durant els atacs del blitz hitlerià. Aquest tipus de fets es rememoren a través de les explicacions dels guies, enmig de rètols i anuncis publicitaris que inevitablement evoquen altres temps.
Abans que l’onada feixista descarregués la seva fúria sobre Londres, ho havia fet sobre Barcelona, i aquí també la gent es refugiava al Metro, a les estacions del Gran Metro, les del Transversal, del Tren de Sarrià... i del funicular de Montjuïc. Aquestes estacions segueixen encara avui en servei, si bé només en queda ben poca cosa del que havien estat en el temps de la seva inauguració, o en els anys de la guerra 1936-39. Ha quedat, però, una estació tancada i preservada gairebé en el seu estat original, com Aldwych: l’estació inferior de l’antic funicular del Castell de Montjuic, coneguda amb el nom de Miramar. Aquesta línia es va tancar el 1981 i es va desmantellar sencera, però se n’havia mantingut la terminal inferior, que es mantenia discretament guardada, a l’espera que TMB resolgués què fer amb aquest espai, amb tota probabilitat, una activitat cultural.
Sembla, però, que TMB s’ho ha repensat i ara la idea és enderrocar aquesta estació. El pretext és instal·lar-hi un espai per a permetre l’alletament de les empleades del metro i altres serveis. No és, per descomptat, la meva intenció qüestionar els drets de les treballadores del metropolità –tot i que se’m fa estrany que se les enviï a Montjuïc a alletar les seves criatures– però sí posar de manifest la manca de sensibilitat de TMB, i més genèricament de la ciutat de Barcelona, envers el seu material històric. Qui perd els orígens, perd la identitat, que deia el poeta. I això inclou la història del transport, que no és només la dèria de quatre friquis sinó una part inseparable de l’esdevenir històric de la ciutat.
Tornem a l’estació de Miramar. Les històries a l’ús ens diuen que el Funicular de Montjuïc es va construir per acostar la ciutadania a l’Exposició del 1929, cosa que és certa però incompleta. En realitat, l’objectiu final del funicular de Montjuïc era fer realitat la idea noucentista de recuperar Montjuïc com acròpoli de Barcelona i alliberar-lo dels militars que ocupaven el castell, llavors fortalesa d’infausta memòria. Justament per això, els seus promotors –una colla de lletra-ferits– van concebre una línia de funicular que permetés arribar directament des de la Rambla fins a les immediacions del Castell.
Aquell funicular havia de ser, a més, un transport de masses. Per això els cotxes es van inspirar en els metropolitans, els motors eren els més ràpids d’Europa en el seu gènere i s’hi va instal·lar el primer tapis roulant i les primeres escales mecàniques del metro de Barcelona, per alleugerir els transbordaments, doncs es va projectar en tres trams. Perquè els viatgers hi trobessin alguna cosa a la muntanya, van promoure la construcció del primer parc d’atraccions de Montjuïc, el “Maricel Park”.
Tot just després, amb l’adveniment de la República i el retorn del Castell de Montjuïc a Barcelona, semblava que aquest propòsit s’havia de fer realitat. Desgraciadament, les coses es van capgirar i, amb l’esclat de la guerra, el castell va tornar a ser presó militar, el “Maricel” va quedar destruït, i les estacions ocupades com a refugi. A Miramar, concretament, s’aixoplugaven els nens de l’Escola del Bosc.
Acabada la guerra, el funicular de Montjuïc es convertiria en el metro dels barraquistes que vivien a la muntanya, alhora que els presos del castell –com el mateix Hilari Raguer, monjo de Montserrat i reconegut historiador– feien el viatge emmanillats i custodiats per la Guàrdia Civil per a ser interrogats a la comissaria del carrer Nou de la Rambla. Això es mantindria fins als anys 60, amb el retorn del Castell i la recuperació dels jardins i del nou parc d’atraccions de Montjuïc. L’última etapa, la del Montjuïc olímpic, suposaria la total renovació del funicular, que funciona actualment entre el Paral·lel i l’estació del Parc de Montjuïc, l’antiga Miramar.
Tota aquesta història quedarà esborrada el dia que s’enderroqui l’estació del funicular del Castell. Per això mateix cal evitar que això passi. Aquesta estació conserva encara intacta l’escala mecànica original –de caoba– i els elements arquitectònics amb què se la va embellir en origen. Cal recordar que havia estat projectada per un dels arquitectes emblema de l’Exposició del 1929, Ramon Reventós.
