Per cert. Les ortofotos que ofereix el Vissir, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, poden ajudar a saber algunes coses d'altres èpoques. Tot i que la qualitat de l'ortofoto no és bona, permet fer-nos una idea de com era Catalunya anys enrere.
http://www.icc.cat/vissir3/
Quines vies de tramvia queden visibles a Barcelona?
-
Adolescent barceloní
- N9
- Posts: 2377
- Joined: Saturday 25/02/2012 15:00
- Location: Entre el Barcelonès i Osona
- Contact:
Re: Quines vies de tramvia queden visibles a Barcelona?
Juanjo Rubio. Software Engineer. Faig coses a ARCA, ACEMA, BusClàssicBCN i Jove de Barcelona. Aficionat al transport públic, a la fotografia i a les telecomunicacions. Diguéssim que el nom d'usuari fa (mooolt de) temps que se'm va quedar petit.
Re: Quines vies de tramvia queden visibles a Barcelona?
Moltíssimes gràcies!Adolescent barceloní wrote:Aquí es poden veure les vies, i aquí es poden veure el pal per on passava el fil i un fanal de l'època. El senyal que hi ha al pal té pinta de ser bastant antic. Diria que el paviment també és l'original de l'època, però desconec aquesta dada.
No ho entenc, fan un estudi i cataloguen bens culturals, i se'ls carreguen
Re: Quines vies de tramvia queden visibles a Barcelona?
És una cosa relacionada amb aquella cosa lletja i tercermundista anomenada "Tramvia". Què esperaves?metring wrote:Moltíssimes gràcies!Adolescent barceloní wrote:Aquí es poden veure les vies, i aquí es poden veure el pal per on passava el fil i un fanal de l'època. El senyal que hi ha al pal té pinta de ser bastant antic. Diria que el paviment també és l'original de l'època, però desconec aquesta dada.
No ho entenc, fan un estudi i cataloguen bens culturals, i se'ls carreguen
I ja no parlem dels Km de tramvies de la xarxa vella que han anat apareixent els darrers anys degut a reformes o obres i les han retirat sense dir ni piu. Incloses les de l'Av. Diagonal allà on ara es pretén reposar la via per unir les dues xarxes actuals.
El metro de Barcelona amb motoristes!
Re: Quines vies de tramvia queden visibles a Barcelona?
http://santsviu.cat/2018/11/26/vies-per-a-la-historia/
Vies per a la història
26 nov., 2018 a Notícies by Redacció
Ja fa alguns dies que les persones que circulen en cotxe, moto o autobús pel barri tenen detectat un coll d’ampolla a l’arribar a la plaça de Sants. Unes obres -venen eleccions-, eliminien temporalment un carril de la carretera de Sants, sentit Hospitalet, al seu pas per la plaça de Sants.
Aquest matí, un usuari de tuiter alertava que les obres havíen deixat al descobert, un tram de via, de l’antic tramvia que fa no tants anys encara podia ser visible entre l’empedrat del carrer. Unes vies i empedrat que van desaparèixer amb l’asfaltat del carrer de Sants els anys ’80.
L’usuari es pregunta si aquesta troballa pot tenir un sentit històric, i per tant, si val la pena ressenyar-ho o si simplement i com tant sovint passa, quedarà altre cop sepultada per una nova capa de formigo, asfalt o panots. La seva pregunta te resposta senzilla. I tant que hi ha un rerefons històric a la troballa d’escassos metres de ferro en forma de via.
El maig del 2015, l’historiador Santsenc Agust Giralt, obria un apunt al seu reconegut bloc sobre història del barri, on explicava l’origen d’aquestes vies.
Ens recorda que a mitjans del s XIX existia un carruatge omnibus, arrossegat per cavalls per unir el poble de Sants, amb Barcelona. Ja l’any 1871 de la ma de l’enginyer Aleix Soujol, surgueix la idea de la xarxa de tramvies que uniria la ciutat amb els pobles de Sants, Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu. I que al nostre barri tingué la plasmació amb una línia que l’any 1875 uniria el mercat de la Boqueria amb el barri. Una línia encara tirada per cavalls i amb 8 carruatges, que arrosegaven l’imperial de dos pisos. Segons ens explica l’historiador, la línia no tenia res a envejar a l’actual, doncs la seva freqüència era cada 7 minuts i unia el barri amb els teatres, fins i tot els diumenges a la nit. La seva popularitat, en va fer crèixer la demanda i per tant la necessitat d’un espai on guardar els carruatges. Les Cotxeres de Sants. El tancament del cementiri del poble de Sants, va deixar espai per a contruir aquest equipament ferroviari al costat de l’esglèsia, amb capacitat per a 105 cavalls o mules, els carruatges així com les dependències de la línia. No seria fins al 1899 que la línia que uneix el barri amb Ciutat Vella s’electrifiqui, en una primera fase i el 1904 ho facin la resta de línies del barri. Amb aquesta nova expansió, les Cotxeres creixen i s’amplien fins al carrer Olzinelles.
