L'ample de via espanyol
Aquí és a on volia anar jo. Si els TALGO tenen un eix preparat per canviar d'amplada de via, no veig perquè els EUROMED no el podrien tenir també. I si tot plegat és per la tensió de la catenària, és el mateix que amb els ALTARIA o l'ALVIA que fan diariament el Barcelona - Madrid.
A més, com és llògic, els TGV francesos, en els trams de via convencional també circulen a velocitats més baixes.
A més, com és llògic, els TGV francesos, en els trams de via convencional també circulen a velocitats més baixes.
-
- N10
- Posts: 4267
- Joined: Saturday 14/05/2005 11:32
- Location: Horta
Els trens que fan l'Euromed eren trens que, en un principi els van comprar per a la línia Madrid-Sevilla però que van sobrar i se'ls va destinar a fer la relació Barcelona-València. Podrien fer-ho, però per això se'ls hi hauria de canviar els bogis a tot el tren, amb els inconvenients que això suposaria.
Certament, el podrien tenir, però com que no és així i em sembla que la RENFE no està per redissenyar i canviar els bogies de tota una sèrie per fer bonic, pues va a ser que no.Jordi Freixas wrote:Aquí és a on volia anar jo. Si els TALGO tenen un eix preparat per canviar d'amplada de via, no veig perquè els EUROMED no el podrien tenir també.
Sí, home! I ara em diràs que paren als semàfors i a algunes estacions...Jordi Freixas wrote:A més, com és llògic, els TGV francesos, en els trams de via convencional també circulen a velocitats més baixes.
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
A veure... en els trams de via convencional, els TGV van més lents que si circuléssin per vies estrictament d'Alta Velocitat, per la senzilla raó que per aquella via hi passen tota classe de trens, i tots més lents que el TGV, les vies en sí no foren construides originalment pensant en en l'Alta Velocitat (per tant... no ténen els sistemes de seguretat, ni molt menys encara, la trajectòria que ha de tenir una línia d'Alta velocitat, per tal de poguer assolir sense problemes la velocitat òptima), i la tensió de la catenària, tampoc serà la mateixa que la de l'Alta Velocitat.Platanito wrote:Sí, home! I ara em diràs que paren als semàfors i a algunes estacions...Jordi Freixas wrote:A més, com és llògic, els TGV francesos, en els trams de via convencional també circulen a velocitats més baixes.
Tranquil Jordi, que em penso que en Platanito fa conya. Evidentment que els TGV francesos han de circular a velocitats mès baixes per vies convencionals, sino anirien escombrant tot el que es trobessin a la línia...Jordi Freixas wrote:A veure... en els trams de via convencional, els TGV van més lents que si circuléssin per vies estrictament d'Alta Velocitat, per la senzilla raó que per aquella via hi passen tota classe de trens, i tots més lents que el TGV, les vies en sí no foren construides originalment pensant en en l'Alta Velocitat (per tant... no ténen els sistemes de seguretat, ni molt menys encara, la trajectòria que ha de tenir una línia d'Alta velocitat, per tal de poguer assolir sense problemes la velocitat òptima), i la tensió de la catenària, tampoc serà la mateixa que la de l'Alta Velocitat.Platanito wrote:Sí, home! I ara em diràs que paren als semàfors i a algunes estacions...Jordi Freixas wrote:A més, com és llògic, els TGV francesos, en els trams de via convencional també circulen a velocitats més baixes.
Salutacions.
P.D.: Per cert victorcasta, imagina't un Euromed amb bogies BRAVA... [/quote]
Cuando veo un Civia, mi corazón palpita...
...como una patata frita.
...como una patata frita.
Aix...sempre igual...aviam...penseu en els Alvia...velocitats altes (250km/h) i canvi d'ample. Es van tenir problemes al dissenyar els bogis per la senzilla raó que a tan altes velocitats es necesiten fins a 4 discs de fre per eix (els Alvia en porten 2 perquè no n'hi caben més) i que a tan altes velocitats no sé si es podria garantir el correcte funcionament dels fermalls dels eixos.Jordi Freixas wrote:M'ho imagino.
Bé, el fet és que els Euromeds segueixen sense poder canviar l'eix.
