El Quart Cinturó. Necessitat i alternatives.

[JaMiRo!]

No serà que un cop més, estem ennuvolats per l'efecte nimby i per abstractes consideracions gairebé filosòfiques que no s'adapten a les necessitats reals, objectives i quantificables que té la mobilitat a la regió metropolitana?

Hola,

No és un assumpte de NIMBY (Not In My Back Yard), sinó un assumpte NMM (No More Motorways) ...No és que volgui ser tocapilotes, però Catalunya va sobrada d'autopistes, carreteres i resta d'infraestructura asfàltica i requereix urgentment inversions ferroviàries (i no estic parlant de l'alta velocitat, sinó del ferrocarril malament anomenat convencional).

Torno a remarcar que un estudi de no fa més de 1-2 anys situava Catalunya com un país de la UE amb un notable superàvit d'autopistes i carreteres respecte la mitjana, però amb un gran dèficit en matèria ferroviària.

Fets que conviden a la reflexió; continuem amb un model de desenvolupament insostenible donant prioritat al vehicle privat o fem via cap a una societat que optimitza més els seus recursos amb el transport públic?

Invertir en asfalt suposarà que per un temps es descongestioni el trànsit, cosa que farà que més gent agafi el cotxe i hi tornarem a ser. Ara voldran el Cinquè Cinturó...Us enrecordeu de les Rondes de Barcelona? Al principi, no vegis que bé anàven...Quant van trigar en saturar-se? Tot es respon per si mateix.

Salut!

[UT596001]

Invertir en TP no és excusa per deixar la C-1415 tal i com està: molt estreta (passen 2 cotxes molt justos), passant per tot el mig dels pobles (com el meu, Castellar) i amb moltíssims revolts.

El 4rt cinturó ho solucionaria això.

[wefer]

Ara voldran el Cinquè Cinturó...Us enrecordeu de les Rondes de Barcelona? Al principi, no vegis que bé anàven...Quant van trigar en saturar-se? Tot es respon per si mateix. Salut!

Tot el que vulguis... però per continuar amb el mateix paral·lelisme, jo recordo el trànsit a Barcelona abans de les Rondes. Recorda la Meridiana, una autopista urbana amb quatre calçades que totalitzaven 12 carrils, pràcticament sense semàfors. La gent havia de passar d'una banda a l'altra per passos elevats (ara sembla increïble, oi? ).
Recordo el carrer Aragó, permanentment col·lapasat malgrat disposar de dos carrils de circulació més que ara, i amb unes voreres pròpies d'un carrer de Gràcia, per on ningú s'atrevia a passar si no era absolutament necessari.
I sobretot, recordo el meu carrer, el carrer Mallorca, 12 hores diàries col·lapsat i amb una munió de camions articulats de transport internacional que passaven per davant de casa meva cada dia. Ara, per sort, fa anys que no recordo haver-ne vist cap.

No idealitzem: les rondes no van solucionar el trànsit de Barcelona, però la reducció del trànsit intern a la ciutat va ser espectacular i van permetre pacificar en part moltes de les vies bàsiques de la ciutat.
Que cal fer més coses? Òbviament, les Rondes només van ser el primer pas. Però d'aquí a dir que les Rondes no van servir per res... doncs no és acceptable.

En el cas que ens ocupa, del 4art cinturó, crec que el criteri a aplicar ha de ser exactament el mateix que en el de les Rondes.

[xtomas]

Hola,

No és un assumpte de NIMBY (Not In My Back Yard), sinó un assumpte NMM (No More Motorways) ...No és que volgui ser tocapilotes, però Catalunya va sobrada d'autopistes, carreteres i resta d'infraestructura asfàltica i requereix urgentment inversions ferroviàries (i no estic parlant de l'alta velocitat, sinó del ferrocarril malament anomenat convencional).

Jamiro, m'agradaria saber d'on treus què Catalunya vagi sobrada d'autopistes. Només entenc aquest argument si vols dir que tenim massa autopistes (de peatge) i poques autopistes (gratuïtes) o autovies. En què et bases per dir que tenim una "massa gran" xarxa viària d'alta capacitat?

Òbviament que Catalunya necessita grans i urgens inversions ferroviàries, però una cosa no treu l'altra. És compatible demanar i construir carreteres amb l'inversió en ferrocarril. Jo crec què ens cal una millora d'ambdues infraestructures, i no per aixo crec que hagi caigut en la contradicció.