És, per tant, el lloc idoni per a ubicar un espai de memòria que permeti evocar el Montjuïc del segle XX, amb les llums de l’Exposició, les ombres del Castell, les barraques i els parcs d’atraccions, i en general, tota la història de la muntanya i de manera més general, de la ciutat. De passada, serviria també per a recuperar, almenys en part, la història del transport, gran oblidada en una ciutat tan orgullosa de la seva cultura i de la seva història. Només cal recordar el tancament sine die del Tramvia Blau a començaments d’aquest any, sense que encara s’hagi donat cap explicació sobre les intencions de TMB al respecte; o la trista història del Museu del Transport de Barcelona, que va començar el 1963 amb la recuperació dels primers tramvies històrics i encara és l'hora que trobi un espai a la ciutat.
Ferran Armengol Ferrer (@ferranarmengol) és professor associat de Dret internacional públic i relacions internacionals, Universitat de Barcelona
Salvem l'estació de Miramar
Ferran Armengol
Barcelona, 23 d'octubre de 2018
Qui viatgi aquests dies a Londres té l’ocasió de gaudir d’una visita guiada per l’estació de metro d’Aldwych. Clausurada fa temps, es conserva tal com eren les estacions fa 50 o 100 anys. No té cap característica arquitectònica o artística que la faci singular. No obstant això, acumula història, molta història. El metro és part de la vida quotidiana dels londinencs des del 1863 i les seves estacions han estat testimoni dels moments feliços i de les hores d’angoixa d’aquella ciutat. Tant és així que l’estació d’Aldwych va servir de refugi a moltes persones durant els atacs del blitz hitlerià. Aquest tipus de fets es rememoren a través de les explicacions dels guies, enmig de rètols i anuncis publicitaris que inevitablement evoquen altres temps.
Abans que l’onada feixista descarregués la seva fúria sobre Londres, ho havia fet sobre Barcelona, i aquí també la gent es refugiava al Metro, a les estacions del Gran Metro, les del Transversal, del Tren de Sarrià... i del funicular de Montjuïc. Aquestes estacions segueixen encara avui en servei, si bé només en queda ben poca cosa del que havien estat en el temps de la seva inauguració, o en els anys de la guerra 1936-39. Ha quedat, però, una estació tancada i preservada gairebé en el seu estat original, com Aldwych: l’estació inferior de l’antic funicular del Castell de Montjuic, coneguda amb el nom de Miramar. Aquesta línia es va tancar el 1981 i es va desmantellar sencera, però se n’havia mantingut la terminal inferior, que es mantenia discretament guardada, a l’espera que TMB resolgués què fer amb aquest espai, amb tota probabilitat, una activitat cultural.
Sembla, però, que TMB s’ho ha repensat i ara la idea és enderrocar aquesta estació. El pretext és instal·lar-hi un espai per a permetre l’alletament de les empleades del metro i altres serveis. No és, per descomptat, la meva intenció qüestionar els drets de les treballadores del metropolità –tot i que se’m fa estrany que se les enviï a Montjuïc a alletar les seves criatures– però sí posar de manifest la manca de sensibilitat de TMB, i més genèricament de la ciutat de Barcelona, envers el seu material històric. Qui perd els orígens, perd la identitat, que deia el poeta. I això inclou la història del transport, que no és només la dèria de quatre friquis sinó una part inseparable de l’esdevenir històric de la ciutat.
Tornem a l’estació de Miramar. Les històries a l’ús ens diuen que el Funicular de Montjuïc es va construir per acostar la ciutadania a l’Exposició del 1929, cosa que és certa però incompleta. En realitat, l’objectiu final del funicular de Montjuïc era fer realitat la idea noucentista de recuperar Montjuïc com acròpoli de Barcelona i alliberar-lo dels militars que ocupaven el castell, llavors fortalesa d’infausta memòria. Justament per això, els seus promotors –una colla de lletra-ferits– van concebre una línia de funicular que permetés arribar directament des de la Rambla fins a les immediacions del Castell.
Aquell funicular havia de ser, a més, un transport de masses. Per això els cotxes es van inspirar en els metropolitans, els motors eren els més ràpids d’Europa en el seu gènere i s’hi va instal·lar el primer tapis roulant i les primeres escales mecàniques del metro de Barcelona, per alleugerir els transbordaments, doncs es va projectar en tres trams. Perquè els viatgers hi trobessin alguna cosa a la muntanya, van promoure la construcció del primer parc d’atraccions de Montjuïc, el “Maricel Park”.