L’historiador marca el 13 d’abril de 1969, com el darrer dia en que un tramvia va circular per aquestes vies, quan va fer el seu darrer viatge el 56 que unia Collblanc i el Clot, passant per Sants.
Certament son vies amb història, que ens recorden que Sants va ser poble abans que barri, que tenia cementiri a tocar l’esglèsia, que 105 bèsties d’arrossegament dormien a tocar del carrer de Sants, i que si avui tenim un centre cívic amb nom de Cotxeres, no és casual, sinó fruit d’un passat, que pot quedar enterrat altre cop quan vinguin les eleccions i toqui tallar la cinta d’un nou asfaltat al carrer de Sants.
Vies per a la història
26 nov., 2018 a Notícies by Redacció
Ja fa alguns dies que les persones que circulen en cotxe, moto o autobús pel barri tenen detectat un coll d’ampolla a l’arribar a la plaça de Sants. Unes obres -venen eleccions-, eliminien temporalment un carril de la carretera de Sants, sentit Hospitalet, al seu pas per la plaça de Sants.
Aquest matí, un usuari de tuiter alertava que les obres havíen deixat al descobert, un tram de via, de l’antic tramvia que fa no tants anys encara podia ser visible entre l’empedrat del carrer. Unes vies i empedrat que van desaparèixer amb l’asfaltat del carrer de Sants els anys ’80.
L’usuari es pregunta si aquesta troballa pot tenir un sentit històric, i per tant, si val la pena ressenyar-ho o si simplement i com tant sovint passa, quedarà altre cop sepultada per una nova capa de formigo, asfalt o panots. La seva pregunta te resposta senzilla. I tant que hi ha un rerefons històric a la troballa d’escassos metres de ferro en forma de via.
El maig del 2015, l’historiador Santsenc Agust Giralt, obria un apunt al seu reconegut bloc sobre història del barri, on explicava l’origen d’aquestes vies.
Ens recorda que a mitjans del s XIX existia un carruatge omnibus, arrossegat per cavalls per unir el poble de Sants, amb Barcelona. Ja l’any 1871 de la ma de l’enginyer Aleix Soujol, surgueix la idea de la xarxa de tramvies que uniria la ciutat amb els pobles de Sants, Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu. I que al nostre barri tingué la plasmació amb una línia que l’any 1875 uniria el mercat de la Boqueria amb el barri. Una línia encara tirada per cavalls i amb 8 carruatges, que arrosegaven l’imperial de dos pisos. Segons ens explica l’historiador, la línia no tenia res a envejar a l’actual, doncs la seva freqüència era cada 7 minuts i unia el barri amb els teatres, fins i tot els diumenges a la nit. La seva popularitat, en va fer crèixer la demanda i per tant la necessitat d’un espai on guardar els carruatges. Les Cotxeres de Sants. El tancament del cementiri del poble de Sants, va deixar espai per a contruir aquest equipament ferroviari al costat de l’esglèsia, amb capacitat per a 105 cavalls o mules, els carruatges així com les dependències de la línia. No seria fins al 1899 que la línia que uneix el barri amb Ciutat Vella s’electrifiqui, en una primera fase i el 1904 ho facin la resta de línies del barri. Amb aquesta nova expansió, les Cotxeres creixen i s’amplien fins al carrer Olzinelles.
L’historiador marca el 13 d’abril de 1969, com el darrer dia en que un tramvia va circular per aquestes vies, quan va fer el seu darrer viatge el 56 que unia Collblanc i el Clot, passant per Sants.
Certament son vies amb història, que ens recorden que Sants va ser poble abans que barri, que tenia cementiri a tocar l’esglèsia, que 105 bèsties d’arrossegament dormien a tocar del carrer de Sants, i que si avui tenim un centre cívic amb nom de Cotxeres, no és casual, sinó fruit d’un passat, que pot quedar enterrat altre cop quan vinguin les eleccions i toqui tallar la cinta d’un nou asfaltat al carrer de Sants.
