De El Punt:
---------------------------
Les vies de Sants es transformaran en un parc de disseny tan gran com vuit camps de futbol
L'Ajuntament de Barcelona presenta el projecte de cobertura i urbanització de les vies amb un gran passeig de 700 metres
"Doncs això serà un parc», va resumir ahir l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, després de fer un tomb entre ferros i vies mortes als terrenys ferroviaris de Sants. Serà un parc però caldrà esperar com a mínim a finals del 2007 per veure les vies cobertes, i una mica més per passejar pel futur parc de més de 700 metres de longitud que hi haurà a la superfície. De moment, el projecte de cobertura i urbanització està gairebé a punt. Afecta una superfície equivalent a vuit camps de futbol i unirà dues zones que han estat fins ara separades per la cicatriu ferroviària. La part dolenta és que la cobertura es farà amb un calaix elevat. Enfonsar totes les vies, argumenta l'Ajuntament, hauria significat tallar la circulació de trens durant un o dos anys.
Recordin aquest nom: Antoni de Capmany. Avui és un carrer gairebé marginal, ofegat per la platja de vies d'entrada a Barcelona des de l'Hospitalet, desconegut per pràcticament tothom. Però en el futur el carrer d'Antoni de Capmany serà una de les avingudes de vianants més importants de Barcelona. Tindrà més de 700 metres de longitud, un gran eix cívic que unirà Barcelona i l'Hospitalet i farà entrar en contacte les dues parts de Sants que havien quedat feroçment dividides per la platja de vies i les naus i els tallers ferroviaris durant tot el segle XX.
Antoni de Capmany va ser historiador i polític i va morir el 1813, sense temps de veure el primer ferrocarril a Catalunya però sí prou conscient de la importància de la Catalunya industrial, de la qual va retratar els inicis en una memòria comercial i industrial de Barcelona del segle XVIII. La Barcelona del segle XXI encara té en llocs com Sants algunes peces industrials i ferroviàries en desús i que ara s'urbanitzaran aprofitant l'arribada del tren de gran velocitat (TGV).
Dos anys d'obres
El projecte s'enllestirà a finals de mes, sortirà a exposició pública entre el setembre i l'octubre, i les obres de la primera fase podrien començar a finals d'any. Amb aquest calendari, va explicar ahir sobre el terreny el primer tinent d'alcalde i responsable de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament, Xavier Casas, la infraestructura estarà a punt en dos anys d'obres: just per complir in extremis la data del 2007 com a any d'arribada del TGV a Barcelona.
Durant les obres hi haurà afectacions al trànsit ferroviari que no es van detallar, però que seran «les mínimes possibles», amb un sistema construcctiu a base de mòduls prefabricats que ràpida col·locació sobre les vies.
TGV sota terra
La infraestructura consisteix a construir a la banda de muntanya dues vies subterrànies per als trens del TGV i línies regionals i de llarg recorregut, a una profunditat suficient per passar sota la ronda del Mig a l'altura del carrer Badal.
Les quatre vies centrals de Renfe quedaran en la mateixa situació que ara, tot i que es taparan amb un gran calaix de formigó. Igual que les dues vies de la línia 1 del metro, situades a la banda de mar i a una alçada lleugerament inferior a les de Renfe.
La infraestructura del TGV és el que ha d'estar a punt a finals del 2007. A continuació es farà la urbanització de la superfície. Uns grans talussos de gespa suavitzaran els desnivells. S'hi posaran ascensors i escales mecàniques per accedir dalt del calaix a Badal. Les comunicacions a banda i banda milloraran amb nous passos subterranis.
----------------------------------------
L'abans i el després.
Les dues imatges, cedides per Barcelona d'Infraestructures Municipals SA, mostren l'important canvi que registrarà aquesta entrada a la ciutat, una zona perifèrica i industrial en el passat però que ara es troba al cor de l'àrea metropolitana. La cicatriu ferroviària ha creat cul-de-sacs urbanístics importants, amb places i carrerons que no duien enlloc. Sense les vies al mig, tornaran a connectar barris i persones. Això sí: el calaix provoca una elevació, en algun punt de més de 10 metres, de manera que la connexió no és tan perfecta com els veïns demanaven. La infraestructura costarà de 18 a 20 milions d'euros, a càrrec del conveni urbanístic de Renfe, Generalitat i Ajuntament per al TGV, i la urbanització de la llosa costarà de 10 a 12 milions a l'Ajuntament.