Torno a remarcar que un estudi de no fa més de 1-2 anys situava Catalunya com un país de la UE amb un notable superàvit d'autopistes i carreteres respecte la mitjana, però amb un gran dèficit en matèria ferroviària.

De quin estudi parles? Qui l'ha redactat? En què es basava? quines eren les unitats d'anàlisi i fonts?

Perquè clar... tal i com deia abans, les xifres són molt manipulables i no val en dir "jo he vist que han dit" sinó aportar dades i xifres per tal de poder debatir sobre elles.

Fets que conviden a la reflexió; continuem amb un model de desenvolupament insostenible donant prioritat al vehicle privat o fem via cap a una societat que optimitza més els seus recursos amb el transport públic?

Jo també et convido a la reflexió: és incompatible apostar pel quart cinturó al mateix temps que es demana una clara decisió en pro del transport públic? Per què el quart cinturó no permetrà invertir més en transport públic? I altrament, perquè el quart cinturó, com a infraestructura, no permet arribar també a un cert grau de sostenibilitat en la nostra mobilitat?

Invertir en asfalt suposarà que per un temps es descongestioni el trànsit, cosa que farà que més gent agafi el cotxe i hi tornarem a ser. Ara voldran el Cinquè Cinturó...Us enrecordeu de les Rondes de Barcelona? Al principi, no vegis que bé anàven...Quant van trigar en saturar-se? Tot es respon per si mateix.

Salut!

M'agradaria què em diguessis, qui demana el quart cinturó, i per on el vol fer passar. Perquè jo no he sentit ningú que pronunciés o escribís les paraules "cinquè" i "cinturó" a una mateixa frase excepte tu.

Pel que fa al darrer argument que utilitzes, és totalment fals per quatre motius:

1.- Hi ha una claríssima endogeneïtat que ignores expressament. A saber: Hi ha el quart cinturó perquè ha crescut la circulació o ha crescut la circulació perquè hi ha un quart cinturó? un argument que té intrínsecament una endogeneïtat tan forta, ja de per sí no és vàlid.

2.- Sincerament, malament aniriem si davant una construcció d'una via (en aquest cas, de gran capacitat), no augmenta la circulació per la mateixa. Estariem parlant d'una clamorosa infrautilització de l'infraestructura, i precisament el que es vol amb aquesta via és incrementar la circulació per l'anell metropolità, dinamitzant l'economia i el territori que cobreix.

3.- Darrera d'aquesta afirmació, hi ha implícita una relació entre augment de la circulació (o si es vol, mobilitat en termes més genèrics) i quelcom pejoratiu. És a dir, és com si moure’s més fos dolent o desaconsellable. Ben al contrari.

4.- No conec cap exemple al món on passi això que tu dius. No conec cap ciutat, àrea metropolitana o regió, que hagi caigut en aquesta espiral contínua i irreversible d’anar construint contínuament més i més vies sense cap control per a absorbir una circulació que creix de manera desbordada i sense control.

[Santfeliuenc]

Hola,

A mi no me parece que vayamos sobrados de autopistas sino que hacen falta más ejes viarios de este tipo que ayuden tanto a descongestionar algunas áreas de Cataluña como también al desarrollo y a la economía.

Ejes viarios a desdoblar como por ejemplo el eje del Llobregat que iría de la desembocadura del río hasta Puigcerdà y Francia pasando por Martorell, Abrera, Manresa, Berga y el túnel del Cadí.

Ejes como el que conforma el corredor de Vic y Ripoll que sube desde Barcelona y que también debería atravesar la Collada de Tosses y llegar a Puigcerdà y Francia.

Ejes o tramos como los que comunicarían la Cataluña interior en el sentido del eje transversal y las comunicaciones de ciudades como Tarragona con Valls, Montblanc o Lleida y a Girona con la Costa Brava, Banyoles, etc. así como la comunicación de ciudades como Igualada con Vilafranca, Vilanova y Tarragona y su litoral, por poner unos ejemplos.