Re: Quines vies de tramvia queden visibles a Barcelona?
La troballa de fa pocs dies, via apareguda durant les obres de la superilla al carrer Girona: https://twitter.com/transportcat/status ... Op-mA&s=19
Re: Quines vies de tramvia queden visibles a Barcelona?
Podrien fer de Barcelona una megailla i potser ens surt amb xarxa de tramvia de regal! 
frankrodriguez.net
signatura
signatura
Re: Quines vies de tramvia queden visibles a Barcelona?
https://www.totbarcelona.cat/societat/m ... la-230787/
La memòria soterrada de l’Eixample torna a emergir amb la superilla
L'Ajuntament aposta per integrar en el projecte dels eixos verds les vies de l'antic tramvia del carrer de Girona, però descarta la recuperació de les velles llambordes
Anton Rosa
07/09/2022 21:06
La dita popular diu que a Roma no es pot moure una pedra sense que apareguin les restes d’una antiga edificació de l’època romana. Aquesta espècie d’hipèrbole sobre els vestigis del passat podria aplicar-se a una altra escala també a Barcelona i, en concret, al districte de l’Eixample, on en els darrers temps han quedat al descobert velles estructures i infraestructures d’èpoques pretèrites que fins ara havien resistit cobertes per l’asfalt. L’última de les actuacions que ha destapat aquest llegat urbà soterrat ha estat el projecte dels quatre eixos verds que conformaran la nova superilla. Les obres d’aquest pla urbanístic han tret a la superfície les antigues llambordes de la ciutat al carrer del Consell de Cent i també han fet aflorar les velles vies del tramvia que abans circulava pel carrer de Girona.
La troballa d’aquestes restes, però, no sempre es tradueix en la seva recuperació i conservació. En la majoria d’ocasions, les administracions opten per tornar a tapar les estructures, ja que no compten amb un valor arquitectònic o patrimonial suficient com per ser catalogades i protegides. Tanmateix, el consistori barceloní ha fet una excepció en aquest cas amb les vies del tramvia del carrer de Girona, que finalment seran preservades i integrades en el projecte de la superilla com a recordatori de la memòria urbana d’aquesta part del districte.
Una decisió sorpresa
“Conservarem les vies de l’antic tramvia que s’han destapat amb les obres de la superilla: són el testimoni d’una ciutat on el transport públic era protagonista. Protegirem la memòria del tramvia, que ara tornarà a creuar un Eixample més verd i saludable”, assenyalava aquest dimarts la tinenta d’alcalde d’Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz, en una publicació a través de les xarxes socials. La notícia agafava per sorpresa als mateixos veïns de la zona, que fins ara pensaven que preservar la infraestructura no era viable i que aquesta acabaria soterrada un cop més, com ja va passar l’any 2021, quan va aparèixer un altre tram de l’antic recorregut del tramvia en les obres d’un carril bus al carrer de Mallorca.
“La veritat és que no ho veig gaire. Dependrà de les condicions en les quals es conservi, però mantenir unes vies a terra sempre és, a priori, un motiu de conflicte”, apunta Jaume Artigues, president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample. L’entitat -que es va assabentar de les intencions del consistori per la premsa- encara no ha tingut temps de reunir-se per discutir la qüestió, però ja ha detectat els problemes en la mobilitat que pot comportar preservar aquesta infraestructura si no es fa d’una manera adequada, sobretot pel que fa a les persones amb mobilitat reduïda, la gent gran i les bicicletes.
Sense detalls sobre la integració
Segons la versió de l’executiu barceloní, la conservació de les vies del tramvia és “possible” perquè l’actual projecte de la superilla preveu eliminar l’asfalt per substituir-lo per un altre paviment en el qual es podria integrar aquesta estructura. En aquest sentit, la previsió del consistori és poder fer una intervenció com la que ja ha tingut lloc en altres ciutats com València, on es va apostar per conservar les vies de l’antic tramvia que van aparèixer amb la remodelació de la plaça de la Reina de València, que s’han acabat integrant en el mateix paviment de l’espai.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona han confirmat que ja s’ha iniciat el procés per preservar l’estructura, però no han esclarit si aquesta operació implica modificar el projecte dels eixos verds en execució o si això es pot traduir en un sobrecost extraordinari.