Tot just després, amb l’adveniment de la República i el retorn del Castell de Montjuïc a Barcelona, semblava que aquest propòsit s’havia de fer realitat. Desgraciadament, les coses es van capgirar i, amb l’esclat de la guerra, el castell va tornar a ser presó militar, el “Maricel” va quedar destruït, i les estacions ocupades com a refugi. A Miramar, concretament, s’aixoplugaven els nens de l’Escola del Bosc.
Acabada la guerra, el funicular de Montjuïc es convertiria en el metro dels barraquistes que vivien a la muntanya, alhora que els presos del castell –com el mateix Hilari Raguer, monjo de Montserrat i reconegut historiador– feien el viatge emmanillats i custodiats per la Guàrdia Civil per a ser interrogats a la comissaria del carrer Nou de la Rambla. Això es mantindria fins als anys 60, amb el retorn del Castell i la recuperació dels jardins i del nou parc d’atraccions de Montjuïc. L’última etapa, la del Montjuïc olímpic, suposaria la total renovació del funicular, que funciona actualment entre el Paral·lel i l’estació del Parc de Montjuïc, l’antiga Miramar.
Tota aquesta història quedarà esborrada el dia que s’enderroqui l’estació del funicular del Castell. Per això mateix cal evitar que això passi. Aquesta estació conserva encara intacta l’escala mecànica original –de caoba– i els elements arquitectònics amb què se la va embellir en origen. Cal recordar que havia estat projectada per un dels arquitectes emblema de l’Exposició del 1929, Ramon Reventós.
És, per tant, el lloc idoni per a ubicar un espai de memòria que permeti evocar el Montjuïc del segle XX, amb les llums de l’Exposició, les ombres del Castell, les barraques i els parcs d’atraccions, i en general, tota la història de la muntanya i de manera més general, de la ciutat. De passada, serviria també per a recuperar, almenys en part, la història del transport, gran oblidada en una ciutat tan orgullosa de la seva cultura i de la seva història. Només cal recordar el tancament sine die del Tramvia Blau a començaments d’aquest any, sense que encara s’hagi donat cap explicació sobre les intencions de TMB al respecte; o la trista història del Museu del Transport de Barcelona, que va començar el 1963 amb la recuperació dels primers tramvies històrics i encara és l'hora que trobi un espai a la ciutat.
Ferran Armengol Ferrer (@ferranarmengol) és professor associat de Dret internacional públic i relacions internacionals, Universitat de Barcelona
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Molt bon article!!
El metro de Barcelona amb motoristes!
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Ens diu un membre del C. A. que el projecte de l'espai expositiu que volien fer a l'estació ha estat denegat...
- 122-042-132
- N9
- Posts: 1659
- Joined: Sunday 05/10/2008 12:30
- Location: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Salvem l'estació de Miramar
Ferran Armengol
Millor, impossible!
Salut!
Ferran Armengol
Millor, impossible!
Salut!
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Doncs apa, ja està, TMB perpetrarà aquesta aberració, enderroquen l'estació i no podrem fer res, ara, ja es dic una cosa: no serà l'últim que perdem, ara és això i aviat Tramvia Blau, funicular del Tibidabo, cap 3000 ni 4000, el 100 perilla... Aneu-vos calçant https://noticies.tmb.cat/sala-de-premsa ... um=twitter
Au, mireu com està el 100 com a aperitiu!
Au, mireu com està el 100 com a aperitiu!
- Attachments
-
- IMG-20181028-WA0001.jpg (97.66 KiB) Viewed 10583 times
- 122-042-132
- N9
- Posts: 1659
- Joined: Sunday 05/10/2008 12:30
- Location: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Déu meu, l'estat del 100, però qui son aquests de Can TMB, una colla de pòtols, que amb el vist i plau d'un Ajuntament insensible a la història s'estan carregant tot el patrimoni, què és de tots. Salut!
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
122-042-132 wrote:Déu meu, l'estat del 100, però qui son aquests de Can TMB, una colla de pòtols, que amb el vist i plau d'un Ajuntament insensible a la història s'estan carregant tot el patrimoni, què és de tots. Salut!