Hacen falta vías rápidas, luego no estoy de acuerdo con quien afirme que no son necesarias. Eso sí tampoco comparto algunas ideas sobre los peajes. Los peajes también son necesarios, y para mi lo son por dos motivos. El primero de ellos es para el mantenimiento de las infraestructuras y el hacer que la empresa concesionaria cumpla con ello, con lo cual la vía siempre deberá estar en buenas condiciones y siempre tendremos a alguien responsable de hacerlo en lugar de ser el erario público quien lo deba de mantener, que luego pasan cositas con las autovías que hay por ahí fuera como que la A-92 o autovía que conforma el eje transversal andaluz está hecha un asco, tiene puntos negros por todas partes, está parcheada y como se nutre de dinero público que nunca llega, circular por ahí es como si circulásemos por una autopista de Iraq, donde se te puede cruzar un camello o cualquier otro animal del desierto cuando sea.

En definitiva, el primer aspecto es que una empresa se responsabiliza del mantenimiento y se ocupa de él no teniendo que estar encima y con esa carga el erario público ni sacar ese dinero de nuestros impuestos.

Y el segundo aspecto es evidentemente el carácter disuasorio que supone el tener que circular por una vía por la cual has de pagar una cantidad de dinero. Solamente el hecho de pagar ya disuade a mucha gente de utilizar dicha vía, escogiendo la alternativa viaria convencional que ha de ir paralela a cualquier autopista. El que quiera pagar, paga, y el que no quiera pagar se va por la nacional paralela y no paga, pero tarda más y pasa por todos los pueblecillos, estaciones y apeaderos.

Este caracter disuasorio es muy importante y hace que aunque la empresa concesionaria ya haya recuperado en el caso de la AP-7 el montante global de la inversión y haya sacado beneficios cuantiosos... que simplemente con lo que se ha sacado en toda su historia del peaje de Martorell, ya tendríamos como para hacer unos cuantos kilómetros de metro y cercanías. Pero es que el caracter disuasorio de un peaje es vital para regular el tráfico de la zona y de Cataluña.

No entiendo como CiU ni nadie de CiU se puede estar quejando de los peajes y pidiendo su eliminación cuando bajo su mandato se han instaurado en Cataluña y España los tramos con los peajes más caros de Esaña y unos de los más abusivos de Europa, como son los que hay en las autopistas:

C-32 (antigua A-16) -> Autopista Pau Casals entre Castelldefels y El Vendrell
Túneles de Vallvidrera
C-16 y C-58 (antigua A-18 ) -> Autopista de Barcelona a Manresa

Teniendo estas infraestructuras autonómicas con los peajes que se tienen y las cantidades que se pagan, no entiendo cómo un gobierno y un partido como CiU puede siquiera atreverse a hablar de peajes.

En cualquier caso, yo veo positivo que haya peajes por los dos aspectos que he comentado anteriormente, el mantenimiento de la vía y el caracter disuasorio. Lo que no veo bien son las diferencias en los precios y los precios que se ponen. Es algo así como el AVE de Madrid a Toledo comparado con distancias similares como las de Zaragoza a Huesca o Ciudad Real a Puertollano o cuando tengamos la línea por aquí las distancias entre Barcelona y Tarragona o Barceona y Girona.

Creo que los precios de los peajes tendrían que revisarse, mantenerse los peajes pero controlando los precios.

Y también sería una buena idea que en las épocas que estamos de la tecnología, los ordenadores, las cámaras, etc. se eliminasen las mastodónticas estructuras como la que hay en Martorell, en la B-30 y demás con esas figuras naranjas y esos muros que se abren en descampados para colocarse en ellos las cabinas donde se paga.

En la era en la que estamos se puede pagar perfectamente sin necesidad de estos mazacotes en el medio de la vía rápida que ralentizan y paralizan los deplazamientos en puntos muy concretos y que crean retenciones kilométricas. El pago se debería efectuar bien mediante ticket en cada una de las salidas de la vía rápida, o bien mediante algún tipo de sistema informático controlado por cámaras que localizasen la matrícula de cada vehículo, como se hace en el centro de Londres ara pagar el peaje urbano y que así les enviasen la factura a casa a los conductores. Y si eso les parece muy complicado, que dejen el sistema tradicional del ticket, pero el tener ahi en el medio de una autopista un peaje como el de la zona de Tarragona, el de Martorell, los de la B-30... eso es un atraso completo. Y además, en un área metropolitana como la nuestra no deberían existir peajes en el trazado de la B-30 por ejemplo cada dos por tres, ya que eso ralentiza todo el negocio, tráfico y demás y se generan pérdidas a todos los niveles por los retrasos.

Y para terminar decir y destacar el fatal acabado que tienen las vías rápidas a su paso por El Vendrell.

