Espanya: excepció mundial en la gestió dels aeroports

[wefer]

http://www.elperiodico.cat/
-----------------------------------------
Espanya és una excepció mundial respecte a la gestió dels aeroports
1. • La descentralització és majoritària entre els 100 primers punts aeris per trànsit de passatgers
2. • IESE aborda avui a instàncies de 136 entitats ciutadanes propostes sobre l'aeroport
S. SABRIÀ / M. JIMÉNEZ BOTÍAS
BARCELONA

¿Com s'ha de gestionar un aeroport? ¿Ha d'operar com una empresa individual i descentralitzada, responsable de les seves inversions i dels seus resultats, o ha de formar part d'una xarxa integrada de companyies en què l'estratègia es decideix de manera conjunta i independentment dels resultats i de les necessitats del territori on s'ubica?

Aquest debat, que en realitat és el que subjau a l'adjudicació de la nova Terminal Sud (T-Sud) de l'aeroport de Barcelona, posa de manifest una qüestió indiscutible: Espanya és l'únic país occidental que disposa d'uns quants dels aeroports situats entre els 50 primers del món per trànsit de passatgers, que no competeixen entre si, gràcies a una gestió centralitzada en un organisme, AENA, que decideix quan, com i on es realitzen les inversions i com es redistribueixen els recursos obtinguts pel monopoli.
I, efectivament, el model de gestió dels aeroports espanyols serà l'objecte principal de debat de l'acte que --organitzat per la Cambra de Comerç, Foment del Treball i el RACC-- es desenvolupa avui a l'escola de negocis de Barcelona IESE, en què 136 entitats ciutadanes, en total, intenten trobar solucions de futur per a l'aeroport del Prat a partir de la seva ampliació.

MARCAR PRIORITATS

Ahir, el sindicat CCOO va proposar una gestió autònoma i amb presència de les administracions catalanes i va relativitzar la importància de crear un hub o enllaç intercontinental. El sindicat considera que "el retard a l'hora d'adoptar aquest model de gestió perjudica les oportunitats de futur de l'aeroport".

El funcionament actual d'AENA impedeix que el Prat i la resta d'infraestructures aeroportuàries espanyoles tinguin autonomia de gestió i competeixin entre si, com passa als països que disposen de grans aeroports internacionals. De fet, a Europa sols els estats nòrdics, Portugal i Romania mantenen un sistema centralitzat. Portugal està privatitzant els aeroports i, per tant, de fet només els països nòrdics i Romania, a Europa; i la Xina i Indonèsia, a l'Àsia, tenen un sistema equivalent a l'espanyol.
Malgrat això, dos aeroports espanyols (Barajas i el Prat) es troben entre els 50 més transitats del món, i set més s'inclouen entre els més transitats de la Unió Europea. "Els importants volums de trànsit s'han de considerar amb independència de com es gestionen els aeroports. Espanya és una país molt turístic i, en tot cas, pot suposar-se que el model actual el perjudica", comenta un alt executiu d'una línia aèria de baix cost que opera al Prat.

Si una gestió centralitzada es justifica sobretot per criteris de solidaritat, és a dir, que els aeroports amb superàvit compensen els resultats dels deficitaris, això no és el que passa ara mateix a Espanya. Una mica més enllà, els estudis duts a terme pels professors de la Universitat de Barcelona Germà Bel i Xavier Fageda destaquen que la centralització beneficia principalment Barajas, que és l'únic aeroport espanyol on les inversions rebudes aquests últims anys (54% respecte del total) se situen molt per damunt del trànsit que suporta (22% del total).

Els defensors de la descentralització, entre els quals hi ha des del Govern de la Generalitat fins a la majoria de l'oposició, les patronals i els sindicats catalans, estan convençuts que si a l'aeroport del Prat se li reconegués la seva pròpia capacitat de gestió, la lògica del mercat el portaria cap a una competència molt més equilibrada amb Barajas. De fet, un organisme autònom com per exemple el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries hi ha aconseguit captar més d'una dotzena de vols intercontinentals al marge de l'activitat d'AENA.

[Guigui]

Ahir, l'anomenat GTI-4, compost per la Cambra de Comerç de Barcelona, el Cercle d'Economia, Foment del Treball i el RACC van emetre un comunicat per reclamar al govern espanyol un canvi de gestió del Prat i, per extensió de tots els aeroports espanyols.

Res que, a grans trets, no sapiguem a hores d'ara, però sempre és interessant veure-ho escrit en net.

[wefer]

Sempre estem en el mateix: els empresaris volen gestió privada, i els polítics, gestió pública. I dins dels polítics, els catalans volen gestió catalana i els espanyols gestió espanyola.
O el que és el mateix, dit d'una altra manera:

- La joguina és meva
- No, dona-me-la que és meva
- Que no. Que és meva, jo l'he vist primer
- Nooo (buaaaaa) és meevaaaaa, la meva mama me la va comprar per mi
- Meva, meva, meva. Eliiis, eliiiiiis

[genissimon]

Sempre estem en el mateix: els empresaris volen gestió privada, i els polítics, gestió pública. I dins dels polítics, els catalans volen gestió catalana i els espanyols gestió espanyola.
O el que és el mateix, dit d'una altra manera:

- La joguina és meva
- No, dona-me-la que és meva
- Que no. Que és meva, jo l'he vist primer
- Nooo (buaaaaa) és meevaaaaa, la meva mama me la va comprar per mi
- Meva, meva, meva. Eliiis, eliiiiiis

Comencem a ser uns quants que pensem que el nivell dels debats polítics (fins i tot els del Parlament o els del Congrés dels Diputats) no supera el de les discussions d'un pati d'escola de cicle infantil.

Salut !!

[Guigui]

Comencem a ser uns quants que pensem que el nivell dels debats polítics (fins i tot els del Parlament o els del Congrés dels Diputats) no supera el de les discussions d'un pati d'escola de cicle infantil.

D'això n'estic convençudíssim des del famós debat del 3%, amb els diputats embrancats en una patètica picabaralla mentre la pobre gent del Carmel estava aguantant el trist espectacle a la galeria del públic.

I l'èlit (?) empresarial catalana no en queda massa enrere: malgrat dir que en tenen prou, muntar reunions i presentar algunes propostes, a l'hora de la veritat no fan més que mirar si al calaix de la botigueta segueixen entrant a compta-gotes els cèntims procedents de l'Espanya profunda.