A més, tenim l'inconvenient que els bogis dels TGV (i dels Euromed, és clar) són de disseny específic, pel que no es pot canviar per un altre com el Brava, totalment diferent en el seu disseny. S'hauria d'incloure el sistema del canvi d'ample en un bogi que precisament no és que tingui molt espai buit en els eixos ni fora d'ells. Per tant, a no ser que tinguis dissenyat algun bogi que compleixi tots els requisits, no parlis sense saber de què parles.
Per anar a caçar autobusos, agafem la Renfe...
Per anar a caçar trens, agafem la TMG...
Perquè et facis a la idea del que parlen: els TRD que poden anar indistintament per via UIC i via ibèrica (i que poden intercambiar l'ample) només en són 2 (concretament el 594.201 i 594.202), la resta de la sèrie de TRD (594) són d'ample ibèric fixe.Jordi Freixas wrote:Mira... potser no en tinc ni ops! idea de "bogis", però mentrestant, resulta que els TALGO ja fa anys que porten circulant per línies d'alta velocitat, l'Alvia aquest, circula per alta velocitat. Fins i tot vaig llegir que el TRD, també va per alta velocitat
Euromeds i canvis d'ample...
Hola!
Només vull afegir que canviar els bogies d'un Euromed per possibilitar un canvi d'ample de via com algú per aquí apunta és caríssim i obliga a redissenyar gairebé tota la dinàmica del tren.
Què comporta això? Que el redisseny surti tan car com dissenyar una sèrie nova.
Per tant, deixem-nos d'utopies.
Cal recordar que el sistema de canvi d'ample dels Talgo és una característica que es va descobrir amb posterioritat al seu disseny; és a dir, que els primers Talgo no es vàren dissenyar pensant en aquesta possibilitat sinó que més tard es va veure que el disseny d'aquests trens permetia variar l'ample dels "bogies" (entre cometes perquè el que porta un Talgo no és exactament un bogie). 8)
Salut!
Només vull afegir que canviar els bogies d'un Euromed per possibilitar un canvi d'ample de via com algú per aquí apunta és caríssim i obliga a redissenyar gairebé tota la dinàmica del tren.
Què comporta això? Que el redisseny surti tan car com dissenyar una sèrie nova.
Per tant, deixem-nos d'utopies.
Cal recordar que el sistema de canvi d'ample dels Talgo és una característica que es va descobrir amb posterioritat al seu disseny; és a dir, que els primers Talgo no es vàren dissenyar pensant en aquesta possibilitat sinó que més tard es va veure que el disseny d'aquests trens permetia variar l'ample dels "bogies" (entre cometes perquè el que porta un Talgo no és exactament un bogie). 8)
Salut!
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
Per començar, estas barregant tarongers amb pomes, fet que ja demostra on està el nivell. Però no passa res. Per a que m'entenguis (i ho dic en serio), una cosa és anar per linies d'alta velocitat i una altra, molt diferent, és que aquests trens vagin a Alta Velocitat (s'entén per Alta Velocitat la que és igual o superior a 300 km/h). Els Talgo que poden canviar d'eixos (no tots poden) van a 200 / 220 (ara estan preparant els més moderns per poder anar a 250). Els Alvia estan dissenyats per anar a 250. I això no és Alta Velocitat. El que tu demanes, i que tant jo com en JaMiRo! et diem que és inviable, és que els eixos dels bogis (bogies) dels Euromed puguin canviar d'ample. I ja t'hem explicat el perquè.Jordi Freixas wrote:Mira... potser no en tinc ni ops! idea de "bogis", però mentrestant, resulta que els TALGO ja fa anys que porten circulant per línies d'alta velocitat, l'Alvia aquest, circula per alta velocitat. Fins i tot vaig llegir que el TRD, també va per alta velocitat
S'hauria de redissenyar tot el bogi, i s'hauria de dissenyar de forma que permetés anar a més de 300 km/h, cosa que els únics bogis d'ample variable que hi ha, els Brava de CAF (bé, i els de Talgo que en total n'hi ha 4 repartits en dos branques autopropulsades i una locomotora) no han aconseguit, ni els uns ni els altres. Com ja he dit abans, o poses els frens per a 300 o poses el sistema de canvi d'ample. Però tot a la vegada, ara per ara, és quasi bé impossible.