Por allí pasa la AP-7 entre Barcelona y Valencia y a una altura se le une la AP-2 procedente de Zaragoza, mientras que a otra altura diferente se le une la C-32 procedente del Garraf. Pienso que eso es nefasto y desastroso y que la AP-2 y la C-32 deberían confluir en el mismo sitio a la vez que el trayecto desde El Vendrell a Barcelona por el litoral y el interior tendría que costar lo mismo, puesto que costando menos por el interior, la gente colapsa la vía de Vilafranca en detrimento de la de Vilanova y Sitges, cosa que para nada ayuda a dosificar el tráfico.

Saludos,
Sergio

[JaMiRo!]

Hola!

Jamiro, m'agradaria saber d'on treus què Catalunya vagi sobrada d'autopistes. Només entenc aquest argument si vols dir que tenim massa autopistes (de peatge) i poques autopistes (gratuïtes) o autovies. En què et bases per dir que tenim una "massa gran" xarxa viària d'alta capacitat?

De quin estudi parles? Qui l'ha redactat? En què es basava? quines eren les unitats d'anàlisi i fonts?

Perquè clar... tal i com deia abans, les xifres són molt manipulables i no val en dir "jo he vist que han dit" sinó aportar dades i xifres per tal de poder debatir sobre elles.

Jo no he manipulat res company, és simplement una opinió; l'estudi el va encarregar de realitzar la pròpia plataforma contrària al Quart Cinturó. Aquí tens el citat estudi que demanes per si li vols fer una ullada:

http://www.adenc.org/notes/2003/xarxes.pdf

I si en vols més, pots adreçar-te a la pàgina de la PTP. D'aquí (i de la pròpia experiència i opinions, evidentment) trec les meves afirmacions, que no deixen de ser opinions com les vostres. Com veus l'estudi afirma que tenim superàvit d'autopistes, però dèficit en matèria de ferrocarrils i carreteres convencionals.

Respecte a la indicació de les autopistes de peatge, jo opino que és una qüestió que està molt relacionada amb la política; la implicació de l'anterior govern de la Generalitat en el negoci de les autopistes està més que demostrada (per exemple: Lluís Prenafeta a Túnels del Cadí, Manuel Basánez a Acesa, Macià Alavedra a Aucat i Francesc Homs a Areas). Si ocorre el mateix amb la resta de partits, cosa que a hores d'ara desconec, malament anem ja que difícilment qui governa voldrà eliminar el seu propi xiringuito.

Òbviament que Catalunya necessita grans i urgens inversions ferroviàries, però una cosa no treu l'altra. És compatible demanar i construir carreteres amb l'inversió en ferrocarril. Jo crec què ens cal una millora d'ambdues infraestructures, i no per aixo crec que hagi caigut en la contradicció.

Bé, respecto la teva opinió company, però jo penso que s'hauria de potenciar molt més el ferrocarril, perquè malauradament el vehicle privat es troba en una situació com sempre de privilegi. De fet és normal si pensem que la indústria automobilística mou molt de capital a Catalunya. Ningú tira pedres al sostre de casa seva...Pensa en els kms d'asfalt que es construeixen per cada km de via fèrria...

Jo també et convido a la reflexió: és incompatible apostar pel quart cinturó al mateix temps que es demana una clara decisió en pro del transport públic? Per què el quart cinturó no permetrà invertir més en transport públic? I altrament, perquè el quart cinturó, com a infraestructura, no permet arribar també a un cert grau de sostenibilitat en la nostra mobilitat?

Gràcies per convidar-me company, bé en la meva opinió és incompatible. L'usuari del Quart Cinturó serà majoritàriament el trànsit privat i de mercaderies, llevat d'algunes noves línies d'autobús que es podrien crear (no ho nego, òbviament).

Per a la meva opinió és totalment contradictori parlar de desenvolupament sostenible i crear una nova vía ràpida de trànsit privat. Sostenibilitat no és apostar pel vehicle privat, no.

M'agradaria què em diguessis, qui demana el quart cinturó, i per on el vol fer passar. Perquè jo no he sentit ningú que pronunciés o escribís les paraules "cinquè" i "cinturó" a una mateixa frase excepte tu.

A veure veig que l'expressió ha tingut efecte; he utilitzat Cinquè Cinturó per referir-me a que podem caure en un espiral d'asfaltar mitja Catalunya en contra del desenvolupament sostenible...No per inventar-me res. És simplement això, un joc de paraules per cridar l'atenció de l'¡nterlocutor, com veig que ha fet efecte!

