Soterrament de l'autovia de Castelldefels a El Prat
- wefer
- Administrador
- Posts: 6994
- Joined: Tuesday 19/04/2005 23:55
- Location: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contact:
Soterrament de l'autovia de Castelldefels a El Prat
El Prat cobrirà l'autovia per donar continuïtat a la ciutat
L'obra permetrà unir el casc antic del municipi amb el futur barri de l'Eixample Nord
La llosa que cobrirà la C-31 es convertirà en una gran avinguda arbrada La carretera mantindrà la seva cota actual
Josep Ferrer
L'autovia de Castelldefels, la C-31, coneguda pels veïns del Prat de Llobregat com la Gran Via, deixarà de ser un obstacle per la ciutat. Després d'analitzar diferents opcions, l'Ajuntament ha decidit cobrir aquesta via ràpida al seu pas pel terme urbà sense modificar-ne la cota. Emprant aquest sistema s'aconsegueix cobrir més longitud de carretera, abaratir costos, una millor connexió entre el nucli antic del Prat i el futur barri de l'Eixample Nord, i a més al damunt s'hi podrà construir un gran bulevard on hi haurà, entre altres elements, uns 600 arbres.
Els tècnics de l'Ajuntament del Prat han estat força temps treballant en diferents idees i propostes per tal de poder superar l'obstacle de l'autovia. De les tres opcions que es van posar damunt la taula, soterrar-la completament baixant la cota de la carretera, soterrar-ne únicament una part i passar la ciutat per sobre, s'ha optat per aquesta darrera proposta. Les dues alternatives que han quedat descartades, a banda de ser més costoses econòmicament, limitarien les comunicacions entre una part de la ciutat i l'altra i a més reduirien el nombre d'habitatges que es podrien construir, segons han indicat fonts municipals.
L'opció triada i treballada per l'enginyeria Tipsa, l'arquitecte Olga Tarasó i el biòleg Josep Selgas consisteix a convertir l'autovia en una mena de petita muntanya. La carretera es cobrirà amb grans bigues tipus jardinera que permetran plantar el nombre d'arbres que es vulguin i posar-hi quioscos de premsa, begudes i flors, jocs infantils, espais per a exposicions i activitats ciutadanes. El nou passeig arbrat que sorgirà tindrà una amplada de 86 metres, una mica menys que la Diagonal de Barcelona a l'alçada de L'Illa.
Canvi de rasant
El cobriment de l'autovia obligarà a modificar la rasant dels carrers de la ciutat. Per poder arribar de manera suau i progressiva al passeig, els carrers actuals tindran un pendent mitjà del 3% entre la zona de les vies del tren i la Gran Via i el mateix succeirà a la banda contrària, des de la Gran Via cap al nou barri de l'Eixample Nord. Aquest pendent és el mateix que té el carrer Enric Granados de Barcelona entre Rosselló i París.
El projecte d'urbanització de l'Eixample Nord comportarà una inversió aproximada de 310 milions d'euros en un espai de 150 hectàrees. Al nou barri del prat s'hi ubicarà activitat econòmica, serveis i grans infraestructures. El projecte també reservarà sòl per a prop de 3.500 habitatges, bona part dels quals seran protegits.
L'obra permetrà unir el casc antic del municipi amb el futur barri de l'Eixample Nord
La llosa que cobrirà la C-31 es convertirà en una gran avinguda arbrada La carretera mantindrà la seva cota actual
Josep Ferrer
L'autovia de Castelldefels, la C-31, coneguda pels veïns del Prat de Llobregat com la Gran Via, deixarà de ser un obstacle per la ciutat. Després d'analitzar diferents opcions, l'Ajuntament ha decidit cobrir aquesta via ràpida al seu pas pel terme urbà sense modificar-ne la cota. Emprant aquest sistema s'aconsegueix cobrir més longitud de carretera, abaratir costos, una millor connexió entre el nucli antic del Prat i el futur barri de l'Eixample Nord, i a més al damunt s'hi podrà construir un gran bulevard on hi haurà, entre altres elements, uns 600 arbres.