Les llambordes: retirades o soterrades
El cas de les antigues llambordes que van aparèixer a finals del passat mes d’agost en un tram del carrer de Consell de Cent sembla que no tindrà el mateix desenllaç que les vies del tramvia. Aquestes peces -que van conformar el paviment de la ciutat des de finals del segle XIX i fins que van ser substituïdes per l’asfalt- no s’integraran a priori en el projecte dels eixos verds i o bé seran retirades o tornaran a quedar soterrades.
La memòria soterrada de l’Eixample torna a emergir amb la superilla
L'Ajuntament aposta per integrar en el projecte dels eixos verds les vies de l'antic tramvia del carrer de Girona, però descarta la recuperació de les velles llambordes
Anton Rosa
07/09/2022 21:06
La dita popular diu que a Roma no es pot moure una pedra sense que apareguin les restes d’una antiga edificació de l’època romana. Aquesta espècie d’hipèrbole sobre els vestigis del passat podria aplicar-se a una altra escala també a Barcelona i, en concret, al districte de l’Eixample, on en els darrers temps han quedat al descobert velles estructures i infraestructures d’èpoques pretèrites que fins ara havien resistit cobertes per l’asfalt. L’última de les actuacions que ha destapat aquest llegat urbà soterrat ha estat el projecte dels quatre eixos verds que conformaran la nova superilla. Les obres d’aquest pla urbanístic han tret a la superfície les antigues llambordes de la ciutat al carrer del Consell de Cent i també han fet aflorar les velles vies del tramvia que abans circulava pel carrer de Girona.
La troballa d’aquestes restes, però, no sempre es tradueix en la seva recuperació i conservació. En la majoria d’ocasions, les administracions opten per tornar a tapar les estructures, ja que no compten amb un valor arquitectònic o patrimonial suficient com per ser catalogades i protegides. Tanmateix, el consistori barceloní ha fet una excepció en aquest cas amb les vies del tramvia del carrer de Girona, que finalment seran preservades i integrades en el projecte de la superilla com a recordatori de la memòria urbana d’aquesta part del districte.
Una decisió sorpresa
“Conservarem les vies de l’antic tramvia que s’han destapat amb les obres de la superilla: són el testimoni d’una ciutat on el transport públic era protagonista. Protegirem la memòria del tramvia, que ara tornarà a creuar un Eixample més verd i saludable”, assenyalava aquest dimarts la tinenta d’alcalde d’Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz, en una publicació a través de les xarxes socials. La notícia agafava per sorpresa als mateixos veïns de la zona, que fins ara pensaven que preservar la infraestructura no era viable i que aquesta acabaria soterrada un cop més, com ja va passar l’any 2021, quan va aparèixer un altre tram de l’antic recorregut del tramvia en les obres d’un carril bus al carrer de Mallorca.
“La veritat és que no ho veig gaire. Dependrà de les condicions en les quals es conservi, però mantenir unes vies a terra sempre és, a priori, un motiu de conflicte”, apunta Jaume Artigues, president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample. L’entitat -que es va assabentar de les intencions del consistori per la premsa- encara no ha tingut temps de reunir-se per discutir la qüestió, però ja ha detectat els problemes en la mobilitat que pot comportar preservar aquesta infraestructura si no es fa d’una manera adequada, sobretot pel que fa a les persones amb mobilitat reduïda, la gent gran i les bicicletes.
Sense detalls sobre la integració
Segons la versió de l’executiu barceloní, la conservació de les vies del tramvia és “possible” perquè l’actual projecte de la superilla preveu eliminar l’asfalt per substituir-lo per un altre paviment en el qual es podria integrar aquesta estructura. En aquest sentit, la previsió del consistori és poder fer una intervenció com la que ja ha tingut lloc en altres ciutats com València, on es va apostar per conservar les vies de l’antic tramvia que van aparèixer amb la remodelació de la plaça de la Reina de València, que s’han acabat integrant en el mateix paviment de l’espai.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona han confirmat que ja s’ha iniciat el procés per preservar l’estructura, però no han esclarit si aquesta operació implica modificar el projecte dels eixos verds en execució o si això es pot traduir en un sobrecost extraordinari.
Les llambordes: retirades o soterrades
El cas de les antigues llambordes que van aparèixer a finals del passat mes d’agost en un tram del carrer de Consell de Cent sembla que no tindrà el mateix desenllaç que les vies del tramvia. Aquestes peces -que van conformar el paviment de la ciutat des de finals del segle XIX i fins que van ser substituïdes per l’asfalt- no s’integraran a priori en el projecte dels eixos verds i o bé seran retirades o tornaran a quedar soterrades.