-----------------------------------------
«No es poden fer subterrànies»
Xavier Casas va explicar ahir que fer totes les vies subterrànies i deixar el parc a nivell pla, com volien les entitats veïnals, no ha estat possible: hauria significat tallar el trànsit ferroviari d'accés a la ciutat durant un any, un any i mig o fins i tot dos anys, segons la tècnica constructiva utilitzada. S'ha optat per una opció intermèdia: es fan subterrànies les dues vies del TGV, a la banda de muntanya on hi ha més edificis, de manera que allà s'hi guanya amplada. L'alcalde Clos va recordar ahir que la primera idea del ministeri era col·locar tan sols unes mampares. A la imatge es veu un tall subterrani del projecte: les dues vies del TGV a l'esquerra sota terra, i les quatre de Renfe i les dues del metro al mateix nivell que ara però cobertes pel calaix de formigó.
----------------------------------------------
Comentari: l'ajuntament diu «No es poden fer subterrànies» a l'igual que deien no es podia fer soterrat el pas per la Plaça de les Glóries.
Resulta que per fer dues vies soterrades no han de tallar res.
Però soterrar-les totes és impossible perquè s'hauria de tallar el trànsit ferroviari. Quina absoluta xorrada. Primer se'n soterren tres, i despés tres més. O es fa en tres parts, soterrant-ne dues cada vegada i mantenint 4 en funcionament. Que parlin els tècnics, que segur tenen solucions!!!
I, si tant superultramegacomplicat fos soterrar que fosm imprescindible tallar el trànsit... DONCS ES TALLA. S'adecenta L'Hospitalet perquè els trens acabin allà durant un any, se'n desvien altres pel Vallès fins a Sagrera (quan estigui acabada, òbviament), etc.
Si es vol, es pot fer perfectament. Per no tallar uns mesos, haurem de suportar el mur durant dècades? El que passa, és que no hi ha cap ganes d'invertir-hi i, com sempre, es pensen que els ciutadans som curtets i col·locant-nos un "Uiiii, no pot ser" ja ens donarem per satisfets.
Pues va a ser que no.
(Que consti que a mi el projecte no m'agrada però l'accepto com a mal menor. Ara, el que em rebenta és que els governants ens prenguin per tontos una vegada més).
Una rambla elevada 10 metres cobrirà les vies a Sants
-
wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
preguntes respecte a les alternatives
D'entrada: no conec a fons el projecte, així que em limitaré a fer preguntes sobre l'alternativa-soterrament q proposen els veïns, per als bons coneixedors:
1. És compatible amb el manteniment del servei? Perquè el q està clar és q no es pot tancar el principal corredor ferroviari del sud de la ciutat durant un parell d'anys per fer-hi obres. Tampoc no sembla realista un projecte q impliqui tallar la ronda del mig durant terminis similars.
2. A banda del túnel del TGV, quants més tunels paral·lels caldria fer per al soterrament total? Dedueixo q almenys 2: L1 metro i RENFE. A banda dels costos imagino q hi ha un problema de seguretat: si ja estem tots histèrics per cada tuneladora q passa per la ciutat, algú s'ha plantejat els riscos geològics de tres tunels junts en una zona densament poblada?
3. Realment les alçades màximes del calaix espanten però en les infos periodístiques només apareix aquesta dada. Encara no he trobat cap informació sobre quina serà l'alçada mitjana del calaix, q probablement sigui la dada realment important per valorar objectivament
1. És compatible amb el manteniment del servei? Perquè el q està clar és q no es pot tancar el principal corredor ferroviari del sud de la ciutat durant un parell d'anys per fer-hi obres. Tampoc no sembla realista un projecte q impliqui tallar la ronda del mig durant terminis similars.
2. A banda del túnel del TGV, quants més tunels paral·lels caldria fer per al soterrament total? Dedueixo q almenys 2: L1 metro i RENFE. A banda dels costos imagino q hi ha un problema de seguretat: si ja estem tots histèrics per cada tuneladora q passa per la ciutat, algú s'ha plantejat els riscos geològics de tres tunels junts en una zona densament poblada?
3. Realment les alçades màximes del calaix espanten però en les infos periodístiques només apareix aquesta dada. Encara no he trobat cap informació sobre quina serà l'alçada mitjana del calaix, q probablement sigui la dada realment important per valorar objectivament
Una observació encara inèdita sobre el "calaix-gate".
Actualment (i sense comptar la L1, és clar), són sis les vies que hi ha entre Torrassa i Sants: dues direcció el Prat-Castelldefels (per rodalies C2, regionals cap a la província de Tarragona, Aragó, València i Montblanc/Lleida i grans línies), dues direcció L´Hospitalet (per rodalies C1, C3 i C4, i regionals de Cervera/Lleida i Puigcerdà), una direcció El Prat-Aeroport (per rodalies C1), i una altra direcció Can Tunis (per maniobres i moviments de trens cap a dipòsit).