Pel que fa al darrer argument que utilitzes, és totalment fals per quatre motius:

1.- Hi ha una claríssima endogeneïtat que ignores expressament. A saber: Hi ha el quart cinturó perquè ha crescut la circulació o ha crescut la circulació perquè hi ha un quart cinturó? un argument que té intrínsecament una endogeneïtat tan forta, ja de per sí no és vàlid.

2.- Sincerament, malament aniriem si davant una construcció d'una via (en aquest cas, de gran capacitat), no augmenta la circulació per la mateixa. Estariem parlant d'una clamorosa infrautilització de l'infraestructura, i precisament el que es vol amb aquesta via és incrementar la circulació per l'anell metropolità, dinamitzant l'economia i el territori que cobreix.

3.- Darrera d'aquesta afirmació, hi ha implícita una relació entre augment de la circulació (o si es vol, mobilitat en termes més genèrics) i quelcom pejoratiu. És a dir, és com si moure’s més fos dolent o desaconsellable. Ben al contrari.

4.- No conec cap exemple al món on passi això que tu dius. No conec cap ciutat, àrea metropolitana o regió, que hagi caigut en aquesta espiral contínua i irreversible d’anar construint contínuament més i més vies sense cap control per a absorbir una circulació que creix de manera desbordada i sense control.

Respecte el primer punt...Què vols que et digui, no em posaré a parlar ara de filosofia, guaita el teu argument és invàlid perquè fas ús de fal·làcies ad ignorantiam, o ad vercundiam...Estem aquí per discutir lliurement i això implica fer ús d'opinions personals amb respecte (com jo mateix he fet) que no tenen per què ser contrastades o si per tal de reforçar-les, total sóc gent del carrer i no pas estudiòs de la filosofia. Respecte de si creix la circul·lació perquè hi ha més vies o hi ha més vies perquè ha crescut la circul·lació, només dir-te que penso que la construcció de noves vies implica un augment del transit: nova autopista per desplaçar-se sempre implica nous usuaris, com li passa al transport públic, o no? Si no tens transport públic de qualitat i de cop tens una línia de metro que t'arriba a la porta de casa i et porta ràpidament a la feina, possiblement cambiaràs la teva mobilitat.

Quant al segon, si tu entens per dinamitzar l'economia i el territori a tenir tots els dissabtes les vies d'entrada a la teva ciutat saturades per culpa d'un macrocentre comercial (estic parlant de Montigalà, a Badalona, ca meva) malament anem. Els grans parcs comercials i la saturació de les vies asfàltiques d'accès són un clar exemple de dinamització automobilística de l'economia.

Enfoncant el tercer, l'opinió contrària (que no etiqueta perjorativa...) li he col·locat a l'augment de la mobilitat metropolitana en vehicle privat. Moure's per la Metròpoli és positiu ja que dinamitza l'economia, però cal moure's d'una manera raonable, sostenible, no saturant vies de circul·lació per anar al Baricentro o al Gran Via. Altra cosa és la interpretació (lliure, òbviament) que facis de les meves paraules. Jo no he posat etiquetes, jo simplement he opinat.

Per acabar amb el quart, jo si conec algún cas, i no precisament aïllat. La situació a Barcelona no està, a opinió meva, gens controlada. Cada dia les vies es van saturant més i més i arribarà un moment en que sigui gairebé impossible transitar a travès de o per la pròpia ciutat. Cada cop és més difícil trobar-te amb trànsit fluïd a la Ciutat Comtal. Això ho dic com a experiència pròpia d'automobilista ocasional, i com la pròpia experiència del meu pare que ha hagut d'optar per altres mitjans que el cotxe perquè desplaçar-se tots els dies de Badalona a la Zona Franca és un infern automobilístic (això és control?)...

Salutacions sempre cordials!

[josep_serre]

Pel que fa a les autopistes de peatge i sense que se'm malinterpreti, jo no comparteixo les desqualificacions contra les empreses concessionàries i qui les gestiona.

Pel que fa als peatges a mi em sembla molt bé que la iniciativa privada decideixi fer autopistes i faci pagar per fer-les servir, el que no em sembla bé és que l'Estat decideixi que la proporció de vies de pagament sigui molt diferent en un lloc que en un altre.

Pel que fa a la gent que ho gestiona, molt probablement es tracti de gent molt vàlida en la seva gestió.

