Us poso el programa electoral desenvolupat del PSC quant a ferrocarrils (sé que estem en campanya electoral però que consti que jo no vull fer decidir per votar a un o altre). De fet el PSC tampoc és que siguin els meus "preferits"
Sistema Ferroviari de Catalunya.
El Govern de Catalunya programarà per primera vegada, el desenvolupament tant de les infraestructures com dels serveis que integren el Sistema Ferroviari de Catalunya, sens perjudici de la capacitat dels ens locals de planificar, ordenar i regular els serveis
que tenen atribuïts
Objectius
1. Prioritzar la inversió en ferrocarril. La inversió en la xarxa ferroviària i de metro multiplicarà per dos la inversió prevista en la xarxa de carreteres.
2. Completar i posar en servei la xarxa ferroviària d’ample internacional i d’alta velocitat.
3. Millorar la qualitat del servei de rodalia amb Mesures de compra de nous trens i d’ampliació de la capacitat d’alguns trams.
4. Redacció dels projectes bàsics i constructius de l’Eix Transversal Ferroviari.
5. Redacció dels projectes bàsics i constructius de l’Eix Orbital Ferroviari i inici de les obres.
6. Desplegar per part del Govern de la Generalitat, i en compliment de la Llei Ferroviària, les funcions d’autoritat organitzadora dels serveis de rodalia i regionals.
7. Integrar les respectives xarxes de transport ferroviari amb la resta de xarxes de transport públic mitjançant la gestió dels instruments de programació promoguts per les diferents Autoritats Territorials de la Mobilitat. Posar en marxa les noves xarxes de transport ferroviari a les àrees metropolitanes del Camp de Tarragona, Lleida i Girona.
Mesures
Mesures en la xarxa d’alta velocitat:
— Posada en funcionament de la línia Madrid-Saragossa-Lleida- Camp de Tarragona el 2006.
— Establiment del servei Madrid Barcelona en trens TGV.
— Posada en funcionament de la línia Madrid- Barcelona ( Estació de Sants) a finals del 2007.
-- Posada en funcionament de la línia Barcelona Sants-Sagrera- frontera francesa el 2009.
— Construcció d’una línia d’alta velocitat en el Corredor Mediterrani entre l'estació del Camp de Tarragona i l'estació de Castelló.
— Posada en funcionament de la connexió del Corredor Mediterrani i la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona, el 2009
— Aprovació del Pla director de reserva urbanística de l’Eix transversal ferroviari i de la seva connexió amb el port de Barcelona.
— Redacció dels projectes bàsics i constructius i executius de l’Eix Transversal Ferroviari.
— Aprovació del Pla Director de reserva urbanística de l’Eix Orbital Ferroviari entre Vilanova i la Geltrú , Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró.
— Redacció dels projectes bàsics i constructius de l’Eix Ferroviari i inici de les obres.
— Connexió ferroviària amb alta velocitat dels aeroports de Reus, Barcelona i Girona.
-- Construcció estacions intermodals a la xarxa ferroviària d'altes prestacions a les localitats de l'Aldea, Central del Camp de Tarragona, Vilafranca del Penedès, Aeroport de Barcelona, Aeroport de Girona i Figueres.
— Construcció de l’estació d’alta velocitat al Prat.
— Construcció del corredor d’alta velocitat del Vallès i de l’estació a la comarca. Garantint la seva connectivitat intermodal amb els FFGC i l'eix de la B-30 que serveixi pel conjunt del desenvolupament de la comarca.
— Connexió dels aeroports de Girona, Reus i Barcelona a xarxa d’alta velocitat.
Mesures en la xarxa de trens convencionals
— Desdoblament i millora de la integració urbana de la línia Barcelona –Vic- Ripoll, que considerem de caràcter prioritari.
— Millora de la línia Ripoll – Puigcerdà.
— Millora de la línia Lleida – Cervera – Manresa.
— Explotació en règim de tren tram de la línia La Pobla – Lleida – Cervera.
— Construcció de la tercera via entre Manresa i Barcelona.