Totes elles (excepte potser la línia de Can Tunis) són molt utilitzades.
No se saturarà Sants molt més del què ja ho està?
Vull dir, tot i amb la derivació dels trens cap a Sant Andreu Comtal i l´Estació de França, tots aquests trens hauran de continuar passant per Sants, i la gent hi seguirà anant a agafar-hi el tren, amb la qual cosa els trens hauran d´aturar-se a Sants el mateix temps que ara, és clar.
No augmentarà bastant el caos ja existent?
Actualment (i sense comptar la L1, és clar), són sis les vies que hi ha entre Torrassa i Sants: dues direcció el Prat-Castelldefels (per rodalies C2, regionals cap a la província de Tarragona, Aragó, València i Montblanc/Lleida i grans línies), dues direcció L´Hospitalet (per rodalies C1, C3 i C4, i regionals de Cervera/Lleida i Puigcerdà), una direcció El Prat-Aeroport (per rodalies C1), i una altra direcció Can Tunis (per maniobres i moviments de trens cap a dipòsit).
Totes elles (excepte potser la línia de Can Tunis) són molt utilitzades.
No se saturarà Sants molt més del què ja ho està?
Vull dir, tot i amb la derivació dels trens cap a Sant Andreu Comtal i l´Estació de França, tots aquests trens hauran de continuar passant per Sants, i la gent hi seguirà anant a agafar-hi el tren, amb la qual cosa els trens hauran d´aturar-se a Sants el mateix temps que ara, és clar.
No augmentarà bastant el caos ja existent?
A més, segons el projecte, el nombre de vies "normals" es reduirà de sis a quatre...
Creieu que ho han pensat bé del tot, els senyors de la corbata?
I si l´AVE entrarà a Sants per un túnel sota el nivell de les vies actuals, evitant la Ronda del Mig i la L1 del metro a Santa Eulàlia, per què no s´ha pensat de soterrar totes les vies, encara que sigui per etapes?
Perquè si no m´erro, les vies AVE de Sants seran les actuals de rodalies (1,2 i potser 3 i 4), que es troben al mateix nivell que les altres...
Potser no hagués valgut més fer una nova estació AVE de Sants sota el nivell de les actuals vies?
Tot i que algú potser pensarà que cal travessar la línia 3 del metro, bé, es podria fer a més profunditat, no?
Creieu que ho han pensat bé del tot, els senyors de la corbata?
I si l´AVE entrarà a Sants per un túnel sota el nivell de les vies actuals, evitant la Ronda del Mig i la L1 del metro a Santa Eulàlia, per què no s´ha pensat de soterrar totes les vies, encara que sigui per etapes?
Perquè si no m´erro, les vies AVE de Sants seran les actuals de rodalies (1,2 i potser 3 i 4), que es troben al mateix nivell que les altres...
Potser no hagués valgut més fer una nova estació AVE de Sants sota el nivell de les actuals vies?
Tot i que algú potser pensarà que cal travessar la línia 3 del metro, bé, es podria fer a més profunditat, no?
el caos augmentarà per les obres, però els trens de GL que ara resten aturats a Sants durant bastant de temps al ser capçalera de línia, marxaran abans cap a EDF al ser passants, amb lo qual aquestes vies estaran més temps lliures. De la 7 en endavant.437.001 wrote:Vull dir, tot i amb la derivació dels trens cap a Sant Andreu Comtal i l´Estació de França, tots aquests trens hauran de continuar passant per Sants, i la gent hi seguirà anant a agafar-hi el tren, amb la qual cosa els trens hauran d´aturar-se a Sants el mateix temps que ara, és clar.
No augmentarà bastant el caos ja existent?
-
Altaria
A mi el que ve essent el truc fotogràfic m'ha semblat prou bé... Ara bé, caldrà veure què hi diu ADIF a aquestes obres... Recordem que l'Administrador, ADIF, té potestat a 25 o 75 metres (no recordo la legislació exactament) al voltant de la caixa de la vias i en l'espai prpendicular a aquests metres, és a dir cap amunt també... En cap lloc he llegit que hi donés la comformitat l'ADIF i, per tant, em sembla que l'ajuntament no ha anat amb peus de plom alhora de dir "ho farem" 
No obsdtant, suposo que per evitar problemes polítics, l'ADIF serà cvaute i acceptarà qualsevol cosa que no els matxaqui del tot.