Per cert no només gent de CiU té interessos a Autopistas, també gent del PSC i del PP i a mi no em sembla malament.

[xtomas]

Benvolgut Jamiro, alguns comentaris referents al teu últim post.

1.- Gràcies per passar-me l'estudi. Li he donat un cop d'ull i el qualifico, com a mínim de curiós. Dius que va ser encarregat per la Plataforma Contra el Quart Cinturó (PCQC). No creus que l'estrany seria que un estudi pagat per una plataforma que està en contra de quelcom mostrés resultats a favor? De ben segur que els de la PCQC van estar ben contents amb els resultats, fruit d'un excel·lent treball de chef.

2.- Parles, dels suposats negocis d'alguns membres de CIU amb les autopistes. Sí, Jamiro, vivim en un marc de llibertat democràtica i Estat de Dret que fa que cadascú sigui lliure d'invertir els seus estalvis i de formar part dels consells d'administració. El límit és la llei. No crec que estiguis parlant de res il·legal, o si? creus que hi ha algun tipus d'incompatibilitat o de conflicte d'interessos?

3.- Jo també penso que s'ha de potenciar molt més el ferrocarril. Així ho he pensat, mantingut i expressat sempre. I intento fer el que puc per tal d'aconseguir-ho. Ara, també et puc dir que el fet que vulgui el quart cinturó, no m'aparta d'aquest objectiu. Ben al contrari.

4.- Crec, que la sostenibilitat, és un concepte que va molt més enllà de si construim una nova carretera o no.

5.- Jo no parlo de filosofia, de fet sóc un negat en aquesta matèria. Però sí em van ensenyar lògica (elemental) a l'escola i estadística (també bàsica). Així com el concepte d'endogeneitat, on per cert, l'argument que utilitzes es sol posar com a exemple de quan es produeix aquesta.

6.- Obviament que la construcció de noves vies implica un augment del trànsit per aquella via. Entre altres perquè és nova i per tant només que passi 1 cotxe al dia ja serà un increment de la circulació. Malament aniriem si creem una via i no hi circula cap vehicle.

7.- Sí, la mobilitat és un element dinamitzador de l'economia. No t'imagines quant. Hi ha exemples de països a l'Àfrica, on una política pública tan aparentment poc social com la creació de carreteres, ha esdevingut un dels principals factors en la disminució de la mortalitat per desnutrició, la millora de l'alimentació, i de la salut dels habitants, entre altres. I aquesta reflexió, no és obra de la ment pervertida de cap liberal, més be tot el contrari.

8.- Com bé saps, no podem comparar la problemàtica de la ronda del litoral amb la plantejada amb el Quart Cinturó. Es tracta de vies diferents, que cobreixen (o cobriran) necessitats diferents. El fet que el teu pare no pugui anar en cotxe a la Zona Franca, no te res a veure amb la construcció o no del Quart Cinturó, a no ser que vulgui anar-hi donant un tomb per Terrassa, per exemple.

Com bé tu dius, estem aquí per debatir, d'una manera serena, raonada i educada.

Et saludo també doncs, cordialment.

[JaMiRo!]

Benvolgut xtomas,

Un plaer haver debatut l'assumpte amb tu.

Salutacions!

[wefer]

De El Punt:
----------------------------
El Ministeri de Foment preveu 95 milions d'inversió per al quart cinturó

EL PUNT. Barcelona

La Sociedad Estatal de Infraestructuras del Transporte Terrestre (SEITT), una nova societat creada pel Ministeri de Foment, té prevista una inversió de 95 milions d'euros en el quart cinturó. Una partida que divideix en dos trams: Abrera-Olesa de Montserrat (38 milions) i Viladecavalls-Terrassa (57 milions). Els pressupostos del Ministeri de Foment per al 2006 només preveien una primera partida de 27 milions per aquesta obra. Entre els projectes de la SEITT a Catalunya també hi ha la carretera de la Seu d'Urgell a Andorra, per 14 milions.

[metrobaix]

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO
OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO.... Q es fotin els calers pel p... c....

[abegot]

Es molt maco cambiar de pàgina i veure un crit d'alegria, o no

[sequera]

Mi opinión es clara:

1.-Es imprescindible la construcción de una via de alta capacidad (autopista gratuita ) entre Martorell y Terrassa.
2.-Es imprescindible construir el cinturon ferroviario.

Tendremos muchas autopistas y ejes viarios, pero de pésima calidad. Tanto las carreteras como el ferrocarril (sobretodo este último).

