Record per les victimes de fa 3 anys

[EUKibo]

M'enrecordo el dia que per primer cop vaig agafar un tren de Rodalies, anava a Llinars, vaig sorit vora les 8.00 de casa i com sempre mirava les noticies abans de sortir i com a ultima hora alguna cosa d'una explosio. Marxava per passar dos dies a una casa de colonies amb els companys de l'ESO. A la casa de colonia estavem bastant aillats, pero una noticia com aquesta es va anar corrent amb rumors de gent que trucava als pares o els profes que escoltaven la radio. Encara recordo l'endemati quan van portar LA VANGUARDIA i sortien les fotos... M'enrecordo de les cares dels meus companys al veure-les, no semblava que allò fos real, no podia existir ningu capaç de causar tant dolor...



Avui fa tres anys dels brutals atemptats contra diversos trens de Rodalies de Madrid, 191 victimes amb families destroçades en la dessolacio, milers de ferits entre els quans gent que encara no s'ha recuperat d'un coma o gent que per la resta de la seva vida viurà en una cadira de rodes.

11M es un dia per oblidar, pero tambe per recordar i tenir sempre present, aquell dia es van lamentar una gran perdua de vides humanes, va ser un cop tragic del que nomes es podia treure impotencia, desesperacio i dolor, pero tambe va ser un dia el que tots vam demostrar que som persones, aquell dia, homes i dones, joves i gent gran, estudiants i treballadors, TOTHOM una part de nosaltres va quedarse en algun d'aquells trens, aquell dia, tots vam ser Madrilenys i vam oblidar totes les nostres diferencies, ajuda desisteressada, milers de missatges i espelmes, grans manifestacions i llagrimes.

Avui hem de recordar el sentiment que es va viure aquell dia de solidaritat de Madrid, tota Espanya, Europa i el mon. I recordar que les victimes encara avui hi son, familiars i malalts i que avui tots nosaltres estem amb ells.

[Santfeliuenc]

IN MEMORIAM