No obstant prefereixo la zona com ara, que hi hagi aire lliure... Que com es nota que no som la capital... a Madrid l'AVE no se soterra en cap moment, tota l'estona veus cel i a aquí a BCN ens fotran una ratolinera!!
Doncs res més, què hi farem.
Altaria.
No obsdtant, suposo que per evitar problemes polítics, l'ADIF serà cvaute i acceptarà qualsevol cosa que no els matxaqui del tot.
No obstant prefereixo la zona com ara, que hi hagi aire lliure... Que com es nota que no som la capital... a Madrid l'AVE no se soterra en cap moment, tota l'estona veus cel i a aquí a BCN ens fotran una ratolinera!!
Doncs res més, què hi farem.
Altaria.
-
wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/
----------------------------------------------------
Els veïns de Sants s'indignen perquè el mur del TGV és més alt del que els havien promès
L'administració assegura que els treballs segueixen el projecte aprovat
PAULA MERCADÉ. Barcelona
Membres de la plataforma pel cobriment de les vies de Sants asseguren que l'estructura de formigó que cobrirà els rails no s'està fent segons el projecte presentat per les administracions competents –Ajuntament, Generalitat i el govern de Madrid–. Segons Jordi Soler, membre de la plataforma, la paret del calaix que ara s'està construint sobrepassa «els 6 o 7 metres que van jurar i perjurar els polítics». Per la seva part, l'administració assegura que es compleix el projecte aprovat.
Tot i que la plataforma pel cobriment de les vies de Sants no va aconseguir la seva reivindicació, continua treballant perquè les obres del cobriment dels rails de tren i metro compleixin l'establert en el projecte. Segons Jordi Soler, membre d'aquesta entitat ciutadana, la paret que ara s'està construint per separar les vies del metro i les del tren «ja assoleix les alçades que els veïns havíem predit i no els escassos 6 o 7 metres que van jurar i perjurar els polítics». Això fa pensar a la plataforma que l'anomenat calaix per sota on passaran els trens serà de dimensions majors del que havien dit les administracions competents, és a dir: l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el govern de Madrid.
Per la seva part, fonts de l'empresa municipal Bimsa, una de les responsables d'aquesta obra, asseguren que «tot s'està fent segons el projecte aprovat». Recorden que «els veïns afectats per aquesta obra van conèixer de primera mà tot el projecte abans de començar a treballar». Segons informa el departament de premsa de Bimsa, «el calaix va dels zero als onze metres i quaranta centímetres». A la rambla de Badal, les parets del calaix faran deu metres i cinquanta centímetres al cantó de muntanya i arribaran als onze metres i quaranta al cantó de mar. En canvi, al carrer de Burgos no hi haurà mur al cantó de mar i el del cantó de muntanya arribarà als nou metres. Les diferències en les mides del calaix s'expliquen «pel desnivell del terreny». Però també «perquè dins de l'estructura de formigó hi haurà les vies per al tren de gran velocitat (TGV), les de Rodalies i les del metro, i no totes estan al mateix nivell». Per exemple, al carrer Jocs Florals, els trens de Rodalies només «treuen el cap a nivell de carrer».
----------------------------------------------------
Els veïns de Sants s'indignen perquè el mur del TGV és més alt del que els havien promès
L'administració assegura que els treballs segueixen el projecte aprovat
PAULA MERCADÉ. Barcelona
Membres de la plataforma pel cobriment de les vies de Sants asseguren que l'estructura de formigó que cobrirà els rails no s'està fent segons el projecte presentat per les administracions competents –Ajuntament, Generalitat i el govern de Madrid–. Segons Jordi Soler, membre de la plataforma, la paret del calaix que ara s'està construint sobrepassa «els 6 o 7 metres que van jurar i perjurar els polítics». Per la seva part, l'administració assegura que es compleix el projecte aprovat.
Tot i que la plataforma pel cobriment de les vies de Sants no va aconseguir la seva reivindicació, continua treballant perquè les obres del cobriment dels rails de tren i metro compleixin l'establert en el projecte. Segons Jordi Soler, membre d'aquesta entitat ciutadana, la paret que ara s'està construint per separar les vies del metro i les del tren «ja assoleix les alçades que els veïns havíem predit i no els escassos 6 o 7 metres que van jurar i perjurar els polítics». Això fa pensar a la plataforma que l'anomenat calaix per sota on passaran els trens serà de dimensions majors del que havien dit les administracions competents, és a dir: l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el govern de Madrid.