Tercermundista diria yo.

Por tanto, excelente noticia la asignació presupuestaria para la construcción de ese eje.

[UT596001]

Mi opinión es clara:

1.-Es imprescindible la construcción de una via de alta capacidad (autopista gratuita ) entre Martorell y Terrassa.
2.-Es imprescindible construir el cinturon ferroviario.

Tendremos muchas autopistas y ejes viarios, pero de pésima calidad. Tanto las carreteras como el ferrocarril (sobretodo este último).

Tercermundista diria yo.

Por tanto, excelente noticia la asignació presupuestaria para la construcción de ese eje.

Mejor no lo podrías haber dicho. ACABEMOS YA CON LA MONUMENTAL CHAUPUZA ACTUAL DE LA C-1415a. CINTURÓN FERROVIARIO POR CASTELLAR-SENTMENAT-CALDES YA!

[wefer]

De El Punt:
------------------------------------------
La Generalitat presentarà als alcaldes vallesans un nou projecte per al quart cinturó entre Sabadell i Granollers

EMILI AGULLÓ. Sabadell

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha anunciat que el departament es planteja canvis en el projecte del tram de la B-40 entre Terrassa i Granollers. Nadal aposta per «oblidar la nomenclatura de quart cinturó per parlar d'un eix viari» entre el Vallès i el Baix Llobregat.
El DPTOP treballa amb un informe de mobilitat elaborat per la UAB i coordinat per l'enginyer Manel Herce, i en els pròxims dies presentaran als municipis afectats una proposta que recupera l'antic esborrany de la interpolar nord, una carretera al sud de la B-40 que havia de connectar Sabadell i Granollers. El pla comarcal del 1978 preveu reserves de sòl per a aquesta via, tot i que el pla urbanístic de Sabadell la descartava en benefici del quart cinturó. Nadal pensa que el nou traçat estalviaria «al territori un patiment innecessari».
L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha acollit la proposta amb «l'expectativa i l'interès que el traçat respecti l'entorn de la ciutat», però va aclarir que ara mateix és «precipitat» fer valoracions. El portaveu de l'entitat ecologista ADENC, Toni Altaió, creu que «el projecte s'està refent sense diàleg amb les entitats», i al febrer es reuniran amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, per conèixer els canvis.

[437.001]

Les autopistes també es poden "amagar": per fer els túnels de Vallvidrera van haver de foradar mig Valldoreix, el van tornar a tapar i l'autopista va quedar amagada sota túnels artificials: potser si es tingués cura del que es fa els danys mediambientals es podrien, si no evitar, almenys reduir...

I no, a ningú li fa gràcia de tenir una autopista davant de casa (jo tinc la variant de la N-340 a 100 metres i ho noto...).

[wefer]

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/
---------------------------------------------
Els contraris al quart cinturó critiquen el nou traçat de la via proposat en un estudi de la UPC
La proposta de la Politècnica continua tenint un gran impacte

PAULA MERCADÉ. Barcelona

Els representants de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) no veuen canvis substancials en el traçat de la via proposat en el projecte encarregat pel govern i elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Segons el portaveu de CCQC, Manel Larrosa, el tram del quart cinturó entre Martorell i Granollers té «un impacte ambiental semblant al de l'anterior projecte». Tot i això, Larrosa hi veu algun aspecte positiu, com ara que no preveu la prolongació pels extrems.

A mitjan 2005, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va encarregar a l'enginyer Manuel Herce, de la Universitat Politècnica de Catalunya, un estudi de mobilitat d'on havia de sortir una proposta per a la comunicació entre el Vallès i el Baix Llobregat. Tot i que hi ha hagut moltes filtracions, el govern mai ha fet públic aquest informe que ha de servir per dissenyar el projecte definitiu del quart cinturó.

Els membres de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) han tingut accés a aquest document elaborat per la UPC i tot i veure-hi alguns aspectes positius, en destaquen més de negatius. Segons el portaveu de la CCQC, Manel Larrosa, l'estudi d'Herce «no disminueix l'impacte ambiental, té una cota d'afectació al territori semblant i no ha aconseguit el consens entre les poblacions per on passarà el quart cinturó». Segons Larrosa, el traçat proposat per la UPC «s'allunya d'uns municipis per acostar-se a d'altres» que no estaven afectats en l'anterior traçat. Sembla que «acaba dibuixant vies allà on caben», segons la CCQC.