Els tècnics de l'Ajuntament del Prat han estat força temps treballant en diferents idees i propostes per tal de poder superar l'obstacle de l'autovia. De les tres opcions que es van posar damunt la taula, soterrar-la completament baixant la cota de la carretera, soterrar-ne únicament una part i passar la ciutat per sobre, s'ha optat per aquesta darrera proposta. Les dues alternatives que han quedat descartades, a banda de ser més costoses econòmicament, limitarien les comunicacions entre una part de la ciutat i l'altra i a més reduirien el nombre d'habitatges que es podrien construir, segons han indicat fonts municipals.
L'opció triada i treballada per l'enginyeria Tipsa, l'arquitecte Olga Tarasó i el biòleg Josep Selgas consisteix a convertir l'autovia en una mena de petita muntanya. La carretera es cobrirà amb grans bigues tipus jardinera que permetran plantar el nombre d'arbres que es vulguin i posar-hi quioscos de premsa, begudes i flors, jocs infantils, espais per a exposicions i activitats ciutadanes. El nou passeig arbrat que sorgirà tindrà una amplada de 86 metres, una mica menys que la Diagonal de Barcelona a l'alçada de L'Illa.
Canvi de rasant
El cobriment de l'autovia obligarà a modificar la rasant dels carrers de la ciutat. Per poder arribar de manera suau i progressiva al passeig, els carrers actuals tindran un pendent mitjà del 3% entre la zona de les vies del tren i la Gran Via i el mateix succeirà a la banda contrària, des de la Gran Via cap al nou barri de l'Eixample Nord. Aquest pendent és el mateix que té el carrer Enric Granados de Barcelona entre Rosselló i París.
El projecte d'urbanització de l'Eixample Nord comportarà una inversió aproximada de 310 milions d'euros en un espai de 150 hectàrees. Al nou barri del prat s'hi ubicarà activitat econòmica, serveis i grans infraestructures. El projecte també reservarà sòl per a prop de 3.500 habitatges, bona part dels quals seran protegits.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Així que allò és la Sequia Monar, eh! Des d'on es soterra?entfe001 wrote:I la sèquia Monar ni t'explico fins que no arriba a l'Onyar...aarongilp wrote:Fora conyes, a Girona l'Onyar està soterrat un tram (la Pl. Catalunya no la considero sobre un pont, la veritat)..UT596001 wrote:Soterrar rius!
Per anar a caçar autobusos, agafem la Renfe...
Per anar a caçar trens, agafem la TMG...
Sota el viaducte del tren, entre l'estació i l'Avinguda de Ferran Puig. Va soterrada pel carrer Sèquia (que d'aquí li ve el nom), la Plaça Constitució per davant del Museu del Cinema i alimentant la petita central El Molí del carrer Santa Clara. Desemboca a l'Onyar entre els ponts d'Isabel II (el popular Pont de Pedra) i de les Peixateres Velles (el metàl·lic, obra dels Eiffel).aarongilp wrote:Així que allò és la Sequia Monar, eh! Des d'on es soterra?entfe001 wrote:I la sèquia Monar ni t'explico fins que no arriba a l'Onyar...
No recordo com està la sèquia entre el Güell i la via del tren, potser també té algun tram soterrat.
T'ho dic de memòria, potser m'equivoco en algun detall.
La Sèquia entre Güell i l'estació és totalment soterrada. Al carrer que surt del c/Santa Eugènia, quasi bé tocant a la rotonda amb c/Riu Güell, i que va a parar darrere de l'Escola d'Hosteleria, abans d'arribar a la primera cruïlla, a mà esquerra se la veu passar (hi ha unes reixes i un petit tram a l'aire lliure.
El que no entenc és que si la sèquia Monar vé de Salt...com travessa el Güell?
El que no entenc és que si la sèquia Monar vé de Salt...com travessa el Güell?
Per anar a caçar autobusos, agafem la Renfe...
Per anar a caçar trens, agafem la TMG...