Per anar a caçar autobusos, agafem la Renfe...
Per anar a caçar trens, agafem la TMG...
Resposta al tema ample de via
Bones!
Voldria contestar a la pregunta del ultim post que pregunta per que el euromed, no pot camviar el ample de via automaticament. Es per que RD rodadura desplazable es un patent de talgo que durant molts anys a sigut la salvacio de españa a les portes de europa. El fet de la diferencia d' ample es degut als ingeniers españols que estaben convencuts de que la maquina de vapor traccionava millor amb mes ample que amb meny, cosa que es mentida igual que el rumor de que franco ho va fer per que no entres ningu desde europa, aixo tambe es mentida, el problema esatava en que era mes car camviar tota la infratructura feta que continuar amb la ja establerata.
salut!!
Voldria contestar a la pregunta del ultim post que pregunta per que el euromed, no pot camviar el ample de via automaticament. Es per que RD rodadura desplazable es un patent de talgo que durant molts anys a sigut la salvacio de españa a les portes de europa. El fet de la diferencia d' ample es degut als ingeniers españols que estaben convencuts de que la maquina de vapor traccionava millor amb mes ample que amb meny, cosa que es mentida igual que el rumor de que franco ho va fer per que no entres ningu desde europa, aixo tambe es mentida, el problema esatava en que era mes car camviar tota la infratructura feta que continuar amb la ja establerata.
salut!!
Re: Resposta al tema ample de via
Franco difícilment va tenir res a dir amb l'elecció de l'ample de via perquè el 1848 ni tan sols havia nascut...Talgo wrote:(...) igual que el rumor de que franco ho va fer per que no entres ningu desde europa, aixo tambe es mentida, el problema esatava en que era mes car camviar tota la infratructura feta que continuar amb la ja establerata.
Curiositat: Aquell fill de ops! va néixer el mateix any que el cremallera de Montserrat
- Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
No, que van haver de sortir per cames abans de 1820. Però és possible que, malgrat que Espanya es negués durant molts anys a reconèixer la independència de les seves ex-colònies, aquestes s'hi emmirallessin per no caure en una dependència excessiva dels EUA, que ja aleshores "apuntaven maneres".Platanito wrote:Vés que no ho decidís el Govern de Sa Majestat quan bona part d'allò era colònia espanyola.Albert wrote:A Xile també tenen ample ibèric? I a la resta de sudamèrica? No puc entendre que allà adoptéssin el mateix ample que a Espanya ...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- genissimon
- N10
- Posts: 3183
- Joined: Wednesday 05/04/2006 12:43
- Location: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Segons Railroad Gauge Width:
1600 mm 5' 3" (ample irlandès): entre altres Brasil amb 5290 Km.
1668-1674 mm 5' 5 2/3" (ample ibèric): Portugal 2613 Km i Espanya 11791 Km.
1676 mm 5' 6" (ample indi): Argentina 18829 Km, Bangladesh 978, Xile 3974, India 59865, Iran 92, Pakistan 7718, Sri Lanka 1948.
Pel número de kms, crec que l'ample espanyol és una derivació d'un ample anglès que va quedar obsolet amb la estandarització de l'ample de Stephenson. Aquest mateix ample es va utilitzar àmpliament en colonies angleses (Índia, Pakistan...) i a sudamèrica.
Salut !!
1600 mm 5' 3" (ample irlandès): entre altres Brasil amb 5290 Km.
1668-1674 mm 5' 5 2/3" (ample ibèric): Portugal 2613 Km i Espanya 11791 Km.
1676 mm 5' 6" (ample indi): Argentina 18829 Km, Bangladesh 978, Xile 3974, India 59865, Iran 92, Pakistan 7718, Sri Lanka 1948.
Pel número de kms, crec que l'ample espanyol és una derivació d'un ample anglès que va quedar obsolet amb la estandarització de l'ample de Stephenson. Aquest mateix ample es va utilitzar àmpliament en colonies angleses (Índia, Pakistan...) i a sudamèrica.
Salut !!