Entre els aspectes positius, no preveu una prolongació del quart cinturó més enllà de Granollers i Vilafranca. Alguna de les propostes presentades anteriorment volien fer allargar la via fins a Sils i la Bisbal del Penedès. Això, per Larrosa, no seria res més que «duplicar l'AP-7, quan no hi ha demanda per omplir dues vies de característiques semblants».

Tot i que Larrosa reconeix com a aspecte positiu que en l'informe d'Herce «es parla de la distribució del trànsit dins l'àrea metropolitana», la solució que aporta «és semblant a l'anterior».

Pels contraris al quart cinturó, caldria no només invertir en infraestructures viàries sinó també en ferroviàries. Catalunya està, segons CCQC, en els llindars més alts de xarxa d'autopistes i autovies i en canvi té un baix nivell pel que fa a la de ferrocarrils i carreteres convencionals.

El pla d'infraestructures i transports de Catalunya preveu que el 2026 hi hagi 2.419 quilòmetres de ferrocarril i 2.437 d'autopistes, uns paràmetres que no s'assemblen als que compleixen altres països de la Unió Europea. A Bèlgica, per exemple, tenen més quilòmetres de xarxa ferroviària –2.828,83– que de viària –1.389,60–. Per això, la CCQC proposa que es descongestioni l'AP-7 en el tram entre Mollet i Martorell no només amb la construcció del quart cinturó, sinó també amb més oferta de transport públic. Larrosa demana «dotar el Vallès d'una veritable xarxa de transport públic, ara només és radial cap a Barcelona però no entre les poblacions de les comarques».

------------------------------

Un projecte amb trams sense concretar

El Pacte del Tinell passa de puntetes pel projecte del quart cinturó. Menciona només la necessitat de «garantir la connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb el mínim impacte ambiental». En un principi, això va permetre a ICV i ERC assegurar que el projecte s'havia deixat de banda. Però en realitat va servir perquè el PSC recuperés la idea canviant-ne el nom. Referint-se a les paraules que recull el Pacte de Tinell, el quart cinturó passa a dir-se interconnexió Baix Llobregat-Vallès.

Així, doncs, el projecte preveu la construcció de «l'autovia orbital B-40», de quatre carrils per sentit, entre Abrera i Terrassa. Aquesta actuació ja estava inclosa en els pressupostos generals de l'Estat per al 2006 i es preveia començar les obres aquest any entre Terrassa i Viladecavalls. Tot i estar confirmat el traçat d'Abrera fins a Terrassa, l'ampliació del quart cinturó pel nord, fins a Granollers, i pel sud, fins a Vilafranca encara s'ha d'acabar de definir.

El govern va encarregar un estudi a l'enginyer de mobilitat de la Universitat Politècnica Manuel Herce i d'on ha de sortir la proposta de comunicació entre el Vallès i el Baix Llobregat. Membres de la Campanya Contra el Quart Cinturó nega que el projecte proposat per Herce trobi el consens entre la població tal com assegura el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal.

El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, explicava a aquest diari diumenge passat que no governarien «amb qui posi en dubte la necessitat de fer el quart cinturó», després de les controvèrsies que el projecte va crear dins el tripartit. La resposta dels seus socis de govern, ICV, va ser que no formaran govern amb qui «plantegi» aquesta via.

[wefer]

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt
---------------------------------------------
Manel Nadal contradiu Iceta sobre el quart cinturó

P.M.. Barcelona.

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, contradeia ahir el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, qui va assegurar que no pactarien «amb qui posi en dubte la necessitat de fer el quart cinturó». Per Nadal, la construcció d'aquesta nova via «no serà condició per cap acord polític». Va recordar, però, que el tram Abrera-Terrassa «és indiscutible», perquè és un projecte que ja està aprovat.

[wefer]

Acabo de veure un tros de l'entrevista que han fet al possible pròxim president de la Generalitat, José Montilla i ha confirmat que NO pactarà amb un partit que no vulgui fer en 4art cinturó, i que aquesta és una obra indiscutible.
Si comptem que ICV ja ha dit que una condició ineludible per pactar amb ells és el NO al 4art cinturó, tenim que en bona part, aquesta carretera podria condicionar el futur polític del país. Curiós...

[entfe001]

Amb aquesta campanya que fan en Montilla i en Mas de descartar aliances ja em veig en Saura de President de la Generalitat