Hola:
Sequera. Tenir-ne o no tenir-ne fills es una opcio personal. Creure o no creure.
Les meves neurones gossan -t'ho asseguro- de molt bona salut.
No, no soc pare. Pero tinc tractes amb nens, sense anar mes lluny i com he comentat ja diverses vegades -crec que les suficients com per adonar-se per molt despistat que es sigui- una neboda que he portat diverses vegades tant al bus com al metro dins d'una motxilla-cangur molt maca i bonica, juntament amb la bossa dels "recanvis" (bolquers, biberons, "potitos" i demes coses) penjada de l'esquena. He anat sense cap problema i m'han quedat les mans lliures per picar la T10 am la ma, no am la punta del "capoll" (aquesta part de la meva anatomia la destino a altres menesters que no tenen cap rel.lacio amb la val.lidacio d'un titol de transport). I el mes important, no he precissat en cap moment de portar el cotxet -ni plegat ni desplegat, es mes, no l'he fet servir en cap ocasio- al bus o al metro.
Si ets incapaç de possar el teu fill en una motxilla d'aquestas nomes per la comoditat d'empentar un cotxet -que no ho nego que la criatura tingui tot el dret d'anar en un transport public- doncs ho sento, pero ets igual que els que es planten davant de la porta i no deixan entrar i sortit. Un egoista. Ras i curt. Avantpossas la teva comoditat pel de la resta dels usuaris.
No comparem una persona incapacitada en cadira de rodas, la cual no te cap altre opcio de movil.litat que la de la cadira, que no pas un nen en un cotxet, que si de per se no pot bellugar-se, s'ha de tenir en compte que sempre i invariablement, anira acompanyat d'un adult que mitjançant els estris necessaris, es converteix en els "peus" del primer.
No cal tenir-ne fills per saber com es cuiden i tenir-ne idea. Por hacer-hi la possibilitat que n'hagi fet de cangur de molts. No, no soc pare, pero no per aquest fet la meva opinio no pot esser igual de val.lida que la d'altre persona que ho sigui.
El problema esta en que ens estem tornant molt comodes -i aquest tema es un bon exemple-, ho volem tot perque ens creguem que tenim el "Dret Divi" peti qui peti i tambe una mica egoistes.
Peti qui peti hem de pujar amb el carret al bus o al metro, perque ens costa molt portar el nen en una motxilla. Es mes comode anar empentant 4 rodes.
I si m'apures molt, si fos per a mi, ni plegats ni desplegats, deixava entrar els cotxets. Ho sento. Se que pot sonar lleig i fins i tot insolidari. Pero avui sera un cotxet, dema seran tres i passat dema un tricicle amb manec per empentar el nen. I aixi convertirem el bus o el metro en una mena de jardinet amb nens en els seus "transports" personals sense opcio a que els demes puguin pujar perque l'espai estigui acaparat per 4 cotxets desplegats per la tonteria -ras i curt- de no voler portar-ho al braç o en un "cangur".
megapauer wrote:I ja que us sembla tan "extrany"... com ho feien fa 25-30-40 anys per anar amb el nen a l'hospital? També anava tothom amb el carret sense plegar?
S'agafava un taxi, el conductor et demanava -o fins i tot t'ajudava a plegar el cotxet- i no pasava res. I si agafavas un bus, el cobrador et deia que el cotxet no pujava de cap manera. Ja t'ho ben asseguro. Perque cuan anaves al metge amb el crio, es que o anaves d'urgencia o tenies hora concertada i no podies estar pendent de les "vel.leitats" d'un bus o d'un metro, a banda que era la manera mes comoda i rapida de portar un nen al metge.
Sal.lutacions:
Serie600