— Construcció de les variants de Badalona i Montgat- Mataró. Planificant el seu soterrament i la desviació de la línia de costa a l'interior.
— Duplicació de la via entre Arenys i Blanes.
— Millora de la línia Reus – Mora – Casp.
— Millora de la línia Lleida – Les Borges – Tarragona.
— Inici de la transformació a amplada internacional de la xarxa ferroviària convencional.
- Crear una línia directa ferroviària Vilanova i la Geltrú-Sitges-Aeroport.
- Millorar les freqüències dels trens entre Barcelona i Tarragona en la línia C4.
— La Generalitat adoptarà les mesures necessàries per aconseguir que tots els trens siguin accessibles per a totes les persones.
Mesures en la xarxa de mercaderies
— Eix Transversal ferroviari. Redacció del projecte i reserva urbanística. Enllaç amb el port de Barcelona.
— Nova línia Sant Vicenç de Castellet – Castellbisbal. Enllaç amb un ample UIC amb el Port de Tarragona
— Accessos al port de Barcelona.
— Tercer carril del tram Mollet – Papiol.
— Via dedicada a mercaderies del port de Barcelona fins a Portbou.
— Utilització de la línia d’alta velocitat de Barcelona fins a la Jonquera i Perpinyà per al transport de mercaderies.
— Utilització i adaptació de les línies convencionals Reus – Mora – Casp i Lleida – Montblanc – Reus per al trànsit de mercaderies.
La Generalitat impulsarà la realització de les actuacions d’integració urbana del ferrocarril que ja han estat acordades amb el Ministeri de Foment com, el soterrament de Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet, Granollers, Vilafranca, de la línia Barcelona-Portbou a Montcada i Reixac i la integració del ferrocarril a Montmeló. La Generalitat acordarà noves actuacions d’integració urbana del ferrocarril a Sitges, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Reus, Girona, Figueres, Mollet i el conjunt de la línia
Barcelona-Vic.
Xarxa de Rodalies
Objectius
1. Desplegar les competències estatutàries, assumint la gestió dels serveis de rodalies de Rodalies i Regionals.
2. Negociar la transferència del servei ferroviari regional i de rodalies amb la finalitat de que la Generalitat sigui el titular del servei de rodalies i regionals i que li sigui transferida tant la competència administrativa, com la capacitat reguladora, els recursos econòmics corresponents i el personal necessari per a gestionar aquest servei.
Mesures
— Elaboració d’un Pla de Rodalies
· L’objectiu del Pla de Rodalies de Catalunya que elaborarà el Govern de la Generalitat serà el de doblar el nombre de passatgers en 15 anys: per passar dels 161 milions actuals a 320 milions de passatgers
· Les realitzacions proposades en el Pla arribaran a una inversió total de més de 6.000 M€ (5.200 M€ en infraestructures i 800 M€ en material mòbil i gestió).
— Redacció d’un Pla de xoc per a la millora immediata del servei
· S’accelerarà la compra de trens, que la companyia RENFE ja ha començat, per tal de resoldre els problemes de congestió i augmentar la capacitat en hores puntes i les freqüències en les principals línies
· Compra de 51 trens CIVIA -adaptats a les persones de mobilitat reduïda- en tres anys, dels quals quinze s'adquiriran l'any 2007
— Inversió de 800 milions d'euros per l’ increment de la capacitat operativa
· Reforç de subestacions.
· Millora de la senyalització, CTC i acantonaments.
· Adaptació a PMR’s.
— Ampliació i millora de la xarxa (5.252 M€):
· C1 variant de Mataró i Badalona.
· C1 Bucle a l’aeroport.
· C1 Duplicació via Arenys-Blanes.
· C1 Nova línia Montgat- Mataró.
Desdoblament i integració de la via Montcada- Vic
· C3 Nova via Cornellà – Castelldefels.
· C4 Túnel de Montcada.
· C4 Tercera via Sabadell- Cerdanyola.
· Nova línia Orbital.