A Girona, el denominador comú del soterrament de la sèquia Monar com del soterrament del tren convencional és l'especulació dura i pura. L'Ajuntament de Girona amb l'excusa de la urbanització del sector Güell a finals de la dècada dels 80 va soterrar la sèquia Monar i ara al costat de l'antic recorregut de la sèquia només hi ha un "riu" d'edificis.aarongilp wrote:La Sèquia entre Güell i l'estació és totalment soterrada. Al carrer que surt del c/Santa Eugènia, quasi bé tocant a la rotonda amb c/Riu Güell, i que va a parar darrere de l'Escola d'Hosteleria, abans d'arribar a la primera cruïlla, a mà esquerra se la veu passar (hi ha unes reixes i un petit tram a l'aire lliure.
El que no entenc és que si la sèquia Monar vé de Salt...com travessa el Güell?
A continuació us faré un resum dels trams soterrats de la sèquia Monar:
- Tram C/ Sèquia, entre Av. Jaume I i Rda. Ferran Puig.
No sé quan es va soterrar aquest tram, però suposo que es faria entre la dècada dels anys 30, 40 o principis dels 50. Com a molt aviat a partir de l'any 1932 que fou quan van enderrocar el baluart de la muralla que hi havia a la illa formada entre els carrers C/ Sèquia-Rda. F.Puig-Bonastruc de Porta-C/ 20 de juny-Av. Jaume I.
- Tram entre el C/ Cristòfor Gròber i Av. Jaume I
Aquest tram fou soterrat l'any 1977 ó 1978. El recorregut de la sèquia descoberta passaria per la vorera del C/ Sèquia, tot just a l'entrada de l'edifici del Caprabo i Caja Madrid. Aquesta zona ha canviat moltíssim, ja que abans era una zona atapeïda de fàbriques a l'estil de la Marfà.
- Tram entre C/ Canonge Dorca x C/ Bonastruc de Porta fins al C/ Remences.
Aquest tram fou soterrat l'any 1989. El recorregut de la sèquia passava per la vorera del C/ Bonastruc de Porta.
- Tram entre el viaducte i C/ Canonge Dorca, paral.lel al C/ B. de Porta.
Aquest tram fou soterrat l'any 1999 ó 2000. Abans del pont de ciment de finals de la dècada dels 80 i hi havia un pont de ferro amb unes vigues gruixudes al mig i als costats unes planxes de ferro. Suposo que les vigues eren per suportar el pas dels trens quan passaven a nivell. Realment era un pont que semblava perillós de creuar perquè la meitat del pont tenia les planxes trencades, és a dir, si passava un cec queies a la sèquia. Al costat del pont hi ha la part posterior dels edificis i es podies veure des de la barana com s'endinsava l'aigua per una mena de túnel l'obertura del qual hi havia unes reixes gruixudes per evitar que no hi entrés la brossa.
Per cert, no tinc ni idea com podia travessar la sèquia amb el riu Güell. Sempre m'ho he preguntat. I això que he vist com sortia posteriorment al carrer que hi ha entre un edifici ben alt al començament de l'Av. Josep Tarradellas i els jardins de l'escola d'Hosteleria.
- Tram entre C/ Remences - jardins de l'Escola d'Idiomes
Aquest tram fou soterrat l'any 2000-2001. Fou l'últim tram soterrat.
Soterraran també el parquing del Carrefour?Crec que és un projecte bo,ja que les comunicacions entre el Prat i el centre comercial no són gaires bones,i amb els soterraments de les autovies i la via del tren,és guanyarà temps.La via del tren no s'havia de soterrar,peró mira,el TGV l'ha fet soterrar Soterrar autovies per posar coses boniques vale,soterrar vies de tren,NO!!
Espero que facin zones boniques de passeig allà,amb parada de la L1 quan aquesta és perllogui al Prat,amb barri nou amb vivendes noves i moltes zones verdes,i faria una zona comercial per complementarà al hipermercat,no sé,una zona de botigues,oci i cinemes,i alguna benzinera,i faria no sé,alguna zona de serveis(policia,cap,etc...)
Espero que facin zones boniques de passeig allà,amb parada de la L1 quan aquesta és perllogui al Prat,amb barri nou amb vivendes noves i moltes zones verdes,i faria una zona comercial per complementarà al hipermercat,no sé,una zona de botigues,oci i cinemes,i alguna benzinera,i faria no sé,alguna zona de serveis(policia,cap,etc...)