Per la seva part, fonts de l'empresa municipal Bimsa, una de les responsables d'aquesta obra, asseguren que «tot s'està fent segons el projecte aprovat». Recorden que «els veïns afectats per aquesta obra van conèixer de primera mà tot el projecte abans de començar a treballar». Segons informa el departament de premsa de Bimsa, «el calaix va dels zero als onze metres i quaranta centímetres». A la rambla de Badal, les parets del calaix faran deu metres i cinquanta centímetres al cantó de muntanya i arribaran als onze metres i quaranta al cantó de mar. En canvi, al carrer de Burgos no hi haurà mur al cantó de mar i el del cantó de muntanya arribarà als nou metres. Les diferències en les mides del calaix s'expliquen «pel desnivell del terreny». Però també «perquè dins de l'estructura de formigó hi haurà les vies per al tren de gran velocitat (TGV), les de Rodalies i les del metro, i no totes estan al mateix nivell». Per exemple, al carrer Jocs Florals, els trens de Rodalies només «treuen el cap a nivell de carrer».
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
-
BCN Término
- N5
- Posts: 128
- Joined: Sunday 09/04/2006 23:44
- Location: Allà ón ja no hi queda cap 1000
És el que em temo que acabarà passant. Tinc claríssim que el que estan fent no és una solució de futur per al barri.Guigui wrote:Quin nyap més monumental que s'està preparant! I potser d'aquí a quinze anys, com les Glòries: tot a terra i tornem-hi que no ha estat res!
Cahorniverns, nicarons, magas è garuns
Qué manía con Glòries, a ver si yo voy a ser el único a quien le gusta... Respecto al cajón, eso de los 10 metros no sé yo, después de verlo in situ no me queda claro que llegue a esa altura. El metro está aproximadamente a la altura de un primer piso y con el cajón quizá se llegue a un piso y medio o incluso dos, o sea, entre 7,5 y 9 metros.
Totalment d'acord,si els veins no volen calaix,qué no és faci i llestos,és deixa com està,així el Fomento no és gasta i un duro,que fassin més passos superiors i inferiors i punt.megapauer wrote:Y digo yo...
I per què no es deixaven les vies com estan i es carreguen totes aquestes naus i cases barates que hi han enganxades a les vies i reallotgen als veïns en pisos que estaran MOLT MOLT MOLT millor que aquelles casotes baixes que es veuen al passar?
Quin problema hi hauria amb això?
Menys calaixos i més frequencies,Renfe!
-
Guigui
- Administrador
- Posts: 23736
- Joined: Sunday 26/02/2006 18:02
- Location: Penitents L3 (Barcelona)
La referència a Glòries no era pels gustos de cadascú (que personalment, trobo que s'hauria pogut solucionar millor però, repeteixo, no era aquest el tema) sinó pel fet de fer i desfer coses en poc temps i amb una milionada pel mig. És en aquest sentit que deia que d'aquí a relativament poc, tot a terra (ciment i calers) i tornar a començar.alexbn wrote:Qué manía con Glòries, a ver si yo voy a ser el único a quien le gusta... Respecto al cajón, eso de los 10 metros no sé yo, después de verlo in situ no me queda claro que llegue a esa altura. El metro está aproximadamente a la altura de un primer piso y con el cajón quizá se llegue a un piso y medio o incluso dos, o sea, entre 7,5 y 9 metros.
Casotes baixes, on dius que n'hi ha? Suposo que deus parlar d'alguna zona de Glòries, perquè a Sants non'hi ha gaires... I les poques que hi ha, si són habitades, et ben asseguro que no es queixaven dels trens. Eren els malparits que van comprar els pisos d'obra nova per sota del preu de mercat i acte seguit van vomitar les seves ànsies especuladores sobre les banderoles penjades als seus balcons! Tant de bo s'organitzin farres nocturnes a sobre el calaix que els facin enyorar les vies que tan estúpidament han aconseguit amagar MALGASTANT els MEUS calers.megapauer wrote:Y digo yo...
I per què no es deixaven les vies com estan i es carreguen totes aquestes naus i cases barates que hi han enganxades a les vies i reallotgen als veïns en pisos que estaran MOLT MOLT MOLT millor que aquelles casotes baixes que es veuen al passar?
Quin problema hi hauria amb això?
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
Normal perque es un clot, una depresió que s'extent per l'est de la ciutat, tornant al tema, de totes maneres aquest tipus de "sarcogafos" aïllan els barris, en cas de la meva experiencia com veí de les glories crec que va ser una destrossar absurda per el barri fer alló que diuem plaçafantito wrote: Si aneu a la Pl. de les Glòries i us hi fixeu, l'altura dels carrers era just el nivell de la sortida del metro del carrer Àlava.
, no costaba gens soterrar i refer la L1 entre arct de trionf i glories 