· Adaptació de la xarxa ferroviària convencional per posar en servei la nova línia circular de l’àrea de la Barcelona metropolitana.
·Construcció de noves estacions i intercanviadors, assegurant que tots els
municipis i nuclis de població de més de 10.000 habitants, que tinguin xarxa ferroviària de rodalies al seu terme municipal, disposaran d'una estació, prioritzant aquelles que, com en el cas de Vilafranca del Penedès ja ha iniciat la seva transformació.
· Ampliar la línia C7 (Martorell-Cerdanyola, Universitat-Sants Estació) fins a Vilafranca del Penedès.
El Tren Tramvia i sistemes de transport de les àrees urbanes
Hi ha corredors de comunicació entre poblacions en els que cal fer una aposta decidida pel transport públic. En molts de països europeus s’ha vist que cal fer possible la pervivència del ferrocarril amb el recorregut de les poblacions sense haver de fer grans operacions infraestructurals com la supressió de passos a nivell o soterraments), de manera que s’ha implantat la fórmula de l'anomenat tren tramvia.
El tramvia coexisteix amb els carrers, el cotxes i els vianants. El tren tramvia circula a velocitats de més de 100Km/hora en els recorreguts interurbans però redueix la velocitat entre 30 i 50 km/hora a les ciutats.
El tren tramvia farà possible destinar part dels recursos que s’haurien d’invertir en grans infraestructures en projectes d’adaptació a les trames urbanes.
Mesures
— Proposta d’explotació de la xarxa ferroviària en la fórmula de Trens tramvia en els següents àmbits territorials:
· Tramvia del Camp de Tarragona -TRAM-CAMP-. Implantació d’un sistema tramviaire al Camp de Tarragona.
· Tren Tram de l’àrea de Ponent. Adaptació a tren tram de la línia Lleida - La Pobla, i Lleida – Manresa.
· Adaptació del corredor existent a un servei tren tramvia. Caldrà buscar
fórmules de col·laboració entre FGC i Renfe.
· Tren-tram del Llobregat i Anoia. Adaptació a tren tram de la línia Martorell-Igualada.
· Tren-tram de l’àrea urbana de Manresa. Adaptació a passatgers i tren tramvia de la línia FGC Manresa - Súria i Manresa- Sallent i connexió amb la línia Manresa- Barcelona de rodalies Renfe.
· Nou tram Tramvia Aeroport de Girona- Girona- Flaçà.
Altres Mesures en corredors de transport públic: Nous corredors ferroviaris
Estudiar o continuar explorant la idoneïtat de prolongar el Trambaix més al centre de la ciutat de Sant Joan Despí.
Els nous corredors ferroviaris que assenyalem a continuació hauran de ser estudiats des de la perspectiva del reequilibri territorial, priorització del mode ferroviari, costos energètics i ambientals i viabilitat econòmica.
· Perllongament de la línia Lleida- La Pobla.
· Perllongament de la línia de Renfe de Puigcerdà a La Seu.
· Nou corredor ferroviari entre La Seu d’Urgell i Andorra.
· Connexió Vic- Olot- Figueres de l’eix transversal ferroviari.
· Perllongament del ramal Manresa- Sallent fins a Berga.
Corredors de transport públic i sistemes tramviaires
· Corredor del Vallès Occidental
· Corredor Olot i Girona
· Corredor entre Girona i Sant Feliu.
· Corredor entre Flaçà i Palamós
· Anella del Delta.
Aquests corredors són itineraris susceptibles de tenir un sistema tren- tramvia, però que l’actual demanda recomana que es dissenyi un procés gradual de reforçament del transport públic, començant per una important millora de les freqüències dels autobusos, més endavant, construir carrils- bussos i carrils reservats a vehicles d’alta ocupació, analitzar la possibilitat de sistemes de bussos de guiatge òptic i finalment el tren tramvia.
El govern impulsarà les actuacions de transport públic contemplades al PDI 2001-2010 que es revisarà incorporant entre d’altres la prolongació de la línia 3 fins a Sant Feliu de Llobregat i la connexió entre la L-2 i la L-9.