- Fran-Ikarus
- N11
- Posts: 5707
- Joined: Saturday 21/05/2005 1:19
- Location: Allá donde se cruzan los sagaleses, donde el mar no se puede concebir
- Contact:
Casualitat...
Més que casualitat, es podria denominar "síndrome de les Cotxeres de Sants"?
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
L'estació del funicular del Castell, en perill
Bona carta al director a La Vanguardia. Trista, però al gra.
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Merci! No sabia que ja l'havien publicat! https://www.lavanguardia.com/participac ... viari.html437.001 wrote:Bona carta al director a La Vanguardia. Trista, però al gra.
Patrimoni ferroviari
0
MARIA JOSÉ LUQUE, BARCELONA
04/11/2018 00:38 | Actualizado a 04/11/2018 00:39
Escric aquesta carta per denunciar la manca de sensibilitat de l’Ajuntament de Barcelona i de TMB cap al patrimoni històric ferroviari de la ciutat.
Des de fa cinquanta anys, han passat diversos projectes de museu de transport que han quedat en no res per diferents qüestions, i al llarg del temps s’han anat preservant cotxes de metro de les sèries més antigues, el més conegut de tots és el 300 del Gran Metro, que de tant en tant surt a fer un recorregut, ara per ara aturat sine die. La resta, els han anat guardant fins que han estat un destorb i han sortit tallats a trossos cap a un altre lloc, i sense data ni intenció de reconstruir-los.
Però el que ja ha esgotat la moral dels amants del patrimoni històric ferroviari ha estat l’anunci de l’imminent enderroc de l’antiga estació de funicular de la línia que anava al castell de Montjuïc, quan pocs mesos abans des de Patrimoni Històric ens mostraven un projecte de remodelació per a ús museístic, per a obrir-la a la ciutadania.
En definitiva, en aquesta ciutat hi ha una manca total i absoluta de sensibilitat cap a la història del transport.
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
https://eltranvia48.blogspot.com/2018/1 ... ref=tw&m=1
La darrera part:
En relación al patrimonio histórico, es de lamentar que todavía no haya sido posible restaurar el único coche del funicular de 1928 que se halla actualmente preservado, devolviéndolo a su aspecto original y mereciendo estar presente en su 90 aniversario.
Es un deseo encomiable la pronta apertura de un Museo del Transporte donde todo el material recuperado de metro, tranvía y autobús pueda exhibirse, difundiendo así la memoria de nuestro transporte colectivo, el cual es parte de la verdadera identidad de Barcelona y ha sido decisivo en la construcción de un capítulo inseparable de la historia contemporánea de la ciudad. Igualmente merece reivindicarse la recuperación de la estación inferior del funicular al castillo como auditorio o espacio de difusión cultural polivalente, pues las dependencias previstas a realizar tienen cabida en la remonta del edificio de la estación "Parc de Montjuïc". Es fundamental que las administraciones inviertan en cultura para promover la difusión histórica y la preservación real del patrimonio del transporte público que ha sobrevivido, porque finalmente el transporte público también es cultura más allá de la concepción turística
La darrera part:
En relación al patrimonio histórico, es de lamentar que todavía no haya sido posible restaurar el único coche del funicular de 1928 que se halla actualmente preservado, devolviéndolo a su aspecto original y mereciendo estar presente en su 90 aniversario.
Es un deseo encomiable la pronta apertura de un Museo del Transporte donde todo el material recuperado de metro, tranvía y autobús pueda exhibirse, difundiendo así la memoria de nuestro transporte colectivo, el cual es parte de la verdadera identidad de Barcelona y ha sido decisivo en la construcción de un capítulo inseparable de la historia contemporánea de la ciudad. Igualmente merece reivindicarse la recuperación de la estación inferior del funicular al castillo como auditorio o espacio de difusión cultural polivalente, pues las dependencias previstas a realizar tienen cabida en la remonta del edificio de la estación "Parc de Montjuïc". Es fundamental que las administraciones inviertan en cultura para promover la difusión histórica y la preservación real del patrimonio del transporte público que ha sobrevivido, porque finalmente el transporte público también es cultura más allá de la concepción turística
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Al bloc Tot Barcelona han fet un article del funicular al Castell, i els hem explicat el tema https://totbarcelona.blogspot.com/2018/ ... 2385169508
Re: L'estació del funicular del Castell, en perill
Del minut 10 cap el 20 podeu escoltar l'entrevista a Ferran Armengol sobre l'Estacio, a Sants 3 Ràdio, a l'enllaç